ACTIVITAT NORMATIVA

ACTIVITAT NORMATIVA

(novembre 2009 – octubre 2010)

Lluís Isern Estela

Lletrat oficial major del Parlament

de les Illes Balears

I. Illes Balears

1. Lleis i decrets lleis

Entre les normes que s’han aprovat dins el període que abasta aquesta crònica, podem fer una primera agrupació que inclou totes aquelles que desenvolupen l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. Així, la Llei 7/2009, d’11 de desembre, electoral dels consells insulars (BOIB núm. 186), regula les eleccions als consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa, atès que a partir de la vigència de la reforma estatutària els consellers electes ja no són els diputats elegits per al Parlament en cada illa, sinó que són elegits en llistes separades. Les eleccions al Consell Insular de Formentera es regeixen pel que disposa la legislació electoral general per a les eleccions municipals. Sota la idea rectora que les regles establertes per a les eleccions al Parlament de les illes Balears són aplicables amb caràcter general d’una manera supletòria a les eleccions als consells insulars, la Llei 7/2009 estableix algunes regles especials, com ara la circumscripció electoral (l’illa respectiva); el dret de sufragi actiu i passiu, incloses les incompatibilitats i inelegibilitats; la composició de cada un dels consells insulars (33 membres el de Mallorca i 13 cada un dels d’Eivissa i Menorca; la barrera electoral (el 5% dels vots vàlids emesos en la circumscripció electoral corresponent); la convocatòria de les eleccions (que s’atribueix al president de la Comunitat Autònoma), que ha de possibilitar que aquestes tenguin lloc el mateix dia que les municipals, i, en fi, determinades normes sobre despeses i subvencions electorals, entre les quals destaca particularment la que declara no aplicable a les eleccions als consells insulars el que disposa l’article 131.2 de la Llei orgànica del règim electoral general. La Llei es completa amb dues normes transitòries relatives a la constitució dels consells insulars i l’elecció del president després de la celebració d’eleccions.

En segon lloc, hi trobam la Llei 2/2010, de 7 de juny, del Consell Audiovisual de les Illes Balears (BOIB núm. 92) que, en desenvolupament de l’Estatut d’autonomia, configura aquest òrgan estatutari com una entitat pública independent, la missió de la qual és vetllar pel compliment, en els mitjans de comunicació social de titularitat pública, dels principis rectors del model audiovisual, sense perjudici del paper que també li atorga a l’hora de vetllar pel respecte dels drets i valors constitucionals i estatutaris sobre el conjunt dels mitjans de comunicació audiovisual; això comporta, doncs, que les seves funcions s’estenguin als mitjans de titularitat privada. El Consell Audiovisual està integrat per nou membres elegits pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts, entre per­sones de prestigi reconegut que ofereixin garanties plenes d’independència. La durada del seu mandat és de sis anys, renovable un sol cop. Correspon així mateix al Parlament elegir d’entre els nou membres aquell a qui li ha de correspondre ocupar el càrrec de president. La Llei regula d’una manera detallada les competències que corresponen al Consell Audiovisual, com també el seu règim econòmic i de personal.

També ens hem de referir a la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears (BOIB núm. 94), que duu a terme l’adaptació d’aquesta institució al nou Estatut d’autonomia i que suposa una reforma en profunditat de la le­gislació reguladora del Consell Consultiu per tal de millorar-la tècnicament, tot aprofitant l’experiència dels setze anys de la seva existència. Sintèticament, vegem les principals novetats de la regulació: a) s’amplien de set a deu les persones que integren aquest òrgan, quatre de les quals han de ser elegides pel Parlament i sis designades pel Govern; i es permet que un dels consellers de cada origen pugui tenir la condició de funcionari o funcionària; b) s’accentua el règim d’incompatibilitats dels consellers per evitar la col·lisió entre interessos públics i privats, per la qual cosa s’han regulat de forma completa i ri­gorosa les causes d’abstenció i recusació; c) pel que fa a les competències, la principal novetat és l’obligació de dictaminar tots els avantprojectes de llei elaborats pel Govern en compliment de les previsions expressament establertes en l’Estatut d’autonomia, a excepció de la llei de pressuposts; d) s’exigeix el dictamen respecte dels projectes de disposicions reglamentàries dels consells insulars, quan aquestes es dictin en exercici de la potestat reglamentària normativa reconeguda en l’article 72 de l’Estatut d’autonomia; i e) la Llei també ordena que, a més dels projectes, també s’hagi d’emetre un dictamen de les proposicions de reforma de l’Estatut d’autonomia.

Per últim, també suposa un desenvolupament de l’Estatut d’autonomia la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 112), que té per objecte regular l’organització i el règim general de la totalitat de les personificacions jurídiques que conviuen en el sector públic instrumental de l’Administració autonòmica, tot fent especial incidència en el règim de control i tutela, amb la pretensió declarada d’aconseguir una actuació transparent en la gestió dels interessos públics presidida per criteris de bon govern, de professionalitat i d’integritat dels gestors públics. L’àmbit de la norma inclou tres grans grups de personi­ficacions jurídiques que, amb independència del seu sotmetiment al règim jurídic públic o privat, queden enquadrats en el concepte genèric de sector públic instrumental. El primer dels grups recull els organismes públics, com a ens tradicionals de descentralitza­ció funcional de l’actuació administrativa i dins del qual s’han de distingir els organismes autònoms i les entitats públiques empresarials. El segon grup de personificacions està integrat per les societats mercantils públiques i les fundacions del sector públic de la Co­munitat Autònoma, perquè aquesta en té, directament o indirectament, la majoria del capital social o de la dotació, respectivament. Finalment, el tercer grup està integrat pels consorcis. La Llei es desenvolupa amb una sistemàtica digna de lloança i, així, dedica el seu títol preliminar a establir un conjunt de normes aplicables d’una forma comuna a tots els ens instrumentals del sector públic autonòmic, com ara els requeriments previs a la creació dels ens instrumentals, el seu règim econòmic financer, els seus òrgans de direcció

i recursos humans, el règim de contractació i patrimonial o el règim d’assessorament i de defensa en judicis. Un cop establertes aquestes normes comunes, la Llei dedica un títol a la regulació del règim jurídic de cada un deis tres grups de personificació jurídica abans esmentats, tot profunditzant en les especificitats pròpies de cada un.

Un segon conjunt de disposicions es pot agrupar sota la rúbrica de «normes gadget»

  1. de navalla suïssa, és a dir, aquelles que d’una manera acumulativa i no sistemàtica in­corporen regles jurídiques específiques per resoldre concrets problemes fàctics o jurídics, d’índole ben diversa i no homogènia. En primer lloc, hem d’esmentar la Llei 6/2009, de 17 de novembre, de mesures ambientals per impulsar les inversions i l’activitat econòmica a les Illes Balears (BOIB núm. 172), la qual estableix un conjunt de mesures urgents per a l’agilitació de tràmits ambientals a fi d’impulsar les esmentades inversions
  2. activitats econòmiques, tant de caràcter públic com privat, amb relació als àmbits se­güents: avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques, residus, renous, espais de rellevància ambiental, entitats de dret públic vinculades o dependents de la Conselleria de Medi Ambient, i responsabilitat ambiental. Aquestes mesures acla­reixen determinats tràmits i procediments, redueixen terminis o els estableixen quan no existeixen, determinen els efectes del silenci administratiu, concreten autoritats respon­sables i, en definitiva, milloren els procediments administratius.

En segon lloc, cal referir se al Decret llei 4/2009, de 27 de novembre, de mesures urgents en matèria d’ordenació del territori i medi ambient (BOIB núm. 174), el qual va tenir una vigència molt limitada en el temps, atès que segons consta en la Resolució pu­blicada en el BOIB núm. 187, el Ple del Parlament de les Illes Balears en la seva sessió de dia 17 de desembre de 2009 acordà no validar-lo i, en conseqüència, l’esmentat Decret llei va decaure. Ara bé, el cert és que la pràctica totalitat del contingut d’aquesta norma tornà a ser reproduïda com a Decret llei 1/2010, de 26 de març, de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d’interès general (BOIB núm. 49), el qual, aquesta vegada sí, fou validat en sessió plenària de dia 27 d’abril de 2010, segons es publicà mitjançant una Resolució inserida en el BOIB núm. 66. La norma comentada introdueix unes modificacions legals amb la finalitat de resoldre problemes molt concrets, la resolució dels quals és necessària per a l’impuls de l’activitat econòmica amb implicacions ambientals en diferents zones de les Illes Balears. Així, es contenen normes que impliquen de forma directa la delimitació i l’ordenació d’espais dotacionals d’àmbit supramunicipal tant a l’illa d’Eivissa com a Menorca; més concretament, en el cas d’Eivissa, s’habilita un possible espai d’ubicació de la depuradora de la ciutat d’Eivissa i, en el cas de Menorca, es fa possible l’expropiació de l’accés al Centre d’Interpretació de la Reserva de la Biosfera com a equipament públic de caràcter insular. D’altra banda, es contenen algunes normes relatives a la regulació de les exempcions del servei de clavegueram que cerquen solucionar la situació dels àmbits de sòl urbà i urbanitzable executats sense clavegueram i que estaven

paralitzats per la impossibilitat d’atorgar noves llicències, certificats de finals d’obra o cèdu­les d’habitabilitat. Un cop validat el Decret llei 1/2010, el Ple del Parlament de les Illes Balears acordà que també es tramitàs com a projecte de llei pel procediment d’urgència, la qual cosa donà lloc a la Llei 10/2010, de 27 de juliol, de mesures urgents relatives a deter­minades infraestructures i equipaments d’interès general en matèria d’ordenació territorial, urbanisme i d’impuls a la inversió (BOIB núm. 115; correcció d’errades BOIB núm. 150). La Llei 10/2010 torna a incorporar íntegrament el contingut del Decret Llei 1/2010 i hi afegeix tot un conjunt de disposicions legals que no mantenen entre sí cap tipus de homogeneïtat ni relació d’ordre material. Així, s’incorporen normes que tracten aspec­tes com ara les activitats d’empreses de lloguer de cotxes, els accessos a la finca de Planícia, la ubicació del nou jutjat de Manacor, els terrenys urbans en l’Àrea de Protecció Territorial (APT) de Costes a l’illa d’Eivissa, els urbanitzables ordenats directament pel planejament general, l’execució de les obres de construcció dels nous jutjats d’Eivissa, la modificació de les lleis de carreteres, de patrimoni històric de les Illes Balears, d’edificis i instal·lacions fora d’ordenació, i els locals en establiments turístics o en parcel·les vinculades.

També com a «normes gadget», ens hem de referir al Decret llei 5/2009, de 27 de novembre, de mesures relatives al servei públic regular de viatgers per carretera de les Illes Balears i de determinades disposicions en matèria urbanística (BOIB núm. 174, validació BOIB núm. 187), que afecta, com es dedueix de la seva denomina­ció, bàsicament dues matèries. En primer lloc, s’hi contenen normes procedimentals en atenció a l’entrada en vigor d’una nova reglamentació europea sobre els serveis públics de transport de viatgers per ferrocarril i carretera, que ha suposat un canvi significatiu del règim d’atorgament, explotació i extinció dels serveis de transport públic regular permanent de viatgers d’ús general, amb l’objectiu de possibilitar la reordenació global del mapa de concessions de línies regulars de transport públic de viatgers. Així, es dicten unes normes que regulen el procediment de sol·licitud de les pròrrogues de les conces­sions actuals, tot tenint en compte que les pròrrogues les ha d’atorgar l’organisme com­petent en cadascuna de les illes i sempre amb l’autorització prèvia d’un pla de millores de la concessió, sense que en cap cas les esmentades pròrrogues puguin tenir un termini més enllà del 31 de desembre de 2018. En segon lloc, el Decret llei introdueix algunes determinacions que pretenen resoldre problemes molt concrets en matèria d’urbanisme, bé mitjançant la modificació de la Llei de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible, bé mitjançant l’autorització excepcional per tal que el planejament urbanístic de Formentera faci una nova delimitació en relació amb tres conjunts històrics de l’illa.

Per últim, hem de fer esment a la Llei 4/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a l’impuls de la inversió a les Illes Balears (BOIB núm. 94), que prové del Decret llei 1/2009, de 30 de gener, del mateix nom (BOIB núm. 17 Ext.), és a dir, del Decret llei

que fou mediàticament conegut com «Decret Nadal». En efecte, un cop el Ple del Parla­ment va acordar la validació del Decret llei, acordà així mateix que aquest fos tramitat com projecte de llei. Després d’una llarguíssima i tortuosa tramitació parlamentària s’aprovà la Llei esmentada, el contingut de la qual coincideix substancialment amb el del Decret llei en qüestió, si bé amb algunes modificacions relatives a la regularització sectorial de places turístiques, a la modernització d’establiments turístics, a l’agilitació del desenvolupament urbanístic i edificador, a la situació d’edificis fora d’ordenació, al desenvolupament de polígons industrials o d’empresa i a noves normes en matèria d’agricultura i ramaderia.

A més d’aquests dos conjunts de normes, s’han aprovat les següents disposicions. En primer lloc, la Llei 9/2009, de 21 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pera l’any 2010 (BOIB núm. 189). Aquesta Llei s’estructura en sis títols, relatius a l’aprovació dels pressuposts i de les seves modifica­cions, la gestió del pressupost de despeses, les despeses de personal, la gestió del pres­supost d’ingressos, el tancament del pressupost i les relacions institucionals. La norma es completa amb un conjunt de disposicions addicionals i finals en matèria tributària i sobre la reestructuració del sector públic instrumental.

En segon lloc, la Llei 1/2010. de 17 de maig, de modificació de la Llei 3/2002, de 17 de maig, d’estadística de les Illes Balears (BOIB núm. 80). Amb la voluntat d’adaptar la normativa autonòmica a les necessitats reals del Sistema Estadístic de les Illes Balears, aquesta norma duu a terme la redefinició legal dels instruments de planificació, tot establint l’aprovació del Pla d’Estadística per decret del Govern (i no per llei) i del Programa Anual d’Estadística per acord del Consell de Govern (i no, com fins ara, mitjançant una disposició reglamentària). D’altra banda, també s’aprofita la reforma legal per: a) ajustar a criteris de més racionalitat la relació d’elements mínims que han d’integrar els instruments de planificació esmentats; b) per introduir un nou element de coordinació tècnica en el Sis­tema Estadístic de les Illes Balears, mitjançant la creació de la Comissió Interdepartamental d’Estadística; i c) finalment, per aclarir l’abast de les sancions, tant pel que fa al personal vinculat al sistema, com per al personal que n’és extern i només actua com a informant.

En tercer lloc, podem esmentar la Llei 3/2010, de 7 de juny, de constatació de censos i alous i d’extinció dels inactius (BOIB núm. 92), la qual pretén alliberar el tràfic immobiliari dels obstacles constituïts per censos o alous inactius o sense titular conegut. A aquest efecte, imposa als titulars d’aquests drets reals inscrits l’obligació de comunicar al Registre de la Propietat la seva titularitat en el termini de cinc anys des de l’entrada en vigor de la Llei i estableix, per al cas d’incompliment d’aquesta càrrega legal, l’extinció dels esmentats censos i alous.

En quart lloc, cal referir-se a la Llei 6/2010, de 17 de juny, per la qual s’adopten mesures urgents per a la reducció del dèficit públic (BOIB núm. 94), la qual té el seu origen en l’aprovació del RDL 8/2010, de 20 de maig. Així, la Llei 6/2010 modifica

determinats preceptes de la Llei balear de pressuposts per a l’any 2009 amb la finalitat d’aconseguir l’objectiu de minorar en un 5% el conjunt global de les retribucions del personal del sector públic autonòmic afectat, a partir de l’1 de juny de 2010, i amb un criteri de progressivitat en la distribució interna. La reducció esmentada es fa extensiva també a les retribucions dels alts càrrecs i de qualsevol altre personal que sigui retribuït per la Comunitat Autònoma, encara que la seva estructura retributiva no s’adapti a les previsions de la Llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma. Comple­mentàriament, s’inclouen altres disposicions normatives tendents a disminuir la despesa del sector públic autonòmic i a controlar determinats contractes que poden incidir en l’equilibri pressupostari. D’altra banda, s’aprofita l’aprovació de la Llei per regular l’escala autonòmica aplicable a l’IRPF, a partir de P1 de gener de 2011.

Ens trobam, en cinquè lloc, amb la Llei 8/2010, de 27 de juliol, de mesures per a la revaloració integral de la Platja de Palma (BOIB núm. 112; correcció d’errada tipogrà­fica BOIB núm. 115), aprovada amb la unanimitat de totes les forces polítiques presents al Parlament. El text legal té per objecte definir i regular les actuacions o operacions de revaloració i rehabilitació integral de la Platja de Palma i els instruments d’ordenació i de gestió necessaris per a això. Amb aquesta finalitat, la Llei delimita mitjançant un plànol l’àmbit de la Platja de Palma i determina els objectius fonamentals de la revaloració in­tegral, a l’hora que crea el Consorci de la Platja de Palma, en el qual es determina una representació paritària del Govern d’Espanya, el Govern de les Illes Balears, el Consell Insular de Mallorca i els ajuntaments de Palma i Llucmajor. El Consorci és l’entitat que ha d’actuar per dur a terme les esmentades operacions de revaloració i rehabilitació inte­gral. Així mateix, la Llei regula detingudament les mesures de caràcter territorial, turístic i ambiental que han de ser objecte d’aplicació a la Platja de Palma, alhora que crea un nou instrument de planejament, el Pla de reconversió de la Platja de Palma, configurat com un instrument d’ordenació urbanística, turística i mediambiental de característiques singulars i de caràcter transversal. La Llei estableix amb detall el contingut, el procediment d’aprovació i el sistema d’execució del Pla esmentat.

En darrer lloc, cal donar notícia de la Llei 9/2010, de 27 de juliol, de declaració d’interès autonòmic de la construcció del camp de golf de Son Bosc a Muro (BOIB núm. 115). Es tracta d’una norma absolutament singular, ja que, d’una banda, té el seu origen no en la iniciativa legislativa del Govern, sinó en una proposició de llei d’origen parlamentari i, d’altra banda, limita el seu àmbit territorial d’eficàcia a una finca registral, no a una illa o a un terme municipal; així mateix, és singular, per estranya, la seva exposició de motius, com també la seva disposició derogatòria, que es projecta sobre un acte admi­nistratiu, com és un acord del Consell de Govern. En fi, la Llei té per objecte la declaració d’interès autonòmic de la construcció del camp de golf de Son Bosc a la finca registral núm. 16.091 del terme municipal de Muro, sota determinades condicions i requisits.

rjib09 ACTIVITAT NORMATIVA

2. Decrets

A diferència del que ha ocorregut amb la desbordada i profusa activitat legislativa del Parlament, l’activitat reglamentària del Govern ha estat, durant els mesos que abasta aquesta crònica, més aviat escassa. Dels decrets més interessants o amb més transcen­dència es poden destacar els següents: el Decret 86/2009, de 27 de novembre, de desple­gament de la Llei 17/1985, d’ 1 de juliol, sobre objectes fabricats amb metalls preciosos (BOIB núm. 181); el Decret 69/2010, de 4 de juny, pel qual es regula l’autorització i el registre de parcs zoològics de les Illes Balears (BOIB núm. 89); el Decret 96/2010, de 30 de juliol, pel qual es regulen els centres integrats de formació professional a les Illes Balears (BOIB núm. 116); el Decret 99/2010, de 27 d’agost, pel qual es regulen els arxius de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de les entitats que integren el seu sector públic instrumental (BOIB núm. 131); el Decret 106/2010, de 24 de setembre, sobre el traspàs als consells insulars de les competències en matèria de caça i de regulació, vigilància i aprofitament de recursos cinegètics, com també de pesca fluvial (BOIB núm. 142), i, finalment, el Decret 110/2010, de 15 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament per a la millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques (BOIB núm. 157 Ext.).

II. Estat

Són moltes les normes d’àmbit estatal que s’han dictat per fer front al gravíssim problema d’atur i de crisi econòmica i financera que afecta Espanya. Així, hem d’esmentar la Llei 14/2009, d’11 de novembre, per la qual es regula el programa tem­poral de protecció per desocupació i inserció (BOE núm. 273); la Llei 27/2009, de 30 de desembre, de mesures urgents per al manteniment i el foment de l’ocupació i la protecció de persones desocupades (BOE núm. 315); el RDL 5/2010, de 31 de març, pel qual s’amplia la urgència de determinades mesures econòmiques de caràcter temporal (BOE núm. 79); el RDL 6/2010, de 9 d’abril, de mesures per a l’impuls de la recuperació econòmica i la desocupació (BOE núm. 89); el RDL 8/2010, de 20 de maig, pel qual s’adopten mesures extraordinàries per a la resolució del dèficit públic (BOE núm. 126); la Llei 32/2010, de 5 d’agost, per la qual s’estableix un sistema específic de protecció per cessament d’activitat dels treballadors autònoms (BOE núm. 190); el RDL 12/2010, de 20 d’.agost, pel qual es prorroga el programa temporal de protecció per desocupa­ció i inserció, regulat en la Llei 14/2009, d’11 de novembre (BOE núm. 204), i la Llei 35/2010, de 7 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball (BOE núm. 227).

D’altra banda, tampoc no són escasses les normes aprovades per a l’adaptació de l’ordenament jurídic intern al dret europeu: la Llei 16/2009, de 13 de novembre, de serveis de pagament (BOE núm. 275); la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre lliure accés a les activitats de servei i el seu exercici (BOE núm. 283); la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici (BOE núm. 308); la Llei 1/2010, d’1 de març, de reforma de la Llei d’ordenació del comerç minorista i la Llei 2/2010, d’1 de març, de transposició de determinades directives en l’àmbit de la imposició indirecta i es modifica la Llei de l’impost de la renda de no residents (BOE núm. 53), i la Llei 34/2010, de 5 d’agost, de modificació de les lleis de contractes del sector públic, de procediments de contractació en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals i de la jurisdicció contenciosa administrativa (BOE núm. 192).

El finançament de les comunitats autònomes ha estat objecte de regulació mit­jançant la Llei orgànica 3/2009, de 18 de desembre, de modificació de la LOFCA; la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les co­munitats autònomes de règim comú i ciutats amb Estatut d’autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries, i la Llei 23/2009, de 18 de desembre, de modificació de la Llei reguladora dels Fons de Compensació Interterritorial. Totes tres es publicaren en el BOE núm. 305. Així mateix, convé incloure en aquest bloc la Llei 28/2010, de 16 de juliol, de règim de cessió de tributs de l’Estat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de fixació de l’abast i condicions de la cessió (BOE núm. 173)

Altres normes que necessàriament s’han d’esmentar per la seva importància són: la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs (BOE núm. 55); la Llei orgànica 5/2010, de 22 de juny, de modifi­cació del Codi penal (BOE núm. 152); el RDLEG 1/2010, de 2 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de societats de capital (BOE núm. 161), i el RDL 11/2010, de 9 de juliol, d’òrgans de govern i altres aspectes del règim jurídic de les caixes d’estalvis (BOE núm. 169).

Finalment, s’han d’incloure dins d’aquesta relació, per la importància que han tengut per a les Illes Balears, la Llei 33/2010, de 5 d’agost, de modificació de la Llei de règim econòmic i de prestació de serveis en els ports d’interès general (BOE núm. 191), i el RD 939/2010, de 23 de juliol, pel qual es regula la concessió directa d’una subven­ció al Consorci Urbanístic per a la Millora i l’Embelliment de la Platja de Palma (BOE núm. 209).