Advocat
El proper 2 de juliol farà deu anys del decés de Fèlix Pons Irazazábal (1942- 2010), advocat de professió i vocació, per a qui, segons paraules seves, la política no fou sinó un parèntesi en la seva vida i en l’exercici de l’advocacia.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i s’incorporà al Col·legi d’Advocats de Balears el 30 d’agost de 1985. Tot d’una es va fer càrrec del despatx del seu pare Fèlix Pons Marquès, advocat de reconegut prestigi qui, com a conseqüència d’haver assistit a l’encontre de demòcrates espanyols —injustament denominat «Contubernio de Munich»— que se celebrà en aquesta ciutat els dies 7 i 8 de juny de 1962, va patir represàlia per part pel règim feixista del General Franco que el confinà temporalment a l’illa de Lanzarote.
Seguint l’estela de son pare comença, doncs, la seva activitat professional com a advocat i inicia també la seva singladura com a docent i polític. A una i altres, donà un clar exemple d’integritat i de coherència vital, alhora que lluità fermament en el restabliment de la democràcia.
Va ser professor de l’Escola d’Assistentes Socials entre 1965 i 1970, professor de dret polític de la Facultat de Dret de Palma els cursos 1972-1973 i 1973-1974, i professor de dret administratiu de la dita facultat els cursos 1974-1975, 1975-1976 i 1976-1977.
En el mes de març de 1989, en el transcurs de la cerimònia d’investidura com a doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears, va pronunciar el discurs «Pensar i actuar: les idees i la pràctica política», i en el mes de novembre de l’any 2000 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Illes Balears, i amb tal motiu pronuncià el discurs «Administración y mercado: los límites de la iniciativa económica pública».
En els primers anys d’exercici professional i juntament amb altres companys de professió, funda, en el si del Col·legi d’Advocats de Balears, l’«Agrupación de Abogados Jóvenes de Baleares» de la qual fou nomenat president.
L’any 1974, Fèlix Pons s’afilià al Partit Socialista Obrer Espanyol de les Illes Balears. Integrat de ple en l’activitat política, va ser elegit diputat de les Corts Generals a la legislatura constituent (1977-1979), escó en el qual continuà al llarg de la primera legislatura (1979-1982).
Assumí la presidència de la Comissió Gestora de la Federació Socialista Balear i, l’any 1983, fou nomenat secretari general del PSOE a les Balears i elegit diputat del Parlament de les Illes fins l’any 1985. Fou designat conseller de Treball i Sanitat del Consell General Interinsular.
Com a membre de la «Comissió dels Onze», participà activament en la redacció de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat mitjançant la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, i posteriorment va intervenir en l’elaboració del text de la seva reforma que finalment s’aprovà mitjançant la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer.
Des de juliol de 1985 a juliol de 1986 va exercir el càrrec de ministre d’Administració Territorial del Govern que presidia aleshores Felipe González, càrrec que abandonà per ocupar la Presidència del Congrés dels Diputats en les seves III i IV legislatures i per a la qual va ser reelegit el 29 de juny de 1993.
L’any 1996, després d’haver estat president de les Corts Generals al llarg de tres legislatures consecutives, tornà a la seva ciutat natal, Palma, i es reincorporà a l’exercici professional de l’advocacia al despatx que compartia amb els seus antics companys. També va recuperar la seva activitat docent com a professor associat de dret mercantil a la Universitat de les Illes Balears, activitat que va dur a terme fins l’any 2006. Va ser director de la Revista Jurídica de les Illes Balears des de l’aparició del primer número, en 2003, fins a l’any 2010, contribuint decisivament a la seva consolidació com a publicació de referència entre els estaments jurídics de la nostra comunitat autònoma.
Tot el que fins ara s’ha exposat, posa de manifest que Fèlix Pons va desenvolupar, al llarg de la seva malauradament curta vida, les característiques d’un jurista legislador, governant, professor de dret i advocat amb vertadera vocació i entrega i en les quals va reeixir de forma notable. Dit això, cal destacar el seu bon quefer com a articulista per a revistes i diaris diversos, i també la seva activitat com a conferenciant i participant en taules rodones, donant sempre la seva encertada i equànime opinió sobre temes d’actualitat i fent palès que una de les seves preocupacions era l’organització de la convivència dels espanyols d’acord amb els principis i valors consagrats en la Constitució espanyola de 1978.
Per a ell, els drets humans, la pau i la millora del sistema democràtic tan sols es poden aconseguir amb el perfeccionament de les formes de representació política, el diàleg permanent, el consens, la tolerància i el respecte cap al pluralisme.
Per entendre la figura humana de Fèlix Pons, hem de donar a conèixer la seva ferma posició a favor de l’europeisme, la seva voluntat de promoció de les cultures diverses i de fer prevaler el manteniment de la pau per sobre d’interessos econòmics; sempre sense renunciar a les idees tradicionals de l’esquerra que, al seu parer, són les millors per garantir el progrés social. Només així tendrem el perfil d’aquest ciutadà exemplar de qui ens veiérem prematurament privats.
Seguint l’ordre natural, tot el que viu ha de morir. Acabarem sent matèria de l’oblit, però, a hores d’ara, en Fèlix és encara present a les vides dels qui el vàrem conèixer, i tant de bo sigui exemple per als polítics que des del Govern del país i de la nostra Comunitat regeixen el nostre esdevenir. Fèlix Pons, lluny de l’oblit.