El dret de retracte de les finques contigües establert per l’article 109 de la Llei agrària i les condicions per al seu exercici
>
>
El dret de retracte de les finques contigües establert per l’article 109 de la Llei agrària i les condicions per al seu exercici

El dret de retracte de les finques contigües
establert per l’article 109 de la Llei agrària i les condicions per al seu exercici

Sentència de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears núm. 1/2022, de 4 d’abril (ponent: Sr. Gómez Martínez).

La Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears

S’està al davant d’una llei àmplia, extensa —té 199 articles— i amb una pluralitat d’objectius —l’article 6 n’assenyala 33—, encara que alguns tan generals com és el reconeixement social de l’activitat agrària i la valoració del seu caràcter multifuncional, no tan sols com a productora d’aliments, sinó també d’altres funcions relacionades amb el medi ambient i no recompensades pel mercat, com serien la seva conservació —especialment del sòl, paisatge i biodiversitat—, la gestió equilibrada del territori, la mitigació dels efectes del canvi climàtic i la conservació del patrimoni cultural i etnològic de les Illes Balears.

Entre els instruments dissenyats per la Llei per al acompliment dels seus objectius figura el dret de retracte establert per l’article 109.2, expressiu del fet que tenen dret de retracte els propietaris de terres contigües a les vendes de finques rústiques de menys d’una hectàrea de superfície o inferiors a la unitat mínima de conreu. L’article 109.1 assenyala la ratio del precepte i, per tant, la raó d’establir aquest dret, en dir que els consells insulars han de fomentar la concentració de finques amb la finalitat de promoure el manteniment i millor aprofitament de les explotacions agràries i incrementar-ne la rendibilitat.

El litigi finalitzat amb la Sentència que es comenta contempla un cas basat en l’exercici d’aquest dret de retracte.

El supòsit contemplat per la Sentència

Exercita el dret de retracte la propietària d’una finca de 4.735 m2, contigua a la que ha estat objecte de venda; a la finca de la retraient hi ha una residència i l’ús de la finca es l’oci i l’autoconsum amb fruiters i hortalisses; compta amb un tractor petit i eines per treballar al camp. La professió de la titular de la finca que exercita el retracte és la d’educadora social. Per la seva banda, la finca objecte del retracte té una superfície de 2.436 m2 i du més de 50 anys sense conrear.

La demanda en què s’exercita el dret de retracte fou desestimada en primera i en segona instància.

Els arguments en què es fonamenta el recurs de cassació

Sosté la part recurrent que la Llei agrària 3/2019, de 31 de gener, quan estableix el dret de retracte entre les parcel·les contigües, no supedita aquest dret al fet que la finca sobre la qual s’exercita i la del retraient tenguin un destí agrícola.

En aquest sentit, repassa l’exposició de motius, en la qual es parteix del caràcter estratègic de l’activitat agrària a les nostres Illes i es ressalta la seva importància per al manteniment del paisatge; i invoca els articles 5, 6 i 8 de la Llei. L’article 5 posa de relleu el caràcter amplíssim del concepte d’activitat agrària, ja que comprèn també, entre moltes altres, les activitats d’oci i autoconsum; l’article 6 assenyala una gran pluralitat d’objectius, com s’ha vist al començament d’aquest comentari, i l’article 8 tracta dels deures dels propietaris de finques rústiques, fonamentalment la conservació del sòl i la seva fertilitat, la biodiversitat i el paisatge agrari, deures que, pel que sembla, no s’acomplien pel que fa a la finca objecte del retracte.

Com veurem de seguida, aquesta argumentació no va ser compartida pel Tribunal de Cassació.

Els arguments en els quals es fonamenta la Sentència

La Sentència, tot i reconèixer els amplis objectius i finalitats de la Llei agrària, assenyala que no s’han de confondre aquests amb la finalitat del retracte com a institució concreta i específica de l’article 109; i, com es deia al principi d’aquest comentari, aquesta finalitat ens ve donada pel paràgraf primer del precepte, quan indica que els consells insulars han de fomentar la concentració de finques amb la finalitat de promoure el manteniment i millor aprofitament de les explotacions agràries i incrementar-ne la rendibilitat.

I, certament, de l’anàlisi del cas contemplat per la Sentència no es pot dir que l’actora sigui titular d’una explotació agrària en el sentit que estableix l’article 5.1.r) de la Llei, que ens parla del conjunt de béns i drets organitzats empresarialment en l’exercici de l’activitat agrària, primordialment per actuar en el mercat, que constitueix una unitat tecnicoeconòmica. No es pot dir que a la finca de l’actora hi hagi elements organitzats per constituir una empresa ni que l’autoconsum sigui una activitat que tengui com a destí el mercat, sinó que, al contrari, l’exclou.

A més, el retracte de l’article 109 exigeix que aquest produeixi un increment de la rendibilitat, la qual cosa és totalment impossible en el cas contemplat, perquè l’ús de la finca de l’actora no pretén un benefici dinerari ni constitueix una activitat econòmica.

Com argument de reforç, diu la Sentència que no es pot oblidar que el retracte constitueix una limitació a la facultat de lliure disposició que integra el dret de propietat i que, per tant, ha de ser objecte d’interpretació restrictiva.

Una referència a l’interès cassacional del recurs i a la no coincidència total dels arguments de la Sentència amb els emprats per l’Audiència Provincial allibera la recurrent —que ja havia estat condemnada al pagament de les costes de la primera i segona instancia— de les costes de la cassació.

Conclusió

En aquest cas el comentarista té poc que dir sobre la Sentència.

S’havia de recollir dins la jurisprudència sobre dret civil balear pel fet de ser una Sentència de la Sala Civil i Penal del nostre Tribunal Superior de Justícia —la més alta instància en aquesta matèria— en resolució d’un recurs de cassació sobre una institució del nostre dret civil. A més, és la primera i única dictada sobre el dret de retracte especial de la Llei agrària.

Però, el cas contemplat és tan senzill i la Sentència tan correcta i clara que, òbviament, no queda res per dir sobre el tema. I és que, com deien els romanistes, a partir dels principis de l’omnipresent dret romà, in claris non fit interpretatio.

Miquel Masot Miquel

 

Start typing and press Enter to search

Shopping Cart