(octubre 2005 – setembre 2006)

Lluís Isern Estela

Lletrat del Parlament de les Illes Balears

I. Illes Balears

1. Lleis

L’activitat legislativa del Parlament de les Illes Balears, dins el període a què es refereix aquesta crònica, ha estat presidida per l’elaboració de la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, la qual fou aprovada pel Ple el dia 13 de juny. Corts Gene­rals. El dia 12 de setembre va ser presa en consideració pel Congrés dels Diputats.

Ara bé, com és d’imaginar, l’activitat parlamentària no s’ha limitat a l’elaboració de l’esmentada proposta. I, per la seva banda, el Govern també ha aprovat una norma amb rang de llei, mitjançant la tècnica del decret legislatiu. En farem cinc cèntims de totes elles, tot començant per aquelles de caràcter territorialitzat, és a dir, aplicables només a alguna o algunes de les illes que conformen l’arxipèlag balear.

La Llei 11/2005, de 7 de desembre, de mesures específiques i tributàries per a les illes d’Eivissa i Formentera en matèria d’ordenació territorial, urbanisme i turisme (BOIB núm. 188), tramitada a iniciativa del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, adapta, en alguns casos, i, directament, excepciona, en d’altres, el règim balear de protec­ció del sòl rústic, tot emparant-se, segons diu la seva exposició de motius, amb «la idio­sincràsia pròpia d’unes illes (les Pitiüses) amb identitat diferenciada i amb unes caracterís­tiques d’assentaments humans totalment diferents a les de la resta de les illes». La Llei és d’un caire molt particularitzat, atès que regula supòsits molt específics i concrets i, per això mateix, té un contingut molt prolix, la qual cosa impedeix fer-ne un breu resum. Però, tal volta, només amb la denominació d’alguns dels seus articles, hom es podrà fer una idea de l’esperit que presideix la norma: «derogació dels efectes retroactius de la Llei 9/1999, de 6 d’octubre» (de mesures cautelars i d’emergència relatives a l’ordenació del territori i de l’urbanisme de les Illes Balears), «determinacions per als terrenys on l’ús d’habitatge unifamiliar resulta prohibit», «mesures de compensació d’inedificabilitat per a l’ús d’habi­tatge unifamiliar», «agrupació de l’edificació en sòl rústic», «mesures d’ordenació per a finques de sòl rústic», «delimitació de nuclis rurals a les àrees de protecció territorial de costes», «incorporació a l’ordenació», «ampliació d’habitatges existents en sòl rústic», «compatibilitat de la vinculació a l’activitat de camp de golf», etc.

També referida especialment a l’àmbit territorial de les illes Pitiüses, hem de deixar constància de la Llei 7/2006, de 3 de maig, reguladora de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació d’Eivissa i Formentera (BOIB núm. 69). Aquest text legal crea, per segregació de la Cambra de Mallorca, Eivissa i Formentera, una nova Cambra, la qual cosa, segons justifica l’exposició de motius, «obeeix a la voluntat de satis­fer les necessitats dels diferents sectors empresarials de les Pitiüses, que per la seva idio­sincràsia fa peculiars i específiques les illes d’Eivissa i Formentera». Lògicament, la Llei regula els elements bàsics de la Cambra que ella mateixa crea: objecte, naturalesa i

funcions, àmbit territorial, organització (ple, comitè executiu i president), règim electoral, àmbit territorial i, especialment, els principis i criteris que han de presidir la liquidació de la Cambra preexistent i l’assignació de la part que proporcionalment correspon a la de nova creació. El Decret 70/2006, de 28 de juliol (BOIB núm. 107), estableix una sèrie de mesures transitòries per a l’aplicació de la disposició legal esmentada.

Amb un àmbit territorial limitat a l’illa de Mallorca, hem d’esmentar la Llei 8/2006, de 14 de juny, de creació del Consorci de Transports de Mallorca (BOIB núm. 88). Aquesta norma parteix del pressupost que Mallorca presenta dificultats d’integració i coor­dinació del transport públic regular de viatgers de caràcter urbà i interurbà (realitzat mitjançant l’autobús) i el transport ferroviari, la qual cosa provoca l’absència d’un sistema que tengui en compte globalment el transport, amb conseqüències negatives tant pels usuaris, com sobre els costos del sistema de transport. Per fer front a aquests problemes, la Llei crea, d’acord amb el Pla director sectorial de transports de les Illes Balears, una enti­tat pública, el Consorci de Transports de Mallorca, com a autoritat única i ens instrumen­tal per desenvolupar polítiques concertades d’ordenació del transport públic regular de viatgers en les seves diverses modalitats, obert a la incorporació progressiva dels ajunta­ments de Mallorca que s’hi adhereixin, de l’Administració de l’Estat i d’altres administra­cions i entitats públiques i privades. L’esmentat Consorci, que es crea com a entitat pública subjecta al dret privat, compta amb uns òrgans superiors de direcció i gestió (consell d’ad­ministració, president, comissió executiva i director gerent) i amb uns òrgans consultius (ponència d’operadors i ponència d’usuaris i beneficiaris). A fi de fer efectiva la consecu­ció d’un marc tarifari comú i d’un sistema de gestió de la informació entre els diversos operadors del transport, es va dictar el Decret 79/2006, de 15 de setembre, regulador dels requisits i de les característiques que han de complir les empreses concessio­nàries dels serveis públics regulars de transport de viatgers per carretera en l’illa de Mallorca (BOIB núm. 133).

La resta de normes aprovades al Parlament de les Illes Balears estenen el seu àmbit d’aplicació a la totalitat de les Illes Balears. I, com és habitual, la matèria economicofinan- cera no ha estat oblidada pel legislador. La Llei 12/2005, de 27 de desembre, de pres­suposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per al 2006 (BOIB núm. 196, correcció d’errades BOIB núm. 7/06) s’estructura en els set títols que resulten habituals els darrers anys: aprovació dels pressuposts, els crèdits i les seves modificacions, normes de gestió del pressupost de despeses, concessió d’avals, normes de gestió del pressupost d’ingressos, tancament del pressupost i relacions institucionals.

La Llei 13/2005, de 27 de desembre, de mesures tributàries i administratives (BOIB núm. 196, correcció d’errates BOIB núm. 36/06), complement o acompanyament de la Llei de pressuposts, centra la seva regulació principalment en la qüestió tributà­ria, malgrat tractar també matèries molt diverses entre sí. Pel que fa a la matèria fiscal,

la norma estableix un tribut propi de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, anomenat impost sobre la circulació de vehicles d’arrendament sense conductor, el contribuents del qual són les persones físiques que, mitjançant contracte, circulin dins el territori de les Illes Balears amb un vehicle de motor d’arrendament sense conduc­tor; la Llei declara com a substituts del contribuents a les empreses arrendadores de vehicles. L’impost s’exigeix, d’una banda, en funció dels quilòmetres recorreguts i, d’al­tra banda, segons el número de dies de l’arrendament, i, en qualsevol cas, tenint en compte el tipus de vehicle arrendat. Per tal de possibilitar la gestió de l’impost, es crea un registre de substituts i un registre de vehicles afectes a l’activitat d’arrendament sense conductor i una taxa que grava les distintes anotacions registrats que la pròpia Llei imposa a les persones obligades. Curiosament, aquests tributs, l’impost i la taxa, no seran exigibles fins que no s’aprovin els corresponents decrets de desenvolupament, els quals, d’acord amb la Llei, s’han d’aprovar prèvia proposta d’una Comissió Mixta per al consens i l’avaluació de l’esmentat impost, integrada per l’Administració i per les organitzacions empresarials més significatives dels sectors d’arrendament de vehicles sense conductor dins el territori de les Illes Balears. Altres tributs modificats per la disposició esmentada són: el tram autonòmic de l’IRPF, la taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar, el cànon de sanejament d’aigües i diverses taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Fora de l’àmbit fiscal, la Llei 13/2005 regula altres matèries, entre les quals hem d’es­mentar les mines, l’ordenació farmacèutica, el comerç interior, les aigües, els forests, etc.

D’altra banda, el Govern de les Illes Balears ha dictat el Decret legislatiu 2/2005, de 28 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de subvencions (BOIB núm. 196). Malgrat que aquesta matèria es va regular d’una manera completa a les Illes Balears no fa massa temps (Llei 5/2002, de 21 de juny), els nombrosos canvis introduïts per la Llei del Parlament 6/2004, de 23 de desembre, a conseqüència de la necessitat d’adaptar-la a la normativa bàsica de l’Estat (Llei 38/2003, de 17 de novembre) feien convenient la refosa dels textos. El Decret legislatiu 2/2005 és ara, per tant, el nou marc normatiu de rang legal que, amb una visió unitària, integral i homogènia, regula l’activi­tat subvencional de les Illes Balears, que s’aplica no només a l’Administració de la Comu­nitat Autònoma, sinó també als consorcis sotmesos a l’ordenament autonòmic i a les fundacions del sector públic autonòmic i, quan exerciten competències atribuïdes per llei del Parlament de les Illes Balears, als consells insulars. El text refós, que, lògicament, conti­nua inspirant-se en els principis d’objectivitat, publicitat i concurrència, regula tots els aspectes que incideixen sobre la concessió d’una subvenció, des de la iniciació de l’expe­dient fins als mecanismes de control de la subvenció concedida. I així, el text refós regula els aspectes substantius de la matèria subvencional (concepte de subvenció, beneficiaris i les seves obligacions, àmbit objectiu i subjectiu d’aplicació, principis de l’actuació admi­nistrativa, etc.), però s’estén, sobre tot, en l’aspecte procedimental (convocatòria, instruc­ció, selecció dels beneficiaris, resolució, etc.).

Per altra part, s’ha d’advertir que el Parlament de les Illes Balears també ha aprovat un grup de lleis que, podríem dir, pivoten sobre diversos aspectes de la persona física o sobre la seva vida: la joventut, la dona, l’educació de les persones adultes i les voluntats antici­pades.

La Llei 1/2006, de 3 de març, de voluntats anticipades (BOIB núm. 36) conceptua les esmentades voluntats com les que consisteixen en una declaració de voluntat unilate­ral emesa lliurement per una persona major d’edat i amb capacitat d’obrar plena, mitjan­çant la qual s’indica l’abast de les actuacions mèdiques o d’altres que siguin procedents, només en els casos en què concorrin circumstàncies que no li permetin expressar la seva voluntat. Les voluntats anticipades poden referir-se, bàsicament, a la manifestació dels objectius vitals i valors personals del declarant, instruccions sobre els tractaments tera­pèutics que es volen rebre o evitar, la decisió sobre el destí dels seus òrgans i de la resta del seu cos després de la defunció, etc.

La formalització del document amb què es plasma aquesta voluntat o instruccions prèvies s’ha de fer davant un notari, davant la persona encarregada del Registre de Volun­tats Anticipades o davant de tres testimonis, però, en qualsevol cas, s’ha d’inscriure obli­gatòriament a l’esmentat Registre. Els destinataris de la voluntat manifestada són els centres mèdics i els professionals sanitaris que han d’atendre el declarant, altres persones que s’hi puguin veure afectades per raó de la seva professió i els que el declarant ha desig­nat com a representants al document de voluntats anticipades.

La Llei 4/2006, de 30 de març, d’educació i formació permanents de persones adultes de les Illes Balears (BOIB núm. 50) pretén ésser el marc general sobre aquesta matèria a les Illes Balears. Es dirigeix a aquelles persones que han superat l’edat màxima d’escolarització obligatòria per tal de possibilitar el seu accés a diferents programes forma­tius, d’àmbit no universitari, que els permetin ampliar les seves competències bàsiques, tècniques o professionals. A aquests efectes, la Llei distingeix entre els ensenyaments formals (tots els que condueixen a la consecució d’una titulació oficial no universitària) i els ensenyaments no formals i l’aprenentatge informal, regula els programes i les modali­tats d’aquests ensenyaments i posa les bases de l’ordenació i la programació per a l’asso­liment dels objectius que es proposen.

El text comentat incideix sobre l’organització i la coordinació entre les diferents admi­nistracions públiques de les Illes Balears i crea amb aquesta finalitat la Comissió d’Educa­ció i Formació Permanents i el Consell de l’Educació i la Formació Permanents de Persones Adultes de les Illes Balears. Així mateix, dóna entrada a la iniciativa privada en aquesta matèria, atès que reconeix que els programes d’educació podran ésser impartits en centres públics i en centres privats autoritzats.

La Llei 10/2006, de 26 de juliol, integral de joventut (BOIB núm. 109, correcció d’errades tipogràfiques BOIB núm. 112), estableix, per primera vegada amb rang legal a les Illes Balears, un marc normatiu i competencial que ha de permetre desenvolupar les polítiques juvenils, com també ordenar els serveis i les activitats que tenguin com a desti­nataris els joves amb edats compreses entre 14 i 30 anys. Així doncs, aquesta Llei comença per consignar les definicions principals, els objectius de les polítiques de joventut i els prin­cipis rectors d’aquestes, entre els quals destaca el principi d’igualtat d’oportunitats, el de participació juvenil, el de transversalitat de les actuacions dels òrgans d’una mateixa admi­nistració pública i el d’interinstitucionalitat en l’actuació de totes les administracions impli­cades. A aquests efectes, la norma de què tractem regula les competències de les diver­ses Administracions públiques de les Illes Balears en matèria de joventut i l’organització administrativa en l’àmbit autonòmic, a la qual destaca la creació d’una empresa pública anomenada Institut Balear de la Joventut. Així mateix, la Llei regula el conjunt de políti­ques de promoció i integració de la joventut, definides com totes aquelles actuacions i iniciatives destinades a possibilitar l’emancipació i el desenvolupament personal, i també a promoure i fomentar la integració i la participació efectives de la joventut en la vida polí­tica, econòmica, social i cultural; es preveuen expressament determinades polítiques amb relació a altres sectors materials, com ara la salut, la cultura, l’esport, l’oci, la família… S’es­tableix, per primera vegada amb rang legal, les línies de promoció juvenil (serveis d’infor­mació jove, activitats de turisme i mobilitat del jovent, instal·lacions juvenils, carnets per a joves, etc.). La regulació es completa amb tot un conjunt de normes per a la promoció de l’associacionisme i la participació juvenil, els recursos i el finançament de les polítiques de joventut i amb un règim sancionador sobre la matèria.

Finalment, la Llei 12/2006, de 20 de setembre, per a la dona (BOIB núm. 135) s’aprova, com declara la seva pròpia exposició de motius, com a resposta al compromís de la nostra comunitat autònoma d’aprofundir en la defensa de la igualtat i en la superació i la interdicció de la discriminació per raó de sexe, ampliant-se, d’aquesta manera, el marc legal de les polítiques autonòmiques d’igualtat entre dones i homes, tant pel que fa als principis d’actuació com a les actuacions concretes. Efectivament, el text legal, que és apli­cable a totes les Administracions públiques de les Illes Balears i a les persones físiques i jurí­diques en els termes que ella mateixa estableix, consagra com a principis generals que han de regir i orientar qualsevol actuació en matèria d’igualtat entre dones i homes el d’igual­tat de tracte, el d’igualtat d’oportunitats, el d’acció positiva i el de transversalitat. Les actua­cions concretes que regula aquesta Llei es refereixen a l’actuació administrativa sobre el camp de l’educació, de l’àmbit laboral, de la família, de la societat de la informació, dels mitjans de comunicació, de la salut, del lleure i l’esport i sobre la violència contra les dones.

Així mateix, el Legislador no oblida promoure la igualtat en matèria de participació social i política i al si de la pròpia administració pública, tant pel que fa a la funció pública com pei que fa a la contractació administrativa. Per últim, s’encomana a la Sindicatura de Greuges la funció de vetllar especialment pel compliment per part de les Administracions públiques de les seves previsions .

La gestió d’emergències, la caça i la pesca fluvial i les avaluacions d’impacte ambien­tal són altres àmbits de la realitat que han merescut l’atenció del legislador autonòmic. Pel que fa a la primera matèria, la Llei 3/2006, de 30 de març, de gestió d’emergèn­cies de les Illes Balears (BOIB núm. 50) regula l’organització de la protecció civil de la comunitat autònoma davant situacions de greu risc col·lectiu, emergència, catàstrofe o calamitats extraordinàries, en l’enteniment que la protecció civil engloba el conjunt d’ac­cions dirigides a evitar, reduir o corregir els danys causats a persones i béns i al medi ambient per qualsevol causa, quan l’amplitud i la gravetat dels seus efectes els fa assolir el caràcter de calamitat pública. La Llei incideix especialment sobre dos pilars: la planifi­cació i l’organització administrativa de la protecció civil. Pel que fa a la primera qüestió, es defineixen els plans de protecció civil com el marc orgànic i funcional de les autoritats, dels òrgans i dels organismes, així com els mecanismes de mobilització dels mitjans mate­rials i personals, tant públics com privats, necessaris per a la protecció de la integritat física de les persones, els béns i el patrimoni col·lectiu i ambiental davant situacions d’emergència extraordinària. Distingeix entre els plans territorials i els plans especials i, dins els primers, entre el Pla Territorial de Protecció Civil de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, els plans insulars, els supramunicipals i els municipals. Pel que fa a l’or­ganització administrativa de la protecció civil, s’estableixen detalladament les competèn­cies i funcions del Consell de Govern, de la conselleria competent en matèria d’emer­gències, dels consells insulars i dels ajuntaments. Convé destacar també de l’esmentada Llei la regulació que en fa dels drets i deures en la protecció civil i l’establiment d’un règim sancionador.

La Llei 6/2006, de 12 d’abril, balear de caça i pesca fluvial (BOIB núm. 60) substi­tueix dins l’àmbit de les Illes Balears les lleis estatals que, al respecte, regien des de 1970 i 1942. Això no obstant, la Llei balear declara que les esmentades lleis estatals han servit de base per a la seva elaboració, atesa la seva acurada redacció. La Llei 6/2006 s’ordena en tres capítols: un de disposicions comunes (finalitat de la Llei, definicions, etc.), un de la caça i un altre de la pesca fluvial. Pel que fa a la caça, s’ha de destacar l’establiment d’una taula de drets i deures del caçador, la regulació dels terrenys cinegètics i la planificació i ordenació cinegètiques; així mateix, l’administració i vigilància de la caça i el corresponent règim sancionador. La pesca fluvial, sotmesa al règim de llicència administrativa, té lloc a les aigües insulars, entenent com a tais les dels embassaments, els torrents, els estanys, les albuferes dolces, salobres o salades, etc. Per tal de protegir els escassos recursos de les aigües dolces i salobres, el text legal que comentam estableix un règim molt intervencio­nista, a més d’un règim sancionador exhaustiu.

La Llei 11/2006, de 14 de desembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears (BOIB núm. 133), que deroga el Decret 4/1986, de 23 de gener, d’implantació i regulació dels estudis d’impacte ambien­tal, pretén modernitzar la legislació balear sobre la matèria i adaptar-la a la normativa comunitària i a la legislació bàsica estatal. La Llei s’ordena en tres títols. El primer regula l’objecte i finalitat de la Llei i s’hi fixen una sèrie de definicions i previsions comunes a les avaluacions d’impacte ambiental i a les avaluacions ambientals estratègiques. També esta­bleix l’àmbit d’aplicació de la Llei amb indicació dels projectes, plans i programes subjec­tes (d’acord amb la classificació que es du a terme en els tres annexos de la pròpia Llei) i les competències de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears.

Els títols segon i tercer regulen, respectivament, les avaluacions d’impacte ambiental dels projectes i l’avaluació ambiental estratègica de plans i programes, amb especial inci­dència a l’aspecte procedimental de la seva elaboració.

Per últim, dins l’apartat de les lleis autonòmiques, ens hem de referir, gaire bé només per esmentar-les, a tres normes que tenen un objecte molt limitat. En primer lloc, la Llei 2/2006, de 10 de març, de reforma de la Llei 12/1998 de patrimoni històric de les Illes Balears (BOIB núm. 39), que torna a prorrogar, per tercera vegada, aquest cop fins al primer de gener de 2008, el termini dels ajuntaments de les Illes Balears que no dispo­sin de Catàleg de Protecció del Patrimoni Històric aprovat definitivament, per dur a terme la modificació dels deus instruments de planejament general. En segon lloc, la Llei 5/2006, de 30 de març, de creació del Col·legi Oficial de Terapeutes Ocupacionals de les Illes Balears (BOIB núm. 50) que, conformement a la Llei 10/1998, de 14 de desembre, de col·legis professionals de les Illes Balears, institueix l’esmentada corporació de dret públic. I, en tercer lloc, la Llei 9/2006, de 17 de juliol, de reforma de la Llei 4/2003, de 26 de març, de museus de les Illes Balears (BOIB núm. 105) que amplia a sis anys el termini per a que els museus i les col·leccions museogràfiques existents en el moment de l’entrada en vigor de la Llei de museus, s’adaptin a aquesta.

2. Decrets

El Govern de les Illes Balears ha exercit la seva potestat reglamentària en àmbits i acti­vitats molt diversos. La planificació ha estat objecte de diversos decrets: pla especial per fer front al risc sísmic (BOIB núm. 149 extr./2005), pla especial per fer front al risc per transport de mercaderies perilloses (BOIB núm. 149 extr./2005), pla director sectorial de telecomunicacions (BOIB núm. 39/2006), pla director sectorial del transport (BOIB núm. 66/2006), pla rector d’ús i gestió de Cabrera (BOIB núm. 97/2006), etc.

També, s’han de destacar els següents reglaments de desenvolupament de lleis: el reglament de patrimoni (BOIB núm. 192/2005), modificació del reglament de la Llei d’incompatibilitats (BOIB núm. 192/2005), reglament de la Llei 8/2004 de mesures

tributàries, administratives i de funció pública i el reglament de desenvolupament de la Llei 2/2005 de comercialització d’estades turístiques a habitatges (BOIB núm. 45/2006).

Així mateix, convé destacar l’aprovació del Decret pel qual s’aprova el règim jurídic de les concessions per a la prestació dels servei de televisió local per ones terres­tres en l’àmbit territorial de les Illes Balears (BOIB núm. 52/2006), el Decret pel qual es regulen els procediments d’acolliment familiar, d’adopció i de determinació d’idoneïtat (BOIB núm. 62/2006), el Decret pel qual es concedeixen permisos al perso­nal de l’Administració de la Comunitat Autònoma que assoleixi un nivell de català superior a l’exigible per accedir a la funció pública (BOIB núm. 19/2006), el Decret pel qual s’estableixen mesures per a fomentar la competència lingüística en llengües estrangeres (BOIB núm. 87/2006), entre d’altres.

II. Estat

L’Estat ha dictat dues ordres ministerials que afecten especialment les Illes Balears, atesa la seva condició de territori extrapeninsular: una del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç sobre el mètode de càlcul de la retribució de garantia de potència per a les instal·lacions de generació en règim ordinari dels sistemes elèctrics insulars i extrape- ninsulars (BOE núm. 77) i una altra, del Ministeri de Foment, amb relació al procediment de control per al reintegrament a les empreses navilieres de l’import de les bonificacions al transport marítim per als residents a les comunitats autònomes de Canàries i de les Illes Balears i a les ciutats de Ceuta i Melilla (BOE núm. 185).

D’entre les demés normes estatals hem de destacar-ne, com a mínim, les següents. En primer lloc, les reformes estatutàries de la Comunitat Valenciana i de Catalunya, mitjan­çant les Lleis orgàniques 1/2006, de 10 d’abril (BOE núm. 86) i 6/2006, de 19 de juliol (BOE núm. 172), respectivament. Ambdues reformes suposen, pràcticament, l’aprovació de dos nous estatuts d’autonomia. Així mateix, també amb caràcter orgànic, hem d’es­mentar una nova reforma en matèria educativa, operada aquest cop per la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (BOE núm. 106).

El dret processal ha merescut l’atenció del legislador estatal, atesa la necessitat d’in­corporar a l’ordenament jurídic espanyol determinades normes europees. D’una banda, la Llei 16/2006, de 26 de maig, per la qual es regula l’Estatut del Membre Nacional d’Eu- rojust i les relacions amb aquest òrgan de la Unió Europea (BOE núm. 126). L’Eurojust és una unitat integrada per magistrats, fiscals o agents de policia de competència equivalent, la missió de la qual consisteix en facilitar l’adequada coordinació de les fiscalies nacionals i en recolzar les investigacions penals en els casos de delinqüència organitzada, així com en cooperar estretament amb la xarxa judicial europea. La Llei esmentada regula l’estatut

del membre nacional espanyol, però no estableix una regulació completa d’Eurojust, atès que aquesta correspon al dret de la Unió Europea. D’altra banda, i pel que fa als embar­gaments i assegurament de proves a l’àmbit europeu, no és pot oblidar la Llei 18/2006, de 5 de juny, per a l’eficàcia a la Unió Europea de les resolucions d’embargament i d’as­segurament de proves en procediments penals i la Llei orgànica 5/2006, de 5 de juny, complementària de l’anterior (ambdues al BOE núm. 134).

Per la seva indubtable transcendència social i mediática, han de quedar consignades a aquesta crònica normativa la Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitàries envers el tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publici­tat dels productes del tabac (BOE núm. 309) i el Reial decret 965/2006, d’1 de setembre, pel qual es modifica el reglament general de circulació (BOE núm. 212), aquest últim rela­tiu, sobre tot, a la utilització de dispositius de seguretat per als menors d’edat i el trans­port escolar. Així mateix, s’ha dictat diverses ordres del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, per a l’establiment de mesures específiques de protecció amb relació amb la influença aviar.

Altres matèries objecte de regulació estatal són: la radio i la televisió de titularitat estatal (Llei 17/2006, BOE núm. 134), la radio i la televisió per cable (Reial decret 920/2006, BOE núm. 210), l’ús racional dels medicaments i productes sanitaris (Llei 29/2006, BOE núm. 178), el medi ambient (Llei 9/2006, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, BOE núm. 102; Llei 27/2006, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justí­cia en matèria de medi ambient, BOE núm. 171), els arrendaments rústics, la defensa nacional, la societat anònima europea domiciliada a Espanya, les institucions d’inversió col·lectiva, i la mediació d’assegurances i reassegurances privades.