rjib16

ACTIVITAT NORMATIVA

(novembre 2016-octubre 2017)

Lluís Isern Estela

Lletrat del Parlament de les Illes Balears

I. Illes Balears

1. Lleis i decrets llei

Les normes amb rang de llei aprovades a l’àmbit de les Illes Balears durant el període de temps a que es refereix aquesta crònica seran relacionades per ordre cronològic de la seva aprovació. Així, al final de l’any 2016 es promulgaren les següents lleis. En primer lloc, la Llei 15/2016, de 2 de desembre, de modificació de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca (BOIB núm. 155), la qual té per objecte, una vegada més, el canvi de denominació oficial de la capital de les Illes Balears, que ara es torna a denominar Palma i no Palma de Mallorca. Així mateix, incorpora unes disposicions que pretenen garantir que els residents d’Eivissa, Formentera i Menorca i els estudiants universitaris i de cicles de formació professional amb residència a les esmentades illes gaudeixin de les mateixes condicions establertes per als residents a Palma, quant a tarifes i abonaments per a l’accés a la Ciutat des del port i des de l’aeroport. La Llei 16/2016, de 9 de desembre, de creació de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció a les Illes Balears (BOIB núm. 157), dóna carta de naturalesa a una institució que té com a finalitats principals fomentar els valors i els principis d’ètica pública i d’integritat; dur a terme el seguiment de les obligacions que estableixen les lleis, i prevenir i investigar activitats que resultin contràries a això. L’esmentada Oficina depèn orgànicament del Parlament, tot i exercir les seves funcions amb plena independència, sotmesa únicament a l’ordenament jurídic. El seu àmbit d’actuació s’estén a aquelles activitats que, susceptibles de generar frau, corrupció o una situació d’il·legalitat que afecti els interessos generals duguin a terme determinats càrrecs públics que la mateixa Llei enumera, del Govern de les Illes Balears, dels consells insulars, dels municipis i dels ens que en depenen, del Parlament i d’altres òrgans estatutaris, de la Universitat de les Illes Balears i de qualsevol ens amb participació pública. També s’inclouen dins el seu àmbit d’actuació les activitats d’aquelles persones privades que, de qualsevol manera, manegin fons públics o prestin serveis públics. La Llei estableix una enumeració exhaustiva de les funcions de l’Oficina en relació amb l’ètica pública, la integritat i la prevenció, la investigació i la lluita contra la corrupció. El seu director/a és elegit pel Parlament de les Illes Balears, té un mandat de cinc anys i només pot ser reelegit una vegada. A més del director/a, la Llei preveu l’existència d’un director/a adjunt. Pel que fa al règim de funcionament, en regula les potestats d’investigació i inspecció, la confidencialitat de les investigacions i la protecció de dades, així com determinades garanties procedimentals en favor de les persones investigades. També se’n preveuen normes sobre la tramitació del procediment. D’altra banda, la Llei imposa als càrrecs públics inclosos dins el seu àmbit d’aplicació, l’obligació de presentar una declaració patrimonial de la totalitat dels seus béns, així com de les declaracions dels imposts sobre la renda i de patrimoni. Per últim, atès que la Llei reconeix al director de l’Oficina la possibilitat d’imposar sancions, es regula el corresponent règim sancionador.

La Llei 17/2016, de 16 de desembre, de modificació de la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de les Illes Balears (BOIB núm. 158), justifica, en l’exposició de motius, la conveniència de modificar la Llei de 2014 en la necessitat d’adequar una sèrie d’aspectes a la realitat del sector comercial, aconseguir un major equilibri entre tots els agents econòmics i reforçar la participació de les administracions públiques i els propis agents econòmics i socials implicats en el sector comercial per impulsar l’activitat comercial a les Illes Balears, en el si de la Comissió Interinsular Assessora de Comerç. Les modificacions abasten els aspectes següents. En primer lloc, respectant les competències municipals i les dels consells insulars, la Llei inclou en la tramitació de l’autorització comercial de grans establiments comercials l’exigència d’un informe favorable dels ajuntaments i consells insulars competents sobre la seva incidència en les infraestructures públiques. El segon aspecte incideix en els horaris comercials i en els establiments amb règim especial d’horaris, especialment a les zones de gran afluència turística. Així, el nombre de diumenges i altres festius d’obertura comercial autoritzada es determina en deu dies, dels quals les entitats locals poden substituir-ne dos per adequar-los a les seves particularitats. D’altra banda, s’inclouen en la llibertat d’horaris comercials els establiments de l’entorn immediat a mercats i mercadets de venda ambulant autoritzats pels ajuntaments abans de l’entrada en vigor de la Llei. Així mateix, també matisa determinats aspectes en relació amb el concepte i circumstàncies que determinen la consideració de zona de gran afluència turística. El tercer aspecte que cal destacar de la Llei és que inclou, dins les funcions de la Comissió Interinsular Assessora de Comerç, la de conèixer les propostes de declaració de zona de gran afluència turística abans de la resolució de l’òrgan competent en matèria de comerç. En darrer lloc, la Llei introdueix algunes modificacions per adequar al marc bàsic estatal la classificació de determinades infraccions administratives. La darrera de les lleis aprovades l’any 2016 fou la Llei 18/2016, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2017 (BOIB núm. 164; correcció d’errades BOIB núm. 17). Aquesta s’estructura en sis títols referits a aprovació dels pressuposts i les seves modificacions; la gestió del pressupost de despeses; les despeses de personal i altres disposicions; la gestió del pressupost d’ingressos i altres normes en matèria tributària; normes sobre ens instrumentals; el tancament del pressupost i relacions institucionals. La Llei es completa amb fins a catorze disposicions addicionals, vint-i-tres disposicions finals, una transitòria i una derogatòria, les quals recullen preceptes d’índole variada que no tenen cabuda al llarg del seu articulat, tot i constituir un complement indispensable per executar la política econòmica i financera inherent a l’aprovació dels estats de despeses i d’ingressos que nodreixen els pressuposts generals. L’especificitat de molts d’aquests preceptes, la gran quantitat de matèries que abasten i el gran nombre de lleis que modifiquen fa desaconsellable intentar ni tan sols donar-ne notícia d’elles dins el limitat espai d’aquesta crònica normativa. És davant aquest tipus de normes on es fa palesa l’encomiable tasca que desenvolupa l’Institut d’Estudis Autonòmics mitjançant la publicació de textos consolidats de les normes del nostre ordenament jurídic.

Dins els primers deu mesos de 2017 s’aprovaren les següents normes amb rang de llei. En primer lloc, ens hem de referir al Decret llei 1/2017, de 13 de gener, de modificació de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, i de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i de mesures en matèria de coordinació de les policies locals de les Illes Balears (BOIB núm. 6; validació BOIB núm. 16). Aquesta norma té per objecte, per una part, modificar la legislació autonòmica en matèria de l’estatut dels funcionaris públics de l’administració local, inclosos, per tant, els cossos de policies locals, amb la finalitat de deixar ben clara l’aplicació preferent de l’Estatut bàsic de l’empleat públic també en l’àmbit local, de manera que no quedi cap dubte respecte de la possibilitat de nomenar funcionaris interins al servei de les entitats locals de les Illes Balears, d’acord amb la legislació estatal bàsica aplicable a tot aquest personal. Per una altra part, el Decret llei, a fi de donar estabilitat a les plantilles de policia locals de les Illes Balears, regula un procediment extraordinari d’accés a les plantilles esmentades i la constitució de noves borses d’interins, fins que no s’hagi completat el dit procediment extraordinari. En segon lloc, la Llei 1/2017, de 12 de maig, de cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears (BOIB núm. 61), la qual fou aprovada per adaptar el contingut de la normativa de la nostra comunitat autònoma a la Llei 4/2014, d’1 d’abril, bàsica de les cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació. La Llei autonòmica defineix les cambres com a corporacions de dret públic, que es configuren com a òrgans consultius i de col·laboració amb les administracions públiques, especialment amb l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sense detriment dels interessos privats que persegueixen. La finalitat de les cambres és la representació, la promoció i la defensa dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació, així com la prestació dels serveis a les empreses que exerceixen aquestes activitats. Les funcions de caràcter publicoadministratives que exerceixen són les previstes a la llei bàsica estatal i les determinades a la llei autonòmica i en el seu desenvolupament han d’actuar amb imparcialitat i transparència. La realització d’activitats privades per part de les cambres està subjecta a l’autorització prèvia del seu ple. Respecte de l’exercici de les funcions públiques de les cambres, el Govern pot decretar serveis mínims obligatoris i establir plans camerals autonòmics. Pel que fa a l’àmbit territorial, a les Illes Balears poden existir fins a quatre cambres, una a cada illa de l’arxipèlag. D’altra banda, la Llei declara l’adscripció obligatòria de tota persona que exerceixi activitats comercials, industrials, de serveis o navilieres a les Illes Balears, però sense que d’això es desprengui cap tipus de càrrega administrativa ni cap obligació econòmica. L’adscripció es realitza d’ofici i les cambres han d’elaborar el corresponent cens públic d’empreses. Pel que fa a l’estructura organitzativa de les cambres, la Llei preveu que els seus òrgans de govern són el ple, el comitè executiu i la presidència; també s’hi preveu la possibilitat d’anomenar vicepresidències, director gerent i altre personal; és obligatòria l’existència d’una secretaria general. D’altra banda, també regula detalladament el règim electoral aplicable a les cambres (procediment electoral, dret electoral actiu i passiu, cens electoral, convocatòria d’eleccions, juntes electorals, candidatures, etc.). El règim econòmic i pressupostari és objecte de regulació a un capítol de la Llei. Quant al règim jurídic de les cambres, estableix que aquestes estan subjectes en l’exercici de la seva activitat a la tutela de l’Administració de la Comunitat Autònoma, la qual comprèn l’exercici de les potestats administratives d’aprovació, fiscalització, resolució de recursos, suspensió, dissolució i extinció. Per últim, s’ha de destacar que, mitjançant la disposició addicional segona, modifica l’art. 19 de la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de les Illes Balears, relatiu a la llibertat per determinar els dies i hores d’obertura al públic d’alguns tipus d’establiments comercials. I mitjançant la disposició addicional tercera, la Llei introdueix una norma relativa a la regularització d’autoritzacions d’instal·lació de màquines recreatives.

Per altra part, el Decret llei 2/2017, de 26 de maig, de mesures urgents en matèria de transports terrestres (BOIB núm. 65; validació BOIB núm. 79), justifica la seva aprovació en la necessitat de modificar, abans de l’inici de la temporada estival, determinats aspectes de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears. Específicament, el Decret llei al·ludeix a l’existència de determinats casos en què existeixen dificultats per definir conductes infractores amb relació a la competència deslleial o il·legal sorgida en aquests darrers anys, que cada vegada s’incrementa amb l’arribada de la temporada estival i dóna lloc a situacions conflictives en el sector del transport de viatgers. I, de la mateixa manera, en l’àmbit del sector ferroviari s’han detectat disfuncions en la regulació dels usos o activitats autoritzables en les diferents zones de protecció del domini ferroviari que cal abordar sense demora, atesa la impossibilitat d’executar obres totalment necessàries en aquestes zones. Així, la norma estableix la competència dels consells insulars per regular mitjançant autoritzacions el lloguer de vehicles amb conductor en el seu àmbit insular; s’estableix també l’obligació d’una contractació prèvia del transport discrecional de viatgers en autobús i es prohibeix la captació de clients fora de les oficines o locals de l’empresa; d’altra banda, es regulen les activitats de mediació en la contractació dels transports públics de viatgers en autobús; es tipifiquen determinades infraccions en matèria de transport, en l’activitat de lloguer de vehicles amb conductor i en l’àmbit de la contractació de transports. Respecte de les obres o activitats que no siguin d’interès general a tot el domini ferroviari i tramviari, respecte de les quals existeix una prohibició general, el Decret llei diferencia entre l’obra nova i el manteniment i conservació dels immobles ja existents, a fi de permetre que els propietaris puguin fer el manteniment normal de les seves propietats, sempre que això no afecti la seguretat i l’explotació del servei. Per últim, s’ha de subratllar que el Decret llei desenvolupa determinats aspectes de la normativa estatal pel que fa als vehicles proveïts d’autorització de lloguer amb conductor (VTC). La darrera de les normes aprovades el primer semestre de l’any 2017 és la Llei 2/2017, de 27 de juny, de declaració del Parc Natural Maritimoterrestre Es Trenc-Salobrar de Campos (BOIB núm. 81; correcció d’errades BOIB núm. 92), la qual s’estructura en sis capítols. El capítol I, objecte i àmbit territorial, delimita l’espai objecte de protecció mitjançant un annex cartogràfic i comprèn l’àmbit terrestre i marí, perquè hi ha una continuïtat ecològica de l’ecosistema marí amb l’espai natural terrestre que està avalada per l’evidència científica. El capítol II determina les normes de protecció de l’àmbit terrestre del parc natural i les normes de protecció de l’àmbit marí, sense perjudici de regular també algunes normes de protecció de les activitats salineres, agrícoles i ramaderes. D’altra banda, la Llei encomana al Govern de les Illes Balears la tasca de vetllar per la restauració de les zones degradades i la protecció del cel nocturn i de la qualitat acústica. El capítol III es refereix a la planificació i gestió del parc; el capítol IV preveu l’existència d’accions de foment, i el capítol V estableix el règim sancionador de les infraccions comeses al parc. Per altra banda, la disposició addicional de la Llei sobre itineraris i aparcaments per a la gestió i la protecció adequades del parc natural delimita aquests en un annex cartogràfic, determina que han de ser públics i els ubica d’acord amb criteris d’idoneïtat funcional i ambiental. Així mateix, regula els aparcaments actuals establerts legalment. Les disposicions transitòries, a més de referir-se a la tramitació i aprovació del PORN, estableix un règim provisional fins a l’aprovació del PORN o pla sectorial sobre les activitats salinera i cinegètica, la capacitat màxima dels aparcaments públics, sobre les instal·lacions de servei de temporada, la gestió de restes mortes de posidònia, els usos recreatius, ancoratges, fondeigs i altres, així com també sobre la composició i el funcionament de la junta assessora del Parc.

La Llei 3/2017, de 7 de juliol, de modificació de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, per introduir mesures de transparència i participació (BOIB núm. 85), incideix sobre aquestes qüestions des de distintes perspectives. En primer lloc, s’estableix l’obligació dels serveis de les corporacions locals de facilitar als seus membres la informació referida al registre comptable de factures definit per la Llei 25/2013, de 27 de desembre, d’impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable de factures en el sector públic. En segon lloc, en matèria de publicitat activa, s’estableix el contingut necessari que han de contenir els portals de transparència de les entitats locals. En tercer lloc, pel que fa a les sessions públiques, s’estableix la previsió que puguin ser gravades per mitjans audiovisuals pel públic assistent i, d’altra banda, es preveu que la informació i el règim de publicitat de les sessions públiques de les corporacions locals ha de fer-se per via de mitjans i formats accessibles per a les persones amb discapacitat. En quart lloc, es regula l’exercici de la iniciativa popular a fi de presentar propostes d’acord o d’actuacions i de reglament en matèries de competència municipal en favor dels veïns amb dret a sufragi actiu en les eleccions municipals. En darrer lloc, es regula la possibilitat d’establir, una vegada finalitzats els punts inclosos a l’ordre del dia i aixecada la sessió, un torn d’intervencions o consultes al públic assistent sobre temes concrets d’interès municipal. D’altra banda, s’ha de destacar que la Llei conté una norma (no de transparència ni de participació) en virtut de la qual els municipis que hagin creat o gestionin centres o serveis públics poden proposar al consell insular corresponent o al Govern de les Illes Balears l’assumpció de la titularitat i la gestió del centre o servei de què es tracti, sempre que considerin que l’abast d’aquests centres o serveis ultrapassen el seu sostre competencial.

La Llei 4/2017, de 12 de juliol, d’indústria de les Illes Balears (BOIB núm. 88), per la seva banda, ve a omplir una llacuna a l’ordenament jurídic de les Illes Balears, tota vegada que no existia fins a les hores una norma amb rang legal que establís un marc adequat per a la regulació de l’activitat industrial i el seu foment o promoció. Aquesta Llei capçalera en matèria d’indústria comença amb un títol dedicat a les disposicions generals, en el qual es delimita de manera sintètica i precisa l’àmbit d’aplicació directa de la Llei (les activitats industrials i concomitants) i subsidiària (és a dir, les activitats industrials amb regulació especial); s’estableixen, a més, els principis als quals ha d’atenir-se l’actuació en matèria d’indústria i les finalitats que ha de perseguir la comunitat autònoma. El títol II, anomenat política industrial, es refereix a les activitats de l’Administració de la comunitat autònoma i dels ens del sector públic autonòmic amb incidència sobre el teixit industrial de les Illes Balears. Es fixen les competències dels agents implicats en el disseny i l’execució de la política industrial (el Consell de Govern i la conselleria competent en matèria d’indústria) als quals encarrega l’exercici d’aquelles actuacions necessàries per dur a terme una política adequada de promoció i modernització industrial. Pel que fa a la planificació de la política industrial, la Llei preveu l’aprovació d’un Pla Director d’Indústria de les Illes Balears (i en regula la seva finalitat i objectius, el seu contingut mínim, les normes relatives a la seva elaboració i aprovació i determinades previsions quant a la seva execució) i l’existència de programes de foment de l’activitat industrial (respecte dels quals preveu i regula, amb caràcter necessari, els següents programes bàsics: programes d’innovació i noves tecnologies, programes d’internacionalització, programes de millora de la formació, competitivitat i productivitat industrial i programes d’interrelació industrial entre illes). El capítol IV es refereix a la responsabilitat social empresarial i a la qualitat industrial. Així, s’ordena a l’Administració autonòmica incentivar l’adopció voluntària de pràctiques de responsabilitat social empresarial per les empreses i els establiments radicats a Balears, d’acord amb els millors estàndards, nacionals i internacionals, com també impulsar polítiques de qualitat industrial. Al títol III es crea el Registre Industrial de les Illes Balears, com a registre públic i informatiu, que es nodreix bàsicament de les dades contingudes en les autoritzacions, comunicacions o declaracions responsables, així com de les altres que obtengui l’Administració en l’exercici de les seves potestats. Pel que fa a la seguretat industrial, la Llei conté una regulació prolixa que s’ordena de forma sistemàtica amb relació als següents àmbits: activitat industrial, professionals, instal·lacions de seguretat industrial i Comissió de Seguretat Industrial. La Llei es completa amb un capítol IV relatiu a la funció inspectora i el règim sancionador en la matèria.

La Llei 5/2017, de 25 de juliol, de modificació de la Llei 3/2002, de 17 de maig, d’estadística de les Illes Balears (BOIB núm. 92), té com a finalitat principal crear i regular el Registre de població de les Illes Balears, així com adaptar alguns dels preceptes de la Llei d’estadística als reptes que plantegen l’ús de les noves tecnologies i el desenvolupament del sistema estadístic mateix. En el nou Registre de població, la gestió del qual s’atribueix a l’IBESTAT, es recolliran, sense el seu consentiment, dades individualitzades de cadascun dels veïns inscrits en els padrons municipals dels ajuntaments de les Illes Balears i en el cens electoral, dades que resulten indispensables, tant per a l’elaboració d’estadístiques demogràfiques com per l’exercici de les competències pròpies de la comunitat autònoma. L’objectiu d’aquest Registre és possibilitar a les administracions públiques l’accés a determinades dades personals dels ciutadans per al desenvolupament correcte de les funcions que aquestes administracions tenen assignades (v. gr. campanyes de vacunació; mesures destinades a la prevenció, el diagnòstic i la curació de malalties; l’educació, etc.). Altres modificacions que incorpora la Llei fan referència a l’obtenció de dades per les unitats estadístiques; l’adaptació dels registres administratius per facilitar-ne l’explotació estadística; l’establiment d’un calendari de difusió de dades, i la publicitat dels resultats bàsics mitjançant formats digitals reutilitzables i disponibles a les webs institucionals.

Una de les normes que ha tengut més seguiment periodístic d’entre les aprovades pel Parlament és la Llei 6/2017, de 31 de juliol, de modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, relativa a la comercialització d’estades turístiques a habitatges (BOIB núm. 93 Ext.), i també el Decret llei 3/2017, de 4 d’agost, de modificació de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, de turisme de les Illes Balears, i de mesures per afrontar l’emergència en matèria d’habitatge a les Illes Balears (BOIB núm. 97; validació BOIB núm. 111). Aquestes normes seran objecte d’un tractament conjunt atès que el Decret llei, fonamentalment, es va haver de dictar per reparar la incoherència del text aprovat pel Parlament a conseqüència de les erràtiques votacions que s’hi produïren durant l’elaboració de la llei. Aquesta nova normativa obre la possibilitat de comercialització turística en totes les tipologies d’habitatges, incloent-hi ara els habitatges residencials sotmesos al règim de propietat horitzontal, és a dir, edificis plurifamiliars, més enllà dels coneguts com a edificis aparellats sobre parcel·la comuna, que ja estaven permesos. En primer lloc, s’ha de cridar l’atenció sobre el canvi del concepte d’empreses comercialitzadores d’estades turístiques a habitatges, atès que ara es permet el lloguer directament als propietaris de l’habitatge. En qualsevol cas, s’exigeix que existeixi una finalitat lucrativa, la qual cosa exclou de l’àmbit de l’aplicació de la Llei la cessió temporal i gratuïta d’un habitatge i els intercanvis d’habitatges amb finalitats turístiques, entre d’altres. D’altra banda, s’ha de destacar que la nova possibilitat de lloguer turístic que ofereix no és indiscriminada, sinó que està subjecta a determinats requisits i limitacions urbanístiques, d’ordenació territorial, i a raons imperioses d’interès general. Així, per una part, la Llei considera necessari establir un sostre o límit màxim de places turístiques que ha de ser determinat per les places legalment existents més les integrades en les borses de places turístiques de què disposin les administracions públiques; si bé aquest sostre podrà ser modificat pels plans territorials insulars i, si escau, pels plans d’intervenció en àmbits turístics. També s’eliminen determinades excepcions a la ràtio mínima de places per metre quadrat de parcel·les i es mantenen només per als establiments que no es podrien entendre sense aquesta. Per una altra part, la Llei preveu l’existència d’una delimitació de les zones aptes per poder dur a terme la comercialització turística; aquesta zonificació l’han de fer els consells insulars i l’Ajuntament de Palma. En tot cas, però serà necessari en aquest procediment sol·licitar l’informe als ajuntaments. Per una altra part, la Llei estableix un límit addicional de temporalitat per a l’exercici de l’activitat, si bé aquest permís seria renovable mitjançant la presentació d’una comunicació i d’un certificat d’adquisició temporal de places, però sempre que es continuessin complint tots els requisits legals en el moment de la renovació. També estableix el requisit de disposar d’una certificació energètica concreta en funció de l’antiguitat de l’immoble, com també de disposar de mesuradors o comptadors individuals d’aigua i d’altres subministraments, si escau. En qualsevol cas, queden exclosos de la possibilitat de comercialització turística els habitatges en règim de protecció oficial o preu taxat. Així mateix, els habitatges d’ús residencial hauran de tenir una antiguitat, com a mínim, de cinc anys, durant els quals, a més, l’ús haurà d’haver estat residencial privat. Per una altra part, es prohibeix dur a terme noves altes en sòl rústic protegit, si bé els PTI o PIAT a cada illa podran establir altres previsions de forma motivada. Així mateix, la Llei estableix que els habitatges d’ús residencial sotmesos al règim de propietat horitzontal, només podran ser objecte de comercialització turística quan els estatuts de la comunitat ho permetin o, si aquests no ho prohibeixen, existeixi un acord a favor de la majoria de propietaris. També agreuja el règim sancionador aplicable a l’objecte que les sancions a l’oferta il·legal s’apliquin en el seu tram més alt. Altres novetats destacables són el canvi del còmput de places als hotels de ciutat, a fi d’equiparar-lo al de la resta d’establiments hotelers, i la introducció d’una modalitat de lloguer d’habitatge principal quan la comercialització es dugui a terme per part del mateix propietari al seu habitatge principal com a màxim durant 60 dies a l’any.

La Llei 7/2017, de 3 d’agost, per la qual es modifica la Compilació de dret civil de les Illes Balears (BOIB núm. 96), és una norma que abasta distints articles i institucions de la Compilació. Un dels primers objectius que es fixa és dur a terme una millora i una ordenació sistemàtica de la regulació de les fonts del dret civil balear i dels articles referents al règim econòmic matrimonial de Mallorca, de manera que, com succeeix al llibre d’Eivissa i Formentera, es tractin en articles distints el règim matrimonial legal (la separació de béns) i els efectes econòmics del matrimoni. Una altra novetat de la reforma consisteix en el reconeixement del dret de les administracions territorials de les Illes Balears, consells insulars i ajuntaments, a heretar dels causants que moren abintestat o sense haver atorgat cap pacte successori i sense persones amb dret a heretar, quan la seva successió es regeixi pel dret civil de les Illes Balears. D’altra banda, pel que fa a la llegítima del cònjuge viudo, es suprimeix la causalitat de la separació per part del premort per determinar el dit dret a la llegítima. La quantia del lluïsme, en cas que aquest no s’hagués pactat, també és objecte de reforma ja que passa de l’1% del valor de la finca al 0’5%. La institució de la societat rural menorquina ha estat objecte d’una actualització en la seva regulació. Per una banda, es recullen en la norma els costums i la terminologia incontrovertida al món agrari menorquí, deixant, no obstant, sempre salvaguardat com a primer element regulador del contracte la llibertat contractual, sense perjudici de la utilització del costum en defecte de norma o voluntat contractual manifestada. També és una novetat a la societat rural menorquina la previsió de la possibilitat que el conreador i la seva parella o cònjuge adoptin la forma de titularitat compartida i també el dret a compensació econòmica, quan no s’adopta la forma de titularitat compartida i es conrea la terra sense rebre cap remuneració. Encara pel que fa a Menorca, la Llei estableix la vigència de la definició amb la mateixa regulació prevista en el règim successori de Mallorca. Per una altra part, la Llei introdueix una reforma amb relació a les persones amb discapacitat, de manera que no pugui heretar qui no les ha atès perquè els hagi negat aliments. També s’ha de destacar que la reforma de la Compilació reforça la protecció del vincle matrimonial, d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional i estableix mesures per suavitzar el biaix de gènere en la regulació del règim matrimonial de la separació de béns. En primer lloc, es considera ara que els efectes matrimonials post mortem, és a dir, la llegítima, no es cancel·lin per la simple separació de fet. En segon lloc, amb relació a les donacions entre cònjuges fetes durant el matrimoni es dóna un nou tractament a les causes de revocació. En tercer lloc, es reconeix en la Llei que, durant la convivència, la contribució a l’aixecament de càrregues, mitjançant el treball per a la família, ha de ser compensada, si la convivència o el matrimoni es dissol. En quart lloc, s’introdueix la necessitat del consentiment del cònjuge no titular perquè el titular pugui fer negocis amb el domicili familiar.

La Llei 8/2017, de 3 d’agost, d’accessibilitat universal de les Illes Balears (BOIB núm. 96), té per objecte garantir la igualtat d’oportunitats, la no-discriminació i l’accessibilitat universal per permetre l’autonomia personal de totes les persones i, particularment, de les persones amb discapacitat, perquè puguin interactuar de manera plena i efectiva respecte de l’accés i la utilització dels espais públics, de les edificacions, dels transports, dels productes, dels serveis, de la informació i de les comunicacions. La Llei s’organitza en set títols. El primer, disposicions generals, regula l’objecte de la llei (ja esmentat), un conjunt de definicions relatives a la matèria de la Llei, els titulars dels drets que aquesta reconeix, el seu àmbit d’aplicació i les condicions d’accessibilitat i els ajustos raonables que siguin exigibles en funció de les circumstàncies que es donin. El títol II regula les competències que en la matèria de la llei corresponen a l’Administració de la comunitat autònoma, als ajuntaments i als consells insulars. El títol III, el més extens i que conté el bessó de la norma, anomenat «Condicions d’accessibilitat i no-discriminació», estableix normes respecte de l’accessibilitat en els espais públics (siguin espais urbans o espais naturals d’ús públic), garanteix la reserva de places per a persones amb discapacitat en actes públics culturals, esportius i d’oci; així mateix, s’estableixen normes respecte a l’accessibilitat en les edificacions, siguin de nova construcció, siguin ja existents, siguin habitatges de protecció oficial de promoció pública o es tracti d’edificacions de valor historicoartístic. D’altra banda, també conté un seguit de disposicions respecte a l’accessibilitat en els sistemes de transport, terrestre i marítim; respecte de la targeta d’estacionament per a persones amb discapacitat que tenguin mobilitat reduïda o greus problemes de mobilitat; respecte de l’accessibilitat en els productes en els serveis públics que ofereixen les administracions públiques; respecte de l’accessibilitat en els serveis d’atenció al públic i en els prestadors de serveis públics; respecte de l’accessibilitat en les comunicacions i en la transmissió d’informació, i, en fi, respecte del manteniment de les condicions d’accessibilitat en el temps i respecte dels plans d’accessibilitat que han d’elaborar les administracions públiques competents. Els títols IV i V fan referència, respectivament, a mesures de foment i de control del compliment de la normativa d’accessibilitat. La Llei es completa amb la regulació d’un règim sancionador, títol VI, i amb la creació d’un consell per a l’accessibilitat, títol VII, com a òrgan col·legiat de participació externa i de consulta en matèria d’accessibilitat. Una de les normes més controvertides aprovada pel Parlament de les Illes Balears durant l’any 2017 ha estat la Llei 9/2017, de 3 d’agost, de regulació de les corregudes de toros i de protecció dels animals a les Illes Balears (BOIB núm. 98). Aquesta norma parteix del pressupòsit que, per raons històriques, culturals i competencials (Llei 10/1991, de 4 d’abril, sobre potestats administratives en matèria d’espectacles taurins, Reglament d’espectacles taurins, Llei 10/2015, de 26 de maig, per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial), els espectacles taurins compten amb una regulació separada de la normativa que s’aplica a la resta d’animals i que per això, vist l’especial risc que comporten aquests espectacles per als participants, així com per al benestar animal, és necessari adaptar la regulació estatal a la realitat balear i actualitzar la celebració dels espectacles taurins d’acord amb les exigències normatives en matèria de seguretat i control en els espectacles públics, atenent les peculiaritats i els riscos d’un espectacle amb bous de raça de lídia. Les adaptacions que estableix la Llei balear respecte de la legislació estatal han estat considerades, per uns, com a condicionants que desdibuixen, fins a fer-lo irreconeixible, l’art de la lídia i, per altres, han estat vistes com a necessàries i imprescindibles per adequar els espectacles taurins a la sensibilitat col·lectiva balear, la qual es mostra més civilitzada davant el maltractament animal. En tot cas, les novetats que estableix la Llei són nombroses i algunes criden l’atenció. Així, als espectacles taurins es prohibeix la presència de cavalls; només es poden torejar tres bous que, un cop acabat l’espectacle han de ser retornats als corrals; es prohibeix l’ús de banderilles, piques, estocs o espases, verduguets, etc; la ramaderia subministradora dels toros ha de ser la més propera en termes de distància a la plaça de toros. D’altra banda, també s’imposen unes estrictes condicions a les places de toros, les quals han de ser permanents i construïdes abans de 1992, com ara les relatives a corrals i chiqueros, a les infermeries, a la garantia del dret a l’accessibilitat universal per a les persones amb mobilitat reduïda, a la prohibició d’entrada als menors de divuit anys, etc. La Llei també modifica l’art. 4 de la Llei 1/1992, de 8 d’abril, de protecció dels animals que viuen a l’entorn humà, per donar un nou tractament a les festes tradicionals amb bous celebrades fora de les places de toros, la prohibició de determinades competicions de tir a colomí o guatlla, etc.

2. Decrets

L’activitat normativa de rang reglamentari a l’àmbit propi del Govern de les Illes Balears ha abastat matèries diverses. Deixant de banda aquells decrets que creen o modifiquen òrgans de l’Administració autonòmica (òrgans de participació i consulta, administració institucional, conselleries, etc.) atès el seu caràcter en ocasions conjuntural, s’han d’esmentar les següents normes. La llengua catalana ha estat objecte de l’atenció del Govern mitjançant el Decret 2/2017, de 13 de gener, d’exigència del seu coneixement en els procediments de provisió de llocs de treball de les entitats locals reservats a personal funcionari de l’Administració local amb habilitació de caràcter nacional (BOIB núm. 6; correcció d’errades BOIB núm. 12) i mitjançant el Decret 11/2017, de 24 de març, d’exigència del coneixement de la llengua catalana en els procediments selectius d’accés a la funció pública i per ocupar llocs de treball de l’Administració de la Comunitat Autònoma (BOIB núm. 36). D’altra banda, pel que fa a la funció pública, és necessari referir-se al Decret 67/2016, de 25 de novembre, que té per objecte regular l’organització, el funcionament i el règim jurídic del Registre Central de Personal al servei del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma (BOIB núm. 149) i el Decret 74/2016, de 23 de desembre, pel qual es regula l’Advocacia de la Comunitat Autònoma (BOIB núm. 161). D’entre els decrets que desenvolupen lleis aprovades aquests darrers anys, hem d’esmentar el Decret 41/2017, de 25 d’agost, que aprova el Reglament de casinos de joc i el Decret 42/2017, de 25 d’agost, que aprova el Reglament d’apostes (BOIB núm. 106; correccions d’errades BOIB núm. 144), tots dos en desenvolupament de la Llei 8/2014, d’1 d’agost, del joc i les apostes a les Illes Balears; el Decret 17/2017, de 21 d’abril, pel qual es fixen els principis generals d’exoneració de les condicions urbanístiques de les edificacions i les instal·lacions agràries i complementàries en explotacions agràries a l’àmbit de les Illes Balears (BOIB núm. 48), que complementa la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears. Per la seva banda, el Decret 66/2016, de 18 de novembre, pel qual s’aprova la Cartera bàsica de serveis socials de les Illes Balears 2017-2020 i s’estableixen principis generals per a les carteres insulars i locals (BOIB núm. 146) complementa la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials. El Decret 40/2017, de 25 d’agost (BOIB núm. 105), té per objecte definir els criteris d’autorització i acreditació dels serveis per a joves en procés d’emancipació que han estat sotmesos a mesures administratives de protecció o a mesures de justícia juvenil, així com la forma i el procediment d’accés i la llista d’espera per gaudir d’aquests serveis, com també regular la renda d’autonomia personal per a joves en procés d’emancipació que han estat sotmesos a mesures de justícia juvenil, tot això en desenvolupament de la Llei 7/2015, de 10 d’abril, per la qual s’estableix el marc regulador dels processos d’autonomia personal de menors que han estat sotmesos a una mesura de protecció o reforma. I, finalment, el Decret 73/2016, de 23 de desembre, sobre els centres d’ensinistrament de cans d’assistència i els principis generals del procediment per al reconeixement dels cans d’assistència (BOIB núm. 161), que desenvolupa la Llei 1/2014, de 21 de febrer, de cans d’assistència.

II. Estat

No hi ha dubte que la notícia que mereix encapçalar aquest apartat és l’Acord de 21 d’octubre de 2017 del Consell de Ministres pel qual, en aplicació d’allò disposat en l’art. 155 de la Constitució es té per no atès el requeriment plantejat al president de la Generalitat de Catalunya per tal que aquesta procedeixi al compliment de les seves obligacions constitucionals i al cessament de les seves actuacions greument contràries a l’interès general i es proposen al Senat per a la seva aprovació les mesures necessàries per garantir el compliment de les obligacions constitucionals i per a la protecció de l’interès general esmentat. El ple del Senat autoritzà, tot i que no totes, les mesures requerides pel Govern a l’empara de l’art. 155 CE (BOE núm. 260).

Des d’un altre punt de vista, l’activitat normativa estatal s’ha caracteritzat per l’ús abundant de la figura del decret llei enfront de les lleis. Així, entre els primers, hem d’esmentar el RDL 3/2016, de 2 de desembre, de mesures en l’àmbit tributari dirigides a la consolidació de les finances públiques i altres mesures urgents en matèria social (BOE núm. 292); el RDL 5/2016, de 9 de desembre, de mesures per a l’ampliació del calendari d’implantació de la LOMCE (BOE núm. 298); el RDL 1/2017, de 20 de gener, de mesures de protecció de consumidors en matèria de clàusules sòl (BOE núm. 18); el RDL 5/2017, de 17 de març, en matèria de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, reestructuració de deute i lloguer social (BOE núm. 66); el RDL 8/2017, de 12 de maig, de modificació del règim dels treballadors per a la prestació del servei portuari de manipulació de mercaderies (BOE núm. 114); el RDL 9/2017, de 26 de maig, de transposició de directives europees en els àmbits financer, mercantil i sanitari, i sobre el desplaçament de treballadors (BOE núm. 126); el RDL 11/2017, de 23 de juny, de mesures urgents en matèria financera (BOE núm. 150), i el RDL 15/2017, de 6 d’octubre, de mesures en matèria de mobilitat d’operadors econòmics dins el territori nacional (BOE núm. 242). Són sis les lleis que han estat aprovades: la Llei 1/2017, de 18 d’abril, sobre restitució de béns culturals que hagin sortit de forma il·legal del territori espanyol o d’un altre Estat membre de la Unió Europea (BOE núm. 93); la Llei 2/2017, de 21 de juny, de modificació de la Llei d’assistència jurídica gratuïta (BOE núm. 148); la Llei 3/2017, de 27 de juny, de pressuposts generals de l’Estat (BOE núm. 153); la Llei 4/2017, de 28 de juny, de modificació de la Llei de jurisdicció voluntària (BOE núm. 154); la Llei 5/2017, de 29 de setembre, de modificació de la Llei de la ràdio i la televisió de titularitat estatal (BOE núm. 236), i la Llei 6/2017, de 24 d’octubre, de reformes urgents del treball autònom (BOE núm. 257).

Les Illes Balears han estat objecte d’atenció específica del Govern d’Espanya en dues ocasions: el RD 741/2016, de 30 de desembre, en matèria de delimitació de la zona de promoció econòmica (BOE núm. 316) i el RD 265/2017, de 17 de març, de mesures urgents per pal·liar els danys causats per temporals i per reparar determinats danys al litoral (BOE núm. 66).