Manual de dret públic de les Illes Balears. A. BLASCO ESTEVE; L. SEGURA GINARD (dir.). Barcelona: Atelier – Institut d’Estudis Autonòmics, 2023 (2a ed.).
I
A l’any 2023 s’han complert quaranta anys de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. Aquest ha estat el període més llarg en els darrers segles en què el conjunt de l’arxipèlag ha gaudit d’un règim d’autogovern. Des d’aleshores ençà, s’ha generat un corpus de dret públic molt significatiu, que regeix en bona part la vida de la ciutadania de les Illes. Coincidint amb aquesta efemèride, ha aparegut la segona edició del Manual de dret públic de les Illes Balears dirigit per Avel·lí BLASCO ESTEVE, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat de les Illes Balears, i Lluís J. SEGURA GINARD, últim director de l’ara suprimit Institut d’Estudis Autonòmics de les Illes Balears. Aquest llibre passa a ser des de la seva aparició, sense cap mena de dubte, l’obra de referència en relació amb el Dret Públic de les Illes Balears, constituint una eina fonamental per al seu estudi a través de la perspectiva àmplia i ordenada que n’ofereix.
L’obra es divideix en onze capítols que aborden els diferents aspectes relatius al règim d’autogovern de les Illes Balears i que ofereixen una visió general i actualitzada de cadascun d’ells. L’estructura de l’obra respon a una exposició sistemàtica i ordenada que fa fàcil la consulta. D’altra banda, malgrat ser una obra col·lectiva, tant l’estil com l’exposició dels diferents capítols és molt homogènia, així com també clara, cosa que facilita una lectura global per a totes aquelles persones que estiguin interessades en la visió de conjunt. Efectivament, l’obra comentada aconsegueix oferir una perspectiva general coherent i estructurada del Dret Públic de les Illes Balears, que fa que el volum no només sigui susceptible de consulta puntual, sinó també una introducció clara i panoràmica al seu objecte.
II
El primer capítol, a càrrec de Bartomeu COLOM PASTOR, professor titular jubilat de Dret Administratiu de la Universitat de les Illes Balears, consisteix en una introducció històrica d’una enorme utilitat per entendre les singularitats del règim d’autonomia de les Illes. El segon capítol, a càrrec de Maria BALLESTER CARDELL, professora contractada doctora de Dret Constitucional de la Universitat de les Illes Balears, i de Lluís J. SEGURA GINARD, un dels directors de l’obra, enllaça amb l’exposició històrica inicial per identificar i desenvolupar els elements distintius del règim d’autogovern, entre els que cal consignar aspectes com els símbols o el territori, amb un interès especial pels elements diferencials, que es projecta en l’exposició sistemàtica de les diferents matèries que s’ofereix en els capítols següents. El capítol dedica una atenció especial al règim lingüístic.
El professor COLOM PASTOR és també l’autor del capítol tercer, dedicat a la ciutadania de les Illes. En aquesta part del llibre, es presta atenció especial a la qüestió dels drets estatutaris, un aspecte que s’ha introduït en els estatuts d’autonomia de diverses comunitats en diferents reformes operades al llarg del segle present. Aquest, de fet, és l’aspecte més significatiu de l’anomenada ciutadania autonòmica, encara que, com destaca el text comentat, el seu desenvolupament positiu és més aviat poc consistent.
Seguidament, una vegada exposats els fonaments substantius de l’autogovern, se situa un capítol dedicat al sistema de fonts, que signen els dos directors de l’obra. D’una manera clara, sistemàtica i succinta, s’analitzen qüestions com la relació entre l’ordenament jurídic estatal i l’autonòmic, la naturalesa jurídica de l’Estatut d’autonomia, la posició de la llei autonòmica o diferents qüestions en relació amb les normes reglamentàries, tot prestant atenció, com d’altra banda, es fa al llarg de l’obra, als consells insulars, element singularíssim del sistema institucional de les Illes Balears.
A continuació, el règim competencial de les Illes Balears és examinat per Jaume MUNAR FULLANA, cap del Servei Jurídic d’Urbanisme del Consell Insular de Mallorca. En aquest capítol s’exposen, novament amb claredat i sistemàtica, els elements més importants del model de repartiment de competències en el sistema constitucional i la seva projecció a l’hora de definir materialment l’àmbit d’autogovern específic de les Illes Balears. Seguidament, es passa a la descripció del sistema institucional, qüestió que, per la seva complexitat i extensió, es desenvolupa en tres capítols diferents.
En el capítol sisè, elaborat per Vicenç J. CALAFELL FERRÁ, professor associat de Dret Constitucional de la Universitat de les Illes Balears, i Esperança MUNAR PASCUAL, lletrada oficial major del Parlament balear, s’introdueix el sistema institucional i s’analitzen amb detall les dues institucions centrals del règim d’autogovern, a saber, el Parlament i el Govern, desenvolupant l’exposició d’acord amb la lògica del règim parlamentari i exposant les característiques específiques que aquest règim assumeix en el cas de les Illes Balears. Seguidament, el capítol setè, elaborat pels professors de Dret Administratiu de la Universitat de les Illes Balears Aina SALOM PARETS, Joana M. SOCIAS CAMACHO i Bartomeu TRIAS PRATS, així com també per un dels dos directors de l’obra, Avel·lí BLASCO ESTEVE, es concentra en l’estructura administrativa de la comunitat autònoma, prestant atenció particular als consells insulars i als municipis i altres ens locals.
L’exposició del sistema institucional finalitza amb un capítol dedicat als anomenats altres òrgans estatutaris, això és, al Consell Consultiu, el Consell Econòmic i Social, la Sindicatura de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell Audiovisual de les Illes Balears. Aquest capítol ha estat elaborat pels ja esmentats BLASCO ESTEVE, TRIAS PRATS, SALOM PARETS i MUNAR FULLANA, als que s’afegeix Carmen FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, professora titular jubilada de Dret Financer i Tributari de la Universitat de les Illes Balears. Novament, malgrat la diversitat temàtica i també d’autoria, s’aprecia una consistència i una claredat remarcables. Seguidament, hi ha un capítol dedicat a una de les qüestions més problemàtiques i, en la meva opinió menys satisfactòriament resoltes del desplegament de l’Estat de les autonomies, això és, el poder judicial. El capítol, redactat per BALLESTER CARDELL, ofereix una fotografia de l’estat de la qüestió en el moment present a les Illes, prou clara i informativa.
El penúltim capítol fa una exposició sumària, però consistent i ordenada, de les relacions de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears tant amb les institucions centrals de l’Estat com amb les altres comunitats autònomes, posant de manifest un altre dels dèficits més remarcables de l’Estat autonòmic, això és, les relacions interinstitucionals. Aquest capítol ha estat redactat per CALAFELL FERRÁ i inclou també un apartat dedicat a les relacions amb la Unió Europea i a l’acció exterior de les Illes Balears. Per finalitzar, el darrer capítol, dedicat a la hisenda i elaborat per FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, complementa l’exposició sistemàtica del Dret Públic de les Illes amb una perspectiva en relació amb les qüestions financeres.
III
En conjunt, es tracta d’una obra d’estructura diàfana, de factura impecable i de gran utilitat. En aquest sentit, cal remarcar que, òbviament, té un interès especial des del punt de vista de l’estudiant universitari de les Illes que segueixi assignatures que facin referència a les matèries abordades per la publicació. En definitiva, és un manual, un manual, però, particularment ben elaborat. Així mateix, com assenyala el professor BLASCO ESTEVE en el pròleg, és d’interès per a altres persones que hagin d’estudiar la matèria que s’hi tracta, com és el cas del públic opositor. Serveix també com a obra de consulta actualitzada, a partir de la qual resseguir amb major profunditat els diferents aspectes que s’hi tracten. Al meu entendre, a més, és una obra útil i interessant per als iuspublicistes valencians i catalans, que poden trobar elements d’anàlisi comparada per als seus respectius règims d’autogovern. En definitiva, no només per l’objecte d’estudi, sinó també per la perspectiva i l’estil amb què s’ha enfocat, es tracta d’un treball de referència per un públic ampli i divers, una aportació extremadament significativa al coneixement del règim d’autogovern de les Illes en el seu quarantè aniversari.