ACTIVITAT NORMATIVA

ACTIVITAT NORMATIVA

(novembre 2008 – octubre 2009)

Lluís Isern Estela

Lletrat oficial major del Parlament

de les Illes Balears

I. Illes Balears

I. Lleis i decrets lleis

La principal característica de l’activitat legislativa autonòmica, en el lapse de temps que abasta aquesta crònica, és la utilització que el Govern ha fet de la figura dels decrets lleis: se n’han dictat fins a tres, enfront de sis lleis elaborades pel Parlament de les Illes Balears. Des d’un altre punt de vista, la crisi econòmica ha marcat l’agenda legislativa, com ho demostra el fet que si examinam l’exposició de motius o el preàmbul de moltes d’elles, es pot comprovar que s’inclou amb més o menys intensitat, la situació de desacceleració o d’alentiment econòmic com a un dels fonaments de la seva aprovació. Són cinc les normes dictades amb aquest fonament.

En primer lloc, la Llei 9/2008, de 19 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2009 (BOIB núm. 182, correcció d’errades BOIB núm. 33/2009) estableix en la seva exposició de motius que els dits pressuposts s’orienten a complir els principis de prudència financera, de transparència i d’eficiència en la gestió i l’assignació de recursos, en un context d’alentiment econòmic. Reconeix igualment l’exposició de motius que les actuacions destinades a millorar la prestació de serveis públics essencials, com són l’assistència sanitària, l’educació i la protecció social, i també les mesures per desenvolupar de manera decidida el transport públic, la protecció del medi ambient i la recerca, la innovació i el desenvolupament tecnològic continuen sent els eixos estratègics bàsics dels pressuposts per a l’any 2009. A això, s’hi ha d’afegir el desenvolupament efectiu de l’Estatut d’autonomia i, en particular, del nou sistema de finançament de les comunitats autònomes de règim comú, la qual cosa ha de permetre avançar en l’autogovern amb més autonomia i suficiència financera, en benefici dels ciutadans de les Illes Balears. D’altra banda, s’ha de destacar que per primera vegada s’inclouen dins els pressuposts de la Comunitat Autònoma els estats de les despeses i els ingressos de l’Agència Tributària de les Illes Balears. Així mateix, resulta ressenyable que la Llei introdueix una norma que suposa la congelació de les retribucions corresponents als membres del Govern i a la resta d’alts càrrecs, als membres de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears, i al personal eventual de l’Administració de la Comunitat Autònoma. Pel que fa a la seva estructura, i com ve essent habitual, la Llei s’ordena en sis títols sota la denominació, respectivament, de l’aprovació dels pressuposts i de les seves modificacions, gestió dels pressuposts de despeses, despeses de personal, gestió del pressupost d’ingressos, tancament del pressupost i relacions institucionals.

En segon lloc, ens hem de referir a la Llei 1/2009, de 25 de febrer, de mesures tributàries per impulsar l’activitat econòmica a les Illes Balears (BOIB núm 32), que prové del Decret llei 1/2008, de 10 d’octubre, del mateix nom (BOIB núm. 144).

Efectivament, un cop el Ple del Parlament va convalidar l’esmentat Decret llei, en la seva sessió de dia 4 de novembre de 2008, va acordar així mateix que es tramitàs com a projecte de llei pel procediment d’urgència. Atès que a l’anterior número d’aquesta Revista ja es va donar notícia del contingut principal de la norma, i per tal de no ser reiteratius, ara només es farà esment dels canvis introduïts en la subsegüent tramitació parlamentària. Aquests canvis es concreten en l’addició de cinc nous articles dins el capítol de la Llei relatiu a l’impost sobre la renda de les persones físiques i tots ells fan referència a deduccions tributàries: bé per a l’adquisició o la rehabilitació de l’habitatge habitual en el territori de les Illes Balears fetes per joves amb residència a les Illes Balears, bé per a l’adopció nacional

  1. internacional de fills, bé per a despeses d’adquisició de llibres de text, bé per al foment de l’autoocupació, bé per als contribuents residents a les Illes Balears d’edat igual o superior als 65 anys.

En tercer lloc, trobam el Decret llei 1/2009, de 30 de gener, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears (BOIB núm. 17 Ext.), és a dir, l’anomenat popularment com a «Decret Nadal». Aquest Decret llei fou convalidat pel Ple del Parlament de les Illes Balears a la seva sessió de dia 24 de febrer de 2009 (BOIB núm. 33) i, malgrat que, un cop convalidat pel Parlament, aquest va acordar també la seva tramitació com a projecte de llei pel procediment d’urgència, el cert és que més d’un any després no ha finalitzat encara la seva tramitació. La norma conté un conjunt bastant heterogeni de mesures que pretenen contribuir a impulsar l’activitat econòmica pública i privada a les Illes Balears per tal de donar una resposta urgent a la situació de crisi econòmica. Sistemàticament aquestes mesures s’ordenen en tres títols i diverses disposicions addicionals

  1. transitòries. El títol I, sota la denominació d’«agilització i simplificació dels procediments administratius», conté, d’una banda, unes disposicions generals encaminades a simplificar els procediments administratius, a evitar paralitzar-los mitjançant el reforçament de l’impuls d’ofici i a considerar de tramitació urgent els expedients de contractació administrativa especialment relacionats amb l’obra pública; i, d’altra banda, crea la figura de les «inversions d’interès autonòmic i insular», la declaració de la qual s’atribueix, respectivament, al Consell de Govern i als consells executius dels consells insulars, amb la finalitat que la tramitació d’aquestes inversions tengui, davant qualsevol administració pública de les Illes Balears, un caràcter preferent, unit a una reducció general de terminis, especialment en els àmbits de l’urbanisme i del medi ambient. El títol II intenta facilitar la implantació de noves activitats empresarials i professionals, tot permetent que, en els àmbits que el Govern consideri convenients, es pugui anticipar l’inici de l’activitat mitjançant una declaració responsable del compliment dels requisits exigits, de manera que l’autorització prèvia se substitueix per una comprovació posterior, sense perjudici que el declarant hagi de presentar determinada documentació tècnica o aval, si s’escau. El títol III recull en tres capítols diverses mesures d’impuls de la indústria turística, relatives a l’establiment d’un procediment extraordinari per a la regularització sectorial de les places turístiques, mitjançant l’adquisició de les places necessàries, amb determinades condicions i requisits. Així mateix, l’esmentat títol III conté normes en matèria de plans per a la millora de les infraestructures i els establiments turístics, bé sigui mitjançant l’obligació de presentar plans de qualitat en determinats casos, bé sigui establint, amb limitacions, dispenses i exoneracions normatives per tal d’incentivar la millora dels establiments turístics i l’augment de la seva categoria. I, per últim, es recullen en el títol III normes relatives a la simplificació del procediment per a l’autorització sectorial turística única. En fi, les normes addicionals i transitòries incideixen o modifiquen diverses lleis, com ara la Llei general turística de les Illes Balears, la Llei de mesures urgents per al desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, la Llei de règim jurídic de les llicències integrades d’activitat de les Illes Balears i la Llei del sòl rústic de les Illes Balears, entre d’altres qüestions i matèries no menys importants.

En quart lloc, el Decret llei 2/2009, de 8 de maig, de mesures urgents per a la construcció d’un nou hospital a l’illa d’Eivissa (BOIB núm. 68). Aquest Decret llei va ser convalidat pel Ple del Parlament de les Illes Balears a la seva sessió de dia 9 de juny de 2009, tal com consta en la Resolució que fou publicada en el BOIB núm. 93. Es tracta d’una norma d’article únic, però de gran transcendència per a la població de l’àrea de salut d’Eivissa i Formentera. Atenent al fet de l’obsolescència de l’actual hospital de Can Misses i el previsible increment d’un 27% de la població de l’àrea de salut d’Eivissa i Formentera entre l’any 2007 i el 2015, es considera necessari que el Servei de Salut de les Illes Balears procedeixi a la construcció d’un nou hospital, ja programat i projectat, en una sola etapa, el qual s’ha d’ubicar en un nou solar confrontat amb l’hospital existent, tot evitant d’aquesta manera les servituds que imposa el manteniment de l’assistència sanitària en edificis en obres. Atès que la tramitació administrativa per a la construcció d’un edifici d’aquestes característiques implica un procés llarg, en el qual estan implicades diverses administracions públiques, i que la necessitat del nou hospital és perentoria, el Decret llei 2/2009 permet l’execució immediata de les obres d’edificació del nou hospital de Can Misses en els esmentats terrenys confrontats, sense demores derivades de l’aprovació i l’execució posterior del planejament, alhora que declara inversió d’interès autonòmic el corresponent projecte de construcció, tot garantint la participació de l’Ajuntament d’Eivissa. El Decret llei considera que aquesta construcció impulsarà l’obra pública, la qual cosa contribuirà a facilitar la sortida de la crisi econòmica.

Per últim, i com la seva pròpia denominació indica, ens hem de referir al Decret liei 3/2009, de 29 de maig, de mesures ambientals per impulsar les inversions i l’activitat econòmica a les Illes Balears (BOIB núm.78), que fou convalidat pel Ple del Parlament de les Illes Balears en la seva sessió de dia 9 de juny de 2009, tal com consta en la Resolució publicada en el BOIB núm. 93. L’esmentat Decret llei ha estat així mateix tramitat com a projecte de llei pel procediment d’urgència durant l’any 2009. Amb la finalitat de pal·liar la situació de crisi econòmica, el Decret llei es proposa establir un conjunt de mesures urgents per a l’agilització de tràmits ambientals a fi d’impulsar les inversions i activitats econòmiques, reduint tràmits o terminis de caire ambiental, sense minva de les garanties mediambientals inherents als projectes, activitats, plans i programes. Aquestes mesures s’estenen a sis àmbits diferents, que es corresponen amb els sis títols de què consta el Decret llei. Així, el títol I, el més extens del Decret llei, té per objecte introduir distintes modificacions en la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques de les Illes Balears, amb la idea d’aclarir la responsabilitat de cada una de les autoritats i agents que intervenen en els procediments d’avaluacions ambientals, introduint terminis, quan aquests no existien, o reduint-los en un altre cas, o, fins i tot, exonerant determinats equipaments sanitaris, docents i esportius i algunes modificacions menors dels plans territorials i urbanístics, de l’activitat d’avaluació d’impacte ambiental. El títol II, relatiu a residus, estableix mesures amb relació al silenci administratiu en cas de pròrrogues d’autoritzacions de gestors de residus. El títol III, relatiu a renou, modifica la Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears, pel que fa a les franges horàries. El títol IV, relatiu a les normes en relació amb els espais de rellevància ambiental, aclareix determinats tràmits i procediments ambientals sobre els espais esmentats, suprimeix actuacions administratives de caire molt intervencionista, exigeix una motivació adequada dels informes i introdueix en la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, dos nous títols relatius als plans i projectes de gestió i activitats ambientals i a la xarxa d’àrees de lleure a la natura. El títol V del Decret llei es limita a modificar la finalitat institucional de les entitats Institut Balear de la Natura i Espais de Natura Balear. Per últim, el títol VI del Decret llei, relatiu a la responsabilitat ambiental, té per finalitat indicar quina és l’autoritat encarregada de desenvolupar les funcions previstes al respecte en la Llei 26/2007, de 23 de febrer, de responsabilitat mediambiental i en el seu reglament de desenvolupament, alhora que estableix la inexigibilitat de la garantia financera obligatòria a les persones juridicopúbliques de les Illes Balears, prevista a l’esmentada Llei.

La resta de normes aprovades regulen matèries ben diverses, no necessàriament connectades amb la situació econòmica actual. Així, la Llei 2/2009, de 19 de març, de rehabilitació i millora dels barris dels municipis de les Illes Balears (BOIB núm. 44) parteix de la premissa que el dret a l’habitatge digne constitucionalment reconegut s’estén de forma inseparable al dret a gaudir d’un barri igualment digne. Atès que certs pobles i barris de les ciutats de les Illes no han tingut, en termes generals, una evolució gaire positiva a causa de l’existència de diverses deficiències socials, econòmiques, ambientals, urbanístiques i arquitectòniques, la qual cosa condueix a una progressiva degradació dels barris, es fa necessària la promoció d’actuacions públiques de foment i regeneració dels espais públics i dels habitatges dels residents habituals. Així doncs, la Llei té com a objectiu

establir el marc normatiu per a una acció pública i complementària entre l’Administració de la Comunitat Autònoma i els municipis de les Illes Balears destinada a la rehabilitació i millora dels barris que pateixen les mancances esmentades. A aquests efectes, la Llei determina els criteris pels quals s’ha de reconèixer el caràcter d’atenció especial d’un barri (degradació arquitectònica, urbanística o ambiental, problemàtica demogràfica, problemes econòmics o socials especialment greus, etc.) sobre el qual és necessari actuar. La intervenció pública es concreta amb l’aprovació anual d’una convocatòria pública per a la concessió d’ajuts als ajuntaments per dur a terme actuacions de rehabilitació i millora dels barris afectats i ordena a la Comunitat Autònoma reservar anualment a càrrec dels pressuposts generals una partida pressupostària mínima de 10.000.000 € pel seu finançament. La concreció dels criteris per determinar els projectes que s’han de finançar s’encarrega al Govern juntament amb els consells insulars i la Federació d’Entitat Locals de les Illes Balears (FELIB). Amb la voluntat d’objectivar al màxim aquest règim de concurrència competitiva, la Llei estableix quines són les actuacions susceptibles de ser finançades (urbanístiques, arquitectòniques I d’habitatge, d’àmbit econòmic o d’àmbit social), determina el contingut mínim dels projectes, obliga a presentar una anàlisi de l’estat actual del barri sobre el qual s’ha d’intervenir i especifica detalladament els requisits de la proposta d’actuació que es vol realitzar. La determinació dels projectes que, finalment, s’han de finançar correspon a una comissió avaluadora, la composició i el funcionament de la qual es determinarà en la convocatòria anual pel conseller d’Habitatge i d’Obres Públiques. L’execució dels projectes correspon a cada un dels ajuntaments, sense perjudici de l’actuació del Govern a sol·licitud d’aquests.

La Llei 3/2009, de 27 d’abril, de modificació de la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears, sobre causes d’indignitat successòria i desheretament (BOIB núm. 66; correcció d’errades BOIB núm. 93) té el seu origen, no en la Iniciativa del Govern, com ocorre en tota la resta de normes a què es refereix aquesta crònica, sinó en la iniciativa d’un grup parlamentari. Bàsicament, l’objecte de la Llei és impedir que les persones condemnades per delictes relacionats amb la violència domèstica heretin el patrimoni de la seva víctima. A aquest efecte modifica la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears, però també la Llei 18/2001, de 19 de desembre, de parelles estables de les Illes Balears, tot equiparant-ne el règim d’aquestes parelles al règim conjugal. Des del punt de vista del seu contingut, la Llei incorpora al dret civil de les Illes Balears tot un nou seguit de causes d’indignitat successòria i de desheretament, d’una banda, i la possibilitat de revocar la donació universal, els pactes successoris i les donacions entre cònjuges per les raons esmentades, d’altra banda.

La Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears (BOIB núm. 89) implica la refosa en una sola llei de la regulació autonòmica dels serveis socials, del règim d’autoritzacions, homologacions i acreditacions, del règim competencial i orgamtzatiu i del règim d’inspecció i sancions, la qual cosa es dur a terme a través de 139 articles, distribuïts en nou títols. El títol I defineix l’objecte de la Llei (la regulació i ordenació del sistema de serveis socials de les Illes Balears per tal de promoure-hi i garantir-hi l’accés universal, i contribuir al benestar i a la cohesió social) i el sistema de serveis socials (integrat pel conjunt de recursos, equipaments, projectes, programes i prestacions de titularitat pública i privada destinats als objectius de les polítiques de serveis socials). Així mateix, es determinen els principis rectors del sistema, que es desenvolupen al llarg de l’articulat de la Llei, les persones destinatàries dels serveis socials i les situacions amb necessitat d’atenció prioritària. S’ha de destacar, com a novetat, la regulació d’un catàleg de drets i deures de les persones destinatàries dels serveis socials i dels drets específics dels usuaris de serveis residencials. El títol II, sota la denominació de «sistema públic de serveis socials», determina que aquest està integrat tant pels recursos de titularitat estricta de les administracions públiques com pels concertats amb les entitats d’iniciativa social o privada i s’hi estableix la seva estructura (serveis socials comunitaris, siguin bàsics o específics, i serveis socials especialitzats), com també les funcions dels seus components. D’altra banda, dins el mateix títol II es regulen les prestacions tècniques, econòmiques i tecnològiques, els programes, els projectes i les prestacions del sistema públic de serveis socials i, com a novetat, les carteres de serveis socials, en les quals es recolliran els serveis als quals podran acudir les persones destinatàries de la Llei, configurant aquest accés, amb els requisits i condicions exigibles, com un vertader dret subjectiu reclamable davant la jurisdicció. El títol II es completa amb una regulació de l’activitat planificadora en la matèria de serveis socials. El títol III regula, per una part, el règim competencial de les administracions públiques que han d’intervenir en la matèria dels serveis socials (Govern, conselleria competent, consells insulars i municipis) i, per altra, l’organització territorial dels serveis socials (unitats territorials i unitats de treball social) i les regles de coordinació i col·laboració interadministrativa. El títol IV té per denominació «la participació en els serveis socials i els òrgans de participació». L’esmentada participació s’articula mitjançant els òrgans corresponents (Consell de Serveis Socials de les Illes Balears, consells de serveis socials insulars i locals), els processos participatius (debat ciutadà) o qualsevol altra acció que sigui pertinent (voluntariat social). El títol V està dedicat a la regulació del personal professional dels serveis socials, on se destaca la figura del personal de referència. El títol VI conté la determinació de les fonts del finançament del sistema públic de serveis socials i dels seus principis, alhora que estableix també previsions concretes per al finançament de les prestacions, de les infraestructuras, dels serveis socials comunitaris, bàsics i específics, i dels serveis socials especialitzats. El títol VII fa referència a la iniciativa privada que actua en l’àmbit dels serveis socials: tot reconeixent que la responsabilitat última sobre la matèria de serveis socials correspon als poders públics, la Llei reconeix la participació de la iniciativa privada al respecte, i estableix una detallada regulació, que es concreta amb autoritzacions administratives, registre i acreditacions administratives com a mesures que serveixen per garantir les condicions de les persones privades per poder integrar-se en la xarxa pública i dur a terme actuacions en l’àmbit dels serveis socials. El títol VIII fa referència específicament a la qualitat dels serveis socials i estableix un grapat de mesures invocades a millorar-la, entre les quals hi destaca la obligació que s’imposa al Govern d’elaborar un pla de qualitat integrat en el pla estratègic de serveis socials en col·laboració amb els consells insulars. Finalment, el títol IX s’ocupa exhaustivament de la inspecció i del règim sancionador en la matèria. La Llei es completa amb 3 disposicions addicionals, 3 disposicions transitòries, 1 derogatòria i 18 disposicions finals, entre les quals hi destaca la que estableix un termini de divuit mesos des de l’entrada en vigor de la Llei, per tal que el Govern aprovi la cartera bàsica de serveis socials de administració autonòmica, a través de la qual es podrà constatar l’autèntica efectivitat de la Llei de serveis socials de les Illes Balears.

Finalment, la Llei 5/2009, de 17 de juny, de modificació de la Llei 10/2000, de 30 de novembre, del Consell Econòmic i Social (BOIB núm. 93) es fonamenta en la necessitat d’adaptar l’esmentat Consell a la reforma operada per l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, mitjançant la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer. Efectivament, el nou Estatut d’autonomia implica un seguit d’efectes que es reflecteixen en les modificacions de la Llei 10/2000: en primer lloc, sobre la relació entre el Consell Econòmic i Social i els consells insulars, atès que la funció consultiva del primer s’ha de desplegar també en relació amb les disposicions reglamentàries en matèria econòmica i social que dictin els consells; en segon lloc, la creació del Consell Insular de Formentera s’ha de fer evident en l’àmbit de la participació en el Consell Econòmic i Social d’experts representants dels consells insulars. Pel que fa a la primera qüestió, la Llei 5/2009 no es limita a dur a terme aquestes adaptacions, sinó que també inclou altres reformes que delimiten amb major claredat l’àmbit funcional i material del Consell Econòmic i Social. Així, a més d’establir l’emissió preceptiva del dictamen pel que fa a les disposicions reglamentàries dels consells insulars quan tinguin contingut socioeconòmic, laboral o ocupacional, ordena també l’emissió del dictamen respecte dels decrets legislatius que elabori el Govern de les Illes Balears sobre les matèries esmentades. D’altra banda, la Llei 5/2009 estableix una delimitació més precisa de les matèries que es troben en l’àmbit de definició del que es considera «econòmic, social, laboral o d’ocupació» i, mitjançant la tècnica d’establir els supòsits d’excepció, es determinen les normes per a les quals, malgrat tractin de qüestions compreses en l’àmbit material, no resulta necessari emetre un dictamen preceptiu atesa la seva importància intrínseca. En definitiva, es fixa l’àmbit de preceptivitat, tot establint quines normes, per matèria i per importància, han de ser sotmeses obligatòriament al dictamen del Consell Econòmic i Social. Pel que fa a la segona qüestió, és a dir, la representació del Consell Insular de Formentera, la Llei la regula mitjançant la modificació de la composició del Grup III del Consell Econòmic i Social, que estarà integrat per dotze membres, dels quals cinc hauran de ser persones expertes en matèria econòmica i social i mediambiental, elegits entre persones amb especial preparació i prestigi reconegut en l’àmbit corresponent: quatre a proposta dels consells insulars i una a proposta del Govern de les Illes Balears. Independentment de la representativitat del nou Consell Insular de Formentera, en peu d’igualtat amb la resta de consells insulars, la Llei obliga que la designació dels membres del Consell Econòmic i Social reflecteixi una presència equilibrada de dones i d’homes i de representants de les quatre illes a cada un dels tres grups que integren l’esmentat Consell Econòmic i Social.

2. Decrets

L’activitat reglamentària del Govern de les Illes Balears ha abastat matèries molt diverses. El turisme ha estat objecte de regulació mitjançant el Decret 60/2009, pel qual s’estableixen la unificació dels procediments i la simplificació dels tràmits en matèria turística, com també la declaració responsable d’inici de les activitats turístiques (BOIB núm. 143), el qual desenvolupa parcialment el Decret llei 1/2009. No han estat escassos els decrets que s’han aprovat en matèria sanitària i així ens hem de referir al Decret 137/2008, que regula l’ús de desfibril·ladors externs semiautomàtics en centres no sanitaris de les Illes Balears (BOIB núm. 178), al Decret 24/2009 que regula la l’exigència de coneixements de català en l’àmbit sanitari (BOIB núm. 46), al Decret 34/2009, que estableix normes per al control sanitari d’animals d’espècie porcina que es destinen al consum privat (BOIB núm. 93), al Decret 59/2009, de modificació de l’ordenació sanitària territorial de les Illes Balears (BOIB núm. 141), al Decret 66/2009 que aprova el Reglament d’ordenació de la Inspecció de Serveis Sanitaris del Servei de Salut de les Illes Balears (BOIB núm. 152) i al Decret 117/2009, relatiu a la Xarxa de Vigilància Epidemiológica de les Illes Balears (BOIB núm. 157). D’altra banda, pel que fa a la funció pública, s’han de destacar el Decret 119/2008, que modifica l’accés, la promoció interna i la provisió de llocs de treball de persones amb discapacitat a la funció pública de l’Administració de la CAIB (BOIB núm. 160), el Decret 5/2009 de modificació del Reglament de proveïment de llocs de feina i de promoció professional dels funcionaris al servei de l’Administració de la CAIB (BOIB núm. 14) i el Decret 30/2009, que aprova el procediment de selecció de personal funcionari interí al servei de l’Administració de la CAIB (BOIB núm. 78). Des del punt de vista organitzatiu, s’han creat o modificat diversos organismes, comissions o entitats: entre d’altres, la Comissió Assessora de Dret Civil (BOIB núm. 26), l’Institut Balear d’Economia (BOIB núm. 44), la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (BOIB núm. 75), el Consell de l’Economia Social i del Cooperativisme de les Illes Balears (BOIB núm. 118). la Comissió de Seguiment dels acords del Pacte per la competitivitat, l’ocupació i la cohesió social de les Illes Balears (BOIB núm. 134) i l’Institut Balear de l’Habitatge (BOIB núm. 136).

Altres decrets, que han estat aprovats durant els mesos a què es refereix aquesta crònica, són: el Decret 136/2008, sobre drets d’informació dels passatgers en el transport marítim entre illes (BOIB núm. 176); el Decret 33/2009, sobre regulació de l’ús de la signatura electrònica en l’àmbit de l’Administració de la CAIB (BOIB núm. 93); el Decret 38/2009, de desplegament del règim jurídic de la Base de dades de subvencions i ajudes públiques de la CAIB (BOIB núm. 96); el Decret 37/2009, sobre cartes ciutadanes de la CAIB (BOIB núm. 99); el Decret 45/2009, d’ordenació i supervisió de l’activitat dels mediadors d’assegurances a les Illes Balears (BOIB núm. 103); el Decret 46/2009, sobre fulls de reclamació o de denúncia en matèria de consum (BOIB núm. 103), i el Decret 55/2009, sobre règim jurídic de les sales de joc (BOIB núm. 136).

II. Estat

De entre les normes estatals que més directament han incidit sobre les Illes Balears, hem de destacar-ne el Reial decret 1916/2008, de 21 de novembre, pel qual es regula la iniciativa de modernització de destins turístics madurs (BOE núm. 3) i el Reial decret 1043/2009, de 29 de juny, d’ampliació de les funcions i serveis de l’Administració de l’Estat traspassats a la CAIB en matèria de conservació de la natura (parc nacional marítimo-terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera (BOE núm. 157, correcció d’errades BOE núm. 160).

La crisi econòmica i financera i l’atur han centrat els esforços normatius a l’àmbit estatal, tal com ho palesa tot un seguit de normes de diferent rang que han tractat de subvenir aquesta situació des de diferents òptiques:

  • RDL 9/2008, pel qual es crea un Fons Estatal d’Inversió Local i un Fons Especial de l’Estat per a la dinamització de l’Economia i l’Ocupació (BOE núm. 290).
  • RD 1975/2008, sobre mesures urgents a adoptar en matèria econòmica, fiscal, d’ocupació i d’accés a l’habitatge (BOE núm. 290).

RDL 10/2008, pel qual s’adopten mesures financeres per a la millora de la liquiditat de les petites i mitjanes empreses i d’altres mesures econòmiques complementàries (BOE núm. 300).

  • Llei 2/2008, de pressuposts generals de l’Estat per a l’any 2009 (BOE núm. 309).
  • RDL 2/2009, de mesures urgents per al manteniment i el foment de l’ocupació i la protecció de les persones desocupades (BOE núm. 57).
  • RDL 3/2009, de mesures urgents en matèria tributària, financera i concursal davant l’evolució de la situació econòmica (BOE núm. 78).
  • RDL 7/2009, de concessió d’un crèdit extraordinari per a la ajuda a l’adquisició de vehicles i la renovació del parc de vehicles Pla 2000 E (BOE núm. 125).
  • RDL 9/2009, sobre reestructuració bancària i reforçament dels recursos propis de les entitats de crèdit (BOE núm. 155).
  • RDL 10/2009, pel qual es regula el programa temporal de protecció per a desocupació i inserció (BOE núm. 197).
  • RD 1300/2009, de mesures urgents d’ocupació destinades als treballadors autònoms i a les cooperatives i societats laborals (BOE núm. 200).
  • RDL 13/2009, pel qual es crea el Fons Estatal per a la desocupació i la sostenibilitat local (BOE núm. 259).

Ara bé, com és evident, altres matèries han estat també regulades per normes estatals. Hem de destacar-ne principalment la Llei 4/2008, per la qual es suprimeix l’impost sobre el patrimoni, es generalitza el sistema de devolució mensual de l’IVA i s’introdueixen altres modificacions en la normativa tributària (BOE núm. 310); la Llei 3/2009, de 3 d’abril, sobre modificacions estructurals de les societats mercantils (BOE núm. 82); el Reial decret 817/2009, de 8 de maig, pel qual es desenvolupa parcialment la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic (BOE núm. 118); la Llei 7/2009, de 3 de juliol, de mesures urgents en matèria de telecomunicacions (BOE núm. 161), i la Llei 8/2009, de 28 d’agost, de finançament de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola (BOE núm, 201).