Activitat Normativa – Revista Juridica de les Illes Balears

rjib17

ACTIVITAT NORMATIVA

(octubre 2017-novembre 2018)

Lluís Isern Estela

Lletrat del Parlament de les Illes Balears

I. Illes Balears

1. Lleis i decrets llei

Les normes amb rang de llei aprovades a les Illes Balears entre els mesos d’octubre de 2017 i novembre de 2018 són les següents: en primer lloc, la Llei 10/2017, de 22 de novembre, de modificació del Decret llei 3/2013, de 14 de juny, de creació de la Xarxa Hospitalària Pública de les Illes Balears i el procediment de vinculació de centres privats d’atenció especialitzada (BOIB núm. 145), la qual es tracta d’una norma d’article únic que té per objecte ampliar la durada màxima dels convenis singulars incorporats a la Xarxa Hospitalària Pública de les Illes Balears, durada que passa de deu a vint anys. L’exposició de motius de la Llei justifica aquest canvi manifestant que, arran del desenvolupament de l’activitat que presten l’Hospital Sant Joan de Déu i Hospital Creu Roja en qualitat de centres privats integrats en la Xarxa Hospitalària de les Illes Balears, s’ha constatat la necessitat de reforçar l’estabilitat en la col·laboració amb aquests centres privats per complir l’objectiu del Servei de Salut i millora constant de la prestació de l’assistència sanitària pública. En segon lloc, la Llei 11/2017, de 20 de desembre, de modificació de la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears (BOIB núm. 157), suposa una transformació profunda del model policial vigent a la nostra comunitat autònoma. Segons expressa l’exposició de motius, en la Llei s’aborda un conjunt de reformes parcials que tendeixen a la millora de la seguretat pública a les Illes Balears i configuren un projecte comú, al servei d’una societat oberta i plural, que incorpora un nou model de proximitat de les policies locals basat en el respecte a la diversitat i en la integració social de determinats col·lectius, i orientat a la mediació per a la resolució de conflictes. Com a principals novetats, hem d’esmentar les següents: en primer lloc, s’estableixen mecanismes dirigits a atorgar estabilitat a les plantilles de policia local amb la implantació d’un nou model d’accés a la funció pública, atès que ara les places vacants i dotades pressupostàriament hauran de ser ocupades per funcionaris de carrera, tant en els municipis amb cos de policia com en els que no el tenen. En segon lloc, pel que fa a la coordinació de policies locals, es preveu l’existència de l’Institut de Seguretat Pública de les Illes Balears i s’estableixen canvis en la composició de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals i els consells de coordinació de les policies locals per tal de donar més representació als ajuntaments. Altres òrgans de coordinació previstos en la Llei són l’Escola de Seguretat Pública de les Illes Balears, l’Observatori de Seguretat de les Illes Balears i la Comissió d’Ètica i Transparència en l’Activitat Policial de les Illes Balears. En tercer lloc, en relació amb l’estructura i règim de funcionament, es preveu la possibilitat que els ajuntaments puguin crear, a les categories de policia, oficials, subinspector, els graus de policia de primera i sots-inspector de primera, en funció de la trajectòria professional del funcionari. Així mateix, la Llei introdueix el concepte d’ètica professional com a principi d’actuació i l’obligació d’aprovar un codi d’ètica adreçat a les policies locals. En quart lloc, pel que fa a la selecció i formació, s’introdueix l’oposició per accedir a la categoria de la policia local i els procediments selectius es complementen amb la superació d’un període de pràctiques que inclouen el curs de capacitació corresponent a la categoria a la qual s’accedeix i una fase de pràctiques remunerades. Altres novetats de la Llei fan referència a la prefectura del cos que es reforça i flexibilitza perquè es configura com un lloc de treball de naturalesa funcionarial que ha de figurar en la corresponent relació de llocs de treball amb la denominació de «cap de policia», i hi han de constar els requisits necessaris per proveir-lo; es regulen mesures adreçades a promoure una composició equilibrada de dones i homes en les plantilles de policia local; la Llei torna a incorporar la modalitat de la segona activitat amb destinació; també es preveu la creació i el desenvolupament dels corresponents protocols d’atenció policial contra els delictes d’odi; en fi, es preveu la possibilitat de limitar la tinença d’armes de foc en aquells casos en què no es consideri estrictament necessari.

La tercera de les lleis aprovades és la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears (BOIB núm. 160 Ext.). Aquesta norma té per objecte establir el règim jurídic general regulador de l’activitat administrativa en matèria d’urbanisme a les Illes Balears, i definir el règim juridicourbanístic de la propietat del sòl d’acord amb la seva funció social. Aquesta norma conté, per primera vegada, una regulació unitària dels tres tipus de sòl, ja que, a diferència de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl, s’incorpora ara el règim urbanístic del sòl rústic, com els aspectes de planejament i gestió relatius a aquesta classes de sòl. Respecte de la legislació precedent, s’han de subratllar algunes novetats. En matèria de planejament, la Llei, partint de la distinció ja existent entre determinacions d’ordenació estructural i d’ordenació detallada, distingeix dos instruments d’ordenació, un (el pla general) per a les determinacions estructurals i un altre (el pla d’ordenació detallada) per al detall i desenvolupament de les primeres. S’alleugereix així el contingut del pla general i es focalitza en la definició del model territorial, alhora que s’aclareix la delimitació de competències entre ajuntaments de població superior als 10.000 habitants i consells insulars en els processos d’aprovació del planejament: els consells han de controlar l’ordenació estructural (de determinacions d’àmbit supramunicipal-territorial) i els municipis, mitjançant l’ordenació detallada, les determinacions d’àmbit municipal. En matèria de gestió urbanística, la principal característica de la Llei 12/2017 és que conté el desenvolupament normatiu de les lleis estatals 2/2008, del sòl, i 8/2013, de rehabilitació, regeneració i renovació urbanes, tot adaptant-les a les peculiaritats territorials i a l’activitat econòmica i empresarial, pública i privada de les Illes Balears. En concret, per la seva importància, s’ha de deixar constància de cinc tècniques instrumentals que la Llei incorpora i desenvolupa: les memòries de viabilitat econòmica, els informes de sostenibilitat econòmica, les actuacions de dotació, els complexos immobiliaris i l’execució substitutòria concertada. Aquestes noves normes neixen amb la voluntat de millorar la transparència en els procediments de reclassificació i requalificació del sòl, de reforçar la participació pública en una proporció adequada i justa en el repartiment de les plusvàlues generades per l’acció urbanística i, en fi, de garantir un creixement urbà equilibrat dotacionalment i sostenible en termes econòmics, socials i ambientals. Per últim, pel que fa a la disciplina urbanística, s’ha de destacar que ara aquesta s’organitza en cinc grans blocs, o sigui, la inspecció urbanística, les infraccions urbanístiques, les sancions que corresponen a aquestes, les llicències incompatibles amb l’ordenació urbanística i els procediments en matèria de disciplina urbanística. Es deixa molt clar que només hi ha dos procediments davant d’una infracció urbanística: el sancionador i el de restabliment i que, per tant, el restabliment tant de la legalitat com el de la realitat física alterada formen part d’un únic procediment. Altres novetats remarcables fan referència que els consells insulars i les agències i els consorcis supramunicipals passen a assumir totes les competències en sòl rústic protegit de les ANEI, ARIP i APT costaneres; s’introdueix la responsabilitat administrativa per a les autoritats i els càrrecs públics que, amb coneixement de causa i tenint la possibilitat d’impedir-ho, permeten la indisciplina; i es regula per primera vegada en la legislació urbanística balear el termini màxim per a l’execució subsidiària de les ordre de demolició. La Llei 12/2017 s’estructura en un títol preliminar («disposicions generals») i vuit títols anomenats: règim urbanístic del sòl; planejament urbanístic; gestió i execució del planejament; intervenció al mercat de sòl; exercici de les facultats relatives a l’ús i edificació del sòl; expropiació forçosa per raó d’urbanisme; la intervenció preventiva en l’edificació i l’ús del sòl, i disciplina urbanística. Com és tradicional, la darrera de les normes aprovades cada any és la llei de pressuposts generals. Així la Llei 13/2017, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018 (BOIB núm. 160 Ext.), s’ordena, com és habitual, en els següents títols: aprovació dels pressuposts i les seves modificacions; gestió del pressupost de despeses; despeses de personal i altres disposicions; gestió del pressupost d’ingressos i altres normes en matèria tributària; normes sobre ens instrumentals; tancament del pressupost i, per últim, relacions institucionals. Pel que fa a la matèria tributària, es modifiquen i reordenen algunes taxes; es modifica el règim específic de la tarifa aplicable en cas de fugues d’aigua en el cànon de sanejament d’aigües; es modifica la normativa reguladora de l’impost sobre estades turístiques, a fi de limitar l’estada mínima de dotze hores als establiments i als habitatges, de manera que les estades a creuers quedin subjectes a l’impost en tot cas amb independència del nombre d’hores d’estada en trànsit. Així mateix, s’incrementa la tarifa general de l’impost, que es duplica, alhora que, per tal de no perjudicar la desestacionalització turística, s’incrementa la bonificació de la quota en temporada baixa. Respecte dels tributs cedits, el més remarcable és que es creen i modifiquen algunes deduccions autonòmiques en l’impost sobre la renda de les persones físiques (deducció autonòmica per l’arrendament de l’habitatge habitual a favor de determinats col·lectius; deducció autonòmica per cursar estudis superiors fora de l’illa de residència habitual; deducció per arrendament d’habitatge a les Illes Balears derivat del trasllat temporal de residència per motius laborals, entre d’altres).

Pel que fa a l’any 2018, s’ha de donar notícia de les següents lleis: la Llei 1/2018, de 5 de març, de cossos i escales propis del Consell Consultiu de les Illes Balears (BOIB núm. 30), dóna resposta a les necessitats de l’esmentat òrgan consultiu en matèria de personal, ateses les funcions i tasques que té encomanades i la conveniència d’adaptar les noves exigències de l’activitat consultiva a la transformació de l’administració autonòmica. Vist que les funcions del personal del Consell Consultiu tenen un contingut singular i individualitzat a causa de l’especificitat que es deriva de la naturalesa de l’activitat consultiva i que fins aleshores l’únic personal propi de què disposava aquesta institució eren els lletrats i lletrades, la Llei crea nous cossos propis de la dita institució, integrats pel personal funcionari de carrera o interí, i en regula el règim d’adscripció i integració. Els cossos creats s’organitzen en els habituals grups (A, B, C i Agrupacions professionals) i subgrups (A1, A2, C1 i C2). Així doncs, amb l’entrada en vigor de la Llei 1/2018, el personal al servei del Consell Consultiu està format per personal funcionari propi i per personal de l’Administració de la comunitat autònoma que ocupa llocs de treball del Consell Consultiu. Aquest darrer personal depèn orgànicament del conseller de funció pública i funcionalment del president de la dita institució consultiva. La Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears (BOIB núm. 48), té per objecte el reconeixement i la garantia dels drets a la reparació, a la veritat i a la justícia de totes les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Amb aquesta Llei el Parlament de les Illes Balears condemna per primera vegada la dictadura franquista i rebutja qualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic. Com manifesta l’exposició de motius, la Llei s’estructura en sis títols i s’articula en quatre eixos principals: el dret a la veritat, el dret a la memòria democràtica, el dret a la reparació i al reconeixement de les víctimes i les garanties de no-repetició. El títol preliminar es dedica a les disposicions generals, que comprenen l’objecte de la Llei, els principis rectors, així com les mesures i les actuacions dirigides a les víctimes. El títol I, sota la denominació del «dret a la veritat», delimita la consideració de víctimes amb la finalitat clara d’identificar-les a través d’un Cens de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura franquista. El títol II estableix el dret a la Memòria Democràtica de les Illes Balears i preveu un conjunt de regles i actuacions relatives al Patrimoni Documental i Bibliogràfic de la Memòria Democràtica (on allotjar els vestigis franquistes que es retirin), a la creació d’una figura de protecció com són els Espais i Itineraris de la Memòria i Reconeixements Democràtics de les Illes Balears (es preveu la confecció d’un catàleg de tots aquells espais, immobles i paratges de rellevància per a la Memòria Democràtica de les Illes Balears, les obligacions derivades de la seva inscripció, modificació o cancel·lació al catàleg i, per últim, s’estableix un règim de conservació i protecció d’aquests espais). El títol II preveu també normes sobre reconeixement del moviment memorialista i de les associacions de víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura franquista. El títol III, referit al dret a la reparació i al reconeixement de les víctimes, preveu, d’una banda un conjunt d’actuacions a desenvolupar per les administracions públiques (publicacions, homenatges, etc,) per recordar i reconèixer a les víctimes; es declara el 24 d’octubre com a data simbòlica de record i reivindicació dels valors democràtics i la lluita per la llibertat; es declaren nul·les de ple dret totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes de caràcter penal, civil i administratiu, dictades per motius polítics a les Illes Balears durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. D’una banda, s’estableixen normes relatives a la tutela de la Memòria democràtica, declarant-se contrària a aquesta l’exaltació de la revolta militar i del franquisme, en les seves diverses manifestacions, i es preveu un cens de símbols franquistes que hauran de ser retirats per les administracions públiques. El títol IV fa referència a les garanties de no-repetició. El títol V regula l’actuació i organització administrativa sobre la matèria i preveu la creació de la Comissió tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics, l’aprovació d’un Pla Autonòmic al respecte i l’aprovació de plans anuals. La Llei es completa amb un règim sancionador i un grapat de disposicions addicionals i finals necessàries per a la correcta aplicació de la Llei.

La Llei 3/2018, de 29 de maig, del tercer sector d’acció social (BOIB núm. 67), té un origen estrictament parlamentari ja que el text que donà lloc a la proposició de llei fou elaborat al si d’una ponència d’estudi amb la participació de tots els grups parlamentaris de la Cambra. El seu objecte és crear un marc legal del tercer sector de les Illes Balears, a través de les organitzacions i xarxes que el conformen; adoptar i promoure mesures orientades a enfortir aquestes organitzacions i xarxes; regular les relacions entre les administracions i les entitats del Tercer Sector (ETSS) en la provisió i el finançament de serveis de responsabilitat pública i interès general per part d’aquestes; impulsar la cooperació i la col·laboració de les organitzacions entre si i amb el sector públic, les empreses i altres agents socials; i promoure la seva contribució i interlocució amb l’administració, en l’àmbit de la intervenció social i en les polítiques i els sistemes de responsabilitat pública relacionats amb aquest àmbit. La Llei determina els principis a què s’han de sotmetre les ETSS i que són la participació social, la solidaritat i justícia, la responsabilitat pública i coresponsabilitat en la inclusió social, el diàleg civil i la democràcia participativa, la cooperació entre el sector públic i les organitzacions del tercer sector, la transversalitat de les actuacions orientades a la inclusió social i la responsabilitat social corporativa. Per tal que es pugui diferenciar i reconèixer administrativament les ETSS d’altres associacions i entitats que fan accions similars, la Llei exigeix que les ETSS siguin entitats sense ànim de lucre, orientades a solucionar els problemes de les persones i col·lectius que atenen, a defensar els seus drets, a més d’estimular la participació i el diàleg democràtic en el si de les seves organitzacions. Així, les ETSS reconegudes i censades d’acord amb aquesta Llei han de tenir un estatus rellevant en el procés de diàleg ciutadà, entès per la Llei com aquell instrument que ha de servir per dissenyar i avaluar les polítiques socials dirigides als col·lectius que elles defensen, així com l’exercici efectiu dels seus drets. D’altra banda, la Llei defineix les diferents possibilitats de col·laboració de les ETSS en el sistema balear de serveis socials i es fa extensiu al sistema balear de renda bàsica, al servei balear d’ocupació, al sistema sanitari i a l’educatiu i donada la importància que històricament han tengut aquestes ETSS en alguns sectors de serveis socials, la Llei preveu una col·laboració preferent d’aquestes ETSS sobre altres entitats privades. Per últim, és de destacar que la Llei regula la promoció del tercer sector social de les Illes Balears, imposant aquesta obligació al Govern, als consells i als ajuntaments. Per la seva banda, la Llei 4/2018, de 12 de juny, de modificació de la Llei 4/1991, de 13 de març, reguladora de la iniciativa legislativa popular a les Illes Balears (BOIB núm. 77), fou aprovada amb la voluntat de reforçar el mecanisme de democràcia directa conegut com iniciativa legislativa popular, fent més senzilla i menys restrictiva la presentació d’iniciatives per ser debatudes en el Parlament. Les principals novetats de la nova regulació són les següents: en primer lloc, s’amplia l’abast de les persones que poden signar iniciatives, ja que inclouen les persones majors de setze anys que, o bé siguin espanyoles, o ciutadanes d’algun estat membres de la Unió Europea o que resideixin legalment a Espanya. En segon lloc, es redueix el nombre de signatures necessàries per presentar una iniciativa legislativa popular (ara són només 7.500 signatures o fins i tot un nombre inferior quan es tracti de signants residents a una mateixa illa, quan aquest nombre representi almenys el 3 % dels residents a la dita illa, amb un mínim de 1.200). En tercer lloc, s’amplia el termini per a la recollida de signatures, que ara és de quatre mesos, prorrogables per dos més. En quart lloc, es preveu que, un cop aconseguides les signatures necessàries i acomplerts els demés tràmits parlamentaris pertinents, el debat de la presa en consideració de la iniciativa legislativa s’haurà d’incloure necessàriament dins l’ordre del dia del Ple del Parlament en període de temps prefixat. En cinquè lloc, suposa també una novetat el reforçament del paper dels membres de la comissió promotora de la iniciativa dins la tramitació parlamentària, sigui en fase de ponència, de comissió o davant el Ple de la Cambra, alhora que s’estableix la possibilitat d’instar la retirada de la proposició de llei. Per últim, suposa també una novetat la possibilitat de fer servir la signatura electrònica en la presentació d’iniciatives legislatives populars.

La Llei 5/2018, de 19 de juny, de l’habitatge de les Illes Balears (BOIB núm. 78), segons diu la seva exposició de motius, pretén incorporar, com a línia estratègica de les administracions públiques, l’atenció a la població mancada d’habitatge i també a les persones que es troben en risc de pèrdua d’aquest bé de primera necessitat. Amb aquesta finalitat, el títol I desenvolupa les disposicions generals aplicables, amb la concreció dels principis rectors de la Llei, amb la incorporació d’un conjunt de definicions autèntiques, i la consideració de la política d’habitatge com un servei d’interès general, la determinació de la funció social de l’habitatge i la positivització del dret a l’habitatge per situacions d’especial vulnerabilitat. El títol II distribueix les competències entre les diferents administracions en matèria d’habitatge. El títol III, per la seva banda, concreta allò relacionat amb les condicions de l’habitatge en un sentit ampli, és a dir, la qualitat, el disseny i l’habitabilitat i el deure de conservació i rehabilitació a càrrec dels propietaris. El títol IV conté totes les accions que configuren una política de protecció i promoció de l’habitatge: s’estableix una regulació adreçada a protegir els adquirents i usuaris dels habitatges, per una part. També s’estableixen els mecanismes que ha d’adoptar el Govern per atendre la població amb dificultats per accedir a un habitatge per mantenir-se, siguin ajuts o prestacions, programes de cessió d’habitatges, convenis de col·laboració amb grans tenidors, etc. Es crea el Servei d’Acompanyament en matèria d’habitatge. Es regula la problemàtica dels habitatges desocupats, mitjançant la definició de l’habitatge desocupat, la creació d’un registre d’habitatges desocupats i es penalitza el manteniment d’aquests habitatges com a espais sense ocupació, però només en el cas que es trobin en mans dels grans tenidors d’habitatge, o sigui, d’aquelles entitats o persones que disposen del control efectiu de deu o més habitatges i tenen activitat en aquest mercat. Per últim, s’estableix una regulació de la protecció en els casos de l’anomenada garantia del manteniment dels subministraments bàsics. Els títols V i VI regulen respectivament la Mesa Autonòmica de l’Habitatge i la Mesa per a la garantia del manteniment dels subministraments bàsics, com a òrgans de participació, col·laboració i consulta no preceptiva. El títol VII estableix el règim del dipòsit de les fiances d’arrendament de finques urbanes. El títol VIII, dedicat als habitatges protegits, reforça l’acció pública per garantir-ne la funció social. El títol IX estableix el corresponent règim sancionador sobre l’habitatge. La Llei es completa amb tot un seguit de disposicions addicionals, transitòries i finals, necessàries per a la seva correcta aplicació, excepció feta de la relativa a la modificació de la Llei 5/2012, de mesures urbanístiques per a l’execució del Centre Internacional de Tennis Rafael Nadal que, com és evident, atén a altres atencions.

La Llei 6/2018, de 22 de juny, per la qual es modifiquen diverses normes de l’ordenament jurídic de les Illes Balears en matèria de turisme, de funció pública, pressupostària, de personal, d’urbanisme, d’ordenació farmacèutica, de transports, de residus i de règim local, i s’autoritza el Govern de les Illes Balears per aprovar determinats textos refosos (BOIB núm. 78), és, com la mateixa denominació permet suposar, una llei sense cap coherència interna pel que fa a la matèria normativa. Podríem dir que es tracta d’una resurrecció de la ja superada tècnica legislativa de les anomenades lleis òmnibus, similar a les lleis d’acompanyament dels pressuposts. Un calaix de sastre, en definitiva. Així, l’article 1 modifica la Llei 8/2012, del turisme, amb relació a les agències de viatges, al concepte d’agroturisme i, d’altra banda, hi introdueix algunes modificacions per donar-li major seguretat jurídica. L’article 2 modifica la Llei 3/2007, de la funció pública, per regular diferents aspectes de la carrera professional horitzontal, consistent en la progressió de nivell, sense necessitat de canviar de lloc de feina, com a conseqüència de la valoració de l’acompliment. També es reconeix la possibilitat dels funcionaris interins d’acollir-se a la situació d’excedència voluntària per violència de gènere o de serveis especials. Els articles 3 i 4 modifiquen la Llei 13/2017, de pressuposts generals, i el DL 5/2012, per tal d’introduir alguns canvis pel que fa al personal sanitari i docent (fidelització de la permanència a les Illes de Menorca, Eivissa i Formentera, substitució del professorat de l’ensenyament privat, entre d’altres). L’article 5 modifica la Llei 12/2017, d’urbanisme, per esmenar un error material detectat i per introduir un aclariment conceptual a l’article 26, per a major seguretat jurídica. L’article 6 modifica la Llei 7/1998, d’ordenació farmacèutica, pel que fa als supòsits de nomenament d’apotecari regent, pel que fa als procediments que se segueixen per a l’obertura d’una oficina de farmàcia i pel que fa a la catalogació i planificació farmacèutiques. L’article 7 modifica la Llei 4/2014, de transports i mobilitat sostenible, pel que fa a les autoritzacions de transport discrecional de viatgers en vehicle de turisme d’àmbit insular, amb relació a les autoritzacions de lloguer de vehicles amb conductor i a la reserva de places per als escolars en la xarxa de transport regular de viatgers per carretera d’ús general. L’article 8 deroga la norma que permetia el trasllat i el tractament de combustible derivat de residus provinents de la Unió Europea. L’article 9 modifica el règim municipal i local per tal d’adaptar-lo a la Llei 9/2017, de contractes del sector públic. Per últim, s’ha de dir que la resta d’articles d’aquesta Llei autoritzen el Govern per aprovar els textos refosos d’un seguit de normes, abans de 31 de desembre de 2019.

La Llei 7/2018, de 31 de juliol, de promoció de la seguretat i la salut en el treball a les Illes Balears (BOIB núm. 97), estableix un marc d’actuació que vol possibilitar la reducció de la sinistralitat en el treball i la millora en la defensa i la protecció de la salut en el treball a les Illes Balears, mitjançant l’adopció d’un conjunt de mesures adreçades a l’aprenentatge, la sensibilització, la formació i la promoció de la seguretat i la salut laboral. Per tal de fer efectius aquests objectius, la Llei incorpora un conjunt de mesures, de les quals se’n destaquen les següents: en primer lloc, la creació i la regulació dels aspectes essencials d’un organisme autònom anomenat Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral (IBASSAL), que té com a finalitat la promoció de la seguretat i la salut en el treball, el qual estén el seu àmbit d’actuació tant al treball per compte d’altri, com a la promoció de la prevenció de riscs laborals en relació amb les persones treballadores per compte propi. L’IBASSAL s’estructura en òrgans unipersonals (president, vicepresident i director), òrgans col·legiats (consell de direcció i Consell Rector de Salut Laboral) i amb un òrgan d’assessorament, anomenat Unitat de Malalties Professionals. La composició dels òrgans col·legiats incorpora no només membres de l’administració autonòmica, sinó també dels consells insulars i de l’administració local, representada mitjançant la FELIB, i, d’altra banda, representants d’organitzacions sindicals i empresarials. En segon lloc, la Llei incorpora un conjunt de mesures de sensibilització sobre els valors de seguretat i salut en el treball que operen tant en l’àmbit educatiu i en l’àmbit de la publicitat i dels mitjans de comunicació, com també en l’àmbit de l’empresa. En tercer lloc, la Llei imposa a l’administració de la comunitat autònoma l’obligació d’adaptar mesures adreçades al foment de la formació en matèria de seguretat i salut en el treball en els ensenyaments reglats, sigui en l’ensenyament de règim general, de formació professional, universitari, d’educació de persones adultes i en la formació del professorat. Per últim, en quart lloc, s’estableixen mesures de promoció de la seguretat i la salut en el treball en matèria de subvencions públiques autonòmiques i en matèria de contractació administrativa.

La Llei 8/2018, de 31 de juliol, de suport a les famílies (BOIB núm. 97), té com a objectius bàsics integrar el conjunt d’actuacions que es desenvolupen des dels distints departaments de l’administració autonòmica en un únic marc normatiu, definir nous serveis i prestacions per a les famílies i definir les situacions familiars que requereixen més protecció, tot assegurant-ne la protecció social, econòmica i jurídica. Amb aquesta finalitat, la Llei s’estructura en un títol preliminar i tres títols més. En el títol preliminar, a més d’identificar els principis rectors de la política de protecció de les famílies i els objectius que han de cercar les polítiques familiars a la comunitat autònoma, defineix l’àmbit d’aplicació de la Llei. Així mateix, es concreten les situacions familiars amb més necessitat de protecció, respecte de les quals es disposa que han de tenir una atenció prioritària o específica. Són les següents: famílies nombroses i monoparentals, famílies en risc social i víctimes de violència masclista, famílies amb persones en situació de dependència o amb persones amb discapacitat i famílies en situació de vulnerabilitat econòmica especial. El títol I, sota la denominació de «Mesures, serveis i prestacions de suport a la família», preveu la possibilitat que s’adoptin mesures fiscals, mesures en l’àmbit dels serveis socials (com ara, una renda d’ingressos mínims a les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica, prestacions per a la cura de persones dependents, ajuts d’emergència, ajuts per part múltiple o adopció, ajuts per a l’adaptació de l’habitatge, compensacions per acolliment familiar, ajuts per a menors víctimes de violència masclista i d’altres) i, finalment, mesures i actuacions en altres àmbits sectorials (conciliació de la vida familiar, laboral i personal, en l’àmbit educatiu, en matèria d’ocupació, de salut, d’habitatge, de cultura, esport, oci i temps lliure, de noves tecnologies, de consum i de col·laboració sociosanitària). El títol II, relatiu a mesures administratives i participació, disposa el caràcter preceptiu de l’informe d’impacte familiar en l’elaboració de projectes de llei amb la finalitat de considerar l’impacte social i econòmic de les polítiques a llarg termini en el conjunt de les famílies. La Llei es completa amb un títol III que estableix un règim d’obligacions, infraccions i sancions amb relació a les unitats familiars que tenguin reconeguda la situació de família monoparental.

La Llei 9/2018, de 31 de juliol, per la qual es modifica la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears (BOIB núm. 97), té un contingut molt tècnic i fou aprovada atesa la necessitat d’adaptar la Llei 12/2016 a determinades directives europees, a la legislació bàsica estatal, per donar compliment als acords d’interpretació adoptats en el marc de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l’Estat-Comunitat Autònoma de les Illes Balears, com també a la situació creada com a conseqüència de la declaració d’inconstitucionalitat d’alguns dels articles de la dita Llei. Com a novetats que recull la Llei, podem apuntar les següents: d’una banda, s’estableixen algunes previsions per tal d’evitar conflictes en la tramitació quan l’òrgan ambiental és, alhora, òrgan substantiu, la qual cosa succeeix quan la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears exerceix les competències pròpies en matèria d’autoritzacions ambientals integrades. D’altra banda, es subjecten a avaluació ambiental els plans, els programes i els projectes prevists en la Llei, quan correspongui aprovar-los a l’Estat, sense perjudici que aquesta avaluació sigui realitzada pel mateix Estat. D’altra banda, la Llei intenta precisar l’abast de l’avaluació ambiental estratègica. Així mateix, matisa l’abast de l’informe determinant de l’administració hidràulica i introdueix un nou informe imprescindible, el d’avaluació d’impacte paisatgístic per part dels consells insulars. També s’ha de destacar que la Llei introdueix l’avaluació de la capacitat de càrrega de la zona afectada pel pla o programa, com a factor limitador i que modifica la regulació dels projectes exclosos i exceptuables de l’avaluació ambiental. Altrament, s’incorpora una norma per incloure en l’avaluació ambiental la vulnerabilitat dels projectes a accidents greus o catàstrofes, el risc que es produeixin i les implicacions eventuals d’efectes adversos significatius per al medi ambient. Per últim, s’ha de subratllar que la Llei simplifica les tramitacions en àrees de prevenció de riscs i la integració de tràmits en l’avaluació ambiental.

Per últim, pel que fa als decrets llei, n’hem d’esmentar els següents: el Decret llei 1/2018, de 19 de gener, de mesures urgents per a la millora i/o l’ampliació de la xarxa d’equipaments públics d’usos educatius, sanitaris o socials de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 10; validació BOIB núm. 22), fou dictat sobre la base que es requereix una actuació urgent de la Comunitat Autònoma en matèria de sanitat, serveis socials i educació, amb la finalitat d’adequar la xarxa pública d’equipaments a les demandes de serveis i prestacions que exigeix la nova realitat social derivada dels canvis demogràfics, econòmics i socials que s’han produït en els darrers anys, així com permetre l’adaptació dels equipaments a les necessitats de les carteres de serveis que s’han de prestar d’acord amb el marc normatiu vigent. Es tracta, doncs, d’un instrument jurídic dictat per permetre, amb la màxima celeritat, desenvolupar nous equipaments educatius, sanitaris i de serveis socials, alhora que millorar els existents. Amb aquesta finalitat, s’inclouen normes dedicades a regular l’obtenció dels terrenys pertanyents a una altra administració pública on s’han d’ubicar els equipaments públics esmentats i, així mateix, dedicades a regular determinades actuacions de caire urbanístic que s’han de realitzar en aquest tipus d’equipaments, com són canvis d’ús específic, d’una banda, i execució d’obres sense alterar els paràmetres urbanístics fixats pel planejament, de l’altra. També s’hi contenen normes que disposen que el Consell de Govern de les Illes Balears pugui declarar equipaments públics d’ús educatiu, de salut o de serveis socials com a inversions d’interès autonòmic de les Illes Balears i se’n regulen els efectes que comporta aquesta declaració. El Decret llei, mitjançant les seves disposicions finals, dona solució a dues qüestions específiques. Per una part, una que té per finalitat resoldre la problemàtica de la redacció del pla especial d’ordenació del complex sanitari de Son Espases i una altra que suposa la declaració del servei d’escorxador com a servei essencial en determinats municipis, atès que la Llei 27/2013 va modificar la Llei reguladora de les bases del règim local, eliminant la reserva a favor de les entitats locals de l’activitat d’escorxador, tot i que autoritzava les comunitats autònomes a establir-la mitjançant llei, a la vegada que es declara a les Illes Balears el servei d’escorxador com a servei d’interès econòmic general.

El Decret llei 2/2018, de 18 d’octubre, pel qual s’estableixen ajudes i altres mesures urgents per reparar les pèrdues i els danys produïts per les pluges intenses i les inundacions del dia 9 d’octubre de 2018 a la comarca de Llevant de Mallorca (BOIB núm. 130 Ext.; validació BOIB núm. 139) i el Decret llei 3/2018, de 29 d’octubre, de concessió d’un crèdit extraordinari per atendre despeses inajornables derivades de les inundacions provocades per les fortes pluges del dia 9 d’octubre de 2018 a la comarca de Llevant de Mallorca, amb càrrec als pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018 (BOIB núm. 135; validació BOIB núm. 145), tenen com a finalitat reparar i pal·liar, en allò que sigui possible, les pèrdues sofertes i contribuir a recuperar amb la màxima celeritat la normalitat de les zones afectades dels municipis d’Artà, Capdepera, Manacor, Sant Llorenç des Cardassar i Son Servera. Així, s’inclouen en aquestes normes un conjunt d’ajudes d’emergència adreçades a pal·liar les necessitats bàsiques de les famílies, ajudes per defunció, ajudes en matèria d’habitatge, ajudes per pèrdua de vehicles i ajudes per als sectors econòmics afectats. Així mateix s’hi preveuen mesures per a la reparació d’infraestructures públiques i danys mediambientals. Amb caràcter general, les esmentades ajudes i mesures tenen caràcter subsidiari respecte dels sistemes privats de cobertura de danys dels quals puguin ser beneficiàries les persones i entitats afectades. Des d’un altre punt de vista, atès que totes aquestes mesures i ajudes comporten unes despeses pressupostàries no previstes, com és lògic, al pressupost vigent en aquell moment i vist que el crèdit del fons de contingència no era suficient per finançar les esmentades despeses no era possible la baixa en altres crèdits del pressupost de despeses, fou necessari aprovar, mitjançant el Decret llei 3/2018, la concessió d’un crèdit extraordinari amb càrrec als pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018.

2. Decrets

L’activitat reglamentària del Govern de les Illes Balears ha incidit sobre matèries diverses. En primer lloc, hem de subratllar, lògicament, l’actuació del Govern davant els fets luctuosos ocorreguts a la comarca del Llevant de Mallorca el dia 9 d’octubre. Així, a més del Decret 30/2018, de 10 d’octubre (BOIB núm. 126 Ext.) que declara tres dies de dol oficial amb motiu de les persones que hi moriren (q.e.p.d.), s’aprova el Decret 33/2018, de 19 d’octubre (BOIB núm. 131), de determinació d’ajudes urgents i de caràcter excepcional per reparar i pal·liar les pèrdues i danys produïts per les pluges.

Així mateix, la mar balear i la pesca han estat objecte de regulació. S’ha d’esmentar el Decret 3/2018, de 23 de febrer, pel qual es regulen els títols professionals del sector pesquer de patró costaner polivalent, patró local de pesca i mariner pescador, i es modifiquen el Decret 34/2014, d’1 d’agost, pel qual es fixen els principis generals de la pesca recreativa i esportiva a les aigües interiors, i el Decret 5/2015, de 13 de febrer, pel qual es regula el canvi de port base i les autoritzacions d’ús temporal de ports diferents del port base de les embarcacions pesqueres a la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 25); el Decret 21/2018, de 6 de juliol, pel qual s’estableixen els principis generals per a la pesca del corall vermell a les aigües interiors de les Illes Balears i se n’estableix l’ordenació (BOIB núm. 84); el Decret 22/2018, de 6 de juliol, pel qual es regula el desembarcament, la primera venda, la traçabilitat i el control dels productes pesquers a les Illes Balears (BOIB núm. 84), i el Decret 25/2018, de 27 de juliol, sobre la conservació de la Posidonia oceanica a les Illes Balears (BOIB núm. 93). També la salut i la sanitat han merescut l’atenció del Govern de les Illes Balears. Així, el Decret 2/2018, de 23 de febrer, pel qual s’aprova la política de seguretat de la informació del Servei de Salut de les Illes Balears (BOIB núm. 25); el Decret 8/2018, de 23 de març, pel qual es regula la capacitació lingüística del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears (BOIB núm. 37); el Decret 11/2018, de 27 d’abril, pel qual es regula l’exercici de la sanitat mortuòria de les Illes Balears (BOIB núm. 52), i el Decret 29/2018, de 14 de setembre, pel qual es regulen la Comissió de Formació Continuada de les Professions Sanitàries de les Illes Balears, el procediment d’acreditació i les activitats de col·laboració i avaluació que duen a terme experts avaluadors, així com les indemnitzacions que se’n deriven (BOIB núm. 114).

En fi, altres decrets de l’aprovació dels quals s’ha de deixar constància són: el Decret 55/2017, de 15 de desembre, del Fons de Seguretat Pública de les Illes Balears (BOIB núm. 153); el Decret 4/2018, de 23 de febrer, pel qual s’aproven l’organització, les funcions i el règim jurídic de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (BOIB núm. 26); el Decret 13/2018, de 18 de maig, pel qual es crea el Catàleg de les varietats locals d’interès agrari de les Illes Balears (BOIB núm. 62); el Decret 15/2018, de 8 de juny, del règim especial de les ajudes a l’exterior en matèria de cooperació per al desenvolupament i solidaritat internacional i del Registre d’organitzacions no governamentals de desenvolupament de les Illes Balears (BOIB núm. 72); el Decret 23/2018, de 6 de juliol, pel qual es desplega parcialment la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut (BOIB núm. 84), i el Decret 24/2018, de 13 de juliol, pel qual es regulen la constitució i el funcionament dels clubs esportius de règim especial o simplificat de les Illes Balears (BOIB núm. 87).

II. Estat

Més per la seva transcendència política que jurídica, s’ha de destacar entre les normes aprovades per l’Estat el RD 954/2017, de 31 d’octubre, pel qual es disposa, en virtut de les mesures autoritzades el 27 d’octubre de 2017 pel Ple del Senat respecte de la Generalitat de Catalunya en aplicació de l’art. 155 CE, l’adopció de diverses mesures amb relació a l’organització de la Generalitat de Catalunya i el cessament de distints alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya (BOE núm. 266).

Des del punt de vista jurídic, el més característic de l’activitat normativa estatal durant el període que abasta aquesta crònica és la utilització reiterada de la institució del decret llei, atès que la majoria de qüestions regulades ho han estat mitjançant aquest tipus de norma. Així, hem d’esmentar-ne els següents:

RDL 16/2017, de 17 de novembre, pel qual s’estableixen disposicions de seguretat en la investigació i explotació d’hidrocarburs en el medi marí (BOE núm. 280).
RDL 17/2017, de 17 de novembre, que modifica la Llei 28/2005, en matèria de mesures sanitàries per fer front al tabaquisme (BOE núm. 280).
RDL 18/2017, de 24 de novembre, que modifica el Codi de comerç, el text refós de la Llei de societats de capital i la Llei d’auditoria de comptes (BOE núm. 287).
RDL 19/2017, de 24 de novembre, en matèria de comptes de pagament bàsics, trasllat de comptes de pagament i comparabilitat de comissions (BOE núm. 287).
RDL 20/2017, de 29 de desembre, pel qual es prorroguen i aproven diverses mesures tributàries i d’altres mesures vigents en matèria social (BOE núm. 317).
RDL 21/2017, de 29 de desembre, d’adaptació de les normes espanyoles en matèria de mercats de valors a la normativa europea (BOE núm. 317).
RDL 1/2018, de 23 de març, sobre la destinació del superàvit de les corporacions locals per a inversions financerament sostenibles (BOE núm. 73).
RDL 2/2018, de 13 d’abril, que modifica el text refós de la Llei de propietat intel·lectual i s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol determinades directives europees (BOE núm. 91).
RDL 3/2018, de 20 d’abril, que modifica la Llei 16/1987, en matèria d’arrendament de vehicles amb conductor (BOE núm. 97).
RDL 4/2018, de 22 de juny, relatiu a la designació del Consell d’Administració de la Corporació RTVE i del seu president (BOE núm. 152).
RDL 5/2018, de 27 de juliol, en matèria de protecció de dades (BOE núm. 183).
RDL 6/2018, de 27 de juliol, pel qual s’aprova una oferta d’ocupació pública extraordinària i addicional per al reforç de mitjans en l’atenció a asilats i refugiats (BOE núm. 184).
RDL 7/2018, de 27 de juliol, sobre accés universal al Sistema Nacional de Salut (BOE núm. 183).
RDL 8/2018, de 3 d’agost, de modificació del Programa d’activació per a l’ocupació (BOE núm. 188).
RDL 9/2018, de 3 d’agost, amb relació al desenvolupament del Pacte d’Estat contra la violència de gènere (BOE núm. 188).
RDL 10/2018, de 24 d’agost, pel qual es modifica la Llei 52/2007, que reconeix i amplia drets i s’estableixen mesures a favor dels qui patiren persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura (BOE núm. 206).
RDL 11/2018, de 31 d’agost, de transposició de directives en matèria de protecció dels compromisos per pensions amb els treballadors, prevenció de blanqueig de capitals i requisits d’entrada i residència de nacionals de països tercers i pel qual es modifica la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (BOE núm. 214).
RDL 12/2018, de 7 de setembre, de seguretat de les xarxes i sistemes d’informació (BOE núm. 218).
RDL 13/2018, de 28 de setembre, que torna a incidir sobre l’arrendament de vehicles amb conductor (BOE núm. 236).
RDL 14/2018, de 28 de setembre, sobre la Llei del mercat de valors (BOE núm. 236).
RDL 15/2018, de 5 d’octubre, de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció de consumidors (BOE núm. 242).
RDL 16/2018, de 26 d’octubre, de mesures contra el tràfic il·lícit de persones i mercaderies amb relació a les embarcacions utilitzades (BOE núm. 260).

D’entre les lleis aprovades, se n’ha de cridar l’atenció sobre la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (BOE núm. 272), la Llei 5/2018, d’11 de juny, de modificació de la LEC, en relació amb l’ocupació il·legal d’habitatges (BOE núm. 142), la Llei 7/2018, de 20 de juliol, de modificació de la Llei 42/2007, del patrimoni natural i de la biodiversitat (BOE núm. 176) i la Llei orgànica 1/2017, de 13 de desembre, que modifica la Llei del tribunal del jurat per garantir la participació de les persones amb discapacitat sense exclusions (BOE núm. 303).