LA NOVA ORGANITZACIÓ DEL CONSELL INSULAR D’EIVISSA I FORMENTERA
>
>
LA NOVA ORGANITZACIÓ DEL CONSELL INSULAR D’EIVISSA I FORMENTERA

COMENTARIS I NOTES

LA NOVA ORGANITZACIÓ DEL CONSELL INSULAR D’EIVISSA I

FORMENTERA Ángel Custodio Navarro Sánchez

Lletrat del Consell Insular d’Eivissa i Formentera

  1. Introducció. II. Una opció de model d’organització oberta en el si del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. III. Òrgans del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. IV. Instauració del «model complex» d’organització: l’Acord del Ple del Consell de 27 de març de 2004. V. La Presidència. 1. Naturalesa jurídica. 2. Recursos en via administrativa i jurisdiccional. Recursos contra actes del president. 3. Altres competències del president en matèria de recursos. VI. La Vicepresidència o les vicepresidències. 1. Naturalesa jurídica. 2. Recursos en via administrativa i jurisdic­cional. VII. El Ple. 1. Naturalesa jurídica i composició. 2. Competències. 3. Tractament, honors i distincions dels membres del Ple. 4. Recursos en via administra­tiva i jurisdiccional. Recursos contra actes del Ple. 5. Altres competències del Ple en matèria de recursos. VIII. La Comissió de Govern. 1. La Comissió de Govern quan hi hagi Consell Executiu. A. Naturalesa i composició quan hi hagi Consell Executiu. B. Nomenament i cessament quan hi hagi Consell Executiu. 2. La Comissió de Govern quan no hi hagi Consell Executiu. 3. Competències de la Comissió de Govern. 4. Recursos en via administrativa i jurisdiccional. IX. El Consell Executiu. 1. Naturalesa jurídica. 2. Nomenament i cessament. 3. Competències. 4. Recursos en via adminis­trativa i jurisdiccional. X. De les Conselleries i dels Departaments dirigits pels

corresponents consellers i conselleres executius/executives. 1. Les Conselleries (en el ‘model simple»). 2. Els departaments (en el «model complex»). A. Naturalesa jurí­dica dels departaments. B. Estructura Interna dels departaments (les direccions insulars). C. Nombre de departaments i relació amb els consellers i conselleres exe­cutius. D. Competències dels consellers i conselleres executius. E. Les direccions insulars. F. Competències de les direccions insulars. G. Recursos en via administrati­va i jurisdiccional contra els actes dels directors insulars. XI. De les Comissions Insulars per a l’exercici de competències atribuïdes per la Comunitat Autònoma. 1. Naturalesa jurídica i nombre de les comissions insulars. 2. La Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Historicoartístic. A. Competències, en general, de la CIOTUPHA. B. Altres competències. C. Possible delegació de com­petències de la CIOTUPHA en la seva Presidència. D. Composició (article 79). E. La Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme (article 81). F La Ponència Tècnica de Patrimoni Historicoartístic (article 82). G. Manteniment, en part, de l’es­perit dels reglaments de la CIU i de la CIPHA. 3. La Comissió Insular d’Activitats Classificades i Espectacles Públics. A. Naturalesa i competències. B. Composició (arti­cle 84). 4. La Comissió Insular de Protecció de Menors. 5. Regim de recursos en rela­ció amb els actes dictats per les Comissions Insulars per a l’exercici de competències atri­buïdes per la Comunitat Autònoma. XII. Els grups polítics. XIII. Els òrgans comple­mentaris. 1. La Junta de Portaveus. 2. Els consellers delegats. 3. Les comissions infor­matives i especials. 4. Els òrgans consultius i de coordinació. 5. Els òrgans desconcen- trats i descentralitzats. A. Els òrgans desconcentrats creats pel Ple (article 96.1). B. Els ens descentralitzats creats pel Ple (article 96.2). XIV. Règim de funcionament dels òrgans del Consell. 1. Amb caràcter general. 2. Amb caràcter particular. 3. El règim de funcionament de la CIOTUPHA d’Eivissa i Formentera. XV. Un apunt final: l’entrada en vigor de la Llei 57/2003, de 16 de desembre.

  1. Introducció

Amb data 20 de febrer de 2004 el Ple del Consell Insular d’Eivissa i Formentera va aprovar definitivament, per unanimitat, el nou Reglament orgànic de la corporació (BOIB núm. 32, de 6 de març de 2004)[1].

Conformement amb la disposició final única del nou Reglament «aquest… entrarà en vigor una vegada aprovat definitivament pel Ple del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, s’hagi publicat íntegrament el seu text al Butlletí Oficial de les Illes Balears i hagi transco­rregut el termini previst en l’article 65.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril», amb la qual cosa, entrà en vigor el dia 25 de març de 2004. La publicació en el BOIB es va produir, segons que es diu literalment, «de conformitat amb l’article 70.2 de l’esmentada Llei de bases (la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases de règim local), article 21 de la Llei 8/2000, de 27 d’oc­tubre, de consells insulars i article 196.2 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals[2]«, fet que hom pot entendre com una espècie de fórmula de procediment, correc­ta, de promulgació de les normes reglamentàries dels consells insulars.

És a la nova organització del Consell Insular -i al règim jurídic que en deriva- que dedi­carem aquest article.

En primer lloc, cal referir-se al fet que aquest nou Reglament orgànic és una conse­qüència, indefugible, de la Llei 8/2000, de 27 d’octubre, de consells insulars, atès que el Consell Insular de Mallorca (l’any 2001, i modificat i ampliat l’any 2004) i el de Menorca (l’any 2003) ja havien aprovat, respectivament, els corresponents Reglaments orgànics[3].

Fruit d’això, el Reglament orgànic que comentam participa de diverses solucions organit­zadores ja emprades (i amb èxit) a l’illa de Mallorca, si bé per la seva extensió, pel caràc­ter del text i pel tractament de diverses institucions coincideix, almenys en aparença, amb el de Menorca. El d’Eivissa i Formentera (amb 154 articles) no és tan llarg com el de Menorca (que en té 191), però sí que és molt més llarg, amb escreix, que el de Mallorca (el text de 2004 té 82 articles). Una particularitat del text pitiús -en concordança amb el Reglament orgànic anterior, de 14 de desembre de 1994- és que conté un preàmbul4 que emmarca el naixement del Consell Insular pitiús (en el marc constitucional i estatutari) i la diversa normativa a què es troba subjecte, cosa que no ocorre amb els altres dos regla­ments. També és simptomàtic que la publicació oficial i el text aprovat incloguin un índex admetre a tràmit el TC el recurs (Provisió de 19 de desembre de 2000, BOE núm. 311, de 28 de desembre de 2000), el 22 de maig de 2001 el TC, per resolució interlocutòria d’aquest dia, va aixe­car-ne la suspensió (BOE núm. 131, d’1 de juny de 2001), i avui la totalitat de la Llei és plenament aplicadora. Emperò, i en qualsevol cas, s’ha d’estar al que, finalment, resolguí el TC en la Sentència definitiva sobre la qüestió, tret que (en pura hipòtesi) el president del Govern de l’Estat llevi el recurs d’inconstitucionalitat interposat.

  1. Textualment diu el següent: «L’organització territorial nascuda de la Constitució espanyola ha permès dotar les illes d’Eivissa i Formentera d’una administració pròpia, instituïda en l’àmbit territori­al d’aquestes illes, mitjançant el Consell Insular, en virtut del que disposava el Reial decret llei 18/1978, de 13 de juny. La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, considera les illes en I arxipèlag balear com a entitats locals territorials, i els consells insulars com a òrgans que assu­meixen les competències de les diputacions provincials, i les que li corresponguin de conformitat amb I Estatut d autonomia. És amb l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears que es defineix i reforça la integració dels consells insulars en el sistema institucional de la comunitat autònoma, reconeixent-los com a institucions pròpies de la comunitat autònoma. Es dóna, per tant, un doble vessant del consell insular, com a òrgan d’Administració local i com a òrgan inclòs en l’organització institucional de la comunitat autònoma. La Llei 8/2000, de 27 d’octubre, de consells insulars, dóna un nou pes [sic, per pas] en el reconeixement del vessant institucional, establint les regles fonamentals del règim juridic,

I organització i el funcionament dels consells insulars. El Consell Insular d’Eivissa i Formentera, com a institució de govern, administració i representació de les illes d’Eivissa i Formentera, i en exercici de la potestat d’autoorganització que deriva de l’autonomia per gestionar els interessos propis, reconegu­da i garantida per la Constitució i per l’Estatut d’autonomia, es dota d’aquest Reglament orgànic, de conformitat amb el marc establert per la legislació bàsica estatal sobre règim jurídic de les adminis­tracions públiques, i amb allò que disposa la Llei de consells insulars». Aquest preàmbul hagués estat un lloc idoni, sí més no, per citar expressament el nom amb què es designen, globalment, les illes d’Eivissa i Formentera i les altres illes -i illots- que hi són adjacents: Illes Pitiüses, topònim emprat, emperò, oficiosament (o quasi oficialment) en nombroses ocasions, si bé encara ara en manca el reco­neixement formal d’acord amb allò que estableix la normativa de règim local. Únicament a la Llei autonòmica 4/2000, de 22 de març, intitulada «de moratòria de construcció i ampliació de camps de golf a les Illes Pitiüses», s’utilitzava aquest topònim, però aquesta Llei ha estat derogada per la Llei 8/2003, de 25 de novembre.

(amb preàmbul, títols, capítols, seccions, articles, tots intituláis, i disposicions: transitòria, derogatòria i final), la qual cosa ajuda a entendre sistemàticament el text i la ubicació de les diverses matèries que tracta.

El títol primer relatiu a les Disposicions generals (amb només dos articles, l’1 i el 2) ens indica quin és l’objecte del Reglament (article 15) i a més, l’article 2, quin és el rang jeràr­quic del Reglament i, sobretot, quin és el rang jeràrquic de les altres disposicions normati­ves que es dictin també en matèria organitzadora6.

En qualsevol cas, i no ens podem estar de dir-ho, trobam a faltar un article relatiu a l’i­lla de Formentera7, encara que fos programàtic -i merament declaratiu-, i que en tractàs el règim peculiar, d’organització i competencial, atesa la seva singularitat geogràfica i la

  1. D’acord amb l’article 1, el Reglament té per objecte «regular la constitució i organització del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, establir el règim jurídic i de funcionament dels seus òrgans, definir l’es­tatut dels membres de la corporació i regular els mecanismes necessaris per fer efectiu el dret d’in­formació i participació ciutadana».
  2. D’acord amb l’article 2 (sobre rang jeràrquic) trobam que «7. Les disposicions d’aquest Reglament constitueixen la font normativa autònoma primària de l’organització del Consell Insular d’Eivissa i Formentera i conformen, juntament amb les disposicions establertes per la legislació bàsica estatal sobre règim local i la Llei de consells insulars, al contingut de les quals qual queden subjectes, la regu­lació de l’organització insular. 2. Les diferents disposicions reglamentàries que puguin dictar els dife­rents òrgans del Consell Insular en el marc de les respectives atribucions i que incideixen sobre l’àm­bit objectiu d’aquest Reglament han de respectar i ajustar-se necessàriament a les seues disposicions».
  3. Quant a això, sobre el municipi—illa de Formentera, vegeu el nostre treball «La singularidad del municipio-isla de Formentera en el panorama normativo español de ordenación territorial y de régi­men local», publicat en el núm. 3 (març de 2002) de la Revista Urbanística Práctica, del Grup LA LEY (pág. 24-44). Un resum d’aquest estudi, amb el títol «La singularidad de Formentera en el Derecho público balear», també s’ha publicat en el Dominical (de Cultura) del Diario de Ibiza de 5 de maig de 2002. D’aqueixos treballs se’n desprèn que, així com hi ha un Consell Insular per a l’illa de Mallorca i un altre per a Lilla de Menorca, això no succeeix, per separat, per a cadascuna de les illes d’Eivissa i de Formentera (les Pitiüses), sinó que hi ha un únic Consell pitiús, un Consell conjunt per a ambdues illes. No obstant això, la singularitat i substantivitat de Formentera (únic exemple espan­yol de municipi—illa) són avalades pel que estableix la disposició addicional 4a de l’Estatut d’autono­mia: Formentera no té un Consell Insular propi, però sí que té Ajuntament, fins al punt que aquest pot rebre determinades competències i funcions autonòmiques»quasi com si es tractàs d’un Consell Insular . A més a més, i com a realitat indefugible, resulta que la nova Llei d’ordenació territori­al de les Illes Balears (any 2000) va atribuir, directament per llei, competències al municipi—illa de Formentera en matèria d’ordenació territorial, la qual cosa singularitza més encara l’exemple d’a­questa illa en el panorama comparat de Dret local, d’ordenació territorial i d’urbanisme. Més infor­mació sobre la disposició addicional 4a de l’Estatut d’autonomia, sobre Lilla de Formentera, en el lli­bre Les claus politiques del procés autonòmic balear, del professor Bartomeu Colom Pastor, Palma: Govern de les Illes Balears – Institut d’Estudis Autonòmics, 2004 (L’Esperit de les Lleis: 3), en parti­cular a les pàg. 61-62 i 180-182.

seva pròpia substantivitat territorial (cosa que sí feien diversos esborranys anteriors del Reglament orgànic). Sigui com sigui, cal referir-se a aquest règim especial (en el doble ves­sant de municipi—illa per una banda, i d’illa sense consell insular propi, sinó compartit amb l’illa d’Eivissa, per l’altra), tal i com es deriva de la disposició addicional quarta de l’Estatut d’autonomia -en la redacció originària de l’any 1983, més permissiva, i en l’actual, de l’any 1999, més restrictiva- i, també, de la disposició addicional tercera de la Llei de consells insulars de 2000 (possibilista), sobre aquesta qüestió. En aquest sentit, com és notori, Formentera no té un consell insular propi, però sí que té Ajuntament, fins al punt que aquest pot rebre competències autonòmiques «quasi com si es tractàs d’un consell insu­lar , la qual cosa singularitza encara més l’exemple d’aquesta illa en el panorama com­parat de Dret autonòmic[4]. Una altra cosa seria, en el cas que es modificàs l’Estatut d’Autonomia en aquest sentit (i amb moltes especificitats i repercussions), la possible cre­ació futura d’un Consell Insular de Formentera, qüestió aquesta encara molt oberta i inde­terminada[5] [6].

Així mateix, també trobam a faltar una referència expressa, en començar el Reglament orgànic, a la llengua catalana, pròpia de les illes d’Eivissa i Formentera i de les seves institucions (per tant, el Consell Insular inclòs), llengua que, a més a més de pròpia, és també l’oficial, juntament amb la castellana (oficial, però no pròpia del territori), d’a­cord amb l’Estatut d’autonomia i la normativa sobre normalització lingüística. Aquesta referència expressa, pel que fa a la llengua, en les Disposicions generals sí que es fa en el Reglament orgànic del Consell Insular de Mallorca; no és així en el de Menorca ni en el que comentam, el d’Eivissa i Formentera, i s’ha d’estar, en el cas pitiús, a l’article 135 sobre la Llengua dels procediments^0, (en consonància amb el seu equivalent menorquí), dins el títol VI referent a les Disposicions especifiques relatives al règim jurídic dels òrgans insulars i al procediment administratiu, la qual cosa hauria d’haver tengut un reflex en el començament del Reglament orgànic, com a principis generals i valor superior de l’orde­nament jurídic insular11.

Finalment i com a dada per tenir en compte, cal assenyalar que, a diferència del que succeeix a l’illa de Mallorca, on el Reglament orgànic es refereix sistemàticament al llarg de tot el text al «Consell de Mallorca» (i no al Consell Insular de Mallorca12), en el cas pitiús (de la mateixa manera que ocorre en el cas menorquí), el Reglament orgànic sempre parla del Consell Insular d’Eivissa i Formentera (amb la qual cosa sembla abandonada, de iure i de facto, la terminologia emprada en el mandat anterior [1999-2003], on s’hi utilitzà públicament i amb un cert ús oficial, l’expressió «Consell d’Eivissa i Formentera» i una nova versió de l’escut de la institució, la qual també ha estat abandonada actualment, en haver retornat a l’escut aprovat originàriament l’any 1979).

  1. Una opció de model d’organització oberta en el si del Consell Insular d’Eivissa i Formentera

Aquesta és, sense dubte, la frase amb què podem resumir el model d’organització ins­taurat per aquest Reglament en el si d’aquest Consell Insular. El model és obert, molt obert, fins al punt que hom podria atrevir-se a dir que no n’hi ha, de model, o que és, simultàniament, doble. Com sabem la Llei de consells insulars de 2000 assenyala que en tots els consells insulars hi ha d’haver els òrgans següents (Ple, Presidència, Vicepresidència nitat autònoma a la resta d’ens públics, territorials i institucionals, incloses les corporacions de dret públic i els concessionaris i, per tant, inclosos els consells insulars. En qualsevol cas, l’article 135 esmentat implica, per major exigència, una derogació tàcita dels preceptes corresponents del Reglament de normalització lingüística del Consell Insular d’Eivissa i Formentera de 18 d’octubre de 1999; Reglament que en la resta es manté plenament vigent.

  1. Cal assenyalar que, d’acord amb l’article 14 de l’Estatut d’autonomia (i la Llei de normalització lin­güística de 1986) el text en català del Reglament orgànic s’ha redactat respectant les modalitats insu­lars de l’idioma (de manera que hi apareixen veus pròpies del català pitiús, com ara la flexió verbal i l’ús del mot «aquestos» per aquests; dels possessius «seua» i «seues»; de la paraula «alcaldes» i no de la paraula «baties» o «batlles»; i de l’expressió «una volta» per «una vegada»). No obstant l’an­terior (molt lloable), i en un altre ordre de coses, resulta que en determinats articles hi ha errades (ortogràfiques o de concordança verbal) que obliguen a estar, també, a la versió en castellà, per tal d’entendre el text en el seu conjunt correctament.
  2. Això fa que a Mallorca s’empri la terminologia de «Consell de Mallorca» (quan abans, per dir-ho breument, se’n deia CIM), que a Menorca es continuï utilitzant la terminologia legal de «Consell Insular de Menorca» o, per dir-ho breument, CIM o CIMe i que a les Pitiüses se’n digui «Consell Insular d’Eivissa i Formentera» (i, en ocasions, per dir-ho breument, simplement «Consell» o, fins i tot i per escrit, CIEF).

o Vicepresidències, Comissió de Govern i Consell Executiu, tret que el Reglament orgànic no acordi l’existència d’aquest darrer òrgan). L’existència, o no, del Consell Executiu impli­ca que hi haurà en el si del Consell Insular un model d’organització burocràtica (el «model complex» a què es refereixen els professors Avel·lí Blasco Esteve13 i Bartomeu Colom Pastor14) o, per contra, un model d’organització corporativa (amb alguna dosi de model burocràtic, l’anomenat «model simple», en paraules del professor Blasco Esteve15).

L’existència del Consell Executiu -motor de l’administració executiva insular- comporta la transformació de la Comissió de Govern, la qual, conformement amb la Llei de consells insulars, passa a ser representativa del Ple (un miniple), com també comporta l’aparició de consellers executius, els quals encapçalaran els respectius departaments (amb possibilitat que hi hagi direccions insulars, enteses com a fórmules internes de divisió funcional de les matèries) i direccions insulars, si n’era el cas, dependents directament de la Presidència del Consell Insular; tot això sense perjudici de la possible creació d’altres òrgans en què des- concentrar i/o delegar competències (les comissions insulars, per exemple).

La inexistència de Consell Executiu fa que sigui, segons la Llei de consells insulars, la Comissió de Govern (tot seguint el règim local, amb peculiaritats,) l’òrgan administratiu

H Al seu treball «La nueva organización de los Consejos Insulares», dins Cuatro estudios sobre la Ley de Consejos Insulares. Palma: Govern de les Illes Balears, Institut d’Estudis Autonòmics. 2003 (pàg. 55 a 101, en particular les pàg. 65 i 66), text donat a conèixer, significativament I originàriament, en una Jornada feta al Consell Insular d’Eivissa i Formentera el 27 d’abril de 2001, sobre la Llei de consells insulars de 2000.

  1. Al seu treball «Una vegada més sobre la naturalesa jurídica dels consells insulars: aproximació histò­rica, jurídica i política», dins Revista Jurídica de les Illes Balears, núrri. 2, Palma («Fundación Escuela de Práctica Jurídica del Ilustre Colegio de Abogados de Baleares»), 2004 (pàg. 69 a 79), en particular la pàg. 76.
  2. A judici del Professor Colom Pastor fins i tot es podria parlar de tres models: l’anomenat «model complex» (amb Consell Executiu, típicament burocràtic), el que ell qualifica com a «model mixt» o «intermedi» (corporatiu amb alguna dosi de model burocràtic), i, finalment, un «model simple», molt simple o simplíssim, típicament local i únicament corporatiu, avui ja abandonat completament (si bé seria el que la legislació bàsica estatal té únicament present a l’article 41.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’a­bril, en la redacció donada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernitza­ció del govern local, fins al punt que aquest apartat 3 de l’article 41 no ha tengut cap modificació des de I originària donada per la Llei 7/1985, nl tan sols la preceptiva d’usar oficialment el nom de la comunitat autònoma, que no és Islas Baleares en castellà, sinó, a tots els efectes «Illes Balears», en català, segons la Llei estatal 13/1997, de 25 d’abril, relativa a aquesta qüestió del nom, justament, i I Estatut d Autonomia, en la redacció per Llei orgànica 3/1999, de 8 de gener). Cal afegir, no obstant això, que en el cas del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, d’aprovació del text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (posterior a aqueixa Llei 57/2003), sí que s’hi cita correctament la nostra comunitat autònoma, i a l’article 157 (sobre règims especials), en castellà, s’hi parla dels «consejos insulares de las Illes Balears».

fort -en correspondre-1i, per defecte, l’execució de totes les competències atribuïdes als consells insulars ex article 39 de l’Estatut d’autonomia, tret que el Ple acordi una altra cosa- sense perjudici de l’existència, i això és una particularitat més de la Llei de consells insulars de 2000, de direccions insulars dependents dels consellers que formin part de la Comissió de Govern o, directament, de la Presidència del Consell Insular. Així mateix, en aquest model («model simple») també es preveu la possibilitat que es creïn, eventualment, d’altres òrgans en què desconcentrar i/o delegar competències (les comissions insulars).

Doncs bé, el Reglament orgànic que comentam manté alhora les dues possibilitats. Així com a Mallorca i a Menorca els respectius reglaments orgànics han triat una opció (l’e­xistència del Consell Executiu, i amb això, la implantació de l’anomenat «model com­plex»), el Reglament orgànic pitiús admet en el seu si els dos models. Així es deriva de l’ar­ticle 63[7], cabdal en la matèria (i dels articles 64 a 66). 0 sigui, el mateix Reglament orgà­nic deixa oberta la porta a l’existència, o no, de Consell Executiu, el règim jurídic del qual ve regulat in extenso, com també el de tot el sistema que implica el «model complex”, a més de regular in extenso, també, tot el que implica el «model simple». La decisió d’im­plementar aquest òrgan correspon al Ple del Consell Insular (que és l’encarregat, tanma­teix, d’aprovar el propi Reglament orgànic, raó per la qual entenem que aquesta decisió implica executar una decisió de naturalesa clarament orgànica, la qual cosa ens condueix a pensar que és necessari el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de mem­bres de la corporació: 7 d’un total de 13 membres). En qualsevol cas, i de totes totes, el sistema té una altra exigència: la voluntat explícita del president del Consell Insular d’im- plementar-lo, sense la qual aquest òrgan no pot instaurar-se. Així es deriva expressament de l’article esmentat (63 in fine), el qual s’ha de complementar per allò que diu l’article 16 a propòsit de les competències organitzadores del president[8] (precepte inclòs dins un capítol relatiu a les «primeres mesures organitzatives»).

En efecte, una volta constituïda la corporació[9], el Ple i el president, en l’exercici de les respectives competències, han d’adoptar les mesures organitzadores prèvies i necessàries per a l’inici de l’activitat normal de la corporació entrant, les quals configuraran el nou organigrama insular (article 15)[10]. I una n’és, justament, la que correspon al president de «decidir sobre la creació del Consell Executiu, i si n’és el cas, nomenar-ne els membres” (article 16.3). La Presidència, i únicament la Presidència, és la que pot proposar l’existèn­cia del Consell Executiu (i del sistema que aquest implica) i al Ple -i només al Ple- en corres­pon la implantació.

Per la manera com ho diu l’article, aquesta decisió (de la Presidència i el corresponent acord del Ple) només podrà adoptar-se una volta constituïda la corporació després d’unes eleccions[11], com a primera mesura organitzadora, i no al llarg de la legislatura. En qualse­vol cas, és molt dubtós que una vegada triada la decisió, estratègica i fonamental, d’im­plementar la creació del Consell Executiu -i establir-lo amb tot el que implica-, és molt difí­cil, deim, que es torni endarrere, i s’implanti l’altre sistema (en particular per qüestions de seguretat jurídica).

De tot el que hem dit es deriva, així mateix, que en preveure’s normativament l’existèn­cia de tots dos models en el si del Reglament orgànic, s’hi regula, amb profusió, el règim de la Comissió de Govern (articles 59 a 62), amb absoluta distinció entre el fet que hi hagi Consell Executiu (articles 59 i 60) i el fet que no n’hi hagi (article 61). Les competències de la Comissió de Govern es regulen a l’article 62, precepte que s’ha de complementar amb allò que diu l’article 66.3 (relatiu pròpiament al Consell Executiu, però que parla de les com­petències executives quan no hi hagi Consell Executiu, les quals corresponen a la Comissió de Govern si no és que el Ple de la corporació n’acorda una altra cosa i sense perjudici de les atribucions que la Llei de consells insulars assigna al Ple i al president).

Una distinció idèntica es produeix en el Reglament orgànic a propòsit de l’existència de conselleries (en el «model simple», sense que la Llei de consells insulars en parli, ni a favor ni en contra que n’hi hagi) i de departaments (en el «model complex», amb tractament extens en la Llei de consells insulars). Les conselleries es regulen a l’article 66, amb previ­sió de direccions insulars en el seu si (article 67, punts 8 i 9), sense perjudici que hi hagi direccions insulars dependents directament de la Presidència. Els departaments es regulen en els articles 68 a 72 (el 68 tracta de la naturalesa jurídica, el 69 de l’estructura interna, el 70 del nombre, el 71 de la creació dels departaments i el 72 de les competències). En els articles 73 a 76, s’hi regulen les direccions insulars (ja sigui de les conselleries, pròpies del «model simple», ja sigui dels departaments, propis del «model complex»).

En els articles 77 a 87 (i com a cosa propia tant del «model simple» com del «model complex»), s’hi regulen, com a òrgans necessaris, les comissions insulars per a l’exercici de competències atribuïdes per la comunitat autònoma (en consonància amb els seus equi­valents mallorquins), amb un precepte particular a propòsit dels recursos administratius contra els actes i acords d’aquests òrgans (article 87).

Els articles 88 a 91 tracten dels grups polítics (com a òrgans del Consell Insular), ubi­cació molt discutible aquesta en el si del Reglament orgànic (idèntica a l’equivalent menorquí), quan el lloc més correcte hagués estat en el títol III, que parla de l’estatut dels membres de la corporació (articles 22 a 48).

Finalment, els articles 92 a 96 tracten els òrgans complementaris, justament amb aquest nom.

  1. Òrgans del Consell Insular d’Eivissa i Formentera

La llista d’òrgans, la tenim a l’article 49 intitulat «estructura orgànica». Són òrgans del Consell:

  • La Presidència.
  • La Vicepresidència.
  • El Ple.
  • La Comissió de Govern.
  • El Consell Executiu.
  • Les conselleries i els departaments dirigits pels corresponents consellers executius o conselleres executives.
  • Les comissions insulars.
  • Els grups polítics.
  • La Junta de Portaveus.
  • Els Consellers delegats.
  • Les comissions informatives.
  • Els òrgans consultius i de coordinació.
  • Els òrgans desconcentrats i descentralitzats.
  • Els òrgans de participació ciutadana.

Conformement amb els articles 92 a 96, són òrgans complementaris del Consell Insular els següents:

  • La Junta de Portaveus.
  • Els consellers delegats.
  • Les comissions informatives i especials.
  • Els òrgans consultius i de coordinació.
  • Els òrgans desconcentrats i descentralitzats.

Això faria que, a contrario sensu, hom pogués arribar a pensar que serien òrgans necessaris tots els que no siguin complementaris, quan, en realitat, i tal i com es desprèn del mateix Reglament (expressament) són òrgans necessaris només els següents:

  • La Presidència (d’acord amb l’article 50).
  • La Vicepresidència (d’acord amb l’article 53).
  • El Ple (article 57, per raons òbvies).
  • La Comissió de Govern (d’acord amb l’article 59).
  • Les conselleries (article 67.1) i els departaments dirigits pels corresponents conse­llers executius o conselleres executives (si hi hagués Consell Executiu, article 68.1, i únicament en aquest supòsit).
  • Les comissions insulars (article 77.1).

Del que deim es desprèn, doncs, que el Consell Executiu és un òrgan no necessari: hi pot ser (la qual cosa implicarà que hi hagi departaments obligatòriament, i, eventualment direccions insulars) o no, situació aquesta darrera que suposarà que hi hagi obligatòria­ment conselleries (amb direccions insulars en el seu si o sense).

L’existència obligatòria i preceptiva dels grups polítics és indefugible: articles 88 (sobre composició i constitució) i 90 (sobre designació de membres d’òrgans col·legiats).

Un cas particular és el que s’esdevé a propòsit de les comissions informatives i espe­cials, article 94 del Reglament, segons el qual en el Consell Insular pitiús hi haurà òrgans d’estudi, d’informe o de consulta dels assumptes que s’hagin de sotmetre a la decisió del Ple, com també per al seguiment de la gestió de la Presidència, la Comissió de Govern i els consellers, en els termes establerts per la legislació bàsica de règim local, legislació que els configura com a òrgans preceptius (amb especial esment en el cas de la Comissió Especial de Comptes, obligatòria segons la legislació d’hisendes locals, i a la qual es refereix l’article 17.2 del Reglament orgànic, que estableix que correspon al Ple de la corporació crear-ne la composició i determinar-la i també la resta de comissions informatives que es creïn, sense que hi hagi friccions amb les competències pròpies de la Comissió de Govern, en el «model complex» tal i com assenyala el mateix article 62.c del Reglament).

Pel que fa als òrgans de participació ciutadana (esmentats a l’article 49 in fine), s’ha d’estar al títol VII del Reglament orgànic (relatiu a «la participació ciutadana»), en concret als articles 149 a 153 sobre «entitats de participació ciutadana», en què l’article 150.1 .d) estableix el dret de les associacions inscrites degudament en el Registre Insular d’Entitats

Ciutadanes (i que tenguin per objecte la defensa dels interessos generals o sectorials dels veïns[12]) a formar part dels òrgans de participació.

  1. Instauració del «model complex» d’organització: Acord del Ple del Consell de 27 de març de 2004

Fins aquí hem vist com el model que presenta el Reglament orgànic aprovat és doble (reprodueix la Llei de consells insulars i la desplega): en principi el model a seguir seria el «simple», emperò el Ple (article 63) amb la proposta prèvia del president (article 16.3) podia acordar d’instaurar el «model complex». Això darrer és el que va succeir el 27 de març de 2004, dos dies després d’entrar en vigor el Reglament, quan el Ple del Consell Insular va crear el Consell Executiu i, amb això, la implantació del model burocràtic d’or­ganització, de tal manera que els tres consells insulars (inclòs el pitiús) tenen aquest siste­ma, que si bé hom podia haver pensat que únicament s’aplicaria a Mallorca, s’està apli­cant a tot l’arxipèlag.

Fruit d’aqueix Acord del Ple que instaurava el «model complex», el president del Consell Insular va dictar aqueix mateix dia el corresponent Decret de nomenament de con­sellers executius (BOIB núm. 55, de 22 d’abril de 2004), Decret del qual es deriva, en la part expositiva, que el Ple de la Corporació pitiüsa havia aprovat la creació del Consell Executiu (acord que, com a tal, i independent de la seva conseqüència -els Decrets d’or­ganització-, no ha sortit publicat en el BOIB, com semblaria preceptiu, si bé la seva evidèn­cia és innata a la qüestió que comentam).

Així, s’ha creat una sola Vicepresidència del Consell Insular (el titular de la qual també és conseller executiu, amb un departament amb matèries concretes que res no tenen a veure amb la Vicepresidència[13]), i s’han creat els departaments següents (10)[14], al capda­vant dels quals hi ha el corresponent conseller executiu:

  • Departament de Medi Ambient, Agricultura, Ramaderia i Pesca.
  • Departament de Patrimoni24.
  • Departament de Presidència i Relacions Institucionals.
  • Departament de Turisme, Urbanisme i Ordenació del Territori,
  • Economia i Hisenda, Vies i Obres.
  • Cultura.
  • Joventut i Esports.
  • Interior, Noves Tecnologies, Transports, Indústria i Comerç.
  • Cooperació Municipal i Participació Ciutadana.
  • Sanitat i Benestar Social.

A més, en aqueixa mateixa data (27 de març de 2004) el president del Consell Insular va dictar el corresponent Decret d’organització de departaments i direccions (BOIB núm. 55, de 22 d’abril de 20 0425), Decret que s’ha de complementar amb el de 5 d’abril de 2004 (BOIB núm. 58, de 27 d’abril de 2004). La importància d’aquests decrets d’organit­zació és cabdal per entendre el nou organigrama del Consell Insular, i més endavant tor­narem a comentar-los, quan n’expliquem cadascun dels òrgans. Ara era necessari esmen­tar-los, per raons d’exposició de la matèria.

Finalment, el 13 d’abril de 2004 (BOIB núm. 68, de 15 de maig de 2004), el president del Consell Insular dictà, ex article 60.1.c) del Reglament orgànic, el Decret corresponent en què es nomenen les persones que formaran part de la Comissió de Govern (la qual, d’acord amb l’article 59.1 del Reglament orgànic, havia de ser una representació exacta, si bé a petita escala, del Ple del Consell Insular -tot i que al nostre modest parer en la na, apartat 1 (sobre salvaguarda de les competències rebudes pels consells insulars en l’etapa preau- tonòmica). En concret, i pel que fa a les competències derivades de l’article 39 de l’Estatut d’autono­mia, s’ha de tenir en compte que el Consell Insular d’Eivissa i Formentera té competències en les matèries següents: urbanisme i habitabilitat (Llei 9/1990, de 27 de juny); règim local (Llei 8/1993, d’1 de desembre); informació turística (Llei 9/1993, d’1 de desembre); serveis socials i assistència social (Llei 12/1993, de 20 de desembre); inspecció tècnica de vehicles (Llei 13/1993, de 20 de desembre); patrimoni històric, promoció sociocultural, animació sociocultural, dipòsit legal de llibres i esports (Llei 6/1994, de 13 de desembre); activitats classificades i parcs aquàtics (Llei 8/1995, de 30 de març); orde­nació turística (Llei 3/1996, de 29 de novembre); tutela, acolliment i adopció de menors (Llei 8/1997, de 18 de desembre); transports terrestres (Llei 13/1998, de 23 de desembre); espectacles públics i activitats recreatives (Llei 7/1999, de 8 d’abril); agricultura, ramaderia, pesca i artesania (Llei 8/1999, de 12 d’abril); ordenació del territori (Llei 2/2001, de 7 de març); serveis socials i seguretat social (Llei 14/2001, de 29 d’octubre), i carreteres i camins (Llei 16/2001, de 14 de desembre).

  1. En la realitat, Patrimoni històric.
  2. Amb rectificació d’errors ex article 105 de la Llei 30/1992, de 26 novembre, publicats al BOIB núm. 69, de 18 de maig de 2004.

Comissió de Govern nomenada s’altera, com veurem, la relació de majories i minories manifestada en el Ple i es contradiu el precepte esmentat-).

En haver triat el Ple del Consell Insular la instauració del «model complex» d’organit­zació, és evident que ens centrarem en aquest model, si bé, per les relacions internes que presenta amb el «model simple» també explicarem alguns aspectes d’aquest model (no amb tanta profusió com en el cas del model instaurat i aplicador avui). Sigui com sigui, n’explicarem els elements comuns: per exemple, l’existència de comissions insulars.

L’exposició que farem serà, atès el tema de què es tracta, bàsicament de valoració, i assenyalarem, únicament, i per raons de no fer massa llarg aquest article, aquelles qües­tions més significatives o singulars, si n’hi ha. En la resta, ens remetem al text publicat.

  1. La Presidència
  2. Naturalesa jurídica

Aquest òrgan es regula en els articles 50 a 52. En particular, ens referirem a la natura­lesa jurídica (article 50) i als recursos en via administrativa i jurisdiccional que li afecten, que són les matèries més significatives[15].

La Presidència del Consell Insular es configura com un òrgan unipersonal de caràcter necessari que, en paraules textuals del Reglament orgànic, com a cap del govern i de l’ad­ministració insulars exerceix la superior direcció i coordinació, al mateix temps que assu­meix la representació màxima de la institució i la direcció preeminent de totes les dependències i serveis del Consell Insular.

  1. Recursos en via administrativa i jurisdiccional. Recursos contra actes del president.

D’acord amb l’article 147.1 .b) del Reglament exhaureixen la via administrativa els actes dictats per la Presidència. En contra, s’hi pot interposar, potestativament, recurs de repo­sició davant el mateix òrgan que ha dictat l’acte (la Presidència) o, si no es fa així, directa­ment recurs davant l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu (article 147.2). No obs­tant el que s’acaba d’assenyalar, contra els actes dictats per qualsevol òrgan del Consell Insular (inclosa la Presidència de la corporació pitiüsa) en exercici de competències dele­gades per la comunitat autònoma, únicament és procedent la interposició de recurs en interès de la delegació, davant l’òrgan corresponent de la comunitat autònoma[16].

B. Altres competències del president en matèria de recursos.

D’acord amb l’article 148.2 del Reglament que comentam, no exhaureixen la via admi­nistrativa els actes dictats pels consellers membres del Consell Executiu i, si pertoca, pels directors insulars, contra els quals s’ha d’interposar recurs d’alçada davant la Presidència del Consell Insular (raó per la qual ara l’esmentam, atès que es tracta d’un precepte que amplia les competències del president). No obstant això, quan l’acte objecte d’impugna­ció hagi estat dictat en exercici de competències delegades per la comunitat autònoma, el recurs pertinent és el d’interès de la delegació (ja citat). La resolució d’aquests recursos no és susceptible de nova impugnació en via administrativa (article 148.3 del Reglament).

  1. La Vicepresidència o les vicepresidències

1. Naturalesa jurídica

Es regula en els articles 53 a 56. En particular, tractarem la naturalesa jurídica (article 53) i els recursos en via administrativa i jurisdiccional que li afecten, i que són, també aquí, les qüestions més significatives28.

La Vicepresidència del Consell Insular es configura, segons el Reglament orgànic, com un òrgan de govern unipersonal, de caràcter necessari, la titularitat del qual ha de recau­re necessàriament en un conseller membre de la Comissió de Govern29. No obstant això, la Presidència del Consell Insular pot disposar que hi hagi més d’una Vicepresidència (qües­tió que no presenta massa novetats), la titularitat de la qual ha de recaure igualment, de manera necessària, en consellers membres de la Comissió de Govern.

Com hem vist, el Decret de la Presidència del Consell, de 27 de març de 2004, de nomenament de consellers executius només nomena un vicepresident30, amb l’afegitó

cional 2a de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la comunitat autò­noma de les Illes Balears, que completa la regulació d’aquest recurs interadministratiu anomenat «recurs en interès de la delegació» (i no d’alçada, per tal de preservar el cànon d’autonomia dels con­sells insulars, com a institucions de la comunitat autònoma, a més d’ens locals).

  1. Així mateix, i per motius de citació ens referim als articles concrets que tracten de l’òrgan, a més a més dels ja comentats, i feim esment particular del títol o rúbrica del precepte: nomenament i cessa­ment (article 54) i competències (articles 55 i 56).
  2. Raó per la qual, i com hem dit, primer s’havien de nomenar els membres de la Comissió de Govern i, d’entre aquests, nomenar el o els vicepresident/s de la corporació.
  3. Si bé ho fa fet abans de sortir publicat en el BOIB el Decret de la mateixa Presidència, de 13 d’abril de 2004, sobre nomenament de les persones que formaran part de la Comissió de Govern, quan en realitat havia de ser a l’inrevés: primer nomenar els membres de la Comissió de Govern (també en el «model complex») i, a continuació, d’entre aquests -i subjecte a les limitacions de membres que com­posen la Comissió de Govern- nomenar el o els vicepresident/s de la corporació. Tanmateix, i en la pràctica, el vicepresident nomenat forma part, és indubtable, de la Comissió de Govern.

que aquest també és nomenat conseller executiu d’un departament, a més d’exercir la Vicepresidència.

  1. Recursos en via administrativa i jurisdiccional

D’acord amb l’article 147.1 d) exhaureixen la via administrativa els actes dictats pels consellers membres de la Comissió de Govern (dins dels quals sempre tendrem el vicepre­sident, si més no en el cas del «model simple»). Resta per saber si en el «model complex», en què el vicepresident també formarà part de la Comissió de Govern, això d’exhaurir la via administrativa ocorrerà o no, ja que el que és normal és que sigui, també aquell, a més de vicepresident, conseller executiu, amb la qual cosa s’hauria de ponderar si els seus actes exhaureixen la via administrativa o no, i si el recurs plausible és el potestatiu de reposició

  1. al contrari, l’obligatori és el d’alçada davant el president del Consell Insular[17]. En el cas que es consideri que sí, que els seus actes exhaureixen la via administrativa, contra aquests actes es pot interposar, potestativament, recurs de reposició davant el mateix òrgan que hagi dictat l’acte (la Vicepresidència) o, si no es fa així, directament recurs davant l’ordre jurisdiccional contenciós administratiu (article 147.2), i hi són aplicables les mateixes regles que ja hem vist en parlar del president, amb les adaptacions corresponents.
  2. El Ple
  3. Naturalesa jurídica i composició

Aquest òrgan es regula en els articles 57 i 58. Aquí, i per raons òbvies, farem una expli­cació més extensa: parlarem de la naturalesa jurídica i la composició (article 57), de les competències (article 58), del tractament, els honors i les distincions dels membres del Ple (article 34), i dels recursos en via administrativa i jurisdiccional que li afecten, que són les qüestions més significatives[18].

El Ple del Consell Insular es configura, d’acord amb el Reglament orgànic, com el màxim òrgan col·legiat del[19] govern insular que, sota la presidència del president del Consell, està integrat por tots els consellers membres de la corporació.

La condició de consellers membres de la corporació, de conformitat amb el disposa l’Estatut d’autonomia, correspon als diputats elegits pel Parlament en les illes d’Eivissa (12) i Formentera (1), com també a aquelles persones que, en els supòsits de cessament moti­vat per renúncia o incompatibilitat previstos en l’article 37 de la norma estatutària, cobrei­xin la vacant deixada pel conseller cessant per raó d’ocupar el lloc següent al d’aquest en la llista electoral corresponent.

El que s’ha assenyalat fins ara (article 57, punts 1 i 2) s’entén, en qualsevol cas, i ara en feim menció expressa, sense perjudici del dret a assistir a les sessions del Ple que corres­pon als consellers executius que no siguin membres de la corporació, els quals poden inter­venir, amb veu i sense vot i a requeriment del president, en tots aquells assumptes que esti­guin estrictament relacionats amb el sector d’activitat pròpia del departament que encapçalen.

L’article 64.1 del Reglament regula el règim jurídic d’aquests consellers executius, i estableix (en consonància amb el previst a Menorca, i no a Mallorca) un límit exprés de possibles nomenaments: el nombre de consellers executius que no siguin membres de la Corporació no pot excedir de 4 (i a Menorca es fixa aquest límit en 3).

En el Consell Insular pitiús, com veim, el nombre de consellers executius que no siguin membres de la corporació no pot excedir de 434, i aquesta és una xifra correcta i plausible amb vista a les necessitats de les illes d’Eivissa i Formentera (amb l’afegitó que 4 consellers executius no electes representa 1/3 del nombre total de membres de la corporació, que són 13 consellers elegits a les eleccions autonòmiques).

2. Competències

Corresponen al Ple del Consell Insular35, una vegada constituït d’acord amb el que dis­posen la legislació electoral i el que preveu el títol II del Reglament orgànic (articles 3 a 7, inclosos dins d’un capítol relatiu a la constitució de la corporació), les diferents atribucions i competències que li atorguen la legislació bàsica estatal sobre règim local i, dins del marc definit per aquesta normativa, la Llei de consells insulars.

màxim òrgan del govern insular» i no diu, la qual cosa és ben distinta pel matís que representa, «el màxim òrgan de govern insular».

  1. El Decret de la Presidència del Consell, de 27 de març de 2004, de nomenament de consellers exe­cutius en nomena 10, dels quals 7 són membres electes de la corporació, que amb el president en fan un total de 8 electes (i formen el grup polític que exerceix el poder i la responsabilitat de la ges­tió). Els altres 3 consellers executius nomenats no són membres electes, i se’n podria nomenar un altre més, ja que el límit són 4 consellers executius no electes. D’aquesta manera, ens trobam que en el Ple, entre electes i no electes (equip de govern i oposició), són 17, com a molt, les persones que s’han de tenir en compte (si bé, ara per ara, el nombre de persones són 16).
  2. Tot citant la sistemàtica de les competències del Ple hom es fa una idea de les competències dels altres òrgans, que no reproduïm per tal de no fer massa llarga l’exposició.

Així mateix, corresponen al Ple del Consell Insular aquelles atribucions que, d’acord amb el que preveu l’article 39 de l’Estatut d’autonomia, li siguin expressament conferides per les diferents lleis de transferència o de delegació de competències.

Finalment, corresponen també al Ple les diferents atribucions que li confereixin de manera expressa la diversa legislació sectorial estatal i autonòmica en l’àmbit de les res­pectives competències.

Totes les atribucions pròpies del Ple del Consell Insular que provenguin del que s’aca­ba d’esmentar (article 58, punts 1 a 3) s’entenen, quant a exercir-les, sense perjudici de la delegació de competències que el Ple pugui acordar a favor d’altres òrgans del Consell, amb la qual cosa es reduiran aqueixes competències, tot això amb subjecció, en qualsevol cas, a les limitacions materials i als requisits formals que es deriven de l’establert en el títol VI del Reglament orgànic (articles 144 i 145).

Així mateix, aquest article 58.4.II estableix una regla d’importància cabdal (si s’acorda d’establir el «model complex» d’organització del Consell Insular, com ha passat amb l’Acord del Ple de 27 de març de 2004) i és la que consisteix a dir que, en allò referent a la titularitat (no a l’exercici, només) de les competències, el Ple de la corporació queda expressament habilitat a aquest efecte pel Reglament a desconcentrar-ne les atribucions en la Comissió de Govern (en la representativa), d’acord igualment amb els requisits i les limitacions que s’estableixen en el títol VI (article 146), tot això en concordança plena amb el que diu la Llei de consells insulars.

  1. Tractament, honors i distincions dels membres del Ple

L’article 34 estableix que els membres de la Corporació que hagin pres possessió del seu càrrec gaudeixen[20] dels honors, les prerrogatives i distincions propis del càrrec que estableixen[21] les lleis. Així mateix, els membres del Consell Insular pitiús tenen el tracta­ment d’Honorable Senyor/a (raó per la qual, a contrario sensu, i igual que a Menorca, no tenen aquest tractament els consellers i conselleres executius que no siguin membres de la corporació[22], cosa que no ocorre a Mallorca, on expressament el Reglament orgànic sí

que els dóna aquest tractament d’Honorable Senyor/a). En qualsevol cas, les precedérteles i l’ordenació de les autoritats insulars són les que determina la legislació vigent, i en alió no previst les que el Ple, en exercici de la seva potestat reglamentària, pugui establir (crida expressa a la potestat reglamentaria d’autoorganització).

  1. Recursos en via administrativa i jurisdiccional. Recursos contra actes del Pie.

D’acord amb l’article 147.1 .a) exhaureixen la via administrativa els actes dictats pel Ple, i li són aplicables les mateixes regles que ja hem vist en parlar del president, amb les adap­tacions corresponents.

  1. Altres competències del Ple en matèria de recursos.

D’acord amb l’article 87, les comissions insulars regulades en la secció setena del títol IV (articles 77 a 87) es consideren òrgans del Consell Insular i estan sotmesos a un règim jurídic singular, segons el qual en l’exercici de les competències pròpies del Consell l’òrgan superior jeràrquic d’aquestes comissions és el Ple de la corporació (raó per la qual era necessari un esment exprés d’aquest règim ara que tractam el Ple), o, si n’és el cas, la Comissió de Govern si hi ha Consell Executiu (com succeeix en el cas pitiús, una vegada que el Ple el 27 de març de 2004 decidí d’implantar el «model complex» d’organització)39.

  1. La Comissió de Govern

Es regula en els articles 59 a 62. Conformement amb l’article 59 del Reglament orgà­nic que comentam, la Comissió de Govern és un òrgan col·legiat necessari de40 govern insular, presidit pel president del Consell.

En relació amb aquest òrgan, ben distint entre el que és el «model simple» i el que és menor, ho deim perquè, en el cas anàleg, en l’illa de Menorca (l’exemple de la qual s’hi tengué en compte), el Reglament orgànic reserva també el tractament d’Honorable Senyor/a als membres elec­tes, de manera que allí no s’ha comès aquest error i es distingeix, correctament, entre els consellers executius que tenen el tractament d’Honorable Senyor/a i els que no el tenen. Per això, si es volgués atorgar aquest tractament a tots els consellers executius seria necessari que se’n modificàs, en aquest aspecte, el Reglament orgànic, i que no jugui, mentre que no es faci la modificació, l’analogia quant al tractament honorífic, perquè es tracta d’un supòsit clar de distinció normativa.

  1. Les resolucions dictades per les comissions insulars en aquestes matèries seran impugnables mit­jançant recurs d’alçada davant el Ple del Consell Insular, llevat del cas que hi hagi Consell Executiu que ho seran davant la Comissió de Govern (solució pitiusa ben distinta i, correcta, a l’existent a Mallorca, on el superior jeràrquic s’ha considerat que és el Consell Executiu i no la Comissió de Govern, Ple en petit i que ha de ser, segons la Llei de consells insulars, representació de la voluntat directa del poble, si bé a una escala més reduïda, cosa que en absolut es dóna amb el Consell Executiu).
  2. Feim avinent que es diu «òrgan col·legiat necessari de govern insular» i no «òrgan col·legiat neces­sari det govern insular».

el «model complex», el Reglament distingeix les dues possibilitats[23], raó per la qual el comentam, seguint l’ordre de citació que fa el mateix Reglament orgànic.

  1. La Comissió de Govern quan hi hagi Consell Executiu
  2. Naturalesa i composició quan hi hagi Consell Executiu

Ve regulat, aquest òrgan, als articles 59 i 60. Aquesta és l’existent en el si del Consell Insular pitiús en virtut de l’Acord del Ple de data 27 de març de 2004 que optà pel «model complex» d’organització.

La composició de la Comissió de Govern, quan hi hagi Consell Executiu, serà repre­sentativa de la del Ple i tots els grups polítics representats en el Consell Insular tenen dret a participar. Afegeix el Reglament que el nombre de membres de la Comissió de Govern l’ha de determinar la Presidència del Consell Insular i la resolució corresponent ha de con­tenir la determinació concreta del nombre de membres de la Comissió de Govern que corresponguin a cada grup polític amb representació en el Ple. En qualsevol cas, expressa­ment es diu que la composició de la Comissió de Govern ha de garantir que la participa­ció dels diferents grups polítics amb representació en el Ple s’ajusti a la proporció d’aquesta representació, sense que en cap cas es pugui veure alterada la relació de majories i mino­ries manifestada en el Ple (qüestió aquesta sobre la qual ja hem apuntat anteriorment algunes consideracions i que explicam a continuació).

  1. Nomenament i cessament quan hi hagi Consell Executiu

Com a reflexió, hem de dir que, al nostre parer, el Decret de la Presidència del Consell, de 13 d’abril de 2004, en què, ex article 60.1.c) del Reglament orgànic, es nomenen les persones que formaran part de la Comissió de Govern, contradiu el que es deriva de l’ar­ticle 59.1.11 del Reglament orgànic (sobre composició de la Comissió de Govern, en el «model complex», precepte idèntic al seu equivalent menorquí). D’acord amb el resultat de les eleccions del 25 de maig de 2003, en el si del Ple d’aquest Consell Insular són dos els grups polítics: un, el que està en el poder, amb 8 representants (7 per l’illa d’Eivissa i 1 per l’illa de Formentera) i un altre, amb 5 representants, tots de l’illa d’Eivissa, el que està a l’oposició. En virtut d’això, la Comissió de Govern (per ser una representació exacta, si bé a petita escala, del Ple del Consell Insular, com mana la Llei de consells insulars i el

mateix Reglament orgànic) havia de composar-se per 5 membres, inclòs el president (ja que, d’acord amb la legislació de règim local, aquesta es composa del president i dels corresponents consellers en un nombre no superior a la tercera part del nombre legal de membres de la corporació), de manera que, d’un total de 13 membres que formen el Ple, la tercera part en nombre exacte són 4 membres, i aquests 4, juntament amb el president, havien de composar-la (així tendríem, com és preceptiu, un resultat senar i no un resultat parell, i dels 5 membres, 3, inclòs el president, correspondrien a l’equip de govern i els 2 restants a l’oposició, amb la qual cosa es mantendría la relació de majories i minories mani­festada en el Ple), ja que en un Ple de 13 membres, 8 suposa el 61 ‘54%, i 5 membres, el 38’46%; raó per la qual, en un òrgan de 5 membres, a l’equip de govern correspondrien 3 membres, que n’és el 60%, i a l’oposició, 2 membres, que n’és el 40%.

Doncs bé, en el Decret de 13 d’abril de 2004, al nostre entendre, no es mantenen aquestes necessàries proporcions: la Comissió de Govern es composa de 6 membres (3 per l’equip de govern, 2 per l’oposició i, a més, el president, amb la qual cosa resulta un nom­bre parell i no senar -xifra difícilment harmoniosa amb la Llei electoral de la comunitat autònoma de 1986, que introduí l’obligatorietat de xifres senars en el Ple i, en conse­qüència, en els seus derivats, com ara aquesta Comissió de Govern-). La manca de pro­porció, segons el nostre parer, és evident: d’un total de 6 membres, l’equip de govern en té 4 (que representa, 2/3 del total, el 66’66%, quan en el Ple corporatiu només té 8 mem­bres, que representa el 61 ‘54%) i l’oposició en té 2 (que representa, només, 1/3 del total, el 33’33%, quan en el Ple corporatiu té 5 membres, que representa el 38’46%). Per això, consideram que se n’hauria de corregir aqueixa composició (d’acord amb el principi repre­sentatiu i democràtic), i prendre’s com a exemple, correcte, el que s’ha fet a Mallorca i a Menorca42 en els supòsits equivalents, on no s’ha alterat la relació estricta de majories i minories sorgida de les eleccions, ja que estan en joc qüestions tan importants com aques­ta: la Comissió de Govern, en el «model complex», és (ha de ser) un miniple.

  1. La Comissió de Govern quan no hi hagi Consell Executiu

Ve regulat, aquest òrgan, a l’article 61, que a continuació versam.

4? L’exemple menorquí (publicat en el BOIB núm. 112, de 7 d’agost de 2003) és prou dar: si bé s’ha ampliat el nombre de membres de la Comissió de Govern representativa (de 5 a 7, d’un Ple del Consell composat per 13 membres, igual que a les Pitiüses), no s’ha alterat la relació de majories i minories sorgida de les eleccions, ja que d’un Ple on el Grup Popular té 6 representants, el Grup Socialista 6 representants i el Grup Mixt 1 sol representant (del PSMe-Entesa Nacionalista), i l’equip de govern, 7 (Grup Socialista i Grup Mixt), la Comissió de Govern es composa de 7 membres: 3 pel Grup Popular, 3 pel Grup Socialista i 1 pel Grup Mixt, amb la qual cosa l’equip de govern té la majoria absoluta (4 representants -un dels quals, la Presidència- enfront de 3 del Grup Popular), acomplint perfectament amb la relació de majories i minories sorgida de les eleccions.

Quan no hi hagi Consell Executiu, la Comissió de Govern, òrgan col·legiat necessari de govern insular, estarà integrada, d’acord amb la legislació de règim local, pel president, qui la presideix, i els consellers nomenats lliurement per aquest en un nombre no superior a la tercera part del nombre legal de membres de la corporació, de la qual cosa es donarà compte al Ple (raó per la qual tendríem, com ja hem vist, una Comissió de Govern no representativa del Ple, però sí formada per 5 membres: el president i 4 membres més, que és la tercera part exacta d’un ple corporatiu composat per 13 membres).

  1. Competències de la Comissió de Govern

Les competències de la Comissió de Govern es regulen, in principio, a l’article 62 (i es mesclen les competències pròpies del «model complex» amb les pròpies del «model sim­ple»). A l’anterior s’ha de sumar allò que diu l’article 66.3 a propòsit de les competències de la Comissió de Govern quan no hi hagi Consell Executiu, precepte que, per ubicació sis­temàtica hauria d’haver-se situat en l’article relatiu a les competències de la Comissió de Govern (article 62) o bé haver-ne efectuat algun tipus de remissió interna (entre el 66.3 i el 62)43.

^ Corresponen a la Comissió de Govern (article 62), i no les pot delegar en altres òrgans de la cor­poració, les atribucions següents:

  1. Assistir el president del Consell Insular en l’exercici de les seves funcions.
  2. Resoldre els recursos d’alçada que s’interposin contra els actes dictats pel Consell Executiu (qües­tió pròpia del «model complex»), quan aquest existeixi, com ara succeeix en el cas pitiús, i que ens remet a l’article 148.1 del Reglament, excepte en aquells supòsits en què els actes objecte d’impug­nació hagin estat dictats en exercici de competències delegades per la comunitat autònoma a l’em­para de la previsió estatutària de l’article 39.
  3. Estudiar, emetre informe i formular proposta en relació amb tots els assumptes que hagin de sot­metre’s al Ple o, per delegació d’aquest, a un altre òrgan del Consell Insular, amb excepció dels que, de conformitat amb les previsions del mateix Reglament, quedin subjectes al dictamen de la Comissió Especial de Comptes o siguin objecte de coneixement específic d’una comissió informativa.
  4. Estudiar, emetre informe i formular proposta en relació amb qualsevol qüestió que el president, el Consell Executiu o els consellers caps de les diferents conselleries o departaments decideixin sotme­tre a la seva consideració relacionats a assumptes de la respectiva competència, i sempre igualment que aquesta tasca no sigui l’objecte propi d’una comissió informativa (precepte intercanviable per a ambdós models, el «complex” i el «simple»).

Corresponen igualment a la Comissió de Govern, sense perjudici de les atribucions anteriors, aquelles altres que li delegui o desconcentri la Presidència o el Ple del Consell Insular, d’acord amb el que pre­veuen els articles 52 i 58 (ja vists i tractats anteriorment), com també les que li confereixi, si pertoca i dins de l’àmbit de les respectives competències, la diversa legislació sectorial estatal i autonòmica. En concret, ens remetem, pel que fa a les competències de la Comissió de Govern, al que es deriva del punt primer del Decret de la Presidència del Consell Insular, de 5 d’abril de 2004, anomenat «de continuació» del Decret de 27 de març de 2004, d’organització de departaments i direccions.

  1. Recursos en via administrativa i jurisdiccional

D’acord amb l’article 147.1 .c) exhaureixen la via administrativa els actes dictats per la Comissió de Govern, i li són aplicables les mateixes regles queja hem vist en parlar del pre­sident, amb les adaptacions corresponents.

D’acord amb l’article 148.1 relatiu als «actes que no exhaureixen la via administrati­va», ens trobam -i aquesta matèria és important- que no l’exhaureixen els actes dictats pel Consell Executiu, i en contra s’ha d’interposar recurs d’alçada davant la Comissió de Govern (únicament, per raons òbvies, en el «model complex» d’organització, de tal mane­ra que era necessari que esmentéssim aquesta competència que té la Comissió de Govern en matèria de recursos, quan l’estam tractant). Idèntica competència de la Comissió de Govern s’inclou a l’article 62.1 .b) del Reglament.

D’acord amb l’article 87 (ja esmentat en tractar el Ple) recordam que ens trobam que les comissions insulars es consideren òrgans d’aquest Consell Insular i es troben sotmesos a un règim jurídic doble (segons el model d’organització que es triï). En concret, es consi­dera que en l’exercici de les competències pròpies del Consell, l’òrgan superior jeràrquic d’aqueixes comissions insulars és el Ple de la corporació, o, si n’és el cas, la Comissió de Govern, si hi ha Consell Executiu (qüestió pròpia del «model complex»)44.

  1. El Consell Executiu

1. Na tu ralesa ju rídica

Ve regulat aquest òrgan (propi del «model complex» d’organització del Consell Insular) en els articles 63 a 6645. En particular, ens referirem a la naturalesa jurídica, al nomena­ment i cessament dels seus membres, a les competències d’aquest òrgan i als recursos en via administrativa i jurisdiccional que li afecten.

El Consell Executiu es configura, segons el Reglament orgànic, com un òrgan col·legiat de govern insular que, sota la presidència del president del Consell Insular, està integrat per aquest, pel vicepresident del Consell, o vicepresident que designi la Presidència en el supòsit que hi hagi més d’una Vicepresidència, i per tots els consellers executius en un nombre no inferior a tres.

La seva creació (i aquesta és la particularitat més rellevant, autèntica clau de volta del sistema) correspondrà al Ple, a proposta del president del Consell Insular, amb subjecció, en tot cas, a les regles previstes en l’article 63 i els següents de la secció cinquena (els arti­cles 64 a 66, inclusivament).

44 I és aquest el sistema implantat en aquest Consell Insular en virtut de l’Acord del Ple de 27 de març de 2004, on s’acorda d’instaurar el model burocràtic d’organització.

4b A l’article 65 es regula la qüestió del règim d’incompatibilitats i declaracions de béns i d’activitats dels membres del Consell Executiu.

En virtut de l’Acord del Pie de 27 de març de 2004, s’ha creat en el si del Consell Insular pitiús aquest òrgan, havent-ne dictat el president del Consell el Decret corresponent en aqueixa mateixa data, d’organització de departaments i direccions, amb la qual cosa s’ins­taura una Administració executiva insular on el motor bàsic de l’aparell administratiu és el Consell Executiu, amb consellers executius i estructura departamental. L’anterior Decret s’ha d’entendre completat -i millorat/modificat- pel Decret de Presidència de 5 d’abril de 2004.

  1. Nomenament i cessament

Els consellers executius han de ser lliurement nomenats per la Presidència del Consell Insular (com ja hem vist[24]), sense que necessàriament hagin de tenir la condició de mem­bres de la corporació.

No obstant l’anterior, el nombre de consellers executius que no siguin membres de la corporació no pot excedir de 4 (solució plausible vist el límit establert a Menorca de 3, i que en el cas pitiús es tracta de dues illes, Eivissa i Formentera, amb necessitats dobles).

Segons el Reglament orgànic, en la resolució de nomenament corresponent ha d’indi- car-se el conseller executiu que hagi de fer les funcions de secretari del Consell Executiu[25], a qui correspon estendre l’acta de les sessions i els acords del Consell Executiu i lliurar els corresponents certificats [precepte que té el seu equivalent en l’article 143. 2.c) sobre cer­tificats i testimonis, en concret els dels acords del Consell Executiu].

  1. Competències

Corresponen al Consell Executiu totes les competències executives del Consell Insular, incloses aquelles que resultin de transferència o delegació de la comunitat autònoma efec­tuada a l’empara del que preveu l’article 39 de l’Estatut d’autonomia (ens remetem al que es deriva del Decret de Presidència del Consell Insular de 27 de març de 2004, a propòsit de l’organització del Consell Insular en departaments i direccions[26], Decret que s’ha de complementar pel de data 5 d’abril de 2004, per tenir prou referències, in extenso, a les competències del Consell Executiu).

S’exceptuen del que acabam d’esmentar (article 66.1 del Reglament, sobre com­petència executiva residual a favor del Consell Executiu, que és el motor de l’Administració executiva pitiüsa) aquelles competències que les normes atributives corresponents hagin assignat a un altre òrgan del Consell, com també aquelles que, d’acord amb les disposi­cions de la legislació bàsica estatal sobre règim local i de la Llei de consells insulars o en un altre cas per disposició expressa del Reglament orgànic, quedin reservades o es confe­reixin a òrgans de govern diferents del Consell Insular.

Igualment queden exceptuades totes aquelles competències que, de conformitat amb el que estableix l’article 9.2.f) de la Llei de consells insulars, resultin directament atribuïdes als consellers executius caps dels diferents departaments[27] o, si pertoca, als òrgans infe­riors i les direccions insulars que es puguin crear dins el marc orgànic d’aquells.

Les competències del Consell Executiu assenyalades en el primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 66 s’entenen sense perjudici d’aquelles altres que li desconcentri o delegui la Presidència del Consell Insular.

  1. Recursos en via administrativa i jurisdiccional

Conformement amb l’article 148.1 relatiu als «actes que no exhaureixen la via admi­nistrativa», ens trobam que no l’exhaureixen els actes dictats pel Consell Executiu (acords[28]), i en contra s’ha d’interposar recurs d’alçada davant la Comissió de Govern (úni­cament, per raons òbvies, en el «model complex» d’organització, model implantat a les Pitiüses per decisió plenària de 27 de març de 2004).

  1. De les Conselleries i dels Departaments dirigits pels corresponents consellers i conselleres executius/executives

Aquests òrgans (propis del «model simple» i del «model complex» d’organització del Consell Insular, respectivament) són regulats als articles 67 a 76: l’article 67 (molt reduït i

minso) es dedica a les conselleries i els articles 68 a 76, als departaments, amb especifici- tats en aquests darrers articles.

  1. Les Conselleries (en el «modelsimple»)

Les conselleries, com a òrgans, són pròpies del “model simple». El règim jurídic ve establert a l’article 67 del Reglament orgànic. A la Llei de consells insulars no hi ha cap referència a aquests òrgans; sí n’hi ha, i únicament, als departaments5’ (òrgans propis del «model complex»). La no-regulació expressa a la Llei de consells insulars de les conselle­ries (ni la prohibició) no n’impedeix la creació pel Reglament orgànic, en particular en el sistema o «model simple» d’organització, com a manera d’articulació correcta en el si del Consell Insular (de tal manera que el Reglament pitiús és l’únic de tot l’arxipèlag que pre­veu la possibilitat de l’existència de conselleries en el Consell Insular, si bé en haver triat el mateix Ple corporatiu el «model complex» és molt remota la possibilitat que n’hi torni a haver en el futur, de conselleries[29] [30], com preveia l’anterior Reglament orgànic pitiús).

Un òrgan (aquest, el de les conselleries) que, fins i tot, es pot estructurar, si n’hi havia, internament en una o més direccions Insulars, i haver-hi al capdavant de cadascuna un director insular (article 67.8 del Reglament orgànic de 2004).

A l’article 67 del Reglament orgànic no es regulen les competències dels consellers -en el «model simple»-, sinó que s’ha d’estar a allò previst a l’article 72 a propòsit de les com­petències dels consellers i dels consellers executius (genèric per al «model simple» i per al «model complex»).

  1. Els departaments (en el «model complex»)

Els departaments, com a òrgans d’articulació d’obligatòria existència -quan hi hagi Consell Executiu- són propis del «model complex». El règim jurídic ve regulat als articles 68 a 76 del Reglament orgànic. Ja hem apuntat abans que aquests són els òrgans que hi ha avui en el Consell Insular pitiús.

En concret, en l’exposició present, ens referirem a la naturalesa jurídica, a l’estructura interna possible dels departaments (les direccions insulars), al nombre de departaments i

a la relació amb els consellers i conselleres executius, a les competències dels consellers executius, a les direccions insulars i a les seves competències i, finalment, als recursos en via administrativa i jurisdiccional que els afecten[31].

  1. Naturalesa jurídica dels departaments

Els departaments són, segons el Reglament orgànic, les unitats en què s’organitza l’ac­tivitat administrativa del Consell Insular quan hi hagi Consell Executiu, cada una de les quals comprèn un o més sectors funcionalment homogenis de l’esmentada activitat[32].

Al capdavant de cada un dels diferents departaments se situa un conseller executiu que, sota la superior direcció del president del Consell Insular, dirigeix el sector o els sec­tors de l’activitat administrativa pròpia del Departament que encapçala i ha de respondre de la seva gestió davant el president i davant el Ple quan aquest ho requereixi.

  1. Estructura interna dels departaments (les direccions insulars)

Cada departament, si pertoca, pot estructurar-se internament en una o més direccions insulars (article 69.1), de conformitat amb les previsions que a aquest efecte es recullen en el Reglament orgànic. Com hem vist, en el cas del «model simple» a les conselleries també hi pot haver direccions insulars, el règim jurídic de les quals ve regulat a l’article 67.8.

Així mateix, i sense perjudici de l’existència o no de direccions insulars (article 69.2), cada departament pot organitzar-se internament en unitats administratives inferiors, quan així ho imposin les necessitats de la seva activitat i d’acord amb el contingut de les planti­lles i relacions de llocs de feina del personal adscrit al departament, que rebran el nom, seguint l’ordre descendent, de serveis i seccions.

  1. Nombre de departaments i relació amb els consellers i conselleres executius

El nombre de departaments, segons la normativa que versam, l’ha de determinar la

Presidència del Consell Insular d’acord amb el nombre de consellers executius nomenats, de manera que no podrà ser inferior a tres ni tampoc superior al de consellers executius nomenats.

Com veim (article 70.1 del Reglament i, en idèntic sentit, la Llei de consells insulars), hi ha un límit mínim de consellers executius que es poden nomenar i, per tant, hi ha un límit mínim de departaments: 3. I un límit màxim: el nombre de departaments no pot ser superior al de consellers executius nomenats, de tal manera que l’equivalència ha de ser exacta. S’ha d’afegir, tanmateix, i com ja sabem que els reglaments orgànics pitiús i menorquí (no així el mallorquí) presenten una particularitat més, a propòsit dels consellers executius: el nombre de consellers executius que no siguin membres de la corporació no pot excedir de 4 (i a Menorca, de 3)[33].

No pot haver-hi, segons emfatitza el Reglament orgànic, consellers executius que no tenguin encomanada la gestió d’un sector o més de l’activitat administrativa del Consell i que, per aquest motiu, no encapçalin el departament corresponent; així mateix, tampoc no hi haurà cap conseller executiu que tengui atribuïda la direcció de més d’un departa­ment.

  1. Competències dels consellers i conselleres executius

Corresponen als consellers -qüestió pròpia del «model simple», com ja hem vist- i als consellers executius, com a caps dels respectius departaments (article 72, qüestió pròpia del «model complex»), les atribucions expressament conferides per la Presidència del Consell Insular, de conformitat amb el marc de les competències genèriques següents:

  1. Desenvolupar l’acció de govern i dirigir l’activitat administrativa en l’àmbit del seu departament, de conformitat amb els acords adoptats per la resta d’òrgans de govern del Consell Insular i subjectes a les directrius generals i instruccions especí­fiques emanades de la Presidència del Consell.
  2. Formular programes d’actuació i fixar els objectius del departament per elaborar l’avantprojecte de pressupostos i de la plantilla del Consell.
  3. Exercir la iniciativa, direcció i inspecció directa de tot el personal i dels serveis i orga­nismes dependents o adscrits al departament, impartir les instruccions oportunes a aquest efecte i avaluar, si pertoca, el resultat de la seua actuació.
  4. Preparar i proposar al Ple, a la Presidència del Consell, al Consell Executiu o, si per­toca, a la Comissió de Govern, segons la competència de cadascun d’aquests òrgans, l’adopció dels actes oportuns relacionats amb matèries pròpies del seu departament.
  5. Dictar, en relació amb assumptes propis del seu departament, els actes administra­tius necessaris, inclosos aquells que hagin de tenir efecte davant els administrats, sempre que la competència a aquest efecte no resulti legalment o reglamentària­ment reservada a un altre òrgan diferent del Consell.

De conformitat amb aquesta previsió, pot atribuir-se als consellers executius, si és procedent, la competència per resoldre els procediments relatius a l’atorgament de les diferents autoritzacions previstes per la normativa que regula el sector d’activi­tat o matèria pròpia del departament.

  1. Preparar i presentar al Ple, perquè els aprovi, si és procedent, mitjançant la forma de reglaments i ordenances i d’acord amb el procediment establert a aquest efec­te, els projectes de disposicions normatives relacionades amb qüestions pròpies del departament.
  2. Proposar l’organització interna del departament, com també el nomenament o cessament, si és procedent, de les persones que hagin d’ocupar o ocupin el càrrec de director insular i secretari tècnic[34].
  3. Dirimir els conflictes d’atribucions sorgits o suscitats entre els diferents òrgans o unitats inferiors del Departament, de la mateixa manera que plantejar els que resul­ten necessaris en relació amb els altres departaments.
  4. Administrar els crèdits per a despeses assignats en els pressupostos al departa­ment, i autoritzar i disposar, en el límit definit per la competència de la resta d’òr­gans del Consell i l’import dels crèdits autoritzats, les despeses pròpies dels serveis del departament.

Les atribucions conferides als consellers executius a l’empara del que s’acaba d asse­nyalar s’entenen en qualsevol cas sense perjudici d’aquelles altres que, conforme al que disposa la Llei de consells insulars i les disposicions del Reglament, els resultin desconcen- trades o delegades per la Presidència del Consell Insular, com també sense perjudici de qualsevol altra que els sigui directament atribuïda per una disposició legal o se’ls pugui atribuir d’acord amb aquesta.

  1. Les direccions insulars

Segons l’article 73.1 cada conselleria o cada departament pot estructurar-se interna­ment en una o més direccions insulars, que es defineixen com els òrgans directius per a la gestió de les àrees homogènies inferiors en què es divideixen funcionalment el sector o sectors de l’activitat administrativa pròpia de la conselleria o departament en què s’inte­gren.

Al davant de cada direcció insular se situa un director insular que, sota l’autoritat del respectiu conseller, dirigeix la gestió de l’activitat administrativa pròpia de l’àrea que encapçala.

Correspon a la Presidència del Consell Insular acordar la creació i, si és procedent, modificació o supressió de les direccions insulars, i delimitar amb precisió l’àrea d’activitat administrativa la gestió de la qual s’encomana a la responsabilitat immediata de la direc­ció insular. En el decret de Presidència s’ha de determinar amb precisió el departament (o la conselleria, en el «model simple») en què queden integrades les diferents direccions insulars, sempre que aquesta previsió no resulti de la resolució que disposa la creació del departament o conselleria.

Així mateix, correspon a la Presidència del Consell Insular acordar lliurement el nome­nament dels directors insulars adscrits a la Presidència i, a proposta del conseller cap del respectiu departament (o conselleria, en el «model simple»), i d’entre personal d’acredita­da competència i experiència professional, el dels respectius titulars de les diferents direc­cions insulars.

  1. Competències de les direccions insulars

D’acord amb l’article 76.1 ens trobam que en la corresponent resolució de creació o, si és procedent, de modificació de les diferents direccions insulars han de determinar-se amb precisió les competències pròpies de cadascun dels directors insulars[35], incloses les de

caràcter resolutori, en el marc de les diferents atribucions genèriques següents que, com a titulars dels respectius òrgans, els corresponen:

  • Establir el règim interior de les dependències al seu càrrec, vigilar-ne i fiscalitzar-ne l’actuació, i vetllar pel bon funcionament de les unitats administratives inferiors dependents i del personal integrat en l’àrea d’activitat subjecta a la seva direcció.
  • Impulsar, dirigir i supervisar totes les actuacions que formin part de la gestió ordinà­ria de l’àrea d’activitat pròpia de l’òrgan, i proposar al conseller respectiu els pro­jectes necessaris a fi d’assumir els objectius del departament fixats per aquell. Proposar al conseller respectiu la resolució que consideri oportuna sobre els assump­tes de la competència d’aquell i que afectin l’àrea d’activitat pròpia de l’òrgan.
  • Presentar anualment al conseller respectiu un informe sobre el curs, el cost i el ren­diment de les dependències al seu càrrec.
  • Gestionar els serveis comuns de l’àrea i coordinar-ne l’actuació amb els serveis pro­pis de la resta d’àrees del departament.
  • Elaborar els programes de necessitats de l’àrea.
  • Prestar assistència tècnica i administrativa al conseller cap del respectiu departa­ment o conselleria (en el cas del «model simple») en matèries pròpies de l’àrea.
  • Proposar reformes encaminades a perfeccionar el funcionament de les diverses dependències de l’àrea i, especialment, promoure estudis per millorar l’organitza­ció, els mètodes de treball, els rendiments i la disminució dels costos.
  • Tenir cura de les publicacions tècniques, periòdiques o no, que editi el departament relacionades amb les matèries pròpies de l’àrea.

Preparar i editar textos de les disposicions que afectin l’àrea i proposar la revisió dels que consideri oportuns.

  • Dirigir i promoure l’elaboració d’estadístiques corresponents a les diferents activi­tats pròpies de l’àrea.

D’acord amb l’article 76.2 del Reglament ens trobam que les atribucions conferides als directors insulars conforme amb el que s’assenyala en els punts acabats d’esmentar s’en­tenen, en qualsevol cas, sense perjudici d’aquelles altres que els puguin ser delegades pel respectiu conseller, com també de qualsevol altra que els resulti directament atribuïda per una disposició legal o se’ls pugui atribuir d’acord amb aquesta.

les unitats que d’ells depenguin en relació amb l’ordenació interna de les respectives direccions insu­lars», tot afegint que «les circulars i instruccions dels directors insulars les ha de firmar qui les dicta». A hores d’ara, una vegada creades pressupostàriament les corresponents places, s’han creat única­ment dues direccions insulars (una de Patrimoni -històric- i una altra de Cultura i Educació).

La nova organització del Consell Insular d’Eivissa i Formentera 21 5

  1. Recursos en via administrativa i jurisdiccional contra els actes dels directors insulars

D’acord amb l’article 148.2, ens trobam que no exhaureixen la via administrativa els actes dictats pels directors insulars (ja sigui en el «model simple», ja sigui en el «model complex», com hem vist), contra els quals s’ha d’interposar recurs d’alçada davant la Presidència del Consell Insular, per tal d’exhaurir la via administrativa, és a dir, per tal de «causar estat», segons la terminologia francesa tradicional.

  1. De les Comissions Insulars per a l’exercici de competències atribuïdes per la Comunitat Autònoma
  2. Naturalesa jurídica i nombre de les comissions insulars

D’acord amb l’article 77.1 del Reglament, les comissions insulars per a l’exercici de competències atribuïdes per la comunitat autònoma són òrgans col·legiats de caràcter necessari, que exerciran a més d’aquelles competències que els siguin atribuïdes per les respectives Lleis de creació, si n’és el cas, totes aquelles altres que en règim de descon- centració els atribueixi el Ple de la Corporació i les que li siguin delegades.

D’acord amb l’article 77.2, les comissions insulars per a l’exercici de competències autonòmiques transferides o delegades són, amb independència d’altres que es puguin crear, les següents:

  • La Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Historicoar- tístic, CIOTUPHA (articles 78 a 82), que compta, per raons òbvies, amb dues ponències tècniques, segons la matèria: la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme (article 81) i la Ponència Tècnica de Patrimoni Historicoartístic (article 82).
  • La Comissió Insular d’Activitats Classificades i Espectacles Públics, CIACEP (articles 83 i 84).
  • La Comissió Insular de Protecció de Menors (articles 85 i 86).

D’acord amb l’article 77.3 del Reglament orgànic, correspon al Ple de la corporació dis­posar la creació i, si pertoca, la modificació o supressió de les comissions insulars.

  1. La Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Histórico- artístic

Aquest òrgan (idèntic al seu equivalent mallorquí) ve regulat als articles 78 a 82. A con­tinuació els comentam, tot fent esment que suposa, grosso modo, la refosa, igual que ha ocorregut a Mallorca, en una sola Comissió (macrocomissió, a judici d’alguns), de la inicial

Comissió Insular d’Urbanisme d’Eivissa i Formentera (creada l’any 1991) i de la Comissió Insular de Patrimoni Històric (creada l’any 1995).

En aquest sentit, cal recordar que el Reglament de la Comissió Insular d’Urbanisme (CIU) d’Eivissa i Formentera es va aprovar pel Ple del Consell Insular, en la seva redacció més moderna, el 31 d’agost de 2000[36]. Pel que fa al Reglament de la Comissió Insular de Patrimoni Històric (CIPHA) d’Eivissa i Formentera es va aprovar pel Ple del Consell Insular el 20 de juliol de 1995, amb modificacions de 29 de maig de 2000 i de 31 de juliol de 2002[37].

A. Competències, en general, de la CIOTUPHA

D acord amb l’article 78.1 del Reglament, la CIOTUPHA d’Eivissa i Formentera exercirà amb caràcter general les competències assumides pel Consell Insular d’Eivissa i Formentera en virtut de les lleis autonòmiques 9/1990, de 20 de juny, 6/1994, de 13 de desembre, i 2/2001, de 7 de març, en matèria d’urbanisme, patrimoni històric i ordenació del territo­ri, respectivament, sempre que les competències citades no estiguin atribuïdes, o s’atri­bueixin, a un altre òrgan del Consell Insular.

Cal remarcar que, conformement amb l’article que comentam, i això és molt impor­tant, les competències assumides pel Consell Insular pitiús en virtut de les tres lleis que hem esmentat, les exercirà la CIOTUPHA sempre que aquestes competències no estiguin atribuïdes, o s’atribueixin, a un altre òrgan del Consell Insular. Per això, si bé primerament la CIOTUPHA és l’òrgan encarregat d’exercir aqueixes competències, és plenament legal -i possible- que mitjançant acord del Ple del Consell, aquest decideixi de llevar-les-hi (a la CIOTUPHA) i atribuir-les a un altre òrgan (per exemple al president, als consellers execu­tius i als directors insulars, en determinades qüestions, i segons correspongui), atès el prin­cipi d’agilitat administrativa i el d’eficàcia i eficiència, de manera que el Reglament orgà­nic s’estaria fent, de facto, també amb aquesta decisió desconcentradora.

Això que deim queda ben acreditat, també, per l’article 77.1 del Reglament: les comis­sions insulars per a l’exercici de competències atribuïdes per la comunitat autònoma exer­ciran, a més d’aquelles competències que els siguin atribuïdes per les respectives lleis de creació, si n’és el cas, totes aquelles altres que en règim de desconcentració els atribueixi el Ple de la Corporació[38] i les que li siguin delegades, de tal manera que el Ple pot atribuir

d’altres competències a les que el mateix Reglament orgànic esmenta, augmentar-les, reduir-les, distribuir-les amb un altre tarannà, etc.

  1. Altres competències

D’acord amb l’article 78.3 del Reglament, correspondrà igualment a la CIOTUPHA eme­tre informes sobre qualsevol qüestió que, relacionada amb les matèries de la seva com­petència, sigui sotmesa segons el seu parer per qualsevol òrgan del Consell amb atribucions resolutòries en l’àmbit de l’ordenació del territori, l’urbanisme i el patrimoni historicoartís- tic, la qual cosa és correcta -i plausible- per l’especialització tècnica de la Comissió que comentam (i, sobretot, de les seves ponències tècniques) en totes aqueixes matèries.

  1. Possible delegació de competències de la CIOTUPHA en la seva Presidència

D’acord amb l’article 78.4, la CIOTUPHA podrà delegar les seves atribucions en la seva

Presidència, en els termes establerts a l’article 13 de la Llei 30/1992. S’exceptuen d’a­questa possibilitat les atribucions referides a les resolucions sobre planejament urbanístic contingudes a l’article 132.3 del Reglament de planejament urbanístic (sobre la base del fet que la potestat reglamentària no es pot delegar, emperò si que es pot desconcentrar: del Ple del Consell Insular en la Comissió de Govern «extensa», representativa del Ple, com permet el Reglament orgànic del Consell Insular de Menorca a propòsit del planejament urbanístic, qüestió molt nova).

  1. Composició (article 79)

El president de la corporació insular és el president nat de la Comissió; això no obstant, la Presidència efectiva la podrà exercir un conseller designat pel president.

D’entre els membres de la Comissió serà designat pel president del Consell el o els vice- president/s o la les vicepresidenta/es de la Comissió.

Seran vocals de la Comissió:

  1. Un representant, titular i suplent de cada un dels grups polítics del Consell Insular, l’adscripció dels quals es farà mitjançant escrit del conseller portaveu del grup diri­git a la Presidència del Consell61.

núm. 111, de 12 d’agost de 2004), on es fan moltes referències a la CIOTUPHA, amb noves com­petències a favor d’aquest òrgan. El PTI d’Eivissa i Formentera, aprovat definitivament pel Ple el dia 21 de març de 2005, conté nombroses referències a la CIOTUPHA.

  1. Tot remetent-nos al que deim més endavant a propòsit dels grups polítics, amb la precisió ara de dir que hi haurà dificultats d’articulació quan el grup polític estigui format per un sol membre: en el cas del conseller del Grup Mixt i en el cas, també, del conseller per la circumscripció de Formentera, qüestió consubstancial a la seva pròpia estructura unipersonal.

218 rjibCB COMENTARIS I NOTES Ángel Custodio Navarro Sánchez

  1. Dos membres de la corporació, titulars i suplents, nomenats pel Ple, a proposta de la Presidència del Consell.
  2. Dos representants del Consell Insular designats per la Presidència, entre persones d’acreditada competència i experiència professional en matèria d’urbanisme i de patrimoni historicoartístic.
  3. Un representant dels municipis de l’illa d’Eivissa (un entre els 5 municipis eivissencs) i un altre de l’illa de Formentera designats pel president del Consell Insular, després de consultar-ho prèviament amb els distints alcaldes de les illes (els 5 baties de l’i­lla d’Eivissa i el de l’illa de Formentera).
  4. Un secretari assessor jurídic, nomenat per la Presidència, d’entre els lletrats del Consell Insular, amb veu i sense vot.

El president de la Comissió -afegeix el Reglament orgànic- podrà convidar amb veu i sense vot les persones que cregui convenients.

  1. La Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme (article 81)

Com a òrgan consultiu encarregat d’elaborar les propostes dels expedients que hagin de sotmetre’s a la Comissió en matèria d’ordenació del territori i urbanisme, es constituirà una Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme (PTOTU), que tendrá també la funció d’elaborar els informes que sol·liciti la Comissió sobre temes de la seva competèn­cia. Els informes i propostes de la Ponència Tècnica seran previs i preceptius, llevat dels casos d’urgència apreciats per la Comissió amb el vot favorable de la majoria dels presents.

Són membres de la Ponència Tècnica d’Ordenació del Territori i Urbanisme, (PTOTU):

  1. Un director de la Ponència Tècnica nomenat per la Presidència del Consell Insular.
  2. Un vicedirector, que serà nomenat per la Presidència del Consell Insular d’entre els altres membres de la Ponència.
  3. Un representant del Col·legi Oficial d’Arquitectes.
  4. Un representant del Col·legi Oficial d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.
  5. Un representant del Col·legi Oficial d’Arquitectes Tècnics.
  6. Dos tècnics del Consell Insular adscrits als serveis d’Urbanisme, nomenats per la Presidència del Consell.
  7. Un representant de les entitats per a la conservació de la naturalesa declarades d’u­tilitat pública d’Eivissa i Formentera.
  8. Un secretari assessor jurídic nomenat per la Presidència del Consell Insular, d’entre els lletrats de la institució.
  9. La Ponència Tècnica de Patrimoni Historicoartístic (article 82)

Com a òrgan consultiu encarregat d’elaborar les propostes dels expedients que hagin de sotmetre’s a la Comissió en matèria de patrimoni historicoartístic, es constituirà una

Ponència Tècnica de Patrimoni Historicoartístic (PTPHA), que tendra també la funció d’ela­borar els informes que sol·liciti la Comissió sobre temes de la seva competència. Els infor­mes i propostes de la Ponència Tècnica també seran previs i preceptius62, llevat dels casos d’urgència apreciats per la Comissió amb el vot favorable de la majoria dels presents.

Són membres de la Ponència Tècnica de Patrimoni Historicoartístic (PTPHA):

  1. Un director de la Ponència Tècnica nomenat per la Presidència del Consell Insular.
  2. Un vicedirector, que serà nomenat per la Presidència del Consell Insular d’entre els altres membres de la Ponència.
  3. Un representant del Col·legi Oficial d’Arquitectes.
  4. Un representant del Col·legi Oficial d’Arquitectes Tècnics.
  5. El director del Museu Arqueològic d’Eivissa.
  6. Un representant de les entitats de caràcter cultural d’Eivissa.
  7. Un representant de les entitats de caràcter cultural de Formentera.
  8. Una persona de reconegut prestigi nomenat per la Presidència del Consell Insular.
  9. Un secretari assessor jurídic nomenat per la Presidència del Consell Insular, d’entre els lletrats de la institució.
  10. Manteniment, en part, de l’esperit dels reglaments de la OU i de la GPHA

La disposició derogatòria única del Reglament orgànic deroga el Reglament de la Comissió Insular d’Urbanisme d’Eivissa i Formentera i el Reglament de la Comissió Insular de Patrimoni Historicoartístic d’Eivissa i Formentera, si bé ho fa «en el que s’oposin, con­tradiguin o resultin incompatibles» amb el nou Reglament orgànic, raó per la qual aquei­xos reglaments podien continuar inspirant, en hipòtesi, el règim jurídic de la CIOTUPHA, com a òrgan hereu de la CIU i de la CIPHA (en particular en matèria de membres que poden ser convidats, amb veu i sense vot, règim jurídic, participació dels ajuntaments quan es tracti d’aprovar planejament urbanístic, possibilitat d’una subcomissió d’arqueologia, etc.). Avui, qualsevol possible dubte s’ha dissipat en haver aprovat el Ple del Consell Insular el 28 de juny de 2004 el corresponent Reglament de funcionament intern de la CIOTUP­HA (text objecte de publicació en el BOIB núm. 134, de 25 de setembre de 2004).

  1. La Comissió Insular d’Activitats Classificades i Espectacles Públics

A. Naturalesa i competències

Aquest òrgan (similar al seu equivalent mallorquí) ve regulat als articles 83 i 84. A con­tinuació els comentam, tot fent avinent que suposa, grosso modo, el manteniment -i la posada al dia- de l’abans anomenada Comissió Insular d’Activitats Classificades d’Eivissa i Formentera (creada l’any 1995, en virtut de la Llei 8/1995, de 30 de març, d’atribució de

  1. Feim avinent la importància -i el caràcter obligatori- d’aquesta Ponència Tècnica, abans inexistent (amb l’anterior CIPHA).

competències als Consells Insulars en matèria d’activitats classificades i parcs aquàtics i de regulació de les infraccions i sancions, amb augment de competències en virtut de la Llei 7/1999, de 8 d’abril, d’atribució de competències als Consells Insulars de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria d’espectacles públics i activitats recreatives).

En aquest sentit, cal recordar que el Reglament de la Comissió Insular d’Activitats Classificades (CIAC) d’Eivissa i Formentera es va aprovar pel Ple del Consell Insular el 13 de desembre de 199563. Sobre aquesta qüestió tornam a dir, com abans hem assenyalat a propòsit de les anteriors CIU i CIPHA, que la disposició derogatòria única del nou Reglament orgànic, deroga tots els reglaments anteriors (inclòs el de la CIAC) «en el que s’oposin, contradiguin o resultin incompatibles», de tal manera que, a mode de conti- nuum, aquell continua inspirant el règim jurídic del nou òrgan que a l’efecte s’ha creat, la CIACEP, com a òrgan hereu de la CIAC.

D’acord amb l’article 83.1 del Reglament, la Comissió Insular d’Activitats Classificades i Espectacles Públics exercirà les competències assumides per la Llei 8/1995, de 30 de març, i per la Llei 7/1999, de 8 d’abril, les que li hagi assignat el Ple del Consell Insular, i les futu­res que li puguin ser assignades.

B. Composició (article 84)

Són membres de la Comissió Insular d’Activitats Classificades:

  1. El president del Consell Insular o conseller/a en qui delegui.
  2. El vicepresident serà un conseller designat pel president del Consell Insular.
  3. Dos tècnics del Consell Insular designats pel president del Consell.
  4. Dos tècnics de la comunitat autònoma de les Illes Balears.
  5. Un representant del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials.
  6. Un representant del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Industrials.

Assistiran a la Comissió amb veu i sense vot:

  1. Un representant de cada un dels ajuntaments de les illes d’Eivissa (5 representants) i Formentera (1 representant), la qual cosa ens dóna un total de 6 representants.
  2. Un secretari assessor jurídic nomenat per la Presidència entre els lletrats del Consell Insular.
  3. La Comissió Insular de Protecció de Menors

Aquest òrgan (que no té cap equivalent mallorquí) ve regulat als articles 85 i 86. Feim avinent que suposa, en essència, el manteniment, i l’actualització, de l’abans anomenada Comissió Insular de Protecció de Menors d’Eivissa i Formentera (creada l’any 1998, en vir­tut del corresponent Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic, aprovat pel Ple del Consell Insular el 23 de febrer de 199864, una vegada atribuïda aquesta com-

  1. Text objecte de publicació en el BOCAIB núm. 4, de 9 de gener de 1996.
  2. Text objecte de publicació en el BOCAIB núm. 35, de 14 de març de 1998.

petència al Consell Insular pitiús per Llei del Parlament de les Illes Balears). Idènticament amb el que succeeix amb la CIOTUPHA i la CIACEP, la disposició derogatòria única del nou Reglament orgànic, deroga tots els reglaments anteriors (inclòs el de la Comissió Insular de Protecció de Menors) «en el que s’oposin, contradiguin o resultin incompatibles», de tal manera que, a mode de continuum, aquell continua inspirant el règim jurídic del nou òrgan que a l’efecte s’ha creat, la Comissió Insular de Protecció de Menors, com a òrgan hereu de l’anterior Comissió Insular de Protecció de Menors (la creada l’any 1998).

En qualsevol cas, no podem deixar de dir que, així com en el cas de la CIOTUPHA i de la CIACEP era difícil no crear-les de bell nou (i, en conseqüència, era ben difícil atribuir totes les seves competències a d’altres òrgans del Consell Insular, atès l’èxit d’aquest sis­tema de comissions i l’arrelament d’aquelles en el sistema juridicoadministratiu), en el supòsit de la protecció dels menors (qüestions relatives a la tutela, a l’acolliment i a l’a­dopció de menors i d’altres) hi ha en el si de la Llei de consells insulars i en la resta del Reglament orgànic aprovat suficients vímets jurídics que no feien necessària la creació d’a­questa Comissió, en particular en virtut dels principis administratius d’immediatesa, rapi­desa, agilitat, eficàcia, eficiència i economia[39]. Tanmateix, la seva creació és perfectament legal, si bé no era obligatòria (al Consell Insular de Mallorca no existeix).

  1. Règim de recursos en relació amb els actes dictats per les Comissions Insulars per a l’exercici de competències atribuïdes per la Comunitat Autònoma

D’acord amb l’article 87 del Reglament orgànic, la CIOTUPHA, la CIACEP i la Comissió Insular de Protecció de Menors, i les altres possibles comissions que es creïn, si es resol crear-les, es consideren òrgans del Consell Insular, i es troben sotmeses, com ja hem avançat, al règim jurídic següent:

  1. En l’exercici de les competències pròpies del Consell, l’òrgan superior jeràrquic és el Ple de la Corporació (en el «model simple»), o, si n’és el cas, la Comissió de Govern, si hi ha Consell Executiu (en el «model complex»).

Les resolucions dictades per les comissions insulars en aquestes matèries seran impugnables mitjançant recurs d’alçada davant el Ple del Consell Insular, llevat que hi hagi Consell Executiu, que ho seran davant la Comissió de Govern.

  1. Igualment, les resolucions dictades pels presidents de les comissions insulars en l’e­xercici de les atribucions que els siguin conferides per delegació seran impugnables en alçada davant la comissió insular corresponent.

0 sigui, que d’acord amb l’article 87, lletra a) del Reglament orgànic, ens trobam que els actes dictats per les comissions insulars no exhaureixen la via administrativa i s’ha d’in­terposar el corresponent recurs d’alçada davant el superior jeràrquic.

Del que no hi ha dubte és que en el sistema de recursos administratius articulat amb el Reglament orgànic pitiús no s’ha atribuït al Consell Executiu cap competència de reso­lució de recursos (de les comissions insulars i, en alçada, davant el Consell Executiu), com si s ha fet a Mallorca, la qual cosa -haver-ho fet així a Mallorca- és, al nostre parer i al del professor Blasco Esteve, incorrecte, en llevar-li la competència al Ple de la corporació o, sobretot, a la Comissió de Govern66.

faí) Vegeu la crítica que el professor Blasco Esteve fa, al treball ja citat «La nueva organización de los

Consejos Insulares» pág. 99, a propòsit del sistema de recursos instaurat l’any 2001 al Consell

Insular de Mallorca, contra els acords de les comissions insulars, tot establint un recurs d’alçada davant el Consell Executiu, sistema mantengut l’any 2004, quan, en realitat, el que correspondria seria, d’acord amb la lògica de la Llei de consells insulars, un recurs d’alçada davant d’un òrgan elec­te (el Ple o, sobretot, la Comissió de Govern representativa). El que deim queda avalat pel fet que, en els Estatuts de l’Institut de l’Esport Hípic de Mallorca en adaptació de la Llei 57/2003, de 16 de desem­bre (segons Acord del Ple del Consell Insular de Mallorca de 3 de maig de 2004; BOIB núm. 86, de 19 de juny de 2004) el recurs contra els acords i resolucions que adoptin els diferents òrgans de govern de l’Institut ha passat de ser davant el Ple del Consell Insular, a ser-ho (contra els acords i reso­lucions del President i de la Junta Rectora), davant la Comissió de Govern del Consell Insular, raó per la qual hom entendria que si això ocorre amb l’Institut de l’Esport Hípic de Mallorca, amb més raó això hauria d’ocórrer amb les Comissions Insulars (per la matèria en qüestió, en ei cas de la CIOTUPH de Mallorca, el planejament urbanístic, qüestió molt important que no pot romandre aliena al control d’òrgans de representació directa del poble). El mateix, i la mateixa crítica, ve avalada pel que s’ha fet respecte a l’Institut dels Serveis Socials i Esportius de Mallorca (els Estatuts del qual, i per idèntica causa, han estat modificats per acord plenari de 26 de juliol de 2004, BOIB núm. 107, de 3 d’agost de 2004, i s’ha atribuït la competència de la resolució del recurs d’alçada, contra actes del president i del Consell Rector de l’Institut, a favor de la Comissió de Govern del Consell de Mallorca). Per això, i tal vegada, quant a l’urbanisme una possible solució seria fer ús de l’article 22.2 de la Llei de con­sells insulars, segons el qual «Contra els actes dictats pel Consell Executiu serà pertinent el recurs d’alçada davant la Comissió de Govern, qualsevol que sigui el títol atributiu de la competència», raó per la qual en haver rebut el Consell Executiu una competència via el Reglament orgànic (la resolució dels recursos d’alçada contra els acords de les comissions insulars) els seus actes no exhauririen la via administrativa, i seria necessari un altre recurs d’alçada addicional, contra els acords del mateix Consell Executiu, davant la Comissió de Govern, però això (en la lògica possible -¿?- de la Llei de con­sells insulars) és plenament contradictori amb les regles generals del Dret administratiu (Llei 30/1992) a propòsit del fet que contra la resolució d’un recurs d’alçada ja no escau cap altre recurs, i s’obre la via contenciosa administrativa (a més de ser massa llarg i estar ple de traves de procediment). Per això, al nostre entendre, i tret de millors opinions d’altres intèrprets, consideram que això s’hauria de corre­gir i establir el recurs d’alçada davant la Comissió de Govern, com s’ha fet en el cas pitiús.

Al contrari, d’acord amb l’article 87, lletra b) del Reglament orgànic, ens trobam que les resolucions dictades pels presidents de les comissions insulars en l’exercici de les atri­bucions que els siguin conferides per delegació seran impugnables en alçada davant la comissió insular corresponent i, in principio, l’acord de la comissió insular de què es tracti exhaurirà la via administrativa (perquè contra la resolució d’un recurs d’alçada no escau cap altre recurs i, amb la resolució, ja s’ha exhaurit la via administrativa), tret que es con­sideri que això suposa llevar competències als òrgans electes (Ple i Comissió de Govern, segons els casos), qüestió encara per resoldre i, segurament, motiu de controvèrsia.

Conformement amb l’acord del Ple del Consell de 27 de març de 2004, pel qual es crea en el si de la corporació pitiüsa el Consell Executiu i la nova organització derivada de la Llei de consells insulars, ens trobam:

  • que la CIOTUPHA és un òrgan del Consell Insular d’Eivissa i Formentera sotmès a la Comissió de Govern i,
  • que, com veurem, les resolucions de la CIOTUPHA (inclosa la matèria de l’aprova­ció definitiva del planejament urbanístic) seran impugnables mitjançant recurs d’alçada davant la Comissió de Govern, per tal d’exhaurir la via administrativa.

Una matèria relacionada plenament amb els recursos administratius és la referent a si els acords de la CIOTUPHA relatius al planejament urbanístic (per exemple, aprovant-lo, denegant-ne l’aprovació, suspenent-lo), exhaureixen, o no, la via administrativa, qüestió d’indubtable importància i que mereix un tractament extens.

D’acord amb l’article 107.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre (modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener) ens trobam que «contra les disposicions administratives de caràcter general no pertoca recurs en via administrativa». D’una lectura literal d’aquest precepte, resultaria que no es podrien interposar recursos d’alçada contra els acords de la CIOTUPHA relatius al planejament urbanístic, de tal manera que els possible recursos d’alçada que s’interposassin serien inadmissibles per mor d’aquest article 107.3 de la Llei 30/1992 en tenir -el planejament urbanístic aprovat definitivament per la CIOTUPHA- el caràcter de norma reglamentària i de disposició de caràcter general, la qual cosa condui­ria, indefugiblement i únicament, cap a la via contenciosa administrativa, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la jurisdicció contenciosa administrativa i al corresponent recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ de les Illes Balears [ex article 10.1, lletra b) en tractar-se d’una norma reglamentària].

Doncs bé, entendre-ho d’aquesta manera és, al nostre parer, contrari a l’anterior Reglament de la Comissió Insular d’Urbanisme (CIU) d’Eivissa i Formentera que establia un recurs d’alçada davant el Ple en tots els casos, inclosos els d’aprovació de planejament, com també contrari, per se, a l’article 87 del nou Reglament orgànic; en particular, també seria contrari al contingut de la Sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, Sala Contenciosa Administrativa, actuacions núm. 393/1991 de 30 de novembre

de 1991 (antecedent jurisprudencial indefugible), i a la idea que si bé la composició de la CIU podia ser, o no, monocolor (segons l’equip de govern, únicament) o bé amb repre­sentació de tots els grups polítics del Consell, tanmateix el que sí que era obligatori era l’e­xistència d’un recurs d’alçada (després anomenat ordinari i, de bell nou, recurs d’alçada) davant el Ple del Consell Insular, a propòsit del planejament urbanístic, com a representa­ció del poble d’Eivissa i Formentera i òrgan administratiu amb la darrera paraula en la matèria[40].

Aquesta és la manera -i la pràctica administrativa: permetre el corresponent recurs d’alçada- que ha tengut el Reglament orgànic del Consell Insular de Mallorca d’entendre la qüestió, l’any 2001 i l’any 2004: establir el corresponent recurs d’alçada contra els acords de la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni (CIOTUPH) de Mallorca en matèria d’aprovació de planejament, just davant el Consell Executiu del Consell Insular de Mallorca (en puritat, i com hem dit, hauria de ser davant la Comissió de Govern, Ple en petit), la qual cosa condueix a considerar que, sigui com sigui (un òrgan o un altre, si bé ens decidim obertament per la Comissió de Govern) mai no s’ha considerat que s’exhauria la via i s’havia d’anar a la via jurisdiccional contenciosa administrativa, sinó que únicament s’exhaureix la via interposant el corresponent recurs d’alçada[41] [42].

  1. Els grups polítics

La regulació dels grups polítics la tenim als articles 88 a 91 i, com ja hem apuntat abans, apareixen al Reglament com a òrgans del Consell Insular, la qual cosa és molt dis­cutible (idèntica al seu equivalent menorquí). Al nostre entendre, el lloc més correcte d’u­bicació sistemàtica hagués estat el títol III a propòsit de l’estatut dels membres de la cor­poració, com sí que ho ha fet el Reglament orgànic del Consell Insular de Mallorca.

Segons l’article 88.1, els consellers, als efectes de la seva actuació corporativa, es cons­tituiran en grups polítics els quals es correspondran de manera automàtica amb els partits, coalicions o agrupacions (manquen les federacions) que hagin obtingut escó a la corpora­ció. No es podran constituir grups polítics formats per consellers integrats en llistes elec­torals diferents.

Segons l’article 88.2 del Reglament -i aquesta és la novetat més rellevant del nou text, autèntica clau de volta en la matèria, amb un règim molt particular a propòsit de la repre­sentació política de l’illa de Formentera- els grups polítics, llevat del Grup Mixt, estaran compostos almenys per 2 membres de la corporació. N’estarà exempt el/la conseller/a per la circumscripció de Formentera69 sempre que no coincideixi amb el mateix partit, coalició o agrupació (manca la referència a la federació) per la circumscripció d’Eivissa. Si un grup durant el mandat queda amb un sol membre, llevat del que s’ha assenyalat per a la cir­cumscripció de Formentera, aquest membre passarà automàticament al Grup mixt.

Cap conseller pot pertànyer simultàniament a més d’un grup polític (article 88.3)70. A efectes informatius s’ha de donar compte al Ple de la constitució dels grups polítics i de les seves modificacions (article 88.6), requisit indefugible i normal.

  1. Els òrgans complementaris
  2. La Junta de Portaveus

La Junta de Portaveus està constituïda pel president, el/els vicepresident/s i els porta­veus de cadascun dels grups polítics amb representació en el Consell Insular (la qual cosa cularitat que l’altre membre electe del Consell Insular pitiús correspon a la circumscripció de Formentera, la qual cosa obligava a aquesta justificadíssima diferenciació.

  1. FI Reglament orgànic pitiús, a diferència dels reglaments orgànics dels consells insulars de Mallorca i de Menorca, no regula la figura del conseller no adscrit, si bé s’ha de tenir en compte que, tanma­teix, aquesta figura s’ha creat, amb caràcter general, per la modificació de la Llei 7/1985, de 2 d’a­bril, com a conseqüència de l’aprovació de la Llei 57/2003, de 16 de desembre. D’aquesta darrera Llei es deriva (article 73.3) que, en el cas de les coalicions electorals, si aquestes es trenquen, els seus membres podran passar al Grup mixt (i no al grup dels no adscrits), la qual cosa és una particularitat notable, especialment amb vista al Consell Insular d’Eivissa i Formentera, on hi ha hagut exemples de coalicions en el mandat anterior, com també n’hi ha en el mandat present.

ens remet a l’article 88 sobre composició dels grups polítics acabat d’esmentar i, per rela­ció intrínseca amb la matèria, també ens remetria, fins i tot, a allò fixat en el Reglament del Parlament de les Illes Balears, en tractar-se d’un òrgan complementari quasi parla­mentari, en el si del Consell Insular).

Sense perjudici de l’anterior, el Reglament afegeix que poden assistir a les sessions de la Junta de Portaveus, amb veu però sense vot, els membres i el personal de la corporació que el president consideri convenient que ho facin, per oferir informació sobre assumptes concrets sotmesos a la consideració o decisió de la Junta de Portaveus.

  1. Els consellers delegats

D’acord amb l’article 93.1, són consellers delegats (seguint l’exemple del Reglament del Consell Insular de Menorca) aquells membres de la corporació que per delegació del president i amb independència de la seva condició de membres del Consell Executiu o de la Comissió de Govern exerceixin atribucions pròpies del president, la qual cosa ens mos­tra que es tracta d’un òrgan complementari propi dels dos models (el «model simple» i el «model complex», si bé és el característic del règim local tradicional).

  1. Les comissions informatives i especials

Segons l’article 94, en el Consell Insular pitiús hi haurà òrgans d’estudi, d’informe o de consulta dels assumptes que hagin de ser sotmesos a la decisió del Ple, com també per al seguiment de la gestió de la Presidència, la Comissió de Govern i els consellers, en els ter­mes establerts per la legislació bàsica de règim local[43].

  1. Els òrgans consultius i de coordinació

Aquests òrgans -complementaris- d’organització són regulats, amb breus referències i pinzellades -perquè tot dependrà dels corresponents acords i/o, si n’era el cas, regla­ments que els regulin i/o que els creïn, i/o que els hagin regulat o creat- a l’article 95, que és el precepte que marca el camp mínim a tenir en compte, ara, i, sobretot, en el futur.

En qualsevol cas, cal remarcar que en el cas del òrgans creats ad hoc prevists a l’arti­cle 95 es tracta d’òrgans consultius -no resolutoris, és a dir, no decisoris- i de coordinació (¿?), la qual cosa no ocorre amb els òrgans prevists a l’article 96 (sobre els «òrgans des- concentrats i descentralitzats»), com veurem, que sí seran resolutoris[44].

La creado, la modificació o l’extinció dels òrgans col·legiats de caràcter no decisori, es realitzarà mitjançant acord de Ple, i s’hi precisarà la composició, el règim de funcionament i l’abast i el contingut de les seves funcions i atribucions.

  1. Els òrgans desconcentrats i descentralitzats

Aquests òrgans -complementaris- d’organització són també regulats, amb breus referències i pinzellades a l’article 96, però tot dependrà dels corresponents acords i/o, si n’era el cas, Reglaments que els regulin i/o que els creïn, i/o que els hagin regulat o creat.

En qualsevol cas, cal remarcar que, en el cas del òrgans prevists a l’article 96 (sobre «òrgans desconcentrats i descentralitzats»), estam davant d’òrgans i, també, davant d’ens, que sí seran resolutoris, la qual cosa no succeeix, com hem dit, amb els òrgans creats ad hoc prevists a l’article 95. Sigui com sigui, no ens podem estar de dir que el títol o rúbri­ca de l’article 96 no és molt correcte, ja que en el cas d’allò establert en l’article 96.2 no estam davant d «òrgans» sinó davant d»ens» (amb personalitat jurídica pròpia).

A Els òrgans desconcentrats creats pel Ple (article 96.1)

El Ple corporatiu, expressament habilitat en aquest sentit pel Reglament, pot disposar la creació de tots aquells òrgans que, diferents dels ja assenyalats anteriorment, consideri oportuns a fi de millorar la gestió i satisfer els interessos públics de la comunitat insular, i desconcentrar-hi les competències necessàries corresponents als diversos òrgans de govern i administració diferents del Ple.

La creació, la modificació i l’extinció d’aquests òrgans ha d’articular-se mitjançant acord de Ple del Consell Insular, que determinarà, si és necessari, la composició, l’abast específic de les atribucions i el règim de funcionament, amb subjecció sempre al contin­gut de les disposicions establertes per la legislació estatal sobre règim jurídic de les admi­nistracions públiques i la Llei de consells insulars.

B. Els ens descentralitzats creats pel Ple (article 96.2)

Sense perjudici del que acabam de dir (sobre la possible desconcentració de com­petències, mitjançant la creació d’òrgans ad hoc als quals s’atribueixin), el Consell Insular pitiús, amb la condició d’aconseguir una major eficàcia en la gestió dels seus serveis i satis­fer així les necessitats col·lectives, pot descentralitzar la seva organització mitjançant la cre­ació d'»éssers»[45] dotats de personalitat jurídica pròpia.

Correspon al Ple del Consell Insular disposar la creació, la modificació o l’extinció dels «éssers» citats, que es regiran pel que prevegi el referit acord, de conformitat amb el que es disposi, segons el cas, en la legislació de règim local que regula les formes de gestió dels serveis.

  1. Règim de funcionament dels òrgans del Consell

1. Amb caràcter general

A aquesta qüestió -que aquí versarem d’una manera molt breu, i només ens deten- drem en els supòsits que plantegin alguna particularitat- dedica el Reglament orgànic el títol V (articles 105 a 133)[46].

En aparença, amb aquesta cita, ja n’hi hauria prou, però és necessari estar al que diu l’article 15 de la Llei de consells insulars per poder entendre el règim de funcionament dels òrgans del Consell Insular. Així ens trobam que aquest article (a l’apartat 1) distingeix entre el funcionament del Ple (i per derivació els altres òrgans electes, en principi), el qual remet a la legislació de règim local, amb les particularitats derivades de la possible existència de consellers executius no electes (la qual cosa també s’esdevé en el nostre Consell Insular) i, també, amb les particularitats que la mateixa Llei estableix amb vista al control i fiscalitza­ció del Consell Executiu (articles 16 a 18, i els equivalents al Reglament orgànic); i, per altra banda (article 15, apartat 2), el funcionament del Consell Executiu com també dels òrgans col·legiats que es puguin crear per a l’exercici de competències transferides o delegades per la comunitat autònoma (les comissions insulars, amb competències executives i reso- lutòries).

  1. Amb caràcter particular

En part, ja l’hem tractat, i ens remetem al que diuen els diversos articles, tot fent palès que el Reglament orgànic del Consell Insular pitiús acompleix amb el que es deriva de l’ar­ticle 15 (en tots dos apartats) respecte als seus òrgans, en el benentès que el règim de fun­cionament del Ple, de la Comissió de Govern, i de les comissions informatives és ben dis­tint -i amb notorietat- del règim de funcionament del Consell Executiu.

Emperò, i pel que fa al règim de funcionament dels òrgans col·legiats que es puguin crear per a l’exercici de competències transferides o delegades per la comunitat autòno­ma (les comissions insulars), ens trobam que aquest és molt escadusser o, de vegades, quasi inexistent, raó per la qual és necessari d’efectuar una feina de reconstrucció d’aquest règim de funcionament, ateses les importantíssimes competències que s’atribueixen a aquests òrgans en el Reglament orgànic. Per la naturalesa, prou particular, de la CIOTUP­HA i del seu règim de funcionament, en el següent subapartat ens detendrem en ella.

  1. El règim de funcionament de la CIOTUPHA d’Eivissa i Formentera

En tractar-se d’un òrgan la naturalesa del qual deriva plenament de l’article 15.2 de la Llei de consells insulars, el règim de funcionament d’aquest òrgan serà, d’acord amb aqueixa Llei, el següent:

  • el que es disposa en la Llei de consells insulars,
  • la legislació estatal reguladora del procediment administratiu comú75,
  • el Reglament orgànic76 i
  • els decrets del president a què es refereix l’article 9.2.f) de la Llei de consells insulars77.

1 La legislació estatal reguladora del procediment administratiu comú ve representada per la Llei 30/1992, de 26 de novembre (amb les modificacions posteriors). En concret s’ha d’estar als articles 22 a 27, inclosos, a propòsit dels òrgans col·legiats. Fins i tot, hom podria dir que, existint ja una nor­mativa autonòmica amb rang de Llei en matèria d’òrgans col·legiats (la derivada dels articles 17 a 19 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears), també hauria de ser tenguda en compte, almenys per analogia, i atès el caràcter de les competències autonòmiques que exercita la CIOTUPHA.

  1. El Reglament orgànic del Consell Insular, a propòsit del règim de funcionament d’aquests òrgans, com ja hem vist, i a diferència del que passa amb la resta d’òrgans col·legiats del Consell, no preveu cap règim (als esmentats articles 105 a 133), sobre regles de funcionament dels òrgans col·legiats. Cal tenir en compte, no obstant el que hem dit, allò que es deriva de diversos preceptes del Reglament (de l’article 137 fins al 145, inclusivament), on s’assenyalen regles de plena aplicació a propòsit dels òrgans col·legiats, i del seus actes i acords, a què ens remetem.
  2. Els decrets del president a què es refereix l’article 9.2.f) de la Llei de consells insulars són represen­tats, en el si d’aquest Consell, una vegada instaurat el «model complex» d’organització, pel Decret de Presidència de 27 de març de 2004, com pel Decret de Presidència de 5 d’abril de 2004, a propò-

Així mateix, vist el que diu la disposició derogatoria única del Reglament orgànic del Consell Insular d’Eivissa i Formentera (que deroga el Reglament de la CIU i el Reglament de la CIPHA, i ho fa, justament, «en el que s’oposin, contradiguin o resultin incompati­bles» amb el nou Reglament orgànic), resulta evident que aqueixos reglaments podien continuar inspirant el règim jurídic de la CIOTUPHA a propòsit del règim de funcionament. Així, s’ha d’estar a les regles derivades de l’article 26 de la Llei 30/1992, i s’havia d’estar als corresponents articles del Reglament de la CIU i del Reglament de la CIPHA. Hem dit «s’havia d’estar …» perquè així va ocórrer en les tres primeres sessions de la CIOTUPHA. Emperò avui, i com ja hem avançat, ens trobam que el Ple corporatiu va aprovar, el 28 de juny de 2004, el corresponent Reglament de funcionament intern de la CIOTUPHA78, amb 7 articles, al qual s’ha d’estar79.

  1. Un apunt final: l’entrada en vigor de la Llei 57/2003, de 16 de desembre

Únicament ens resta fer palès que desconeixem quins efectes provocarà, en el nou Reglament orgànic del Consell Insular pitiús, si és que en provoca algun, l’entrada en vigor de la Llei 57/2003, de 16 de desembre.

En concret, ens trobam que la Llei va publicar-se en el BOE núm. 301, de 17 de desem­bre de 2003 (si bé tenia una vacatio legis fins al dia 1 de gener de 2004). Així mateix, el Reglament orgànic es va aprovar inicialment el 19 de desembre de 2003 (quan ja es conei­xia el que deia la Llei, si bé aquesta no havia entrat en vigor). El Reglament orgànic, des­prés del corresponent període d’informació pública, es va aprovar definitivament el 20 de febrer de 2004, ja vigent la Llei 57/2003, de 16 de desembre. Doncs bé, com a mínim era, i és, obligat, d’acord amb la disposició transitòria tercera (en el termini de 6 mesos des de sit de les concretes competències del Departament de Turisme, Urbanisme i Ordenació del Territori i del Departament de Patrimoni.

  1. La publicació s’ha fet, segons que es llegeix literalment, en el BOIB (núm. 134, de 25 de setembre de 2004) «de conformitat amb l’article 70.2 de la Llei reguladora de les bases de règim local i I arti­cle 21 de la Llei 8/2000, de 27 d’octubre, de consells insulars», fórmula correcta de publicació de les normes reglamentàries aprovades pels consells insulars.
  2. En conseqüència, i com es deriva de tot l’excursus anterior, el règim de funcionament de la CIO­TUPHA s’ha d’articular posant en relació l’article 26 de la Llei 30/1992 (a propòsit de les convocatò­ries i les sessions) amb el Reglament de funcionament intern de 28 de juny de 2004, de tal manera que és molt dubtosa (o impossible, avui) l’aplicació dels corresponents preceptes dels «vells» Reglament de la CIU i Reglament de la CIPHA. Qüestió diferent, i que deixam apuntada, és la relativa a si aprovar un Reglament ad hoc es correspon amb una correcta tècnica normativa, ja que hom podria al·legar que tot, inclòs el funcionament intern d’un òrgan tant important com la CIOTUPHA, s’havia d’incloure en el mateix Reglament orgànic i no en reglaments addicionals que provoquen la dispersió.

l’1 de gener de 2004) adequar el règim dels organismes autònoms del Consell Insular pitiús, qüestió queja ha efectuat el Consell Insular de Mallorca80, sense cap actuació equi­valent a Eivissa i Formentera.

En la resta, i només, per al debat, transcrivim el que aquesta Llei diu (i, feim reflexio­nar respecte d’allò que no diu) en regular els consells insulars: “Los Consejos Insulares de las Islas Baleares, a los que son de aplicación las normas de esta Ley que regulan la orga­nización y funcionamiento de las Diputaciones provinciales81, asumen sus competencias de acuerdo con lo dispuesto en esta Ley y las que les correspondan, de conformidad con el Estatuto de Autonomia de Baleares» (article 41.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, man- tengut per la Llei 57/2003, de 16 de desembre).

Contràriament, quan parla dels cabildos diu el següent «Los Cabildos Insulares Canarios, como órganos de gobierno, administración y representación de cada isla, se rigen por las normas contenidas en la disposición adicional decimocuarta82 de esta Ley y supletoriamente por las normas que regulan la organización y funcionamiento de las Diputaciones provinciales, asumiendo las competencias de éstas, sin perjuicio de lo dis­puesto en el Estatuto de Autonomía de Canarias» (article 41.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’a­bril, en la nova redacció donada per la Llei 57/2003, de 16 de desembre).

Conformement amb la disposició final primera de la Llei 57/2003, de 16 de desembre (sobre “habilitación competenciaI») resulta que «los preceptos contenidos en esta Ley, salvo la disposición adicional novena de la Ley 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de las Bases del Régimen Local, constituyen legislación básica del Estado en materia de régimen local, de acuerdo con lo establecido en el artículo 149.1.18 de la Constitución».

m Com ara la modificado, ja esmentada, dels Estatuts de l’Institut de l’Esport Hípic de Mallorca o la modificació dels Estatuts de l’Institut dels Serveis Socials i Esportius de Mallorca. Ens demanam, també, i com a hipòtesi si es podran crear, o no, en els consells insulars (i, per tant, en el pitiús) els òrgans per a la resolució de les reclamacions economicoadministratives (article 137 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, creat per la Llei 57/2003, de 16 de desembre, propis dels grans municipis), perquè si allí són una necessitat aquests òrgans, també ho poden ser en els consells insulars, en particular, ateses les competències autonòmiques que aquests tenen i el que es deriva dels articles 68 i 69 de l’Estatut d’autonomia -sobre recursos dels consells insulars- i la Llei 2/2002, de 3 d’abril, de sistema de finançament definitiu dels consells insulars, en el benentès que a l’Administració autonòmica aques­tes reclamacions economicoadministratives sí existeixen: article 62.3 de la Llei 3/2003, de 26 de març, just davant l’anomenada «Junta Superior d’Hisenda de les Illes Balears»).

8’ Tot remetent-nos al que diu la nova redacció dels articles 32 i 35 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril (redacció introduïda per la Llei 57/2003, de 16 de desembre) sobre règim d’organització de les Diputacions provincials.

82 Disposició addicional catorzena de la Llei 7/1985, de 2 d’abril (introduïda per la Llei 57/2003, de 16 de desembre) sobre «Régimen especial de organización de los Cabildos Insulares Canarios».

Qualsevol possible controvèrsia (a propòsit de l’organització dels consells insulars) s’hagués eliminat, ara i per sempre, si el legislador bàsic estatal hagués dit, a l’article 41.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril (via la Llei 57/2003, de 16 de desembre), una cosa semblant a la següent: «Los Consejos Insulares de las Illes Balears, como órganos de gobierno, admi­nistración y representación de cada isla, se rigen, en cuanto a organización y funciona­miento se refiere, por la normativa que apruebe el Parlamento de las Illes Balears, y suple­toriamente por las normas que regulan la organización y funcionamiento de las Diputaciones provinciales, y asumen sus competencias de acuerdo con lo dispuesto en esta Ley y las que les correspondan, de conformidad con el Estatuto de Autonomía de las liles Balears».

Ja veurem com queda tot això, si és que hi ha reformes (cosa previsible) al llarg d’a- questa transcendental legislatura a les Corts Generals i, també, al Parlament de les liles Balears.

  1. L’aprovació inicial, també per unanimitat, es produí el 19 de desembre de 2003 (i se sotmeté al corresponent tràmit d’informació pública, de la qual cosa donava compte el BOIB núm. 180, de 30 de desembre de 2003). En aquest tràmit hi hagué una única al·legació i/o suggeriment, per part del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears (quant a l’article 81), que no s’acceptà. Correcció d’errades del Reglament orgànic en el BOIB núm. 94, de 6 de juliol de 2004 (sobre l’article 100, en la versió cata­lana).
  2. Aquesta és l’única vegada, en publicar-se el Reglament orgànic del Consell Insular, que es fa referèn­cia al Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, atès que, a diferència del que succeeix amb el Reglament orgànic del Consell Insular de Mallorca (article 82), en el pitiús no es fa cap esment d’a­questa normativa concreta com a dret supletori en tot el que no sigui bàsic (respecte de les matèries atribuïdes al Consell Insular per la legislació de règim local).
  3. És indubtable que en el cas pitiús s’han ultrapassat, amb escreix, els terminis derivats de la disposi­ció addicional segona de la Llei de consells insulars (per raons conjunturals de l’anterior mandat del Consell Insular, anys 1999-2003), i que ha estat en el mandat present quan s’ha aprovat el nou Reglament orgànic. Sigui com sigui, tothom sap que la Llei de consells insulars va ser impugnada davant el Tribunal Constitucional mitjançant un recurs d’inconstitucionalitat interposat pel president del Govern de l’Estat (per mor de la nova organització que la Llei instaura) i que, si bé aquest recurs va suposar la suspensió automàtica dels preceptes recorreguts, ex article 161.2 de la Constitució, en
  4. Per Acord de 22 d’abril de 2003, el Ple del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, de manera unàni­me, i atesa la petició efectuada pel Ple de l’Ajuntament de Formentera de 21 de març de 2003, va dele­gar determinades competències autonòmiques que tenia el Consell Insular a favor de l’Ajuntament de Formentera en matèria de cultura, d’esports i de benestar social, i és aquesta la primera vegada en què s’efectua aquesta operació d’atribució de competències a favor de Formentera entesa com a illa (en el marc de la disposició addicional 4a de l’Estatut d’autonomia, la disposició addicional 3a de la Llei de consells insulars i la resta de normativa: estatal, de règim local; i autonòmica, sectorial, en particular en matèria de serveis socials i seguretat social). Aquest Acord s’ha publicat en el BOIB núm. 84, de 17 de juny de 2004, d’acord amb l’article 13.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.
  5. Però que, com a Proposició no de llei presentada pel Grup Popular ja es tramita en el Parlament de les Illes Balears (febrer de 2005). Sobre aqueixa proposta, el nostre article «Un Consell Insular per a Formentera? (Reflexions jurídiques sobre aquesta proposta)», publicat a la premsa pltiüsa, Diario de Ibiza, de 17 de febrer de 2005, pàg. 18, i Última Hora Ibiza y Formentera, de 17 de febrer de 2005, pàg. 28.
  6. Aquest article 135 s’ha dictat conformement amb allò que deriva de la disposició addicional 5a de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que estén el règim lingüístic dels articles 43 i 44 previst per a l’Administració de la comu-
  7. D’acord amb l’article 63, trobam que s’estableix el següent: «El Consell Executiu és un òrgan col·legiat de govern insular que, sota la presidència del president o presidenta del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, està integrat per aquest, pel/per la vicepresident/a del Consell, o vicepresi­dente que designi la Presidència, en el supòsit que hi hagi més d’una Vicepresidència, i per tots els consellers i conselleres executius/ives en un nombre no inferior a tres. La seua creació correspondrà al Ple del Consell Insular, a proposta del president o presidenta del Consell Insular, amb subjecció, en tot cas, a les regles previstes en aquest article i següents».
  8. En referir-nos als òrgans utilitzarem la referència en masculí, per qüestions de no fer massa extens el text, tot això sense oblidar (i de deixar constància expressa) que al llarg de tot el Reglament orgà­nic s’empren ambdues referències, en masculí i en femení, fet molt lloable pel que fa a l’ús no sexis­ta dels noms dels òrgans administratius.
  9. O amb l’entrada en vigor del mateix Reglament orgànic.
  10. A Menorca, el Reglament orgànic parla del «nou cartipàs insular».
  11. 0, com ha ocorregut en el supòsit pitiús vigent, amb l’aprovació del Reglament orgànic i, una vega­da que aquest ja vigia, amb l’Acord, ad hoc, del Ple de 27 de marc de 2004, de crear el Consell Executiu.
  12. Segons l’article 149.2 també tendrán aqueixa consideració «les cases regionals d’Eivissa i Formentera amb seu fora de les Illes», manifestació d’una certa extraterritorialitat de les normes, més enllà del territori pitiús. però d’acord amb l’article 8 de l’Estatut d’autonomia, que justament tracta aquesta matèria concreta.
  13. També assumeix les competències territorialitzades, en ser el conseller elegit a la circumscripció de Formentera, referides a aquesta illa i corresponents als altres departaments de la corporació; tot això d’acord amb els decrets de la Presidència del Consell Insular de 7 i 11 de juliol de 2003, mantenguts en part pel Decret de la Presidència de 27 de març de 2004.
  14. Aquesta organització departamental no es pot explicar si no recordam les moltes competències que el Consell Insular pitiús té, i aquestes són, a més de les que li corresponen com a ens local (en virtut de la legislació de règim local), totes les netament autonòmiques que es deriven de l’article 39 de I Estatut d’autonomia, a través de les corresponents lleis atributives de competències (transferència i delegació, segons els casos i les matèries), a més d’allò que estableix la disposició transitòria cinquè-
  15. Així mateix, i per motius de citació ens referim als articles concrets que tracten de l’òrgan, a més a més dels ja comentats, i feim esment particular del títol o rúbrica del precepte: elecció i cessament (article 51), competències (article 52) i la qüestió de les primeres mesures organitzadores de la Presidència una volta constituïda la corporació (article 16).
  16. D’acord amb l’article 38 de la Llei de consells insulars i, sobretot, d’acord amb la disposició addi-
  17. És a dir, s’hauria de ponderar que val més: si la seva condició de membre de la Comissió de Govern (i, en derivació, de vicepresident), o la seva condició de conseller executiu, cap del departament corresponent, i, en teoria, subordinat al superior criteri del president del Consell Insular. Tal vegada una solució seria valorar, cas per cas, les matèries concretes de què es tracti i veure com actua, si com a vicepresident (exclusivament) o com a conseller executiu.
  18. Així mateix, i per motius de citació també esmentam un altre article que tracta d’aqueix òrgan, a més a més dels ja comentats: l’article 17, relatiu a les primeres mesures organitzadores del Ple una volta constituïda la corporació.
  19. El Reglament orgànic (article 57.1) diu que «el Ple del Consell Insular d’Eivissa i Formentera és el
  20. En la versió en català d’aquest article hi ha un error manifest de concordança verbal, ja que s’uti­litza un gerundi equivocat i no el present emprat en la versió en castellà.
  21. Tal vegada hagués estat més lògic dir-ho no amb un temps d’indicatiu («estableixen»), sinó amb un temps de subjuntiu («estableixin”), la qual cosa permetria d’entendre que s’estarà al que es digui ara, i en el futur, i no només al que es digui ara.
  22. Per això consideram com a dubtosa la legalitat, en aquest aspecte concret, del Decret de la Presidència del Consell, de 27 de març de 2004, de nomenament de consellers executius, on es dóna el tractament d’Honorable Senyor/a a 3 consellers executius no electes. Això, que pot tenir repercus­sions amb vista al protocol i a les precedències (ex Decret 256/1999, de 24 de desembre, de pre- cedències dels càrrecs de la comunitat autònoma de les Illes Balears), si bé seria una qüestió molt
  23. Fins al punt que hom podria arribar a dir que si bé en tots dos models es manté el nom de Comissió de Govern (i, en conseqüència, la seva existència), en el cas del «model complex» estam davant d’un òrgan que ha manlengut el nom, però que s’ha mutat. Sigui com sigui, ens demanam quins seran els efectes que tendra en aquest òrgan la nova terminologia derivada de la Llei 57/2003, de 16 de desem­bre, modificadora de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, que parla, quant a les diputacions provincials, de la «Junta de Govern» i quant als cabildos canaris del «Consell de Govern insular».
  24. Ens remetem al que ja hem dit, anteriorment, a l’apartat IV, on s’ha reproduït el nom (i el nombre) de Departaments creats en el si d’aquest Consell Insular, amb els corresponents consellers executius al capdavant, que composen el Consell Executiu, amb el president del Consell Insular.
  25. Aquesta escomesa ha correspost al conseller executiu titular del Departament de Presidència i Relacions Institucionals, i és el seu suplent el conseller executiu titular del Departament d’Interior, Noves Tecnologies, Transports, Indústria i Comerç (punt catorzè del Decret d’organització de 27 d’a­bril de 2004).
  26. En particular el punt segon del Decret esmentat, sobre atribucions del Consell Executiu, vertadera mostra del fet que el Consell Executiu serà el motor principal de l’Administració executiva insular i del seu aparell administratiu.
  27. És el cas del punt tercer del Decret de 27 de març de 2004, sobre atribucions genèriques dels con­sellers executius, i, sobretot, dels punts quart a dotzè d’aqueix mateix Decret, sobre atribucions espe­cífiques dels 10 departaments creats (atribucions materialitzades per mitjà del corresponent conse­ller/a executiu/iva i, si n’era el cas, a través dels òrgans, organismes i serveis que en depenen o que hi són adscrits).
  28. Segons el punt setzè del Decret de Presidència de 27 de març de 2004, «els acords del Consell Executiu i les resolucions administratives de la Presidència del Consell Insular d’Eivissa i Formentera [que segons l’article 20.3 de la Llei de consells insulars han d’adoptar la forma de decrets de la Presidència] i dels consellers executius s’anotaran en els corresponents llibres d’actes o resolucions, i es publicaran en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i en altres, quan alguna disposició legislativa o reglamentària així ho exigeixi o l’interès general ho aconselli, i es notificaran als interessats en la forma i els casos legalment previstos».
  29. Tothom sap la cacofonia que produeix la frase «Conselleria de … del Consell Insular de …», raó per la qual la Llei de consells insulars va optar per parlar de departaments (propis del «model complex») i per no dir res en el “model simple». En qualsevol cas, amb el nom de departaments -propis dels Consells Insulars- hi ha la raonable (i volguda) diferenciació amb les conselleries del Govern de les Illes Balears, on únicament es mantenen de iure \ de facto, ja que als tres consells insulars ja només hi ha departaments.
  30. Tot i la nova terminologia i el nou model d’organització instaurat, encara ara es continua emprant en l’ús col·loquial, erròniament (si bé disculpable per la tradició i el costum administratius), el terme conselleria.
  31. Feim esment que el règim d’incompatibilitats i declaracions de béns i d’activitats dels directors insu­lars (en els dos sistemes d’organització) ve regulat a l’article 74 i que la qüestió del cessament dels directors insulars a l’article 75.
  32. Per això, consideram que si bé els departaments creats acompleixen formalment amb el que diu aquest article, n’hi ha alguns on es podria considerar que materialment no hi ha cap homogeneïtat: per exemple en el Departament d’Interior, Noves Tecnologies, Transports, Indústria i Comerç, on en virtut de les competències derivades dels decrets d’organització les diferències entre la matèria prò­pia de l’interior (que abraça la qüestió molt important del personal) i la resta són notables.
  33. Com ja hem assenyalat, en el cas pitiús s’han creat 10 departaments. D’aquests 10, al capdavant de 7 hi ha consellers executius que són membres electes de la corporació i 3 departaments al front dels quals hi ha consellers executius no electes, i encara ara es pot nomenar, si així ho vol la Presidència, un altre conseller executiu no electe.
  34. Aquesta és l’única vegada que, al llarg de tot el Reglament orgànic, surt esmentat aquest òrgan (que hi apareix citat, però que no té cap règim jurídic, cosa que sí succeeix, i amb profusió, amb els directors insulars). Significativament, a Menorca no se l’esmenta mai (i per ço, no n’hi ha), i sí a Mallorca, on cada departament compta amb un secretari tècnic. Amb vista a Eivissa i Formentera, estam davant un òrgan «espectral» (citat una única vegada i en un context molt concret, el de les competències dels consellers i conselleres executius), raó per la qual s’hauria d’estar, si n’era el cas, i en pura hipòtesi, al que diu la Llei de consells insulars, article 13, apartats 2 a 5, quan parla dels secre­taris tècnics. Sigui com sigui, el Decret de Presidència de 27 de març de 2004 fa un esment clar d’a­quest òrgan, en el punt dissetè a propòsit del fet d’atribuir-li la competència de «transcriure al llibre de resolucions del departament les dictades pels òrgans decisoris, com també expedir certificats i còpies autoritzades dels documents custodiats, tot això sota la coordinació de la Secretaria General de la institució, a qui correspon la fe pública i l’assessorament legal preceptiu» tot afegint que «quan en un departament no existeixi el càrrec de secretari tècnic, i també en els casos de vacant o absèn­cia del titular, les anteriors funcions les exercirà el funcionari que designi el secretari general de la ins­titució», la qual cosa implica seguir el model, idèntic, ja regulat a Mallorca (en el corresponent Decret d’organització dictat per la Presidència insular), si bé el seu Reglament orgànic el regula a bastament (articles 30.2 i 33 del Reglament orgànic del Consell Insular de Mallorca aprovat el 8 de març de 2004, BOIB núm. 38, de 16 de març de 2004).
  35. En el Consell Insular pitiús, només han estat els consellers executius els que, fins ara, han rebut unes atribucions concretes (siguin genèriques, siguin específiques), i en el cas dels directors Insulars s’haurà d’estar al que diguin els futurs decrets d’organització i nomenament. Únicament en el Decret de Presidència de 27 de març de 2004 es fa un esment clar d’aquests òrgans, en el punt quinzè a propò­sit del fet d’atribuir-los la competència de poder «dictar circulars i instruccions per dirigir l’activitat de
  36. Text publicat en el BOIB núm. 136, de 7 novembre de 2000.
  37. Text publicat en els BOCAIB núm. 101, de 12 d’agost de 1995, i núm. 106, de 29 d’agost de 2000 i BOIB núm. 106, de 3 de setembre de 2002 (en aquest darrer es va preveure la possibilitat d’una sub­comissió permanent de la CIPHA, per tal d’agilitar tràmits i donar ràpida resposta a les diverses qües­tions que s’hi plantegin) i també, la possibilitat d’una Subcomissió d’Arqueologia.
  38. És el cas de nombrosos preceptes del Pla Territorial Insular d’Eivissa i Formentera (aprovat inicial­ment pel Ple del Consell Insular el 30 de juliol de 2004, amb tràmit d’informació pública en el BOIB
  39. En particular, atès el que ha previst el Decret de Presidència de 27 de març de 2004 a propòsit de les competències del Departament de Sanitat i Benestar Social (punt onzè del Decret). Emperò, allò ben cert és que via Reglament orgànic (amb el major rang jeràrquic possible) i abans de triar-se el model d’organització («simple» o «complex»), el Ple ha decidit que hi hagi, en qualsevol cas, una Comissió Insular de Protecció de Menors.
  40. En aquest sentit també, l’argumentació mantenguda pel citat professor Colom i Pastor al seu arti­cle «Pluralismo político: la composición de la Comisión Insular de Urbanismo de Mallorca» (aplicable per analogia amb el cas pitiús), treball publicat a Civitas. Revista Española de Derecho Administrativo, núm. 77. gener/març de 1993, i novament publicat en el Ilibre d’aquest autor «Veinticinco años de Autonomía Balear» (» Estudios jurídicos sobre el autogobierno: 1977-2000″), edició del Govern de les liles Balears-Marcial Pons-Universitat de les Illes Balears, Madrid/Barcelona, 2001.
  41. Únicament ens resta referir-nos al fet que, en matèria de recursos administratius, a propòsit de l’ur- banisme en via subrogatòria, hi ha particularitats: és el cas de les anomenades «denúncies de mora»/»peticions de subrogado de la Comissió Insular d’Urbanisme» en la competència municipal (ex Decret 6/1987, de 5 de febrer, modificat pel Decret 100/2001, de 13 de juliol), on, en virtut de l’arti­cle 300 del text refós de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana aprovat pel Reial decret legis­latiu 1/1992, de 26 de juny, mantengut per la disposició derogatòria de la Llei 6/1998, de 13 d’abril, sobre règim del sòl i valoracions, el recurs corresponent és, davant la mateixa CIOTUPHA, el mateix que davant les autoritats municipals (el recurs potestatiu de reposició o, directament, el recurs con­tenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós Administratiu de Palma que correspongui).
  42. Això és una conseqüència necessària de la Llei electoral de les Illes Balears de l’any 1986 i del règim propi i específic de l’illa de Formentera. En qualsevol cas expressa una proporció més corregida que l’existent fins ara. I és que, no és el mateix, el requisit mínim de 2 consellers o conselleres per comp­tar amb grup polític propi com s’exigeix a Mallorca (d’un total de 33 membres electes, en el si del Ple del Consell), que el requisit de 2 consellers o conselleres establert a Menorca (d’un total de 13 mem­bres electes, pel conjunt de l’illa), o que el requisit de 2 consellers o conselleres que exigeix aquest Reglament per a l’illa d’Eivissa (d’un total de 12 membres electes, pel conjunt de l’illa), amb la parti-
  43. Com ja hem dit abans, amb les comissions informatives i especials s’esdevé un cas ben particular, perquè si bé és cert que el nou Reglament les configura com a òrgan complementari, resulta que, tan­mateix, la legislació de règim local els configura com a òrgans preceptius (amb especial esment en el cas de la Comissió Especial de Comptes, obligatòria segons la legislació d’hisendes locals, i a la qual es refereix l’article 17.2 del Reglament que estableix que correspon al Ple de la corporació crear-ne i determinar-ne la composició i de la resta de comissions informatives que es creïn), sense que puguin existir friccions amb les pròpies competències de la Comissió de Govern, en el «model complex».
  44. Sorprèn com és possible que no s’hagi fet una referència (ni que fos mínima) a la possibilitat que hi pugui haver òrgans unipersonals de caràcter no decisori en el si del Consell Insular, quan, de totes totes, n’hi ha aprovat al mandat anterior un Reglament d’organització i funcionament del Defensor dels Ciutadans d’Eivissa i Formentera (figura importantíssima, equivalent, grosso modo, al defensor del Poble, en l’àmbit estatal, o al síndic de Greuges, en l’àmbit balear). Aquest Reglament es va pro­var pel Ple del Consell Insular el 21 de novembre de 2001 (BOIB núm. 47, de 18 d’abril de 2002), si bé, encara ara no s’ha implementat aquesta institució, amb el seu propi i particular règim jurídic (i amb unes competències molt concretes). Un equivalent, en l’àmbit municipal, és el Síndic del Ciutadà i del Turista existent al municipi mallorquí de Calvià.
  45. En la versió en català aquesta paraula apareix mal escrita «ésser» (en singular), i necessita d’un plu­ral, perquè sinó, no s’entén el que vol dir. Tal vegada hagués estat més correcte emprar el sinònim «ens» amb major -i millor- correcció lingüistica, no tan emfàtica.
  46. I el Reglament, en referir-se al funcionament dels òrgans concrets, ho fa de la manera següent: Ple (articles 105 a 124), Comissió de Govern (articles 125 i 126), Consell Executiu (article 127), comissions informatives (articles 128 a 133, tot tenint en compte el funcionament del Ple).

 

Start typing and press Enter to search

Shopping Cart