Crònica de la legislació autonòmica
més rellevant (novembre 2022-abril 2023)
I. Lleis i normes amb rang de llei
Els darrers mesos de la X Legislatura del Parlament de les Illes Balears, de novembre de 2022 fins a març de 2023, s’han caracteritzat per intensa activitat normativa, en què la cambra autonòmica ha recuperat, enfront del Govern de la Comunitat Autònoma, el seu protagonisme com a font primària de l’ordenament jurídic balear. Efectivament, ja superada i, podríem dir que arraconada en la memòria, l’etapa que, per mor de la situació sanitària excepcional causada per la pandèmia de la COVID-19, la legislació d’urgència del Govern fou prevalent, s’han aprovat catorze lleis per només cinc decrets llei. En tot cas, és ben cridaner el nombre de normes que s’han aprovat en aquest breu període de temps.
Pel que fa al seu contingut, aquestes normes regulen matèries que incideixen sobre aspectes molt dispars de la realitat balear i, en alguns casos, ho fan per primera vegada. Altres normes, al contrari, que ja compten amb una regulació precedent sobre la matèria de què es tracti, duen a terme una actualització de la legislació als temps actuals.
Noves regulacions
La Llei 3/2023, de 17 de febrer, de Menorca Reserva de Biosfera (BOIB núm. 22), és el primer instrument normatiu propi i específic que s’ha aprovat d’ençà de la declaració de Menorca com a reserva de biosfera feta pel Consell Internacional de Coordinació del Programa MaB de la UNESCO el dia 7 d’octubre de 1993.
Aquesta norma, nascuda de la iniciativa legislativa del Consell Insular de Menorca, té per objecte l’establiment del règim jurídic de protecció, ordenació i gestió específic de Menorca en tant que reserva de biosfera, i té per finalitat consolidar, aprofundir i fer perdurar el model d’ordenació, gestió i desenvolupament sostenible i harmònic de Menorca, protegir-ne el patrimoni natural, paisatgístic, històric, lingüístic i cultural, material i immaterial, i perseguir el benestar i la prosperitat de la ciutadania. A aquests efectes, la Llei estableix una ordenació espacial integrada per una zonificació que distingeix entre les zones nucli, les zones d’esmorteïment i les zones de transició, d’una banda. D’una altra, també estableix un conjunt de disposicions que enforteixen la capacitat d’intervenció i de decisió del Consell de Menorca en la gestió de matèries que puguin afectar la reserva de biosfera (forests, aigües, espais naturals, biodiversitat i medi marí) i encomanen al Consell de Menorca funcions específiques sobre l’ordenació del litoral. Així mateix, la Llei conté un altre conjunt de disposicions que ha de fer possible una gestió específica i diferenciada de la sostenibilitat a propòsit de la protecció del paisatge, la biodiversitat i el patrimoni, la preservació del model turístic de Menorca, la descarbonització de l’illa, la gestió eficient del cicle integral de l’aigua, l’ordenació de la costa i del litoral, la millora de la qualitat de l’aire i residus, entre d’altres. Un tercer conjunt de disposicions estableix mesures de foment del sector primari, de les indústries de transformació agroalimentària, del consum de productes locals, etc. Per últim, s’ha de subratllar que la norma crea l’Autoritat Consultiva per a la bona administració de Menorca com un òrgan de consulta i assessorament permanent al Consell de Menorca.
La Llei 6/2023, de 16 de març, d’àrees municipals d’impuls comercial de les Illes Balears (BOIB núm. 36), suposa també una novetat al nostre ordenament jurídic. La figura de les àrees municipals d’impuls comercial (AMIC), inspirada en la figura canadenca coneguda com a Business Improvement Districts (BID), és la d’una organització dirigida i gestionada pels seus socis privats i autoritzada pel poder públic municipal, amb el propòsit de prestar serveis complementaris dins una zona geogràfica, el perímetre de la qual es fixa prèviament sobre plànol, amb càrrec a un pressupost d’ingressos nodrit fonamentalment per contribucions obligatòries efectuades cada any pels propietaris o pel col·lectiu empresarial i els agents explotadors dels de locals de negoci amb accés públic presents en aquesta zona. La regulació de la Llei sobre les AMIC abasta el procediment per a la seva constitució —que és sempre voluntari, mai imposat pel poder públic—, l’autorització del municipi respectiu per a la seva constitució i l’obligatorietat de formalitzar amb aquest un conveni de col·laboració; abasta també l’organització de les AMIC (assemblea general, junta directiva, presidència, secretaria, etc.), el seu finançament i la seva durada i extinció.
La Llei 10/2023, de 5 d’abril, de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears (BOIB núm. 47), és innovadora des de dos punts de vista. En primer lloc, perquè és la primera Llei d’iniciativa popular aprovada al Parlament de les Illes Balears des de la ja llunyana data de 13 de març de 1991 en què fou promulgada la Llei 4/1991, reguladora de la iniciativa legislativa popular. I, en segon lloc, perquè introdueix un concepte nou al nostre ordenament legal: la justícia intergeneracional. Segons sintetitza l’exposició de motius d’aquest text legal, el benestar de les generacions presents i futures només serà possible si es garanteix que els organismes públics i qualsevol actor privat tenguin en compte, en termes de benestar ambiental, social, econòmic i cultural, les externalitats negatives de totes les seves actuacions i planificacions estratègiques i l’impacte de les seves actuacions sobre les generacions futures per assegurar el dret a viure en un context ecològic i territorial òptim en una societat econòmicament i socialment justa.
En aquest sentit, la Llei fixa els principis següents: el de desenvolupament sostenible, el de participació ciutadana i transparència, el de precaució, el de prevenció, el de dignitat de la vida, el de diversificació, el del bé comú, el de no regressió i els d’ecodependència i interdependència. I, així mateix, concreta els objectius de benestar a assolir, ara i per a les generacions futures: prosperitat social col·lectiva, la resiliència, la salut, la igualtat, la cohesió, la cultura i la responsabilitat. Els dits principis i objectius vinculen l’activitat de l’Administració de la Comunitat Autònoma, els consells insulars i les administracions locals de les Illes Balears. Aquestes administracions queden obligades a incorporar, en els procediments d’elaboració normativa i dels plans territorials i dels plans directors sectorials, un informe d’avaluació d’impacte sobre el benestar de les generacions presents i futures, el qual s’ha de trametre a la Comissió per al benestar de les generacions presents i futures de les Illes Balears i n’han de recaptar el seu parer. D’altra banda, les esmentades administracions públiques també han de lliurar a la dita Comissió els contractes d’obres per una quantia igual o superior a 5.000.000 d’euros, els plans estratègics de subvencions i els projectes que siguin declarats d’utilitat pública o d’interès general, el projecte industrial estratègic o aquells d’interès autonòmic, a fi que la Comissió elabori anualment un informe que analitzi el grau de compliment dels principis i objectius de la Llei. La Comissió esmentada està integrada pels membres que designa el Parlament de les Illes Balears.
Remissions
La Llei 8/2022, d’11 de novembre, de successió voluntària paccionada o contractual de les Illes Balears (BOIB núm. 148), malgrat la seva complexitat tècnica i la seva extensió, fou aprovada pel Parlament de les Illes Balears mitjançant el procediment de tramitació directa i en lectura única, atès que el projecte de llei presentat pel Govern no generà cap controvèrsia entre els grups parlamentaris de la Cambra. Pel que fa al seu contingut, ens remetem al magnífic comentari de la catedràtica de Dret Civil de la UIB, Antonia PANIZA FULLANA: «Una primera aproximación a la Ley de sucesión voluntaria paccionada o contractual de las Illes Balears», que es pot consultar en el núm. 23 d’aquesta Revista.
Pel que fa a la Llei 4/2023, de 27 de febrer, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears (BOIB núm. 29), s’ha de dir que aquesta norma dimana del Decret llei 7/2022, d’11 de juliol, el qual, un cop validat, fou tramitat com a projecte de llei pel procediment d’urgència, conforme autoritza el paràgraf segon de l’article 49.2 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. Atès que les modificacions incorporades durant la seva tramitació com a projecte de llei són escasses i poc rellevants, ens remetem, en nom de la brevetat, al comentari que es pot consultar en el núm. 23 d’aquesta Revista a propòsit del dit Decret llei.
Revisions normatives
Com ja hem dit, algunes de les normes de què dona notícia aquesta crònica tenen com a finalitat dur a terme una revisió general i en profunditat de determinades lleis de l’ordenament jurídic balear, atès el temps transcorregut des de la seva promulgació i la necessitat d’adaptar-les a les noves realitats econòmiques i socials del temps actual, com també a les transformacions operades en l’ordenament jurídic. Aquest és el cas de la Llei 10/2022, de 23 de desembre, de lleure educatiu per a infants i joves de les Illes Balears (BOIB núm. 169). Aquesta Llei té com a antecedent la reglamentació que d’aquesta matèria es feia en alguns dels títols de la Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de la joventut. Ara, en canvi, es considera que la realitat del lleure educatiu a les Illes Balears demostra que abasta molt més que la població jove, raó per la qual cal separar la regulació del lleure que es fa amb menors d’edat de la regulació de les polítiques de joventut, les quals s’orienten principalment a facilitar l’emancipació de les persones joves. A més, s’ha considerat necessari aprovar una nova Llei per tal de: regular específicament el lleure d’infants i joves per tal de garantir el seu accés en condicions d’equitat, amb independència de les seves circumstàncies personals o familiars; regular l’accessibilitat en la matèria, adaptant-la a les previsions de la Llei 8/2017, de 3 d’agost, d’accessibilitat universal de les Illes Balears; delimitar l’àmbit competencial del Govern de les Illes Balears i dels consells insulars, una vegada que ja s’ha produït la descentralització total de les polítiques de lleure a les institucions insulars; actualitzar els elements que garanteixin la seguretat i la qualitat de les activitats i l’adequada formació dels responsables en aquesta matèria i, finalment, actualitzar el règim sancionador en matèria de lleure previst en la Llei 10/2006.
També és el cas de la Llei 9/2022, de 23 de novembre, de règim jurídic i de procediment de les activitats subjectes a autorització ambiental integrada (BOIB núm. 155; correcció d’errades BOIB núm. 165). Aquesta Llei té per objecte l’adequació de la normativa balear en matèria d’autoritzacions ambientals integrades, continguda fins aleshores en la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears, a la legislació bàsica estatal sobrevinguda (Reial decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació).
En el mateix sentit, la Llei 2/2023, de 7 de febrer, de l’activitat física i l’esport de les Illes Balears (BOIB núm. 19), duu a terme una revisió general i en profunditat de la Llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears, la qual, atès el temps transcorregut des de la seva publicació, s’havia convertit en insuficient per atendre les noves realitats esportives que han anat sorgint, així com per afrontar els reptes i les necessitats que es plantegen avui dia, perquè hi ha conceptes, situacions i fets que no s’havien previst, i d’altres que havien quedat antiquats i havien de ser objecte d’actualització (definicions, objectius, disposicions, entitats, òrgans, infraccions, sancions, activitats, obligacions i deures, funcions, procediments, etc.). La nova Llei es configura com una regulació completa del sistema de l’activitat física i l’esport, al llarg dels seus catorze títols i 203 articles. A més de la inclusió de tot un conjunt de mesures que afavoreixen la igualtat i la plena incorporació de la dona a l’esport en tots els nivells, s’ha de cridar l’atenció sobre les novetats que la norma estableix pel que fa a: la regulació de l’esport d’alt nivell i d’alt rendiment; la introducció de les seleccions de les Illes Balears; la regulació de les llicències esportives; els drets dels membres associats a les entitats esportives; les normes de bon govern i transparència en les federacions esportives; la regulació de l’exercici professional de l’activitat física i l’esport, i de l’accés a la pràctica esportiva per part de la ciutadania sense necessitat d’estar federat.
La Llei 5/2023, de 8 de març, de societats cooperatives de les Illes Balears (BOIB núm. 32), recull l’experiència legislativa que, en matèria de societats cooperatives, s’ha anat generant a les Illes Balears des de la publicació de la Llei 1/2003, de 20 de març, de la mateixa denominació. I, així, a més d’adaptar la legislació als canvis socials, econòmics, tecnològics i, fins i tot, dels que són conseqüència de la pandèmia de la COVID-19, operats els darrers vint anys, la nova Llei aglutina en un sol text les distintes modificacions legals que ha sofert la Llei de 2003 i la regulació de les microcooperatives de les Illes Balears establerta en la Llei 4/2019, de 31 de gener. El nou text legal és, com el precedent, molt extens (173 articles), segueix una estructura similar i regula exhaustivament la matèria. Són objecte de regulació per la Llei: la definició de la societat cooperativa, el seu procediment constitutiu, el Registre de Cooperatives, les persones sòcies i els seus drets i obligacions, els òrgans socials, el règim econòmic, la documentació social i la comptabilitat, la modificació dels estatuts socials, la fusió, l’escissió, la transformació, la dissolució i la liquidació de les cooperatives, els diferents tipus de cooperatives, les particularitats de les cooperatives de segon grau i els grups cooperatius, les microcooperatives, l’associacionisme de les societats cooperatives, el foment de cooperativisme i el règim sancionador.
La Llei 7/2023, de 22 de març, de comunitats balears o illenques fora del territori balear (BOIB núm. 39), duu a terme una revisió en profunditat de la Llei 3/1992, de 15 de juliol, de comunitats balears assentades fora del territori de la comunitat autònoma. La nova Llei precisa el concepte i definició de la ciutadania balear a l’exterior, a l’efecte de reconèixer aquestes persones com a subjectes de drets i deures en els àmbits en què la Comunitat Autònoma té competències, i així, a més de definir el que s’entén per població illenca fora del territori balear, s’estableix el règim de les persones amb lligams d’origen i les persones amb vincles indelebles amb les Illes Balears. Les qüestions que regula la Llei fan referència: a les comunitats illenques fora del territori balear i el procediment per al seu reconeixement oficial; a les mesures de suport institucionals a la població illenca fora del territori balear i a les persones amb els esmentats lligams d’origen o amb vincles indelebles; als òrgans de relació amb les comunitats balears o illenques a l’exterior, i, finalment, a la participació de les dites comunitats en les efemèrides i els grans esdeveniments de les Illes Balears.
La Llei 8/2023, de 27 de març, de cooperació per a la transformació global (BOIB núm. 40), substitueix i deroga la Llei 9/2005, de 21 de juny, de cooperació al desenvolupament. Indubtablement, les matèries regulades en la nova Llei són coincidents amb els de la Llei anterior, però es dona un nou enfocament a la cooperació internacional, ja que si, en la llei de 2005 es focalitzava sobre el desenvolupament dels països empobrits, la nova normativa incideix en la cooperació per a la transformació amb una perspectiva global i local, actualitza termes i conceptes que havien quedat desfasats, s’adapta a l’Agenda 2030 de l’ONU i té en compte nous reptes com el canvi climàtic, les rutes migratòries al Mediterrani, la sobirania energètica i alimentària i la cooperació amb un enfocament feminista. La Llei s’estructura en quatre títols relatius a: disposicions generals; la planificació, les modalitats, els instruments i l’organització de la política de cooperació per a la transformació global; els recursos disponibles i els subjectes de la política de cooperació per a la transformació global, i, per últim, el Registre d’organitzacions no governamentals per al desenvolupament de les Illes Balears.
La Llei 9/2023, de 3 d’abril, de modificació de la Llei 8/2014, d’1 d’agost, del joc i les apostes de les Illes Balears (BOIB núm. 44), atenent la proliferació d’establiments de jocs i apostes en la nostra comunitat autònoma, així com de les opcions de joc en línia, estableix un conjunt de disposicions per contenir l’esmentada proliferació i protegir millor els menors d’edat i els grups de població especialment vulnerables i, en definitiva, mitigar les externalitats negatives que es deriven del negoci dels jocs d’atzar. En aquest sentit, la nova Llei: limita la concessió de noves autoritzacions de salons de jocs i apostes; amplia les distàncies entre els salons esmentats i certs centres o espais essencialment dedicats a l’educació i l’esbarjo de les persones menors o vulnerables; prohibeix la publicitat i els actes de promoció de l’activitat del joc i les apostes; estableix un control electrònic d’edat en pantalla per a l’ús de les màquines recreatives de tipus B presents en bars i restaurants, i, finalment, reorganitza els tipus d’infraccions molt greus, greus o lleus en la matèria.
Medi ambient i territori
Dues són les disposicions legals que s’han publicat al respecte. El Decret llei 10/2022, de 27 de desembre, de mesures urgents en matèria urbanística (BOIB núm. 169; validació BOIB núm. 14 de 2023), té un quàdruple objecte. Primer, amb relació als anomenats «falsos urbans», el Decret llei classifica com a sòl rústic, amb la categoria de sòl rústic comú, els solars urbans sense consolidar, en el cas que el consell insular respectiu no s’hagués subrogat d’acord amb allò previst en el Decret llei 9/2020, de 25 de maig, de mesures urgents de protecció del territori de les Illes Balears. En segon lloc, com a contribució a la solució del greu problema ocasionat a Eivissa amb els apartaments Don Pepe, classifica com a sòl urbanitzable directament ordenat determinats terrenys del terme municipal de Sant Josep de sa Talaia, per tal de destinar-los a acollir habitatges protegits de promoció pública. Amb tercer lloc, modifica la Llei d’urbanisme de les Illes Balears amb la finalitat de contenir el creixement de nova urbanització. Per últim, estableix mesures de caràcter mediambiental, com ara mesures per a la reducció del consum d’aigua o l’ampliació d’alguns àmbits de les àrees d’especial protecció.
La Llei 1/2023, de 7 de febrer, per la qual es modifica la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO) (BOIB núm. 18), duu a terme aquesta reforma des d’una doble vessant. Per una banda, es tracta d’una reforma eminentment tècnica que es concreta bàsicament en la modificació dels procediments d’elaboració i aprovació dels diferents instruments de planejament ambiental (plans d’ordenació de recursos naturals, plans rectors d’ús i gestió, etc.), així com del procediment de declaració dels espais naturals protegits, amb la finalitat d’unificar, harmonitzar i simplificar el règim jurídic aplicable a aquests tipus de procediments, tot incorporant els principis i les directrius de la normativa d’accés a la informació i la participació pública en matèria de medi ambient. Per una altra banda, la reforma introdueix tota una sèrie de mecanismes de diferent naturalesa, tals com la creació del Catàleg d’espècies exòtiques invasores de les Illes Balears, la creació d’un règim de protecció preventiva, l’impuls de la restauració ambiental, la creació d’un protocol en matèria de bioseguretat, etc.
Normes que estableixen mesures que incideixen sobre àmbits o situacions concrets
Finalment, hem de deixar apuntada l’aprovació de diversos decrets llei que atenen a la solució de problemes molt particulars o de caràcter contingent i que ho fan mitjançant unes disposicions específiques. És el cas del Decret llei 1/2023, de 30 de gener, de mesures extraordinàries i urgents per a la protecció de la sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis) i la sargantana balear (Podarcis lilfordi) i per a la prevenció i lluita contra les espècies de la família Colubridae sensu lato (BOIB núm. 15; validació BOIB núm. 26); del Decret llei 2/2023, de 6 de març, de mesures urgents en matèria de servei públic discrecional del transport de persones viatgeres i en altres matèries vinculades a sectors econòmics (BOIB núm. 30; validació BOIB núm. 39), i del Decret llei 3/2023, de 13 de març, pel qual s’estableixen ajuts i altres mesures urgents per reparar les pèrdues i els danys produïts per la borrasca Juliette a la serra de Tramuntana i altres indrets de l’illa de Mallorca (BOIB ext. núm. 33; validació BOIB núm. 41).
Entre aquest conjunt de normes, s’hi pot incloure igualment el Decret llei 9/2022, de 7 de novembre, de mesures urgents per a compensar la inflació a les Illes Balears (BOIB núm. 144; correcció d’errades BOIB ext. núm. 151; validació BOIB núm. 155), en què s’hi estableixen mesures en matèria d’habitatge, en matèria social i en l’àmbit educatiu.
II. Activitat reglamentària
D’entre tots els decrets aprovats pel Govern de les Illes Balears, hem de destacar-ne els següents: el Decret 1/2023, de 23 de gener, de regulació de l’accessibilitat universal en els espais d’ús públic de les Illes Balears (BOIB núm. 11), dictat en desenvolupament de la Llei 8/2017, de 3 d’agost, d’accessibilitat universal de les Illes Balears; el Decret 3/2023, de 6 de febrer, pel qual es regula la modalitat de prestació de serveis mitjançant teletreball a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 17), en matèria de funció pública; el Decret 18/2023, de 27 de març, pel qual es designen les zones vulnerables per la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries de les Illes Balears i s’aprova el Programa de seguiment i control del domini públic hidràulic (BOIB núm. 39), i, finalment, en matèria educativa, el Decret 4/2023, de 13 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament orgànic dels centres docents públics no universitaris de les Illes Balears (BOIB núm. 21).