Manual civil y fiscal de los pactos sucesorios en el Derecho Civil
de las Illes Balears. B. BIBILONI GUASP. València: Tirant lo Blanch, 2023 (amb la col·laboració del Col·legi Notarial de les Illes Balears).
I
Aquí tenim un llibre imprescindible per als operadors jurídics i estudiosos del Dret civil successori, un must. Una autèntica joia de la bibliografia civil balear, i per a mi un motiu d’alegria i també un honor poder fer aquesta recensió.
El seu autor és Bartomeu BIBILONI GUASP, notari d’Alcúdia i president del Consell Assessor de Dret Civil de les Illes Balears entre els anys 2017 i 2023, redactor de la Llei 8/2022, d’11 de novembre, de successió voluntària paccionada o contractual de les Illes Balears, aprovada per unanimitat pel Parlament de les Illes Balears. Aquesta doble condició de notari i president de dita institució, dedicada a l’estudi i assessorament en matèria de Dret civil de les Illes Balears, marca i caracteritza aquest llibre. En l’autor coincideixen, per tant, la vessant pràctica del Dret civil i alhora la teòrica doctrinal. Una combinació perfecta.
Personalment he tengut la sort i privilegi de compartir aquests anys al Consell Assessor amb l’autor. Són moltes hores de feina, conversa i anècdotes viscudes, de les quals n’han sortit aprenentatges i acompliments, entre d’altres la Llei 8/2022 esmentada.
II
El llibre que l’autor batia com a Manual és exhaustiu, casuístic, pràctic i útil. Exhaustiu, perquè tracta totes i cada una de les matèries i perspectives dels diferents pactes successoris de les Illes Balears, i no deixa cap punt sense analitzar. En aquest sentit podríem dir que té voluntat enciclopèdica pel que fa a la matèria que estudia. I és des d’aquesta perspectiva que també es pot qualificar de casuístic, que no és sinó un tret reflex de la realitat de les herències en vida i la seva combinatòria amb testaments anteriors i posteriors. I, finalment, és molt pràctic per a advocats, jutges, notaris, registradors, professors… ja que intenta resoldre tots els dubtes que es puguin generar aportant raonaments i argumentacions que ajuden a bastir el pensament jurídic. Qualificatius que són mirall del seu autor, una persona amb una gran capacitat analítica (per a mi el seu tret més definidor), exhaustiu (és capaç de contemplar totes les possibles opcions a qualsevol situació jurídica), pràctic i generós. La dedicació, treball i saviesa en la gestió humana del grup, en la presidència del Consell Assessor, no es poden sinó de qualificar d’enormes i, sens dubte, són una de les causes, sinó la més important, de l’origen de la Llei 8/2022, que és la que ha donat peu a escriure aquest llibre.
III
La matèria sobre la qual versa aquest llibre són els pactes successoris del Dret civil de les Illes Balears. Es tracta d’institucions seculars de les quals es té constància des de l’edat mitjana (la definició apareix ja recollida en el Privilegi del Rei en Jaume I, a la idus de març de 1274). En els darrers anys, aquestes vetustes figures jurídiques han viscut un autèntic renaixement. La seva pràctica ha passat de ser residual o inexistent (a l’any 1973, Francisco Noguera Roig afirmava que «según datos comprobados por la propia Comisión redactora del Anteproyecto Balear, durante los setenta años últimos, solamente se otorgó una vez esta clase de donación el año 1901»),[1] a viure una autèntica implosió. Efectivament, aquestes herències en vida estaven penalitzades fiscalment ja que es considerava, a efectes de l’Impost sobre la renda de les persones físiques, que no tenien naturalesa successòria, sinó que sols eren donacions ordinàries (segurament influïa i molt el fet que el Dret del Codi civil no sols no permet aquests pactes, sinó que expressament els prohibeix). Doncs bé, des de la Sentència de 9 de febrer de 2016 del Tribunal Suprem, la situació ha canviat radicalment.
Els pactes successoris introdueixen elements de flexibilitat i llibertat en la transmissió patrimonial i en la successió entre generacions, que els converteixen en molt útils per moltes i diverses raons que són exposades gràficament per l’autor.
El llibre en si mateix és una gran i bona notícia per al Dret civil de les Illes Balears. Un Dret amb molt poc desenvolupament legislatiu (bàsicament una Compilació de vuitanta-sis articles, la Llei 18/2001, de 19 de desembre, de parelles estables, i la Llei 8/2022, ja esmentada), escassíssima jurisprudència i quasi inexistent doctrina. Després de la Llei 8/2022, aquest Manual és el perfecte complement doctrinal.
I és que els operadors jurídics balears estam vivint un autèntic canvi de paradigma. Efectivament i contràriament al que ha passat en les darreres dècades, veim com la successió contractual ha esdevingut una pràctica habitual i freqüent. Això no obstant, la formació rebuda (bàsicament del Dret del Codi civil) i la mentalitat d’aquests operadors s’ubica en el marc entre la successió testada i la intestada; en canvi, la successió contractual fins fa poc era una «rara avis». Així, quan hi havia un buit legal, hi havia la tendència d’anar al Dret del Codi civil, ja sigui a la llei, a la seva jurisprudència o a la seva riquíssima doctrina. Però molt sovint aquest Dret xocava amb els principis generals del Dret civil de les Illes Balears. L’obra que ara comentam serà una eina utilíssima per als operadors jurídics per interpretar la complexíssima regulació dels pactes successoris de les Illes Balears.
IV
Pel que fa a l’estructura del llibre, cal destacar el seu minuciós i detallat índex que en facilita la consulta. El Manual està dividit en quatre llibres. El primer versa sobre els pactes successoris en general, el segon està dedicat als de Mallorca i Menorca, el tercer s’ocupa dels pactes d’Eivissa i Formentera i un darrer llibre tracta sobre les normes fiscals aplicables a aquestes institucions civils.
El llibre primer, titulat «Los pactos sucesorios en general», té dos títols. El primer és una introducció sobre la seva evolució als darrers lustres, del perquè del boom actual i de la Llei 8/2022. El segon títol analitza el Dret internacional privat, en especial en relació amb l’importantíssim i revolucionari Reglament 650/2012, de 4 de juliol, de successions europeu. Aquesta, sens dubte, és una matèria de gran interès a les nostres Illes, amb una població estrangera resident molt elevada. Si, a l’enorme combinatòria d’aquestes figures jurídiques, hi afegim l’element internacional i la possibilitat de pactes successoris i testaments en diferents territoris, en resulta una temàtica molt tècnica i complexa, però que l’autor l’aborda amb la valentia i el rigor que el caracteritzen.
El llibre segon es dedica als pactes de Mallorca i Menorca. S’ha de dir que, fins a la reforma introduïda per la Llei 7/2017, de 3 d’agost, no era possible fer pactes successoris a Menorca, ja que en la remissió genèrica al Dret de Mallorca de l’article 65 de la Compilació se’ls excloïa. Aquest llibre té dos títols. El primer tracta de la donació universal, el pacte successori sens dubte més complex. L’autor examina els subjectes, la capacitat, la representació, els elements objectius, els requisits formals, el contingut, la modificació, els efectes durant la vida del donant i una vegada mort. Convé destacar aquí els apartats dedicats a la novació (que ara té un article especialment dedicat en la Llei 8/2022), al nou dret de retracte en cas de premoriència del donatari i a la revocació de les donacions que ha vist notablement ampliades els supòsits. El títol segon és per a la definició, el pacte successori més popular. Després de l’origen històric, l’autor estudia la seva sempre discutida naturalesa, per passar després a les característiques, classes, elements subjectius, objectius i efectes dels pactes de definició (computació, col·lació, testaments anteriors i posteriors, donacions universals…), la resolució i la revocació.
El llibre tercer és el relatiu als pactes successoris d’Eivissa i Formentera. Hom pot demanar per què l’autor diferencia Eivissa i Formentera. La resposta seria perquè la Llei 8/2022 ho fa; però aleshores ens hem de demanar per què la Llei ho regula de forma diferent. Aquesta és una de les claus d’aquest text legislatiu i del Dret civil de les Illes Balears. La resposta pot semblar òbvia, i és perquè som un arxipèlag, és a dir, no hi ha continuïtat territorial a la nostra comunitat, la qual cosa marca i de forma profunda qualsevol aspecte de la realitat balear i el Dret també. La mar és la frontera natural de cada illa i el marc mental dels seus habitants. Durant segles, les comunicacions eren molt limitades (fins el segle XX no hi havia línies regulars de navegació entre illes, i no és fins ben entrada la segona meitat del segle XX que hi ha línies regulars d’aviació). De fet, la Compilació té tres llibres, un per Mallorca, un per Menorca i un tercer per Eivissa i Formentera. Hi ha qui diu que en realitat hauríem de parlar, no d’un Dret civil de les Illes Balears, sinó de drets civils de les Illes Balears. La complexitat i pluralitat del sistema jurídic balear és sens dubte tributari de l’estructura geogràfica insular. I, en el camp del dret successori, aquesta diferenciació està molt marcada, ja que Eivissa i Formentera presenten principis i institucions pròpies i diferenciades. Entendre i acceptar aquesta realitat com una riquesa és i serà la clau per al desenvolupament legislatiu del nostre Dret civil propi. El llibre té tres títols. El primer, de caràcter general, sobre les disposicions comunes en els diferents pactes successoris. El segon títol es dedica als pactes d’institució (característiques, elements objectius, formals…), aturant-se l’autor en particular sobre la diferenciació entre els de títol universal (amb o sense transmissió de béns) i el de títol singular (amb o sense transmissió de béns), aquest últim conegut popularment com de llegat, desconegut a Mallorca i Menorca, i molt usat per la població pitiüsa. En el títol tercer es procedeix a l’estudi dels pactes successoris de renúncia, els finiments. BIBILONI analitza les característiques, els subjectes, capacitats, representació… És interessant l’explicació sobre el finiment general de llegítima i l’especial (amb la nova regulació introduïda per la Llei 8/2022 que dona encara més opcions) i els seus efectes. Aquest llibre tercer dels pactes successoris pitiüsos reflecteix amb tota la força el principi general de la llibertat contractual successòria, que és un dels pilars i fonaments del Dret successori balear, i que es manifesta amb especial intensitat en el Dret d’Eivissa i Formentera.
Finament, el llibre quart es reserva a les normes fiscals aplicables als pactes successoris. Es tracta d’una qüestió, la fiscal, de gran transcendència en aquestes figures jurídiques, ja que la mort (real o virtual amb les herències en vida) sempre té un impacte fiscal. Són pocs els civilistes que pensen i gosen entrar a valorar l’impacte fiscal (i que sempre hi és) de les institucions civils que examinen; per tant, és d’agrair, i molt, que l’autor hagi analitzat (i amb quina profunditat!) l’àrid camp de la fiscalitat. BIBILONI estudia l’Impost sobre successions i donacions, l’Impost sobre la renda de les persones físiques i l’Impost municipal sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana.
V
L’autor comença la introducció del llibre amb la frase: «Querido lector: Aquí tienes todo lo que sé sobre los pactos sucesorios». La veritat és que allò que BIBILONI sap i recull (en més de 800 pàg.) és moltíssim. En definitiva, un gran llibre-manual.
- NOGUERA ROIG, F. «Panorámica del Derecho Foral» en la Jornada de derecho foral en homenaje al ilustre letrado Don Félix Pons Marqués. Palma: Gráficas Miramar, Ilustre Colegio de Abogados de Baleares, 1973, pàg. 21. ↑