Crònica de la legislació autonòmica
més rellevant (maig 2022-octubre 2022)
I. Lleis i normes amb rang de llei
Actualització de l’ordenament jurídic balear
L’any proper es complirà el quarantè aniversari de l’entrada en vigor de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears i el setzè de la profunda reforma operada per la Llei orgànica 1/2007. Val a dir que l’ordenament jurídic balear té ja una història dilatada en el temps i que, en conseqüència, es troba necessitat d’una certa revisió per tal d’adaptar-lo als canvis legals i materials ocorreguts en aquest temps. A aquesta missió es dirigeixen les normes següents.
En primer lloc, la Llei 4/2022, de 28 de juny, de consells insulars (BOIB núm. 88), respon a les necessitats de modernització dels consells insulars i a l’exigència creixent d’eficàcia i d’eficiència en la gestió pública, alhora que contribueix a una millor articulació de la relació dels ens insulars amb les administracions autonòmica i municipal. No es pot oblidar que l’anterior Llei de consells era de l’any 2000 i que, de llavors ençà, s’ha aprovat la reforma de l’Estatut d’autonomia de l’any 2007, la qual reforça la configuració dels consells com a institucions pròpies de la comunitat autònoma i prioritza aquest perfil per sobre del d’administració local, d’una banda; d’una altra, que hi ha hagut modificacions importants de la legislació estatal en matèria local; i, per últim, que s’ha incrementat considerablement el nombre de competències transferides per la Comunitat Autònoma als consells insulars.
La dimensió corporativa dels consells es posa de manifest en la regulació que fa la Llei de l’estatut personal dels seus membres i en la qual destaca el tractament dels seus drets i deures. És important subratllar també la regulació que es fa dels consellers no adscrits a cap grup polític. Pel que fa a l’organització dels consells, la nova Llei estableix un esquema comú, però alhora flexible, que ha de permetre a aquests ens introduir adaptacions a les peculiaritats de cada illa, a través del reglament orgànic respectiu, que es configura com l’instrument fonamental per desplegar i completar les determinacions de la Llei. En aquest sentit, el nou text legal recull la distinció entre òrgans de govern (el president, el vicepresident, el consell executiu i el ple) i òrgans d’administració (els òrgans superiors, o sigui, els consellers executius i els òrgans directius, és a dir, els secretaris tècnics, els directors insulars i els que determini el reglament orgànic). La nova Llei dibuixa el ple en termes similars als establers a la norma del 2000 i, per tant, li reconeix les competències corresponents als àmbits decisoris fonamentals de la institució. Però, paral·lelament, s’enforteix la posició del president i del consell executiu, que passen a assumir algunes de les competències de caràcter administratiu que fins ara raïen en el ple. Suposen també una novetat de la Llei, la regulació que es fa del govern en funcions i el tractament específic de les entitats integrants del sector públic instrumental que pot implantar cada illa.
Des d’una altra perspectiva, aquesta disposició legal estableix un conjunt de normes per tal de resoldre la qüestió del dret aplicable al funcionament i a l’actuació dels diversos òrgans dels consells. Així, el ple i les seves comissions exerceixen les seves funcions d’acord amb la legislació estatal i autonòmica de règim local i d’acord amb el reglament orgànic, mentre que el funcionament del consell executiu es regeix fonamentalment per la legislació estatal i autonòmica de règim jurídic. S’ha de cridar l’atenció en el fet que la Llei incorpora mecanismes de clara inspiració parlamentària per tal que el ple pugui exercir un control més eficaç amb relació a la responsabilitat dels titulars dels òrgans superiors i directius. Com no podia ser d’una altra manera, la nova Llei estableix un tractament conjunt de la potestat reglamentària dels consells insulars, reconeguda en l’Estatut d’autonomia de 2007. En fi, la Llei es completa amb la regulació de les competències insulars i el règim jurídic per al seu exercici, amb una regulació relativa a les relacions interadministratives i amb l’establiment d’un règim específic per a l’illa de Formentera, atès el doble caràcter, municipal i insular, del seu òrgan de govern. Per últim, queda fora de la Llei 4/2022 la regulació del règim electoral i del finançament dels consells insulars, que continuen regint-se per les seves lleis específiques.
En segon lloc, la Llei 5/2022, de 8 de juliol, de polítiques de joventut de les Illes Balears (BOIB núm. 91), respon a la necessitat d’articular les competències i funcions de les administracions públiques per impulsar una política integral de joventut efectiva, que garanteixi, d’una banda, les mesures per possibilitar l’autonomia, l’emancipació i la integració de la joventut en la societat mitjançant la planificació, l’execució i l’avaluació de les polítiques transversals de joventut i, de l’altra, l’ordenació dels serveis i equipaments específics per a joves. La finalitat última de la Llei és afavorir que les persones joves pugin desenvolupar el seu propi projecte de vida i garantir-ne la participació activa en igualtat de drets i deures en la vida social, cultural, política i econòmica.
Aquesta norma adapta el sistema de competències entre el Govern de les Illes Balears i els consells insulars a la distribució operada amb la reforma de l’EAIB de 2007 i, en conseqüència, deroga la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut; norma que, tot sigui dit, en la pràctica es va demostrar insuficient per consolidar un model transversal de polítiques de joventut. La Llei 5/2022 parteix de la definició de joventut com el col·lectiu social divers i heterogeni que viu una etapa vital plena amb necessitats especifiques per a l’emancipació, el ple desenvolupament de les seves capacitats i la integració efectiva en la societat. Pel que fa al seu àmbit d’aplicació, inclou els joves amb edats compreses entre els 16 i els 30 anys. Quant a les polítiques de joventut pròpiament dites, la Llei estableix uns àmbits prioritaris: l’emancipació juvenil, amb mesures concretes sobre l’educació i la formació dels joves, l’establiment de beques de mobilitat per als estudiants, l’ocupació i l’habitatge; la promoció de la vida saludable, amb previsions sobre salut i esport; l’empoderament i la participació, i la garantia dels drets de les persones joves. D’altra banda, s’ha de destacar que la Llei conté una regulació integral de la participació juvenil, entesa com un dret de la ciutadania activa que es pot exercir bé individualment, bé mitjançant entitats juvenils o grups de joves. Se’n regulen les formes i els processos de participació i consulta juvenils i, així mateix, s’estableixen normes per al foment de la participació i l’associacionisme juvenils. A més, la Llei regula el Consell de la Joventut de les Illes Balears i els distints consells de la joventut insulars, locals i d’àmbit supramunicipal. Per últim, s’ha de subratllar una novetat en el model de serveis de joventut vigent fins ara i és la regulació dels professionals i els instruments d’execució de les polítiques de joventut (serveis juvenils, carteres de serveis juvenils, la iniciativa privada en els serveis juvenils, els equipaments juvenils i el cens de serveis i equipaments juvenils).
En tercer lloc, la Llei 6/2022, de 5 d’agost, d’arxius i gestió documental de les Illes Balears (BOIB núm. 105), té per objecte l’actualització de la regulació autonòmica sobre la matèria, amb la finalitat d’adaptar-la a les noves demandes i noves realitats sorgides des que es va publicar la Llei 15/2006, de 17 d’octubre, d’arxius i patrimoni documental de les Illes Balears, que es deroga. Efectivament, els canvis derivats de la creixent heterogeneïtat dels documents produïts per les administracions públiques i pels particulars, la incorporació de les tecnologies de la informació i de la comunicació, l’aparició de nous models de gestió, amb sistemes mixts, digitals i en paper i, en fi, el reconeixement d’una sèrie de drets als ciutadans que incideixen en la gestió documental i arxivística han determinat canvis en la gestió de les administracions públiques que repercuteixen en les noves formes d’atenció a la ciutadania. La Llei 6/2022 ha de facilitar a les administracions públiques de les Illes Balears la seva incorporació al nou paradigma operat per la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic i el Reial decret 203/2021, de 30 de març, pel qual s’aprova el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics.
Amb aquest objectiu, la Llei 6/2022 actualitza profundament el repertori de definicions que afecten la Llei (títol I); actualitza també l’estructura del Sistema Arxivístic de les Illes Balears, tot establint una nova regulació dels òrgans de coordinació, que afecta la seva representació i les seves funcions (Junta Interinsular d’Arxius, Comissió Tècnica Interinsular d’Arxius, Comissió Interinsular Qualificadora de Documents, Comissions Tècniques Insulars d’Arxius); identifica els subsistemes arxivístics de la comunitat autònoma; estableix la necessitat de dotar amb mitjans materials i de personal el Sistema Arxivístic de les Illes Balears; reconeix la transcendència de l’activitat de gestió documental i arxivística dins el procediment administratiu, incloent-hi l’activitat de l’administració electrònica i, en conseqüència, incorpora expressament, dins l’àmbit de la gestió documental i d’arxiu, la documentació electrònica. Altrament, la Llei reforça la importància de l’avaluació i la qualificació dels documents en relació amb la gestió i l’arxiu d’aquests (títol IV); regula un sistema simplificat d’accés a la documentació quan aquesta es troba en arxius històrics o d’accés lliure, amb infraestructures adients per a la consulta (títol V), i, finalment, regula el marc de les auditories, inspeccions, infraccions i sancions en relació amb la conservació dels documents i l’aplicació del Sistema Arxivístic i amb relació a l’accés als documents dels arxius històrics.
En quart lloc, la Llei 7/2022, de 5 d’agost, de la ciència, la tecnologia i la innovació de les Illes Balears (BOIB ext. núm. 105), representa la normativa institucional i organitzativa bàsica per impulsar la recerca, el desenvolupament i la innovació a les Illes Balears. Substitueix i deroga la Llei 7/1997, de 20 de novembre, de la recerca i el desenvolupament tecnològic de les Illes Balears. La nova Llei neix amb la voluntat d’ordenar, assegurar i agilitzar el treball del personal investigador; identificar estructures de gestió i suport a la ciència i a la innovació, permetre la captació i la retenció del talent i facilitar la transferència dels resultats dels projectes de recerca i innovació duts a terme a les Illes Balears, tot assegurant-ne el finançament del sistema. La Llei, que s’alinea amb l’Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació i amb les polítiques sobre la matèria de la Comissió Europea, incorpora la perspectiva de gènere i la perspectiva generacional a la recerca i a la innovació. Té present al llarg del seu articulat la característica d’insularitat de l’arxipèlag balear. Així doncs, la Llei 7/2022, després de consignar els seus objectius, les seves finalitats i els seus àmbits d’aplicació, fa referència a l’Ecosistema de Ciència, Tecnologia i Innovació de les Illes Balears (ECTIB) des de distintes vessants. En primer lloc, se’n regula la governança, tot diferenciant dos tipus d’òrgans, aquells sobre els quals recau el govern de l’ECTIB i els òrgans consultius: la conselleria competent, la Comissió Interdepartamental de la Ciència, Tecnologia i Innovació, el Consell Assessor de Ciència, Tecnologia i Innovació i el Consell Balear d’Ètica i Integritat per a la Ciència, la Tecnologia i la Innovació, d’una banda; i d’una altra, s’estableixen els instruments utilitzats per al desenvolupament de l’estratègia de ciència, tecnologia i innovació, o sigui, el Pla de Ciència, Tecnologia i Innovació i les estratègies estatals i europees. En segon lloc, la Llei preveu la creació de la fundació Institució per a la Recerca de les Illes Balears, com a agent de gestió de l’ECTIB. En tercer lloc, es defineixen els agents d’execució de l’ECTIB, és a dir, les institucions, els organismes i les entitats, públiques o privades, que intervenen en la generació, la difusió, l’intercanvi, la transmissió i l’explotació del coneixement científic i tecnològic i de la innovació. En quart lloc, la Llei regula el personal de l’ECTIB, ja sigui personal investigador, ja sigui personal de suport a la recerca, la tecnologia i la innovació.
A més, la Llei estableix un conjunt de disposicions orientades al foment de l’activitat científica i innovadora. Així, es preveu l’increment progressiu dels recursos públics fins a arribar al 2 % del pressupost anual de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2030 i es preveuen determinades mesures per tal de facilitar la inversió privada en el desenvolupament de l’activitat. Els darrers articles de la Llei regulen els resultats de l’activitat de recerca i la seva transferència als sectors socioeconòmics per a la transformació en nous productes i serveis.
També podem situar entre aquestes normes actualitzadores de l’ordenament jurídic balear, el Decret llei 7/2022, d’11 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears (BOIB núm. 90; validació BOIB núm. 104), ja que, amb una voluntat compiladora, té com a objecte regular les prestacions socials de caràcter econòmic a l’àmbit dels serveis socials de les Illes Balears, la seva naturalesa, quanties i finançament, la periodicitat i la regulació del règim d’incompatibilitats que les afectin. Suposa una adaptació de la normativa autonòmica, bàsicament el Decret llei 10/2020, de 12 de juny, a diversos canvis d’ordre legislatiu o de caire material operats en la matèria. Del Decret llei 10/2020 ja es donà notícia en el núm. 19 d’aquesta Revista, per la qual cosa ara només es destacaran algunes de les principals novetats del Decret llei 7/2022. La primera consisteix en l’acomodament de la renda social garantida a la regulació de l’ingrés mínim vital (IMV) continguda en la Llei estatal 19/2021, de 20 de desembre: atès el caràcter subsidiari de la renda social garantida, prestació social de caràcter autonòmic respecte de l’IMV —prestació de caràcter estatal—, es reconeix el dret a cobrar la renda social garantida quan pertoqui des del mateix moment en què es va sol·licitar l’IMV, quan aquest ha resultat denegat per l’Estat. En resum, ara els beneficiaris de la prestació autonòmica tindran dret a cobrar els endarreriments des del moment de la sol·licitud de l’IMV i no, com fins a l’aprovació del Decret llei 7/2022, des del moment en què se sol·licita la renda social garantida. La segona novetat és que el Decret llei 7/2022 defineix uns nous tipus de prestació econòmica: de suport familiar i de suport als processos d’inserció social, que tenen com a finalitat facilitar processos de canvis i millores en la situació social en què es troba la persona o família perceptora. El Decret llei 10/2020 ja contenia una definició d’aquestes prestacions, incloses en l’epígraf de les prestacions econòmiques d’urgència social, però el seu caràcter particular i desvinculat de situacions de necessitat sobrevinguda i urgent han portat ara a definir-les com a prestacions diferenciades. La tercera novetat fa referència a la definició com a prestació econòmica subjectiva i, per tant, amb dret a reclamar-la per via jurisdiccional, de la renda d’emancipació. Per últim, s’ha de destacar també la creació com un subtipus de prestació econòmica d’urgència social de les anomenades ajudes d’intervenció social immediata. Actualment, aquest Decret llei s’està tramitant com a projecte de llei per urgència al Parlament de les Illes Balears.
Reducció de la temporalitat de l’ocupació pública
El Decret llei 6/2022, de 13 de juny, de noves mesures urgents per reduir la temporalitat en l’ocupació pública de les Illes Balears (BOIB núm. 78; correcció d’errades BOIB ext. núm. 83; validació BOIB núm. 86), s’emmarca dins del procés de reducció de la temporalitat de l’ocupació pública establert per la Llei estatal 20/2021, de 28 de desembre i, consegüentment, duu a terme certes modificacions en la legislació balear per tal d’adaptar-la a la nova legislació estatal. Així mateix, introdueix altres canvis que han de permetre agilitar tant els processos de selecció com els de provisió de llocs de treball, amb l’objectiu final de reduir la temporalitat de l’ocupació pública per sota del 8 %. La norma és d’aplicació a l’Administració de la Comunitat Autònoma, a les administracions insulars i locals de les Illes Balears i a les entitats que n’integren el sector públic. El Decret llei estableix unes bases generals amb uns criteris comuns que han de regir tots els processos d’estabilització derivats de la Llei 20/2021 que siguin convocats per les administracions adherides a la Mesa de Negociació de les administracions públiques, excepte els referits al personal docent i al personal estatutari de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. La resolució d’aquests processos selectius ha de finalitzar abans del 31 de desembre de 2024. L’extensió del Decret llei, el caràcter tan específic i prolix de les normes de la funció pública que s’hi contenen i el seu caràcter excepcional en el temps fan impossible, dins dels límits d’aquesta crònica, donar-ne una notícia adequada de la norma. Això no obstant, s’ha de deixar constància que el Decret llei, a banda de qüestions relatives a la funció pública, incorpora diverses modificacions legals en compliment d’acords de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l’Estat-Comunitat Autònoma de les Illes Balears sobre distintes matèries i normes (Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, Llei de coordinació de policies locals de les Illes Balears, etc.) i estableix noves regulacions sobre matèries com la revisió de contractes públics per compensar l’augment de preus, deduccions de l’IRPF, l’ordenació del transport marítim, etc.
Transició cap a la sostenibilitat i la circularitat del sector turístic
La Llei 3/2022, de 15 de juny, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears (BOIB núm. 79), té el seu origen en el Decret llei 3/2022, d’11 de febrer, de la mateixa denominació, el qual, un cop validat pel Parlament de les Illes Balears, fou tramitat com a projecte de llei per via d’urgència, d’acord amb allò previst en l’article 49 EAIB. Atès que a l’anterior número d’aquesta Revista ja es donà notícia del contingut de la norma, centrarem ara l’atenció exclusivament en algunes de les modificacions introduïdes per la Llei 3/2022. Amb caràcter general, es pot dir que les dites modificacions no afecten ni l’esperit ni l’objecte del Decret llei, sinó que simplement hi incorporen matisacions o ajustaments. Així, per exemple, es dona una nova definició i regulació de la sobrecontractació per part d’establiments d’allotjament turístic; s’estableix una excepció a l’obligació relativa a disposar de llits elevables mecànicament o electrònicament quan es tracti d’establiments amb un màxim de 30 habitacions situats en edificis que siguin béns d’interès culturals o catalogats; l’obligació d’indicar en la carta els productes tant de marisc com de peix amb origen balear, d’una manera clara i diferenciada, s’estén ara també als productes agrícoles, ramaders i pesquers o begudes; s’estableix també l’obligació a càrrec de les empreses i establiments turístics de garantir, segons els casos, entre un 3 % i un 5 % de consum de productes frescs agraris, ramaders i pesquers que tinguin el seu origen a les Illes Balears; es delimiten amb major precisió les espècies marines que no es poden incorporar en la carta dels establiments turístics; s’estableix el dret de qualsevol persona o empresa interessada de demanar a l’ajuntament que correspongui un informe sobre la viabilitat jurídica o tècnica d’un projecte d’activitats o establiment turístic; s’imposa al Govern l’obligació de regular, en un termini màxim de dos anys des de l’entrada en vigor de la Llei, els requisits d’obertura i funcionament dels albergs com a empreses turístiques d’allotjament; s’autoritza el canvi d’ús de parcel·les i edificis d’ús turístic a uns usos sociosanitaris, administratius o per habitatges, etc.
Regulacions específiques
El Decret llei 5/2022, de 16 de maig, de modificació de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, i pel qual s’estableix el règim de prestació del servei de taxi en l’àmbit territorial de l’illa d’Eivissa (BOIB núm. 65; validació BOIB núm. 82), abasta, com indica la seva denominació, dues matèries. D’una banda, mitjançant l’article únic es modifiquen diversos articles de la Llei 7/2013, per fer front a la proliferació de les festes il·legals, sobretot les que es duen a terme en habitatges i en determinats àmbits del sòl rústic, ja que aquests tipus d’actes, al marge de la competència deslleial que suposen per a les activitats d’entreteniment i oci legalment establertes, no només suposen un important risc per a les persones que hi participen en no tenir els indrets on es duen a terme els elements de seguretat i protecció requerits, sinó que també tenen importants impactes a l’ordre públic i en la convivència ciutadana, generen molèsties i renous, problemes de mobilitat i d’accés a serveis essencials, a més de ser un potencial focus d’altres activitats il·lícites. D’una altra banda, la disposició addicional única estableix el règim de prestació del servi de taxi en l’àmbit territorial de l’illa d’Eivissa que es regulava fins a les hores per normes d’àmbit local i normes d’àmbit infrareglamentari, la qual cosa fou criticada pel Consell Consultiu de les Illes Balears i declarada il·legal pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears.
El Decret llei 8/2022, de 16 d’agost, de mesures urgents per garantir la gratuïtat de l’educació dels infants matriculats al tercer nivell d’educació infantil als centres de la xarxa pública d’escoles infantils i de la seva xarxa complementària a partir del mes de setembre de 2022, i per a la creació d’un fons extraordinari per compensar una part dels descomptes del transport interurbà a partir de l’1 de setembre de 2022 i fins al 31 de desembre de 2022 (BOIB núm. 109; validació BOIB núm. 123), regula dues matèries ben distintes. Per una part, l’inici del procés de gratuïtat de l’escolarització dels infants de 2-3 anys. Així, s’estableixen els mòduls per el sosteniment de les aules de tercer d’educació infantil de les escoletes de la xarxa pública d’escoles infantils de les Illes Balears i de la seva xarxa complementària que permetin la gratuïtat de l’escolarització dels alumnes matriculats; també autoritza la suspensió del cobrament de taxes i preus públics de les escoletes a partir de dia 1 de setembre de 2022 durant la necessària tramitació de la modificació d’aquestes taxes o preus públics. A més d’aquesta mesura, la norma preveu un increment de la dotació dels mòduls de 0-1 i 1-2 anys i altres mesures de millora, com l’increment de personal dels equips d’atenció primerenca. Per una altra part, el Decret llei estableix un sistema d’ajuts directes a favor dels consells insulars de Menorca, Eivissa i Formentera, destinats a compensar parcialment el descompte de les tarifes dels abonaments i títols multiviatge dels serveis de transport públic interurbà per carretera de la seva competència, entre l’1 de setembre i el 31 de desembre de 2022. Aquestes ajudes, que són addicionals a les ja establertes en la legislació estatal i que estan condicionades al fet que els consells insulars implantin una reducció mínima del 70 % de les tarifes esmentades, responen a la voluntat d’evitar que els ciutadans de les illes diferents de Mallorca quedin en situació de desavantatge econòmica respecte als que hi resideixen.
La Llei 2/2022, de 6 de juny, de mesures urgents en determinats sectors d’activitat administrativa (BOIB núm. 75), dimana del Decret llei 9/2021, de 23 de desembre, de la mateixa denominació, del qual ja es donà notícia en l’anterior número d’aquesta Revista. Són únicament dues les novetats introduïdes en el text de la Llei. La primera fa referència als recursos de les cambres de Comerç, Indústria i Navegació i implica incorporar expressament aquells recursos derivats de la realització de projectes o activitats finançats mitjançant la participació privada de mecenatge, a què es refereix la Llei 3/2015, de 23 de març, per la qual es regula el consum cultural i el mecenatge cultural, científic i de desenvolupament tecnològic, i s’estableixen mesures tributàries. La segona novetat consisteix en una modificació molt puntual d’una norma de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
II. Activitat reglamentària
El decrets aprovats pel Consell de Govern durant els mesos que abasta aquesta darrera crònica són escassos i fan referència a matèries ben heterogènies. Pel que fa a l’educació, s’han aprovat els decrets 30, 31, 32 i 33/2022 (BOIB ext. núm. 101), pels quals s’estableix el currículum i l’avaluació de l’educació infantil, primària, secundària obligatòria i del batxillerat a les Illes Balears, respectivament. Aquestes normes s’han dictat d’acord amb les prescripcions contingudes a la LOMLOE. Així mateix, en desenvolupament de la Llei 1/2022, de 8 de març, d’educació de les Illes Balears, s’ha aprovat el Decret 39/2022, de 26 de setembre, pel qual es regulen les direccions territorials d’Educació de Menorca i d’Eivissa i Formentera (BOIB núm. 126). La matèria tributària ha estat objecte de dues normes: el Decret 16/2022, de 23 de maig, pel qual es desplega el cànon sobre l’abocament i la incineració de residus de les Illes Balears, es modifica el règim de notificacions electròniques amb l’Agència Tributària de les Illes Balears, a l’hora que regula el Fons de Prevenció i Gestió de Residus (BOIB núm. 67), i el Decret 19/2022, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Reglament del joc del bingo de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 81; correcció d’errades BOIB núm. 26).
Per últim, i pel que fa a altres matèries, hem de deixar consignada l’aprovació del Decret 12/2022, de 9 de maig, pel qual es regula el règim disciplinari del personal estatutari del Servei de Salut de les Illes Balears (BOIB núm. 61), el Decret 28/2022, de 25 de juliol, pel qual es crea el Cens d’Entitats de Voluntariat de les Illes Balears (BOIB ext. núm. 97), el Decret 36/2022, de 22 d’agost, pel qual s’estableixen els principis generals de funcionament dels serveis d’orientació professional i es regulen els requisits que han d’acreditar per a la inscripció posterior en el Registre d’entitats i els serveis d’orientació professional i els serveis complementaris i, finalment, el Decret 35/2022, també de 22 d’agost, que crea i regula el Registre esmentat (BOIB núm. 113).