Activitat normativa
>
>
Activitat normativa

Crònica de la legislació autonòmica
més rellevant (juny 2021-novembre 2021)

I. Lleis i normes amb rang de llei

La producció normativa a les Illes Balears entre els mesos de juny i novembre de l’any 2021 es caracteritza per ser minsa, fragmentària i, en certa mesura, conjuntural. Efectivament, ha estat escassa la producció normativa des de dos punts de vista. Primer, perquè només s’han publicat tres decrets llei i dues lleis; i, segon, i més important, perquè l’extensió de cada un dels textos aprovats és molt breu. Es pot qualificar de fragmentària atès que cap de les normes aprovades regula íntegrament la matèria legislativa de què s’ocupa, sinó que totes elles són normes de modificació d’altres ja vigents, per tal d’introduir-hi els ajustaments necessaris per a la seva millor aplicació en atenció a la mutable situació originada a la nostra comunitat autònoma per la pandèmia. I, en fi, poden ser caracteritzades com a conjunturals o contingents degut al fet que tots els canvis que incorporen al nostre ordenament jurídic es justifiquen, d’una manera o altra, en la situació causada per la COVID-19.

Malgrat l’existència d’aquestes característiques comunes a totes les normes aprovades, la matèria regulada per cada una d’elles és completament diferent.

Dèficit de policies locals als municipis de les Illes Balears

El Decret llei 6/2021, de 9 de juliol, de modificació de la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears (BOIB núm. 92; validació BOIB núm. 102), té per finalitat donar una resposta urgent al problema de la manca d’efectius policials que existeix als diferents municipis de les Illes Balears, en especial als més petits. Aquest problema s’arrossega des de ja fa molts anys a la nostra comunitat autònoma i s’ha vist agreujat en els darrers anys, entre d’altres motius, pel manteniment de les restriccions relatives a les taxes de reposició d’efectius previstes en les successives lleis de pressuposts generals de l’Estat; també, com és lògic, per les noves necessitats ocasionades en l’àmbit de la seguretat ciutadana per la pandèmia de la COVID-19, especialment per poder fer efectives les regles que s’han anat aprovant per ordenar el procés de desescalada de les mesures orientades a protegir la salut i la seguretat de la ciutadania.

Les vies que explora el Decret llei per facilitar la incorporació de nou personal als ajuntaments són diverses i moltes d’elles, com a mínim, es poden qualificar d’innovadores, sense antecedents al nostre ordenament. S’ha d’advertir que el Govern de l’Estat ha plantejat discrepàncies sobre la constitucionalitat de gran part de la norma i que, per això, s’han iniciat negociacions amb la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, al si de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l’Estat – Comunitat Autònoma de les Illes Balears per resoldre-les. És el cas dels anomenats «Agents covid», figura creada en el Decret llei com a personal funcionari interí per complementar la policia local en l’exercici de les seves funcions. La norma els atribueix la condició d’agents de l’autoritat, subordinats a la policia local però sense que es doni la seva integració en el cos. No poden portar armes ni dur distintius o logotips, excepte el d’«Agent covid». Les seves funcions abasten des de vetllar pel compliment de les mesures covid vigents i dels bans i ordenances municipals, a la col·laboració en l’ordenació del trànsit, la formulació de denúncies, etc. El Decret llei, en qualsevol cas, preveu que la categoria d’agents covid i els nomenaments que s’hagin fet s’extingiran obligatòriament el 31 de desembre de 2022. També és objecte de discrepància per part de l’Administració General de l’Estat la norma que preveu l’ocupació de llocs de treball amb caràcter temporal als ajuntaments; la creació d’una borsa extraordinària per a la categoria de policia, i altres normes de caràcter transitori relatives al reingrés al servei actiu dels funcionaris de carrera dels cossos de policia local en situació d’excedència i a l’avaluació del personal que ocupa llocs de treball amb caràcter temporal.

Règim sancionador específic COVID-19

El Decret llei 7/2021, de 20 de juliol, de modificació del Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s’estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19 (BOIB ext. núm. 97; correccions d’errades BOIB núm. 98 i núm. 100; validació BOIB núm. 102), fou dictat en un moment en què, un cop expirada la vigència de l’estat d’alarma i aixecades totes les restriccions a la mobilitat i a les reunions socials i familiars, s’havia iniciat una nova onada de contagis del virus que afectava d’una manera més agreujada la població més jove no vacunada, com a conseqüència de la celebració d’esdeveniments súper-disseminadors, en els quals grups nombrosos de persones passen temps prolongats en situacions amb elevada probabilitat de no seguir les mesures de prevenció, com ara l’ús de la mascareta o el manteniment de la distància de seguretat; és a dir, bàsicament, festes il·legals i botellots. En aquest sentit, el Decret llei 7/2021 estableix un règim sancionador específic per tal de tipificar com a falta greu, a més de la venda d’alcohol fora de l’horari permès (amb una sanció mínima de 5.000 €), la participació en festes, reunions o qualsevol altre tipus d’acte esporàdic o eventual, de caràcter públic o privat, en espais públics o privats, quan s’ha rebut un diagnòstic positiu de Sar-Cov-2 i s’ha interromput l’obligació d’aïllament que comporta. Així mateix, es tipifica com a infracció la participació en els esmentats esdeveniments de qui ha estat contacte estret d’una persona que hagi resultat positiva de Sar-Cov-2, i s’ha interromput l’obligació de quarantena que comporta. També es tipifica la mera participació en les esmentades reunions, quan en aquestes es produeixin aglomeracions que impedeixin o dificultin l’adopció de mesures sanitàries de prevenció. En fi, el Decret llei, per una altra banda, considera responsables els propietaris dels habitatges o espais en els quals es duguin a terme les festes il·legals, en cas que no comuniquin la identitat de les persones que hagin contractat l’habitatge o l’espai on s’hagi comès la infracció.

Prestacions socials

El Decret llei 8/2021, de 30 d’agost, pel qual es modifiquen el Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic de les Illes Balears, i el Decret 84/2010, de 25 de juny, pel qual es regulen els criteris per calcular la capacitat econòmica amb la finalitat d’establir la participació econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions assistencials que formen part de la Xarxa Pública d’Atenció a la Dependència de les Illes Balears, i per concretar les prestacions econòmiques del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (BOIB núm. 118; validació BOIB núm. 136), és una norma que, mitjançant un article únic i una disposició final, introdueix uns ajustaments de caire procedimental a la normativa de prestacions socials, com a conseqüència de les diverses modificacions dictades pel Govern d’Espanya en la regulació de l’ingrés mínim vital (aprovat inicialment mitjançant el Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig) i de la necessitat d’adaptar les prestacions socials a càrrec de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears a la nova realitat social i econòmica causada pels efectes de la COVID-19. Els canvis introduïts pel Decret llei 8/2021 es produeixen amb relació a la renda social garantida i amb relació a la renda d’emancipació per a joves extutelats, ambdues regulades en el Decret llei 10/2020. Per la seva banda, la modificació del Decret 84/2010 té per finalitat garantir que en el cas que l’usuari d’una residència tengui cònjuge o parella de fet, aquest pugui gaudir com a mínim de l’import de dos IPREMs, mitjançant una adaptació o atemperació del copagament a càrrec del cònjuge que ocupa una plaça residencial.

Salut pública

Així, en primer lloc, ens hem de referir a la Llei 2/2021, de 8 de novembre, per la qual es modifiquen la Llei 16/2010, de 28 de desembre, de salut pública de les Illes Balears, i el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s’estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19 (BOIB núm. 155), que dimana del Decret llei 5/2021. Les novetats de la Llei 2/2021 operen respecte de la Llei de salut pública de les Illes Balears (no respecte del règim sancionador específic) i obeeixen a una doble motivació. D’una banda, es crea l’Agència de Salut Pública de les Illes Balears com un organisme autònom, adscrit a la conselleria competent en matèria de salut, per al desenvolupament i l’execució de les competències autonòmiques en aquesta matèria, amb personalitat jurídica pròpia, autonomia financera i plena capacitat per al compliment de les seves finalitats. La Llei en regula la seva estructura orgànica, el règim econòmic, pressupostari, comptable i patrimonial i de personal, com també les competències i les relacions amb dita conselleria.

D’una altra banda, s’incorporen a la norma determinades modificacions a l’art. 49 bis de la Llei de salut pública de les Illes Balears amb l’objecte de solucionar les discrepàncies plantejades per l’Administració General de l’Estat amb relació a l’esmentat art. 49 bis. Efectivament, aquest article, en la redacció donada pel Decret llei 5/2021, autoritzava les autoritats sanitàries de les Illes Balears a imposar en determinades circumstàncies la vacunació obligatòria per a certs col·lectius de persones. La redacció donada ara per la Llei 2/2021, en canvi, simplement autoritza les autoritats sanitàries de les Illes Balears a plantejar davant el Consell Interterritorial de Salut la proposta als òrgans competents de mesures com la vacunació obligatòria.

Habitatge

En segon lloc, ens hem de referir a la Llei 3/2021, de 10 de novembre, per impulsar i agilitzar la tramitació d’ajudes i altres actuacions en matèria d’habitatge (BOIB núm. 157), que dimana del Decret llei 4/2021, de 3 de maig. La principal novetat de la Llei 3/2021 respecte del Decret llei consisteix en una nova regulació de caràcter transitori, fins a l’aprovació del corresponent desplegament reglamentari, del Registre públic de demandants d’habitatges protegits, amb la voluntat d’optimitzar-ne la seva gestió i d’agilitzar els procediments d’adjudicació d’habitatges de protecció oficial. Es tracta d’una regulació que, tot i tenir ara un rang legal (ja que s’ha incorporat a la Llei 3/2021), té materialment un contingut reglamentari, tota vegada que fins llavors es regulava en l’Ordre de 18 d’octubre de 2010.

La resta de novetats de la Llei 3/2021, respecte de la regulació continguda en el Decret llei 4/2021, fan referència al règim sancionador establert en la Llei 5/2018, de 19 de juny, d’habitatge de les Illes Balears: es tipifica una nova infracció consistent en l’incompliment per part dels grans tenidors d’habitatges de l’obligació de comunicar els canvis pel que fa a la situació dels habitatges inscrits en el Registre d’habitatges desocupats, o incomplir, respecte d’aquests habitatges, l’obligació de facilitar la informació o documentació requerida per l’Administració. Així mateix, es faculta els inspectors quan sigui necessari a requerir la identificació de les persones físiques o jurídiques, a fi de verificar el compliment de les obligacions establertes en aquesta normativa.

II. Activitat reglamentària

Durant els mesos que abasta aquesta crònica, l’exercici de la potestat reglamentària per part del Govern de les Illes Balears no ha estat gaire intens. A banda de determinats decrets de caràcter organitzatiu (els quals no solen ser objecte de ressenya en aquesta crònica), només es pot donar notícia de l’aprovació del Decret 31/2021, de 31 de maig, pel qual es regula el marisqueig professional i recreatiu a les Illes Balears i es modifica el Decret 19/2019, de 15 de març, pel qual s’estableix el Pla de Gestió Pluriinsular per a la pesca amb arts de tirada tradicional en aigües de les Illes Balears (BOIB núm. 71); del Decret 38/2021, de 2 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament que regula el règim de funcionament i la composició del Consell Balear del Clima (BOIB núm. 103), dictat en desenvolupament d’allò previst en la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica; del Decret 42/2021, d’11 d’octubre, pel qual es regula el funcionament de les agrupacions de defensa sanitària ramadera en l’àmbit de les Illes Balears (BOIB núm. 140); el Decret 43/2021, de 8 de novembre, pel qual es regulen els ensenyaments a distància i semipresencials i s’estableix l’estructura, l’organització i el funcionament de l’Institut d’Ensenyaments a Distància de les Illes Balears (BOIB núm. 155), i, per últim, el Decret 45/2021, de 8 de novembre, del Fons de Seguretat Pública de les Illes Balears de caràcter extraordinari per pal·liar els efectes derivats de la COVID-19 (BOIB núm. 155), amb la finalitat d’atendre les despeses dels municipis en matèria de seguretat pública derivades del procés de desescalada iniciat a partir del 9 de maig de 2021.

Molt més prolífic ha estat el Govern a l’hora de publicar mesures amb relació a la situació sanitària, econòmica i social originada per la pandèmia. En aquest sentit, en atenció a les circumstàncies de fet que des del punt de vista sanitari s’han anat produint a les Illes Balears, el Govern ha adoptat diversos plans consolidats de mesures de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, tal com es recull en els BOIB núm. 92, 123, 133 i 146.

A més d’aquests plans consolidats, el Consell de Govern amb motiu de la COVID-19 ha pres acords per regular condicions excepcionals en el règim de visites i sortides en els serveis socials de tipus residencial, habitatges supervisats per a gent gran, persones en situació de dependència i persones amb discapacitat (BOIB núm. 146 i 133); per establir condicions excepcionals per a la reactivació de l’activitat econòmica vinculada a l’oci nocturn (BOIB núm. 138); per establir mesures excepcionals de control de persones procedents de la resta d’Espanya (BOIB núm. 81 i 126), i per regular les condicions en què es poden dur a terme les reunions i trobades familiars i socials en horari nocturn (BOIB núm. 112).

Lluís Isern Estela

Start typing and press Enter to search

Shopping Cart