Crònica de la legislació autonòmica
més rellevant (desembre 2021-abril 2022)
I. Lleis i normes amb rang de llei
Modificació de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears
Malgrat tractar-se d’una llei elaborada a les Corts Generals i no al Parlament de les Illes Balears, la primera de les normes que hem de donar notícia és, per la seva importància, la Llei orgànica 1/2022, de 8 de febrer, de reforma de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, per a la supressió de l’aforament dels diputats i les diputades del Parlament de les Illes Balears i dels membres del Govern de les Illes Balears (BOE núm. 34). Efectivament, a l’igual que Canàries, Múrcia, Cantàbria i La Rioja, els diputats del Parlament de les Illes Balears, tot entenent que la figura jurídica de l’aforament és una prerrogativa que avui en dia és percebuda per una àmplia majoria de la societat com un privilegi que distorsiona el principi superior d’igualtat de tots els ciutadans davant la justícia, presentaren davant la Mesa del Congrés dels Diputats la corresponent proposta de reforma de l’Estatut d’autonomia, la qual donà lloc a l’aprovació de l’esmentada Llei orgànica 1/2022. Així doncs, d’acord amb aquesta Llei orgànica, els diputats i les diputades del Parlament de les Illes Balears, tot i conservar el privilegi de la inviolabilitat per les opinions manifestades i pels vots emesos en l’exercici del seu càrrec i la prerrogativa de la semiimmunitat, seran jutjats, no per la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears o per la Sala Penal del Tribunal Suprem, sinó per l’òrgan jurisdiccional predeterminat per la llei pel que fa a les causes penals i les demandes de responsabilitat civil pels fets comesos en l’exercici del seu càrrec. En el mateix sentit, la responsabilitat civil i penal del president i dels altres membres del Govern de les Illes Balears serà exigible en els mateixos termes que s’han dit per als diputats del Parlament de les Illes Balears.
La primera Llei d’educació de les Illes Balears
Des de la ja llunyana data de l’1 de gener de 1998, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears assumí les competències en matèria d’ensenyament no universitari. Durant tot aquest temps, i fins ara, l’educació no universitària a les Illes Balears ha estat òrfena d’una llei pròpia que establís un marc general de regulació del sistema educatiu no universitari a les nostres illes, essent gestionada la competència pel Govern d’acord amb normes de rang infralegal. Aquesta situació ha resultat a la fi solventada mitjançant l’aprovació de la Llei 1/2022, de 8 de març, d’educació de les Illes Balears (BOIB núm. 38). L’exposició de motius de la mateixa Llei justifica la seva aprovació manifestant que en resulta imprescindible per poder generar el desplegament normatiu que ha de permetre «una eficaç adaptació i anticipació del sistema educatiu als contextos socials canviants. La millora del rendiment escolar, la disminució de la taxa d’abandonament escolar, la integració i la inclusió de tot l’alumnat i la universalització i la gratuïtat progressiva del primer cicle d’educació infantil, entre d’altres finalitats, necessiten una major estabilitat del sistema educatiu i una llei de referència d’àmbit autonòmic que permeti el desplegament de normatives i mesures adaptades al context».
L’objecte de la Llei és regular el sistema educatiu en els nivells de l’ensenyament no universitari de les Illes Balears, fomentar la participació de la comunitat educativa, possibilitar l’èxit i l’equitat educativa, i la igualtat d’oportunitats, amb la finalitat que tot l’alumnat arribi al seu nivell òptim d’aprenentatge, assegurar el coneixement del català i el castellà, dotar els centres de més autonomia i institucionalitzar l’avaluació, d’acord amb les competències pròpies i en el marc del sistema educatiu espanyol. Atès això, la Llei duu a terme una regulació àmplia i integral de la matèria en els seus 172 articles, ordenats en un títol preliminar i nou títols específics, disset disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i onze disposicions finals. Així, la Llei conté aspectes com: l’estructura del sistema educatiu i la seva ordenació (educació infantil, educació bàsica, que inclou la primària i la secundària, el batxillerat, la formació professional i l’educació permanent de persones adultes, els ensenyaments de règim especial, és a dir, d’idiomes, artístics i esportius i, finalment, els ensenyaments artístics superiors); la col·laboració de l’administració educativa amb la Universitat de les Illes Balears i amb altres administracions (ajuntaments, consells insulars i altres administracions autonòmiques); la participació de la comunitat educativa; la funció pública docent a les Illes Balears; els centres educatius; els elements pedagògics específics del model educatiu propi; el seguiment i l’avaluació del sistema educatiu; l’organització territorial de l’administració educativa, i, per últim, el finançament del sistema educatiu.
La mateixa extensió de la norma i la quantitat de qüestions que s’hi regulen fan impossible, dins el limitat espai d’aquesta crònica, donar-ne notícia, ni tan sols superficial, del seu contingut. Això no obstant, no podem no deixar constància, almenys, de les següents fites de la norma. En primer lloc, la norma incrementa l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió dels centres i dona un paper més rellevant al projecte educatiu i a l’avaluació de l’assoliment dels objectius; en segon lloc, la Llei propugna una extensió progressiva de l’educació infantil de 0-3 anys, amb la voluntat d’universalitzar-la i fer-la gratuïta; en tercer lloc, s’amplia l’oferta de la formació professional adaptada a les necessitats del teixit productiu de les nostres illes i s’estableix que la modalitat de formació professional dual s’ha de formalitzar exclusivament mitjançant un contracte laboral de formació i aprenentatge; en quart lloc, la Llei pretén la reducció progressiva de les ràtios màximes establertes en la normativa bàsica per permetre’n una minoració en, almenys, un 10 %; en cinquè lloc, la norma fomenta la participació de la comunitat educativa mitjançant la creació de diferents òrgans de participació (Mesa Sectorial d’Educació, juntes de personal docent no universitari, Mesa de l’Ensenyament Privat Concertat, Mesa de Diàleg Permanent amb el Director i les Associacions de Directors, Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies de l’Alumnat, Mesa dels Docents, Mesa de l’Alumnat i els diferents consells escolars); en sisè lloc, la Llei propugna l’increment progressiu de la despesa pública en matèria d’educació, per tal que en un termini de vuit anys, se situï en, almenys, el 5 % del PIB; en setè lloc, s’estableix que el català i el castellà són llengües d’ensenyament i aprenentatge, si bé el català ha de ser emprat com a mínim en la meitat de l’horari escolar i sense perjudici que la llengua castellana també pugui ser utilitzada per decisió de cada centre educatiu mitjançant l’aprovació del seu projecte lingüístic. La Llei defereix les condicions d’ús de les llengües als centres educatius al desplegament reglamentari; en vuitè lloc, la norma preveu una desconcentració de part de les competències educatives en favor d’unes noves direccions territorials a les illes de Menorca i d’Eivissa i Formentera; en novè lloc, el text legislatiu reforça l’educació inclusiva com un principi fonamental de la política educativa a les nostres illes. Per últim, estableix que la gestió dels currículums en les diverses etapes i ensenyaments ha de tenir un enfocament competencial i multidisciplinari, en el qual l’alumnat ha de tenir un paper protagonista.
Mesures per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública
L’elevada temporalitat de l’ocupació a les administracions públiques espanyoles (estatal, autonòmica i local, incloent també el sector públic instrumental) és un problema de caire estructural i greu, que ha estat criticat per la recent jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i del Tribunal Suprem espanyol. El Govern central es va comprometre davant la Comissió Europea a aprovar les necessàries reformes estructurals en l’àmbit de l’ocupació pública per al primer semestre de 2021. A aquesta finalitat respon la Llei estatal 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública. Aquesta Llei autoritza un nou procés d’estabilització d’ocupació pública, que ha d’afectar les places de naturalesa estructural que, estiguin o no dins les relacions de llocs de treball, plantilles o una altra forma d’organització de recursos humans previstes a les diferents administracions públiques, i dotades pressupostàriament, hagin estat ocupades de manera temporal i ininterrompudament almenys en els tres anys anteriors a 31 de desembre de 2020. En aquest context, es va dictar el Decret llei 2/2022, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública a les Illes Balears (BOIB núm. 20; validació BOIB núm. 40). L’objectiu d’aquesta norma és determinar uns àmbits concrets de negociació que possibilitin aprovar mesures que permetin l’aplicació de la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública de les Illes Balears, i que coadjuvin a coordinar i establir criteris d’actuació homogenis. Així, es crea, de manera transitòria i únicament per a aquest procés, una mesa de negociació específica de totes les administracions de les Illes Balears, per a la necessària negociació sindical, que permeti fixar criteris homogenis per a totes elles en l’execució dels processos d’estabilització de la Llei 20/2021. Així mateix, preveu la creació d’una comissió formada per representants de les diferents administracions (de la comunitat autònoma, insular i local), amb l’objectiu de coordinar l’execució dels processos d’estabilització. A més a més, el Decret llei crea una mesa de negociació per a tot el sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma amb l’objectiu de negociar el desenvolupament de les condicions de treball comunes i aprovar un acord marc per a tot el sector públic, com també per fixar uns criteris homogenis en l’execució dels processos d’estabilització que preveu la Llei 20/2021.
Transició cap a la sostenibilitat i la circularitat del sector turístic
L’aprovació del Decret llei 3/2022, d’11 de febrer, de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears (BOIB ext. núm. 22; validació BOIB núm. 34; correcció d’errades BOIB núm. 40), va generar bastant contestació política i, fins i tot, empresarial. La contestació es referia, d’una banda, a la forma d’aprovació de la norma, és a dir, mitjançant un decret llei i no a través d’una llei parlamentària i, d’altra banda, pel que fa al contingut, a la manera en què es pretenen aconseguir les finalitats de la llei, o sigui, mitjançant l’establiment d’obligacions legals i no a través de mesures incentivadores de l’acompliment d’aquestes finalitats. Pel que fa a la primera qüestió, s’ha de dir que el Decret llei, un cop validat, es tramita actualment al Parlament com a projecte de llei per via d’urgència.
L’objecte del Decret llei és el d’establir mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme a les Illes Balears, amb l’objectiu d’avançar cap a un impacte regeneratiu de l’activitat turística al nostre territori i la nostra societat, en línia amb els objectius i els acords internacionals signats per Espanya, particularment l’Acord de París o la Declaració de Glasgow. Atès això, s’estableixen tot un seguit de modificacions de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, des d’una triple perspectiva: econòmica, social i mediambiental.
És convenient destacar, en primer lloc, que per tal de fer possible la transició cap a la circularitat i la sostenibilitat del sector turístic, les disposicions addicionals primera i segona del Decret llei estableixen una moratòria a la possibilitat d’adquirir places turístiques per tal de presentar noves declaracions responsables d’inici d’activitat turística o comunicacions d’ampliació, fins que cada illa, bé mitjançant el PIAT, bé mitjançant el PTI, hagi determinat la capacitat de càrrega turística, o sigui, el nombre de places turístiques que s’hi poden comercialitzar. Aquesta moratòria s’estableix per un termini màxim de quatre anys des de l’entrada en vigor del Decret llei.
Pel que fa a les modificacions a la Llei 8/2012, hem de subratllar-ne les següents. En primer lloc, la introducció d’un nou títol sobre mesures d’economia circular, en el qual s’imposa als allotjaments hotelers, apartaments turístics i allotjaments de turisme rural l’obligació d’elaborar un pla de circularitat, entès com el document que recull les prioritats i línies d’acció que ha de dur a terme l’empresa per integrar pautes de planificació, consum i producció i economia circular en la seva estratègia de negoci, els seus processos interns i les relacions amb els seus principals grups d’interès. Aquest pla està format per l’avaluació circular i la planificació circular. El Decret llei estableix dins del pla de circularitat unes àrees prioritàries (aigua, energia, aliments, materials i residus) com a rellevants per orientar les seves línies d’acció.
A banda d’això, la norma estableix, en funció dels diferents tipus d’establiments turístics, un conjunt d’obligacions i prohibicions que es consideren necessàries per avançar en l’aplicació de mesures circulars en cada una de les àrees prioritàries esmentades. Així, es prohibeixen les instal·lacions tèrmiques que funcionin amb fueloil o gasoil; s’imposa l’obligació d’ajustar les temperatures i l’ús de les instal·lacions tèrmiques al que preveu el Reial decret d’instal·lacions tèrmiques als edificis; s’estableixen obligacions respecte de la instal·lació de dispositius d’estalvi d’aigua; es prohibeix posar a disposició dels clients articles de gentilesa de bany d’un sol ús, excepte a petició individual del client i sempre i quan el producte sigui reutilitzable, reciclable, biodegradable o compostable; s’estableix la prohibició de fer ús d’espècies classificades com a categories amenaçades per a consum alimentari i, per últim, s’obliga a indicar de manera diferenciada en la carta o en el menú els productes tant de marisc com de peix que tenguin origen balear.
D’altra banda, el Decret llei du a terme, per criteris de seguretat jurídica, un conjunt de modificacions a la Llei turística en qüestions molt diverses. Així mateix, s’ha de ressaltar que es crea la figura dels hotels de benestar i es modifica el règim sancionador en concordança amb les prohibicions i obligacions abans esmentades. Per últim, però per això no menys important, s’estableix que els hotels, hotels de ciutat, els hotels apartament, els hotels rurals, així com els establiments d’allotjament que voluntàriament hagin obtingut una classificació d’estrelles, estan obligats a dur a terme almenys una neteja diària de l’habitació i tenen l’obligació que la totalitat dels llits de l’establiment, llevat dels supletoris, siguin mecànicament o electrònicament elevables.
El Decret llei es completa amb un conjunt de disposicions addicionals i finals, entre les quals hem de destacar-ne la modificació dels criteris de classificació, tant d’estrelles com de claus dels establiments turístics.
Actuacions i projectes finançats amb fons europeus
La Llei 4/2021, de 17 de desembre, de mesures extraordinàries i urgents per executar les actuacions i els projectes que s’han de finançar amb fons europeus en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (BOIB núm. 173), té el seu origen en el Decret llei 3/2021, de 12 d’abril, del qual ja en vàrem donar notícia en el núm. 20 de la RJIB. Efectivament, l’esmentat Decret llei, un cop validat pel Parlament de les Illes Balears, fou tramitat com a projecte de llei pel procediment d’urgència, donant com a resultat la dita Llei 4/2021. Les novetats d’aquesta norma respecte del Decret llei del qual dimana s’incorporen en les disposicions finals i afecten: a la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears (increment de l’1 % cultural fins a un 1,5 % en el pressupost de qualsevol obra pública superior a 300.000 euros); a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, pel que fa a l’energia renovable; a la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (amb relació als carrils per a la circulació de bicicletes); al Decret 17/2019, de 15 de març, pel qual s’aprova l’Estatut del personal investigador laboral al servei dels instituts d’investigació sanitària de les Illes Balears (personal en procés d’estabilització), i al Decret 53/2012, de 6 de juliol, sobre vigilància sanitària de les aigües de consum humà de les Illes Balears (dipòsits i cisternes).
Reformes puntuals de diverses normes sectorials
El Decret llei 9/2021, de 23 de desembre, de mesures urgents en determinats sectors d’activitat administrativa (BOIB núm. 1; validació BOIB núm. 19), és, com ja indica la seva denominació, una norma que conté un conjunt de disposicions legals sense cap coherència interna entre elles, que incideixen sobre matèries diverses. Així, en primer lloc, aquest Decret llei introdueix, dins del règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19 (Decret llei 11/2020), dos nous tipus infractors, tipificats com a molt greus o greus en funció de la gravetat de la infracció, relatius a l’incompliment de l’obligació de comprovació dels requisits i documents d’accés a l’interior dels establiments, locals i/o esdeveniments. En segon lloc, modifica la Llei 1/2017, de 12 de maig, de cambres oficials de comerç, indústria, serveis i navegació de les Illes Balears, per tal d’introduir un precepte que prevegi l’obligatorietat d’establir una consignació anual en el pressupost autonòmic que pugui destinar-se a sufragar les despeses estructurals, de funcionament i el cost dels serveis públics administratius de les cambres, així com la gestió de programes que li siguin encomanats. En tercer lloc, es modifica la Llei 2/2011, de 22 de març, per la qual es regula la participació institucional de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, amb l’objecte d’establir un import econòmic anual mínim d’1.300.000 euros destinat a la participació institucional i de les estructures organitzatives. En quart lloc, es modifica la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica, ja que la Llei 4/2021, de 17 de desembre (a la qual ens hem referit abans), havia eliminat erròniament les disposicions en matèria de paràmetres urbanístics per a les energies renovables que s’havien introduït en la Llei 2/2020, de 15 d’octubre.
Altres modificacions del Decret llei 9/2021 afecten: a la Llei 7/1998, de 12 de novembre, d’ordenació farmacèutica de les Illes Balears; al Decret 20/2019, de 15 de març, pel qual es regula la bonificació en les tarifes dels serveis regulars de transport marítim interinsular per a les persones residents a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i a la Llei 8/2014, d’1 d’agost, del joc i les apostes a les Illes Balears (es suspèn transitòriament la concessió de noves autoritzacions per a l’obertura de qualsevol establiment de joc fins a l’aprovació de la modificació de la Llei 8/2014). Finalment, hem de deixar consignat que mitjançant la disposició addicional única, el Decret llei habilita un règim excepcional de declaració responsable per a determinades obres i instal·lacions que s’han d’executar en sòl urbà per facilitar l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Per últim, hem d’advertir que el Decret llei 9/2021 s’està tramitant actualment d’urgència com a projecte de llei, d’acord amb allò previst en l’art. 49.2 EAIB.
COVID-19 i transport públic
La crisi sanitària ocasionada per la COVID-19 ha tingut conseqüències econòmiques greus en els serveis de transport públic regular de persones per carretera d’ús general, tant per les restriccions a la mobilitat imposades, com per la disminució de persones viatgeres. En conseqüència, en termes anàlegs al que ja es va fer l’any 2020 mitjançant el Decret llei 13/2020, de 23 de novembre, es va aprovar el Decret llei 1/2022, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen mesures urgents per pal·liar els efectes de la situació creada per la COVID-19 en l’àmbit dels contractes de concessió de serveis de transport públic regular de persones per carretera durant l’any 2021 (BOIB núm. 20; validació BOIB núm. 39), el qual estableix una compensació econòmica extraordinària per al reequilibri econòmic de l’any 2021 en favor d’aquelles empreses que operen a risc i perill, és a dir, les concessions que operen a Menorca i Eivissa. No és d’aplicació aquest Decret llei a les concessions que operen a Mallorca, ja que des del primer de gener de 2021, duen a terme el servei mitjançant contractes programa, en virtut dels quals l’Administració ja compensa el dèficit d’explotació per la prestació de tots els serveis objecte de la concessió. Tampoc és d’aplicació a Formentera, perquè en el contracte de prestació del servei públic, el Consell de Formentera s’obliga a garantir l’equilibri econòmic i compensar el dèficit d’explotació. El Decret llei 1/2022 inclou fórmules de càlcul de la compensació econòmica extraordinària per a cada concessió i el procediment per a tramitar-la.
La crisi originada per la guerra d’Ucraïna
El Decret llei 4/2022, de 30 de març, pel qual s’adopten mesures extraordinàries i urgents per pal·liar la crisi econòmica i social produïda pels efectes de la guerra a Ucraïna (BOIB núm. 44; validació BOIB núm. 54), s’emmarca dins del pla de xoc autonòmic per mobilitzar més de 100 milions d’euros amb la finalitat de facilitar l’acollida de persones que han hagut de fugir d’Ucraïna i d’amortir les conseqüències de la guerra a la nostra comunitat. Aquest Decret llei té per objecte dur a terme les modificacions legislatives per a aquesta finalitat, quan això resulta necessari. Aquestes modificacions incideixen sobre matèries diverses.
En primer lloc, s’estableixen un conjunt de mesures socials de suport a les famílies més vulnerables i, per tant, més exposades a les repercussions de l’encariment dels preus. En aquest sentit, s’incrementa en un 15 %, durant tres mesos, l’import de la renda social garantida; s’habilita una partida extraordinària a les entitats socials per a ajuts a les famílies que no poden fer-se càrrec de la factura de llum i gas, i, per últim, s’habilita la possibilitat de tramitar l’ampliació dels crèdits de les línies de subvenció vigents per a entitats de distribució d’aliments o ajuts destinat a pal·liar la pobresa energètica.
En segon lloc, davant l’escalada de preus de l’energia i les matèries primeres, s’estableixen normes que permeten compensar les empreses contractistes de l’Administració autonòmica, amb la finalitat de restablir l’equilibri econòmic dels contractes on s’hagi produït una alteració extraordinària i imprevisible dels preus que no es va tenir en compte en formalitzar els contractes. Aquestes normes excepcionals en matèria de contractació són també aplicables als consells insulars i als ajuntaments, sempre que els seus òrgans de govern així ho acordin.
En tercer lloc, en matèria de transport i mobilitat, s’estableix una revisió excepcional del preu del contracte de concessió de serveis de transport públic regular de viatgers d’ús general de Mallorca, amb la finalitat de fer front a l’encariment del preu del gas natural comprimit; s’estableixen bonificacions temporals a determinades taxes portuàries, i, finalment, es reconeix el dret a viatjar gratuïtament en la xarxa de serveis regulars de transport interurbà per carretera i tren de Mallorca, a les persones desplaçades provinents d’Ucraïna.
En quart lloc, el Decret llei recull tot un conjunt de mesures encaminades a agilitar la tramitació de subvencions destinades a afrontar les conseqüències econòmiques i socials derivades dels increments dels preus de l’energia i de la crisi provocada per la guerra d’Ucraïna.
En cinquè lloc, pel que fa a les mesures fiscals, la norma estableix noves deduccions fiscals a l’IRPF, com ara la deducció per acolliment de persones desplaçades pel conflicte d’Ucraïna i la deducció per donacions per pal·liar els efectes d’aquesta situació. Així mateix, s’augmenta un 10 % els límits de renda per poder beneficiar-se de les deduccions autonòmiques de l’IRPF. D’altra banda, s’estableixen beneficis fiscals per a la compra de vehicles elèctrics i híbrids.
En sisè lloc, el Decret llei conté un conjunt de normes dirigides a accelerar la transició energètica amb mesures per afavorir les instal·lacions d’energia renovable i l’autoconsum i contribuir així a una menor dependència dels combustibles fòssils de l’exterior.
En setè lloc, la norma preveu en matèria de funció pública, la creació d’una comissió permanent de selecció i provisió de personal que permeti professionalitzar els tribunals per agilitzar els processos selectius i afrontar amb més garanties el procés d’estabilització per reduir la temporalitat a l’Administració pública.
En vuitè lloc, el Decret llei estableix les mesures necessàries per simplificar els procediments per aconseguir instal·lacions públiques o privades que es posin a disposició de les entitats d’acollida de les persones desplaçades com a conseqüència del conflicte d’Ucraïna.
II. Activitat reglamentària
Compassadament a l’evolució de la pandèmia, el Govern de les Illes Balears va anar dictant distints acords mitjançant els quals s’establien els nivells d’alerta sanitària que s’havien d’aplicar a cada una de les illes i es modificava puntualment el Pla de Mesures de Prevenció, Contenció i Coordinació Front a la COVID-19, de 25 d’octubre del 2021 (BOIB núm. 177, 6, 16 i 24), o bé s’establien mesures temporals excepcionals en l’àmbit de determinats establiments en funció del nivell d’alerta sanitària de l’illa on estiguessin radicats (BOIB núm. 179). El darrer d’aquests acords modifica les normes sobre l’obligatorietat de l’ús de les mascaretes (BOIB núm. 55).
Deixant de banda les disposicions relatives a la COVID-19, cal esmentar els decrets de caire organitzatiu, com ara la creació i regulació de la Comissió Interdepartamental de Govern Obert, la Comissió Tècnica de Transparència i la Comissió Tècnica de Dades Obertes (BOIB núm. 167), la reestructuració de l’Agència d’Estratègia Turística de les Illes Balears (BOIB núm. 31) o la modificació dels estatuts de l’Institut d’Estudis Baleàrics (BOIB núm. 46), i els actes que adopten la forma de decret, com ara el traspàs al Consell de Mallorca de les competències en matèria d’ordenació turística (BOIB núm. 171) o l’aprovació de plans, com el Pla Especial enfront del Risc d’Inundacions (BOIB núm. 3) o el Pla d’ordenació de recursos naturals (PORN) de Mondragó (BOIB núm. 46). Així mateix, de l’activitat reglamentària del Govern cal destacar l’aprovació de les disposicions següents: el Decret 48/2021, de 13 de desembre, regulador del Registre balear de petjada de carboni (BOIB núm. 171), dictat en desenvolupament de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica; el Decret 3/2022, de 28 de febrer, pel qual es regula el règim jurídic i funcionament de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears i es desenvolupa el procediment d’avaluació ambiental (BOIB núm. 31), i, finalment, el Decret 11/2022, d’11 d’abril, pel qual es regula el règim de control intern que ha d’exercir la Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 49), dictat en desenvolupament de la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i per tal de millorar l’agilització i la simplificació dels procediments de control intern a càrrec de la Intervenció General.