La iniciativa d’editar aquest llibre neix del projecte de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Illes Balears de celebrar el cinquantè aniversari de l’aprovació de la Compilació del Dret civil de les Illes Balears, idea a la qual se sumaren l’Institut d’Estudis Autonòmics i la Càtedra de Dret Civil de la Universitat de les Illes Balears, per la qual cosa els coordinadors de l’obra són: Miquel Masot, president de l’Acadèmia; María Pilar Ferrer, catedràtica de dret civil de la UIB, i Lluís J. Segura, director de l’Institut d’Estudis Autonòmics. Cal dir que l’obra també ha comptat amb el suport del Col·legi d’Advocats i del Col·legi Notarial de les Illes Balears, a més de la de la Direcció General de Justícia de la Conselleria d’Innovació, Interior i Justícia, així com de la UIB.

L’obra és el resultat de les aportacions de diferents juristes illencs de reconeguda solvència professional, i té una  planificació acurada que segueix l’estructura de la Compilació i evita, per una banda, la dispersió, i, per l’altra, la reiteració, de vegades inevitable en aquest tipus d’obres col·lectives. Així, l’obra apareix amb la finalitat d’abastar no només el llarg camí del nostre dret civil des del Decret de 2 de febrer de 1880 fins a l’actualitat, sinó de mostrar també les seves mancances i possibilitats de futur, aspectes aquests últims que són, al meu parer, els més destacats; però, abans de justificar aquesta darrera afirmació, cal fer una breu referència als estudis que conformen l’obra objecte d’aquest comentari per adonar-nos del seu abast.

El llibre s’inicia amb el treball de María Pilar FERRER VANRELL, «El iter histórico-legislativo de la Compilación del Derecho civil especial de las Islas Baleares. Sus precedentes», estudi que abasta des de la Memoria de las Instituciones que se debían conservar redactada el 1880 pel senyor Pedro Ripoll i Palou fins a la celebració de la sessió de les Cortes Españolas de 18 de abril de 1961, en la qual es va aprovar el Proyecto de Compilación del Derecho Civil de las Islas Baleares.

L’estudi concret de la Llei 5/1961, de 19 d’abril, per la qual s’aprova la Compilación del Derecho civil especial de las Islas Baleares i les innovacions del seu contingut, és l’objecte de l’aportació de Francisca LLODRÀ GRIMALT, professora titular de dret civil de la UIB; aquesta aportació permet introduir-se i entendre amb tot el seu abast els tres treballs. Del primer n’és autor Jaume FERRER PONS, notari, i tracta sobre el Llibre I, dedicat a Mallorca, on exposa detingudament les institucions pròpies de l’Illa de Mallorca, denunciant, de bon començament, l’incompliment de la disposició addicional de la Compilació que estableix la «formulación decenal de una memoria comprensiva de las omisiones, deficiencias, dudas y dificultades que haya originado la aplicación de sus preceptos»; i afegeix: «Conocido es el nulo cumplimiento de este mandato». FERRER fa referència a una qüestió encara no resolta i que, al meu parer, posa de manifest una de les greus mancances del nostre dret civil. Em refereixo a la qüestió relativa als actes de disposició i gravamen de l’habitatge que constitueix la llar familiar, i explica com la comissió redactora de la Llei de reforma va proposar, en la línia del mandat constitucional de protecció de la família, la reforma de l’art. 4 relatiu a «los actos de disposición y gravamen de la vivienda constitutiva del hogar familiar», establint la necessitat del consentiment dels cònjuges i, en cas de donar-ho el cònjuge no titular, d’autorització judicial. El Parlament no va aprovar aquesta proposta i el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, en Sentència de 3 de setembre de 1998, no va estimar aplicable a Mallorca l’art. 1.320 Cc. La reflexió final de l’autor és una crida a desplegar el nostre dret civil, «ya que lo contrario desembocaría inevitablement en un anquilosamiento del mismo, como ha señalado parte de la doctrina» (p. 134).

El senyor Josep M. QUINTANA PETRUS, registrador de la Propietat, sota el títol «La Compilació de Dret Civil a Menorca: d’un passat escèptic a un futur integrador», se centra en l’estudi de la normativa aplicable a l’Illa de Menorca, amb una aclaridora anàlisi de la institució característica d’aquest territori: la Societat Rural menorquina, i finalitza proposant diverses modificacions possibles del dret civil de les Illes Balears pel que fa a Menorca, demanant-se, entre d’altres qüestions, si té sentit mantenir el criteri de la Compilació de 1961 d’excloure l’aplicació a Menorca de les institucions relacionades amb la successió paccionada (definició i donació universal de béns presents i futurs), mostrant-se contrari, en canvi, a l’aplicació a l’illa de Menorca del títol III del llibre I que regula els dret reals, no només perquè els censos i el alous són drets aliens a la realitat jurídica de Menorca, sinó, també i sobretot, «perquè es tracta d’institucions jurídiques que responen a una estructura arcaica de la propietat que no té res a veure amb el món d’avui» (p. 168).

La senyora Olga CARDONA i GUASCH, advocada i vocal de la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears, ofereix un complet «balanç de l’aplicació de la Compilació a Eivissa i Formentera», des de l’etapa anterior al moviment compilador fins als nostres dies, posant de manifest que «s’ha d’aspirar a qualque cosa més que tenir un Llibre propi on es contemplin les figures més representatives del fet diferencial pitiús» (p. 183). Mereix especial menció l’apartat VI relatiu als problemes que planteja l’aplicació de determinats preceptes del llibre III i que exposa suggeriments i propostes de cara a eventuals reformes legislatives, com ara aquelles relatives als paràgrafs primer i segon de l’art. 84 i la conveniència, entre d’altres qüestions, de regular una legítima vidual en el llibre III, tot coordinant l’art. 79 de la Compilació amb l’art. 84 i suprimint la desafortunada norma del vigent art. 84, paràgraf 2n. La senyora CARDONA acaba la seva aportació posant de manifest que la conservació del nostre dret «s’ha d’entendre avui com a punt de partida cap a objectius més ambiciosos que el de la mera pervivència» (p. 201).

El catedràtic de dret civil de la UIB, Miquel COCA PAYERAS, i la senyora Carme VILA RIBAS, professora titular de dret civil, exposen «El Derecho Civil Balear en el Estatuto de Autonomía y sus perspectivas de futuro», posant de manifest que, malgrat el marc competencial comú a les comunitats autònomes amb dret civil propi i la generosa interpretació del TC sobre la trilogia conservar, modificar i desenvolupar, existeixen diversos models formals de desenvolupament del dret civil propi, i que el model escollit per la nostra comunitat autònoma ha estat el més conservador i menys ambiciós, consistint amb el manteniment de la Compilació del Dret civil de les Illes Balears, amb modificacions (dues) puntuals i, al marge de la Compilació, de la Llei de parelles estables. Es poden identificar dos models alternatius de desenvolupament, els quals es poden concretar en, per una banda, el dictat de lleis especials que de forma integral o parcial van derogant la Compilació, la qual deixa per aquest motiu de ser el cos legal de referència, model adoptat al País Basc, Galícia i Aragó; i, per altra banda, en el model de codificació adoptat a Catalunya i anunciat a la Comunitat Valenciana, malgrat que en aquesta comunitat en el moment d’entrar en vigor la CE no existís ni compilació ni dret legislat propi. Expliquen els professors COCA i VILA que el model fins ara emprat a les Illes Balears en l’exercici competencial del dret civil propi ha estat, com ja s’ha dit, el manteniment de la Compilació, que situa la història com a límit del desenvolupament d’aquest dret propi, tot i que, afirmen, «la historia no justifica ni legitima, en buena técnica legislativa y en buena teoría del Estado de Derecho, la existencia de instituciones. Lo que las justifica es su racionalidad y adaptación a la realidad económica y social del momento, y lo que las legitima es su origen democrático» (p. 211).

«La evolución del Derecho Civil Balear Compilado: el contenido de la Compilación y sus modificaciones», text elaborat pel senyor Tomás MIR DE LA FUENTE sobre els treballs de la Comissió i els projectes de tramitació parlamentària, amb referències a les intervencions dels distints portaveus parlamentaris, la qual cosa permet situar històricament i políticament les modificacions projectades i les definitivament aprovades pel Parlament de les Illes Balears.

El senyor Miquel MASOT MIQUEL exposa «La Compilació del Dret Civil de les Illes Balears a la Jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia». La importància de la jurisprudència de la Sala Civil i Penal del TSJIB, dictada en aplicació de la Compilació, és posada de manifest al mateix pròleg de l’obra pel president de l’Audiència Provincial de Balears i director de la Revista Jurídica de les Illes Balears, Carlos GÓMEZ MARTÍNEZ, tenint en compte que, en la mesura que complementa l’ordenament jurídic balear, forma part del mecanisme d’auto-integració al qual s’ha d’acudir abans de donar pas a la vigència supletòria del Codi civil. La importància teòrica i pràctica de classificar aquesta jurisprudència per les matèries tractades, com ho fa Miquel MASOT, és evident.

De les lleis civils de les Illes Balears no recollides en la Compilació s’ocupen el catedràtic de dret civil de la UIB José Ángel TORRES LANA i el notari José Antonio CARBONELL CRESPÍ, el primer, amb una mirada molt crítica sobre «La regulación de las parejas estables en las Islas Baleares» i, el segon, sobre la Llei 1/2006, de 3 de març, de voluntats anticipades, així com del seu Registre, la organització i el funcionament del qual regula el Decret 58/2007, de 27 d’abril.

El llibre conclou amb les aportacions del notari Andreu Maria MONSERRAT NOGUERA sobre «El futur del nostre dret successori a Europa», i una completa bibliografia elaborada pel senyor Pedro A. MUNAR BERNAT, la senyora Beatriz VERDERA IZQUIERDO i la senyora Olga CARDONA GUASCH, la qual, seguint l’estructura de la Compilació, permetrà conèixer els antecedents, l’evolució històrica i legislativa i els tractaments doctrinal i jurisprudencial de les institucions que conformen el dret civil de les Illes Baleares, això és, tant la Compilació com les lleis civils aprovades pel Parlament i que queden fora de la Compilació: les lleis de parelles estables, de voluntats anticipades i de mediació familiar.

Ningú posa en dubte avui en dia que les compilacions varen suposar un pas decisiu per a la conservació dels aleshores anomenats drets forals, sense que el context jurídic i polític de l’època (entre els anys 1959 i 1973) possibilités qualque cosa més que la dita «conservació», però el marc legislatiu vigent permet assolir uns objectius que van molt més enllà. En efecte, la Constitució espanyola va reconèixer competències en matèria de legislació civil a aquelles comunitats on subsistís un dret foral o especial propi, competències dirigides no sols a la conservació sinó també a la modificació i desenvolupament del seu dret civil (art. 149.1.8a CE), i l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, assumeix aquestes competències en els art. 30, núm. 27, i 87.

La Compilació vigent és el resultat de l’addició d’alguns articles a la primitiva Compilació de 1961 i la modificació d’alguns altres per les lleis autonòmiques 3/1985, d’11 d’abril, de modificació de l’article 63 de la Compilació; la Llei 8/1990, de 28 de juny, sobre la Compilació de Dret Civil de Balears que va donar pas al Tex refós de la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 79/1990, de 6 de setembre; la Llei 7/1993, de 20 d’octubre, de reforma de l’article 2 del títol preliminar del Decret legislatiu 79/1990, de 6 de setembre; la Llei 3/2009, de 27 d’abril, sobre causes d’indignitat successòria i desheretament en relació amb la violència domèstica, i cal anomenar, també, la Llei 3/2010, de 7 de juny, de constatació de censos i alous i d’extinció dels inactius.

Al marge de la Compilació cal destacar la Llei de parelles estables, aprovada pel Parlament de les Illes Balears el 19 de desembre de 2001, Llei que inicià una via inèdita a les Illes Balears, la de regular institucions connexes amb les ja legislades en virtut del títol competencial de l’art. 149.1.8a CE, al qual ja ens hem referit; aquesta Llei va ser acompanyada pel Decret 112/2002, de 30 d’agost, que creà el Registre de Parelles Estables; la Llei 1/2006, de 3 de març, de voluntats anticipades, i, per últim, la Llei 18/2006, de 22 de novembre, de mediació familiar.

Que la Compilació no respon a les necessitats dels temps actuals és una afirmació compartida per la majoria d’operadors jurídics, per no dir per la seva pràctica totalitat. No té explicació raonable, per exemple, que des de l’any 1990 —ara fa més de 20 anys— en què no es va aprovar la reforma de l’art. 4.2 de la Compilació que havia proposat la Comissió Assessora, el poder legislatiu d’aquesta Comunitat no hagi estat capaç de dur a terme les modificacions necessàries per fer realitat la protecció cabdal de l’habitatge familiar, ni tan sols després de la coneguda STSJIB 1/1998, de 3 de setembre, de la qual va ser ponent el senyor PERERA MEZQUIDA, mentre que la protecció de la família ha estat i segueix essent un dels reclams electorals més utilitzats. De manera que em sembla del tot justificat el dubte relatiu a la capacitat de la Compilació de donar resposta a situacions personals i familiars complexes en consonància amb els valors ètics i socials del segle xxi.

Tot i així, cal reconèixer que la STSJIB 2/2010, de 24 de març, ha obert un camí valent per cobrir determinades mancances (sí, som conscient que no és políticament correcte usar aquesta paraula fent referència a la Compilació) en la regulació del règim econòmic del matrimoni, encara que això, pens, no sigui suficient.