Activitat Normativa

Crònica de legislació autonòmica i estatal

(novembre 2018-octubre 2019)

I. Illes Balears

1. Lleis i decrets llei

Els darrers mesos de la IX Legislatura del Parlament de les Illes Balears es caracteritzaren per una intensa activitat legislativa i fou aprovat un gran nombre de normes. Així, en primer lloc, ens hem de referir a la Llei 10/2018, de 6 de novembre, de modificació del Decret 100/2010, de 27 d’agost, pel qual es regula el procediment d’autorització sanitària dels centres, serveis i establiments sanitaris i el funcionament del Registre de centres, serveis i establiments sanitaris de les Illes Balears (BOIB núm. 142), que té per objecte, en el seu únic article, excepcionar l’Hospital Residència Assistida Cas Serres de l’obligació d’adaptació a les normes contingudes al dit decret. En segon lloc, s’ha de deixar constància de l’aprovació de la Llei 11/2018, de 6 de novembre, per la qual s’estableix la gratuïtat de les places d’aparcament dels hospitals públics de les Illes Balears (BOIB núm. 142), la qual afecta concretament als hospitals de Son Espases, a Mallorca, i Can Misses, a Eivissa, ja que la resta d’hospitals públics de les Illes Balears ja comptaven amb un aparcament gratuït. Va ser aprovada amb la finalitat d’assegurar la igualtat de tots els ciutadans en les condicions d’accés als esmentats serveis públics. Per la seva banda, la Llei 12/2018, de 15 de novembre, de serveis a les persones en l’àmbit social a la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 146), té per objecte establir els principis bàsics de la contractació, la concertació i la cooperació directa dels serveis a les persones en l’àmbit social que formalitzin les administracions públiques competents a les Illes Balears, amb la finalitat de proveir uns serveis de qualitat a la ciutadania. La Llei 12/2018 s’estructura en quatre capítols, un d’ells de preliminar. El capítol primer regula el règim de col·laboració privada en la gestió de serveis socials per a les persones mitjançant l’acció concertada. En aquest capítol es fixen els principis als quals s’ha d’ajustar la dita acció concertada, els requisits exigibles a les entitats gestores dels serveis concertats, els procediments de concertació i els criteris de preferència a favor d’entitats del tercer sector social, la durada, la renovació, la modificació i l’extinció, amb les seves causes, de l’acció concertada. També es defineix el contingut mínim dels acords d’acció concertada, l’objecte d’aquesta i l’obligació de l’administració pública competent de fer la pertinent planificació, avaluació i seguiment dels serveis prestats mitjançant acció concertada. El capítol segon recull, per la seva part, un conjunt de regles específiques de contractació pública de serveis socials adreçats a les persones, com ara les relatives a l’exigència de solvència específica per garantir la qualitat de la prestació, en el pressupost base de licitació, en el termini dels contractes, en la utilització del model de concessió de serveis, en els criteris d’adjudicació vinculats a la qualitat, en les ofertes anormalment baixes, al responsable del contracte, en les condicions especials d’execució i en la possibilitat de reservar contractes a entitats del tercer sector en l’àmbit dels serveis socials. El capítol tercer regula el sistema de cooperació directa amb entitats del tercer sector social.

Els darrers mesos de 2018 es dictaren dos decrets llei. El Decret llei 4/2018, de 23 de novembre, de concessió de crèdits suplementaris per atendre despeses inajornables derivades de sentències judicials pendents de pagament en l’àmbit de la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears, amb càrrec als pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2018, i de modificació del Decret llei 2/2018, de 18 d’octubre, pel qual s’estableixen ajudes i altres mesures urgents per reparar les pèrdues i els danys produïts per les pluges intenses i les inundacions del dia 9 d’octubre de 2018 a la Comarca de Llevant de Mallorca (BOIB núm. 147; validació BOIB núm. 157), atén a una doble finalitat. D’una banda, aprovar els crèdits suplementaris necessaris per tal que el Govern pugui satisfer les sentències judicials que condemnen la Comunitat Autònoma al pagament d’importants quanties en concepte d’indemnització —i interessos— a favor dels subjectes afectats per l’aplicació de la Llei 4/2008 en matèria d’ordenació territorial. D’altra banda, s’estableixen algunes modificacions puntuals de caràcter procedimental respecte de l’aplicació del Decret llei 2/2018, relatiu a les ajudes que es concediren amb motiu de les pluges i inundacions a la comarca de Llevant l’octubre de 2018. Aquest Decret llei 4/2018, un cop validat pel Ple del Parlament de les Illes Balears, fou tramitat com a projecte de llei, la tramitació del qual acabà amb l’aprovació de la Llei 17/2019, de 8 d’abril, amb la mateixa denominació del Decret llei de la qual dimana (BOIB núm. 48). Els canvis que introdueix la Llei es troben en les disposicions addicionals i finals i són d’una naturalesa totalment heterogènia entre si i també respecte de l’objecte de la Llei. Així, la disposició addicional primera es refereix a la col·laboració del Govern de les Illes Balears en el finançament de les despeses derivades del compliment de sentències judicials de condemna per responsabilitat patrimonial de l’administració en l’àmbit del Pla territorial insular de Menorca; la disposició addicional segona estableix una nova classificació dels cossos de bombers i altres normes en matèria de personal dels serveis de prevenció i extinció d’incendis de les administracions locals; la disposició final tercera modifica el text refós de la Llei de subvencions; la disposició final quarta modifica la Llei 3/2008, de 14 d’abril, de creació i regulació de l’Agència Tributària de les Illes Balears, i la disposició final cinquena és relativa a l’actualització dels plans especials. Per la seva banda, el Decret llei 5/2018, de 21 de desembre, sobre projectes industrials estratègics de les Illes Balears (BOIB núm. 160; validació BOIB núm. 9 de 2019, correcció d’errades BOIB núm. 16 de 2019), és una norma de desenvolupament de la Llei 4/2017, de 12 de juliol, d’indústria de les Illes Balears. Efectivament, per tal d’aconseguir una expansió significativa i sostenible del teixit industrial de les Illes Balears o la consolidació d’aquest, o l’adopció de mesures adreçades a garantir la viabilitat d’una empresa o sector industrial exposats a riscs per a la seva continuïtat, es va incloure en la Llei 4/2017 la figura dels projectes industrials estratègics, projectes que es considera que, per l’indubtable interès social, tenen una dimensió supramunicipal, sigui per la seva magnitud, importància o característiques especials. Així, el primer dels articles del Decret llei 5/2018 està dedicat al seu objecte i finalitat; el segon a definir el concepte de projecte industrial estratègic i els seus requisits; el tercer a regular el procediment per a la declaració d’una proposta d’inversió com a projecte industrial estratègic; el quart a establir els efectes d’aquesta declaració, i, finalment, el cinquè a regular el seguiment de les propostes declarades projectes industrials estratègics. S’ha de cridar l’atenció sobre el fet que aquest Decret llei 5/2018, un cop validat pel Ple del Parlament, fou tramitat com a projecte de llei i donà lloc a l’aprovació de la Llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears (BOIB núm. 42). L’esmentada Llei introdueix uns canvis mínims respecte de la regulació continguda en el Decret llei 5/2018, però incorpora dues disposicions totalment alienes al seu objecte, relatives a la matèria de joc i d’implantació d’energies renovables fotovoltaiques.

Dues normes més foren aprovades el mes de desembre de 2018. En primer lloc, la Llei 13/2018, de 28 de desembre, de camins públics i rutes senderistes de Mallorca i Menorca (BOIB núm. 163). Aquesta Llei no pretén regular amb caràcter general l’excursionisme sinó que només tracta del règim jurídic dels camins públics com a xarxa on implantar la pràctica del senderisme. El títol I recull l’objecte de la Llei, és a dir, el règim jurídic dels camins públics i les rutes senderistes i n’incorpora els principis generals, que es poden resumir en la defensa i la conservació del patrimoni viari, potenciant-ne l’ús responsable com a mitjà per accedir a l’entorn rural més immediat de la ciutadania. El títol II estableix el règim jurídic dels camins públics, respecte del qual se n’ha de destacar, entre d’altres qüestions, l’establiment d’una zona de protecció de tres metres a cada costat del camí; el reforçament de l’acció pública, ja que s’amplia el dret al seu exercici a qualsevol persona amb interès en la matèria i s’estableix la possibilitat que pugui ser compensada econòmicament per l’administració pública; també, s’elimina qualsevol possibilitat que pugui donar la desafectació tàcita pel transcurs del temps; pel que fa a l’expedient d’investigació, recuperació d’ofici i delimitació, s’estableix que el consell insular, en cas de vies municipals d’interès supramunicipal, pugui iniciar els expedients d’investigació d’ofici en cas que l’ajuntament no actuï. Altrament, es regula la catalogació i el registre de camins públics i la figura del catàleg, municipal o insular de camins públics i la figura del registre insular de camins públics; es preveu la col·laboració i la coordinació entre les diferents administracions i, en especial, que es puguin subscriure convenis o subvencions per redactar els catàlegs. D’altra banda, la Llei regula els instruments de planejament territorial i els plans executius, mitjançant el pla director sectorial de camins i els plans especials. El règim jurídic dels camins públics es completa amb una sèrie de normes relatives a l’ús dels camins públics, insistint en el dret que tota persona té de transitar-hi conforme al seu destí, i es fixen les condicions generals per als diferents usos i aprofitaments. El títol III regula les rutes senderistes, en el qual s’han de subratllar les normes relatives a la constitució de rutes senderistes (iniciativa per constituir-les, projecte de rutes senderistes, plans especials, insulars o municipals, d’ordenació de rutes senderistes, procediment d’homologació de rutes i implantació del Registre de rutes senderistes) i, així mateix, les normes relatives a la conservació, policia i senyalització de les dites rutes. Per últim, la Llei regula el règim de les infraccions i sancions en la matèria.

Per últim, la Llei 14/2018, de 28 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2019 (BOIB núm. 163; correcció d’errades BOIB núm. 9 de 2019), s’estructura en set títols, que són els següents: aprovació dels pressuposts, modificacions i fons de contingències; gestió del pressupost de despeses; despeses de personal i altres disposicions; gestió del pressupost d’ingressos i altres normes en matèria tributària; altres normes sobre òrgans estatutaris i ens instrumentals; tancament del pressupost, i relacions institucionals. El contingut de la Llei de pressuposts generals es completa amb vuit disposicions addicionals, una de derogatòria i vint-i-cinc disposicions finals, les quals recullen preceptes d’índole variada que no tenen cabuda al llarg de l’articulat de la Llei, però que constitueixen en tot cas un complement indispensable per executar la política econòmica i financera inherent a l’aprovació dels estats de despeses i d’ingressos que contenen els pressuposts generals per a l’any 2019. No és factible donar notícia de totes elles atesa la limitació d’espai disponible per a aquesta crònica, però almenys s’ha de cridar l’atenció sobre la norma que redueix substancialment el tipus de gravamen aplicable a les transmissions patrimonials oneroses d’immobles, que passa d’un 8 % a un 5 %, en els casos en què el valor real de l’immoble no ultrapassi els 200.000 € i aquest immoble hagi de constituir el primer habitatge de l’adquirent.

Als primers mesos de 2019, fins a l’acabament de la IX Legislatura, s’aprovaren les normes següents. En primer lloc, ens hem de referir a la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears (BOIB núm. 15), la qual té per objecte establir el règim jurídic aplicable al president, al Govern de les Illes Balears i als seus membres, així com regular l’exercici de la iniciativa legislativa i de les potestats normatives del Govern. També estableix els principis i valors que han d’informar l’actuació del Govern i regula el procés de transició entre governs. La regulació que conté aquesta Llei és la primera que s’escomet pel que fa a aquestes qüestions després de la reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears de l’any 2007. Aquesta nova regulació integra en un sol text legal les qüestions estàtiques i dinàmiques del president i del Govern. Pel que fa a la figura del president del Govern, es regula la seva elecció i l’estatut personal, les seves atribucions, la responsabilitat i el seu control parlamentari. Amb relació al Govern, la Llei regula el seu règim general, és a dir, la seva naturalesa i composició, el funcionament del Consell de Govern (amb la possibilitat per part dels seus membres de participar-hi per mitjans telemàtics) i la secretaria del Consell de Govern; se’n regulen també les atribucions del Consell de Govern i els òrgans de suport i col·laboració (la Comissió de Secretaris Generals, els gabinets, els comissionats autonòmics i el portaveu del Govern), el control del Govern i la representació davant el Parlament. Per últim, i com a novetat destacable, la Llei regula el cessament del Govern i el procés de transició entre governs, respecte del qual s’hi estableixen els principis d’actuació del Govern en funcions i les limitacions, així com la informació de traspàs que ha d’aprovar el Consell de Govern. D’altra banda, la Llei dedica uns pocs articles amb relació als integrants del Govern, o sigui, el vicepresident i els consellers. La principal novetat pel que fa a l’estatut personal dels membres del Govern és la desaparició de tota menció al seu fur processal, en espera que una futura modificació de l’Estatut d’autonomia elimini qualsevol privilegi en aquest sentit. Per una altra part, suposa també una novetat de la Llei la sistematització de la iniciativa legislativa i les potestats normatives del Govern. És destacable la incorporació d’un article referit a la possibilitat de dictar decrets llei, conforme a la reforma estatuària de l’any 2007, i la institució d’un procediment general d’elaboració normativa, tant per a l’exercici de la iniciativa legislativa com de la potestat reglamentària, en el qual es fan les adaptacions a la normativa bàsica estatal en la matèria. Dins el procediment general es reconeixen especialitats per a determinades matèries que impliquen, en el marc de la regulació bàsica, menys tràmits. També es preveu, d’una banda, un procediment d’urgència per tramitar normes en casos taxats i, de l’altra, un procediment específic per elaborar texts consolidats, en el mateix sentit que l’anomenat fins ara procediment simplificat. Per últim, la Llei estableix una altra novetat, relativa aquesta als principis d’actuació del Govern, en què es recull i s’actualitza part de la regulació continguda en la Llei 4/2011, de 31 de març, de la bona administració i del bon govern de les Illes Balears.

Una altra de les lleis aprovades fou la Llei 2/2019, de 31 de gener, de delegació de competències al Consell Insular de Mallorca de les facultats que, com a administració gestora, exerceix ara l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears en relació amb el Museu de Mallorca (BOIB núm. 15). Aquesta Llei estén el seu objecte no només al Museu de Mallorca, com expressa la denominació de la norma, sinó també a les facultats d’execució amb relació a la Secció Etnològica de Muro, el Museu Monogràfic de Pollentia i determinats magatzems de Son Tous.

La següent de les normes aprovades fou la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears (BOIB núm. 18), que substitueix la Llei 12/2014, de 16 de desembre, de la mateixa denominació. Malgrat no modificar substancialment la Llei 12/2014, s’hi introdueixen tot un seguit de canvis que afecten gran part de l’articulat, la qual cosa aconsellà, per raons d’eficàcia i seguretat jurídica, aprovar de bell nou el text íntegre de la norma. Igual que la predecessora, es tracta d’un text molt extens, 199 articles, que s’estructuren en un títol preliminar i onze títols, més les corresponents disposicions addicionals, finals, etc. El títol preliminar fa referència a l’objecte de la llei, l’àmbit material i territorial aplicables, i la insularitat i recull les definicions i els objectius de la norma. Segons expressa l’exposició de motius de la Llei, aquesta s’aprova amb la voluntat de defensar el sòl rústic per a l’activitat agrària de l’absorció del territori per part d’activitats impròpies que no contribueixin a mantenir-lo. El títol I es dedica a l’exercici de l’activitat agrària i el seu registre, i als drets i obligacions dels titulars de les explotacions agràries i dels propietaris del sòl rústic. El títol II, dedicat al règim competencial i als òrgans col·legiats de consulta i assessorament, recull el caràcter pluriinsular de la comunitat autònoma i la distribució de competències entre el Govern i l’Administració autonòmica i els consells insulars. Com a novetat, s’ha de destacar la creació de la Conferència Sectorial de Consellers Competents en Matèria Agrària. D’altra banda, la producció agrària, en les diferents manifestacions, la producció agrícola, la ramadera i la forestal es regulen en el títol III, que inclou així mateix, una referència al règim hídric de les explotacions agràries i disposicions relatives als productes, subproductes i envasos d’origen agrari i als fems. El títol IV regula l’activitat complementària de l’agrària; al respecte, s’estableix el criteri de la necessitat que es tracti d’activitats que es duguin a terme en edificacions existents d’una explotació agrària preferent. El títol V, sota la rúbrica «Els usos agraris», recull el principi de vinculació del planejament i el criteri essencial que els usos agraris siguin usos admesos no subjectes a la declaració d’interès general, pel fet que estan vinculats amb la destinació o la naturalesa de les finques. En el títol VI es defineixen i regulen les diferents figures de reconeixement dels valors agraris i dels serveis ambientals, ecosistèmics i socials que pot oferir l’activitat agrària. Altres matèries com ara la transformació i la comercialització, la millora del coneixement agrari, l’associacionisme agrari i el règim d’infraccions i sancions són objecte dels darrers títols de la Llei.

La Llei 4/2019, de 31 de gener, de microcooperatives de les Illes Balears (BOIB núm. 18), parteix del concepte de microcooperativa com aquella societat cooperativa de primer grau, pertanyent exclusivament a la classe de les de treball associat i a la de les d’explotació comunitària de la terra. Segon manifesta l’exposició de motius, es tracta d’una norma que cerca simplificar la creació de les petites cooperatives adaptant-se a la realitat actual i possibilitant que molts d’emprenedors tenguin l’oportunitat d’iniciar la seva activitat a través del model d’empresa d’economia social. Les microcooperatives són entitats que tenen una duració màxima de set anys, transcorreguts els quals s’hauran de regir per la Llei 1/2003, de 20 de març, de cooperatives de les Illes Balears. La Llei simplifica les exigències i els tràmits necessaris per a la fase de creació de les microcooperatives, establint un model tipus d’estatuts socials, rebaixant de tres a dos el nombre mínim de socis, flexibilitzant el tràmit de registre, etc. La norma, d’altra banda, cerca consolidar la microcooperativa mitjançant la flexibilització dels límits de contractació de treballadors per compte d’altri amb contracte indefinit, durant un període transitori de set anys com a temps necessari per a la consolidació del projecte empresarial. Amb aquesta voluntat, la norma s’estructura en tres capítols relatius a disposicions generals, constitució i inscripció i normes de funcionament i òrgans socials.

La següent norma aprovada fou la Llei 5/2019, de 8 de febrer, de modificació de la Llei 10/1998, de 14 de desembre, de col·legis professionals de les Illes Balears i de creació del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears (BOIB núm. 21), que s’articula en dos capítols. El primer dedicat a la modificació de la Llei 10/1998 ja que el legislador considerà oportú deixar clar que és possible crear un col·legi professional mitjançant una llei no necessàriament provinent d’un projecte de llei governamental, sinó també mitjançant una llei fruit d’una proposició de llei, és a dir, per la sola voluntat del Parlament, sense participació dels òrgans de l’Administració. El capítol II inclou la regulació específica d’un col·legi de nova creació, amb una normativa mínima que ha de permetre la constitució del col·legi i la seva posada en marxa. El Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears agrupa els professionals que estiguin habilitats per a l’exercici de les professions de mestre d’educació infantil, mestre d’educació primària, professor d’ensenyament secundari i professor d’universitat i que acreditin el període d’exercici de la professió que estableixin els estatuts del col·legi.

La Llei 6/2019, de 8 de febrer, de modificació de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears (BOIB núm. 21), du a terme una profunda revisió de la Llei 7/2013, tant des del punt de vista quantitatiu, ja que dona una nova redacció a la majoria dels seus articles, com des del punt de vista qualitatiu, atès que canvia també alguns aspectes estructurants de la norma. En primer lloc, la Llei de 2013 feia recaure el pes del control a posteriori sobre la matèria per part de l’administració en l’activitat inspectora, la qual corresponia en general als ajuntaments; la Llei 6/2019, en canvi, dona major importància a la tècnica de la revisió periòdica, la iniciativa de la qual parteix del titular i en facilita el control administratiu. Així, la Llei encomana la revisió a tècnics competents i a organismes de control acreditats, les ECAC, i, a més, reforça el control de la realització de les inspeccions a través del Registre Autonòmic d’Activitats. En segon lloc, pel que fa a la regulació concreta atenent la tipologia de les activitats, en relació amb les activitats permanents, es modifiquen els paràmetres que impliquen la inclusió d’una activitat en una o altra activitat. En tercer lloc, la Llei pretén donar una major convergència entre la tramitació en matèria d’activitats i la derivada de la normativa urbanística. En quart lloc, són objecte de revisió les modificacions de les activitats existents. Així, es redefineixen les modificacions substancials i tot i deixar clar que qualsevol modificació se subjecta a la llei i, per tant, requereix l’obtenció del títol habilitant que pertoqui. A més, es fixa com a requisit per realitzar qualsevol modificació que l’activitat es trobi inscrita en el registre autonòmic, la qual cosa garanteix el control de l’activitat, sobretot pel que fa a les revisions periòdiques. En cinquè lloc, pel que fa a les activitats subjectes a autorització integrada, s’actualitzen les referències normatives i s’introdueixen algunes modificacions per tal d’harmonitzar el procediment ambiental amb la recent normativa urbanística. En sisè lloc, les potestats de vigilància, control i inspecció s’atribueixen a cada administració en funció del seu àmbit territorial i competencial, a l’hora que s’atorga una especial importància al control de les revisions periòdiques que, de forma general, es fixen com a obligatòries. En setè lloc, es modifica el règim sancionador aclarint diversos aspectes relatius als infractors, les sancions i la forma d’imposar-les, a més de fixar noves infraccions. Per últim, s’ha de destacar que la Llei inopinadament modifica la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme, amb relació a les agències de viatges i la Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals, amb relació a matèries de funció pública d’aquestes.

Per la seva banda, la Llei 7/2019, de 8 de febrer, per a la sostenibilitat mediambiental i econòmica de l’illa de Formentera (BOIB núm. 21), té per objecte la implantació d’una sèrie de limitacions d’accés a la dita illa i l’establiment d’un sostre en el nombre de vehicles que hi circulen durant el període estiuenc, a fi de corregir la problemàtica derivada de la congestió del territori insular en els períodes de l’any de més afluència de persones i vehicles. A aquests efectes, la Llei estableix mesures específiques, com ara mesures de regulació de fluxos turístics i de mobilitat sostenible. La norma regula les limitacions temporals a l’entrada i la circulació de vehicles de motor durant els períodes de màxima afluència turística i inclou un règim d’excepcions que té en compte les situacions diferencials que no poden veure’s afectades en règim d’igualtat per la prohibició general, excepcions lligades a les característiques de les persones usuàries o dels vehicles. També es preveuen excepcions determinades en funció d’un sostre màxim fixat pel Consell de Formentera que permeti l’entrada i la circulació de vehicles, de forma limitada per dies i amb sol·licitud prèvia dels interessats. En fi, la Llei també preveu normes relatives a la planificació i l’avaluació dels resultats de les mesures implantades, mesures de foment i estableix el corresponent règim d’inspecció i sanció.

La Llei 8/2019, de 19 de febrer, de residus i sòls contaminants de les Illes Balears (BOIB núm. 23), declara en l’exposició de motius que pretén ser una llei per a la gestió sostenible de residus, així com una eina jurídica per fer un gir cap al nou paradigma europeu, i mundial, de l’economia circular. Declara també que la generació de residus ha de disminuir, i els que es generin han de deixar de ser un residu per ser un recurs. Es tracta d’una norma que neix amb la voluntat de completar la legislació bàsica estatal (la Llei 22/2011, de 28 de juliol) i per millorar el nivell de protecció mediambiental en línia amb les darreres directives europees sobre la matèria. El títol I de la Llei conté les disposicions i els principis generals, l’objecte i finalitat de la Llei, i els principis que han de regir la planificació i la gestió dels residus, com els d’autosuficiència i proximitat, la jerarquia, les accions de sensibilització, l’educació i conscienciació, i la necessitat de la implementació progressiva del pagament per generació, real i efectiu, a través dels preus públics, tarifes i taxes. Sintèticament, pel que fa als residus, es pot dir que la filosofia que inspira la Llei és, per aquest ordre, reduir-los, reutilitzar-los, reciclar-los, valoritzar-los energèticament i, en darrer terme, eliminar-los. El títol II, relatiu al règim competencial i la planificació, determina que el Govern de les Illes Balears manté la competència en planificació de residus perillosos, la d’autorització, vigilància, inspecció i sanció de les activitats de producció i gestió de residus, la de trasllat de residus i la potestat reglamentària i de desplegament normatiu en l’àmbit regulat en la Llei; en canvi, els consells insulars mantenen la competència en planificació de residus no perillosos, el tractament insularitzat i obligatori dels residus domèstics mesclats, i els ajuntaments, en recollida i també vigilància, inspecció i sanció en l’àmbit dels residus domèstics. El títol III, relatiu als fonaments de la gestió de residus, és molt ambiciós i conté mesures concretes per a la prevenció, la reutilització i la disminució de la condició de perillositat dels residus, reducció qualitativa i quantitativa, així com per evitar el malbaratament alimentari, reduir la generació d’envasos o garantir-ne la gestió efectiva. Així, per exemple, s’estableixen restriccions i prohibicions respecte dels productes d’un sol ús, s’implanten mesures de prevenció d’envasos, es preveuen sistemes de responsabilitat ampliada de determinats productors, es regula la recollida de residus, la preparació per a la reutilització, el reciclatge i la valoració, o el compostatge domèstic i comunitari i les deixalleries municipals. El títol IV es dedica a la futura creació de l’Ens de Residus de les Illes Balears. Els títols V i VI de la Llei estan dedicats a la regulació del règim administratiu de la producció, la possessió i la gestió de residus a les Illes Balears, i quant al règim aplicable per a determinats residus, com els de construcció i demolició, els llots de les aigües residuals urbanes o els vehicles fora d’ús, pretenen complementar i adequar a la realitat i als problemes de la comunitat autònoma les previsions, més generals, de la normativa estatal. El títol VII es dedica als aspectes relatius al control dels sòls afectats per contaminació antròpica, a la declaració de sòls degradats i contaminats, al seu registre i als procediments per a la recuperació. Els dos darrers títols de la Llei fan referència, respectivament, al subministrament d’informació en matèria de producció i gestió de residus i a la inspecció, control i règim sancionador.

La següent de les normes aprovades adoptà la forma de decret llei: el Decret llei 1/2019, de 22 de febrer, de mesures urgents sobre l’explotació i el control de l’activitat de lloguer de vehicles amb conductor i altres mesures en matèria de transports terrestres (BOIB núm. 24; validació BOIB núm. 37). Aquesta norma suposa la modificació de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears, des d’una doble perspectiva. Per una part, per tal d’adaptar-la a l’Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l’Estat – Comunitat Autònoma de les Illes Balears en relació amb el Decret llei 2/2017, de 26 de maig, de mesures urgents en matèria de transports terrestres, la qual cosa implica la modificació dels art. 63.4, 74 bis i 96 bis 2 de la dita Llei 4/2014. Per una altra part, el Decret llei 1/2019 modifica també la Llei 4/2014 per tal d’adaptar-la als canvis legislatius que ha impulsat l’Administració General de l’Estat. En aquest sentit, s’estableixen determinades condicions d’explotació i control de lloguer de vehicles amb conductor, aplicables als serveis de caràcter urbà i interurbà que es prestin íntegrament a les Illes Balears, en el marc de l’habilitació prevista en el Reial decret llei 13/2018, de 28 de setembre, pel qual es modifica la Llei 16/1987, de 30 de juliol, d’ordenació dels transports terrestres, en matèria de lloguer de vehicles amb conductor.

La Llei 9/2019, de 19 de febrer, de l’atenció i els drets de la infància i l’adolescència de les Illes Balears (BOIB núm. 26), actualitza el sistema de protecció de la infància i l’adolescència de les Illes Balears arran dels canvis introduïts en el sistema en l’àmbit estatal mitjançant la Llei orgànica 8/2015, de 22 de juliol, i la Llei 26/2015, de 28 de juliol. Així mateix, la nova Llei incorpora els canvis socials i les circumstàncies i realitats que les administracions competents han hagut d’afrontar al llarg d’aquests darrers anys i, d’altra banda, intenta aclarir la distribució competencial sobre la matèria a les Illes Balears, a més de recollir i actualitzar els drets i deures de les persones menors d’edat i, en general, de revisar els aspectes que recollia fins a les hores la Llei autonòmica 17/2006, de 13 de novembre. Es tracta d’una norma molt extensa, 265 articles, que se sistematitza de la següent manera. El títol I conté les disposicions generals conduents a l’aplicació de la norma, com són l’objecte, l’àmbit d’aplicació, les modalitats d’atenció a la infància i l’adolescència o els principis rectors de l’actuació administrativa, entre els quals l’interès superior de la persona menor d’edat és considerat el suprem principi inspirador en la matèria. El títol II estableix els drets i deures de les persones menors d’edat i defineix els mecanismes de protecció corresponents. Els drets dels menors, vertaders protagonistes de la norma, s’ordenen en diversos capítols relatius a drets i llibertats civils i polítics, dret a ser oït i escoltat, drets en l’àmbit familiar, drets amb relació al benestar material i personal, amb relació a la salut i integritat, prevenció i protecció contra la violència, amb relació a l’atenció primerenca, educació i inserció formativa i laboral, relatius als serveis socials, a la cultura, el lleure, esport i medi ambient, la informació i publicitat, els establiments i espectacles públics, consum, internet i noves tecnologies i dades de caràcter personal. El títol III regula el règim competencial de les administracions públiques sobre la matèria, és a dir, el Govern, els consells insulars i els ajuntaments de les Illes Balears. La principal novetat és l’atribució als ajuntaments de la competència per dur a terme totes les actuacions materials, tècniques i jurídiques en situacions i declaracions de risc que fins llavors tenien atribuïdes els consells insulars. Ara bé, aquesta atribució de competències està prevista en règim de delegació. El títol IV regula el sistema de protecció de la infància i l’adolescència i es desenvolupa entorn de les tres actuacions de protecció: la prevenció i la detecció del risc, l’exercici de la guarda i la declaració de la situació de desemparament amb l’assumpció de la tutela. És el títol més extens de la Llei i en ell s’hi tracten qüestions com les actuacions en situacions de risc, les actuacions en situació de desemparament, la guarda i la tutela, l’acolliment i l’adopció. Per últim, s’ha de destacar dins aquest títol, la creació del Registre Autonòmic de Situacions de Risc, únic per a tota la comunitat autònoma. El títol V preveu la regulació de les actuacions amb persones menors d’edat infractores en el marc de la legislació bàsica de l’Estat i s’hi tracten qüestions com la prevenció i la reinserció, l’execució de mesures, els centres socioeducatius per al compliment de mesures privatives de llibertat, etc. El títol VI fa referència a l’organització institucional i administrativa sobre la matèria de la Llei i s’estableixen normes amb relació a la Sindicatura de Greuges, el Consell d’Infància i Família de les Illes Balears, l’Observatori de la Infància i l’Adolescència de les Illes Balears, la Comissió Interinsular de Protecció de Menors i l’Oficina Balear de la Infància i l’Adolescència. El darrer títol, en fi, està dedicat a la inspecció i al règim sancionador.

La Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica (BOIB núm. 27), és una norma molt ambiciosa, tant pel que fa al seu objecte com pel que fa a les mesures concretes que disposa. L’objecte és el compliment dels compromisos internacionals que emanen de l’Acord de París mitjançant l’ordenament de les accions encaminades a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic en les Illes Balears, així com la transició a un model energètic sostenible, socialment just, descarbonitzat, intel·ligent, eficient, renovable i democràtic. Respecte de les mesures, la Llei s’estructura en set títols. El primer, disposicions generals, defineix l’objecte, l’àmbit d’aplicació i les finalitats d’interès públic de la norma, entre les quals s’han de destacar la reducció de la dependència energètica exterior, la progressiva descarbonització de l’economia, així com la implantació progressiva de les energies renovables i la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. En el títol segon, es defineixen els principals organismes per a la governança de la política climàtica de les Illes Balears: la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic, el Consell Balear del Clima, el Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic i l’Institut Balear de l’Energia. El títol III crea i regula els instruments de planificació que hauran d’emparar les mesures necessàries per lluitar eficaçment contra els efectes del canvi climàtic, sempre respectant les estratègies i els objectius determinats per la Unió Europea i la legislació bàsica de l’Estat. En aquest sentit, es configura el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic com a principal eina planificadora, les determinacions del qual seran vinculants per al Pla Director Sectorial Energètic i per a altres tipus d’instruments. En el títol IV, dedicat a polítiques energètiques, s’aborden temes diversos: la reducció d’emissions de gasos amb efecte hivernacle, on es distingeix entre les emissions difuses i les no difuses i s’imposen un conjunt d’obligacions per a les grans i mitjanes empreses; a més, es crea el Registre balear de petjada de carboni; l’eficiència energètica, respecte de la qual s’estableixen mesures específiques per a les edificacions, tant d’obra nova com ja existents, les infraestructures públiques i les instal·lacions i aparells; les energies renovables, respecte de les quals s’estableixen mesures específiques per facilitar-ne la seva implantació per a la incorporació de renovables en edificis i aparcaments, públics i privats, per a l’obertura a la participació local en els projectes d’instal·lacions d’energia renovable, a l’hora que es fa un èmfasi especial en l’autoconsum, amb la possibilitat que els consumidors puguin abocar els excedents a la xarxa; la gestió de la demanda elèctrica i la reducció de l’ús de combustibles fòssils, entre els quals es prioritza el gas natural per les seves menors emissions. El títol V, polítiques de mobilitat i transport, inclou normes amb relació a la promoció de la mobilitat sostenible, particularment la mobilitat elèctrica, i s’estableixen pautes i calendaris de transició cap a flotes de vehicles sense emissions (s’estableix un calendari més estricte pel que fa als vehicles que funcionen amb dièsel). El títol VI preveu mesures de sensibilització i exemplificació en el camp de la contractació pública, la formació, l’ocupació, la investigació i la informació de consumidors i usuaris. El darrer títol estableix les prescripcions relatives a la disciplina en matèria de canvi climàtic i regula la inspecció i el règim sancionador.

La Llei 11/2019, de 8 de març, de voluntariat de les Illes Balears (BOIB núm. 34), actualitza la Llei 3/1998, de 18 de maig, del voluntariat, a la qual deroga, tant pel que fa als canvis produïts a la societat balear aquests darrers vint anys, com pel que fa a la legislació estatal de referència, és a dir, a la Llei 45/2015, de 14 d’octubre, de voluntariat. La Llei 11/2019 té per objecte regular, reconèixer, divulgar, promoure, fomentar i protegir el voluntariat, en tots els seus àmbits, com a forma de participació mitjançant programes de voluntariat desenvolupats per entitats de voluntariat. S’entén per voluntariat el conjunt d’accions i activitats d’interès general desenvolupades per persones físiques que tenguin un caràcter solidari i altruista, sense contraprestació econòmica i que es desenvolupin en el si d’una entitat de voluntariat, d’acord amb els seus programes de voluntariat, d’una manera lliure i voluntària, sense que puguin substituir ni amortitzar llocs de feina remunerats. La norma, a més del clàssic voluntariat social, reconeix distints àmbits d’actuació del voluntariat, com ara el voluntariat internacional de cooperació al desenvolupament, l’ambiental, el cultural, l’esportiu, l’educatiu, el sociosanitari, el comunitari, de protecció civil i d’oci i temps lliure. Així mateix, preveu tres tipus de voluntariat: presencial, no presencial i puntual o esporàdic. El règim que recull la norma es refereix exclusivament a la vinculació entre entitats i persones voluntàries, ja que el vincle amb els associats és regulat mitjançant la legislació general relativa a les associacions. Pel que fa al subjecte del voluntariat, la Llei preveu el règim de les persones voluntàries establint els seus drets i deures i declara l’anomenat document de compromís com a marc de la relació entre les persones voluntàries i les entitats de voluntariat. Es regula per primera vegada el voluntariat de les persones menors. Es defineixen les entitats de voluntariat i es regulen els seus drets i deures. Segons la norma, les entitats de voluntariat han de tenir plans de voluntariat que recullin els aspectes relatius a la gestió de les persones voluntàries en el si de l’entitat i dels diferents programes de voluntariat de l’entitat (accions concretes a desenvolupar, funcions concretes de cada persona implicada en el programa, etc.). Es regulen també les persones destinatàries dels programes de voluntariat, els seus drets i deures, i es preveu l’existència d’altres agents (centres educatius, universitats i empreses). Per últim, la Llei posa en marxa el cens d’entitats de voluntariat i impulsa el Fòrum Balear del Voluntariat com a instruments de foment i promoció del voluntariat.

La Llei 12/2019, de 12 de març, de consultes populars i processos participatius (BOIB núm. 36), té per objecte, d’una banda, la regulació dels referèndums municipals com a instruments de democràcia directa i, d’altra banda, la regulació d’algunes figures de democràcia participativa, com a manifestacions que no es poden encaixar ni en la democràcia representativa ni en la democràcia directa. Així, la Llei s’organitza en tres títols. El primer estableix les disposicions generals: objecte i àmbit d’aplicació de la Llei, per una part, i una sèrie de normes relatives a la participació ciutadana, com ara els principis orientadors d’aquesta, els drets de les persones físiques i de les entitats de participació ciutadana, les obligacions de les administracions públiques respecte de la participació ciutadana, etc. El títol II conté la regulació dels referèndums municipals, és a dir, aquells a què es refereix la Llei reguladora de les bases del règim local. Així, el referèndum municipal es defineix com l’instrument de democràcia directa per conèixer la voluntat de les persones majors d’edat, censades en un municipi, expressada mitjançant votació, sobre assumptes de la competència pròpia municipal i de caràcter local que siguin d’una especial rellevància per als interessos de la població, a través d’un procés que gaudeixi de les garanties del procés electoral. La seva celebració requereix l’autorització de l’Estat. Els temes sobre els quals incideix aquest títol II es refereixen al procediment d’iniciativa i convocatòria, a l’organització i la documentació de la consulta, la campanya informativa, el vot, l’escrutini, la proclamació de resultats i les reclamacions. La principal novetat de la Llei respecte de la normativa estatal és que es declara que el resultat del referèndum és sempre i en tot cas vinculant per a l’autoritat convocant. En el títol III de la Llei, en canvi, es creen i desenvolupen les figures de democràcia participativa, que han de contribuir al fet que els poders públics puguin prendre les decisions més encertades i ajustades a l’interès públic. A diferència del referèndum previst en el títol II, el resultat d’aquests processos participatius no és vinculant per als poders públics i poden ser posats en funcionament no només pels municipis, sinó també pel Govern de les Illes Balears i els consells insulars. El primer d’aquests mecanismes de democràcia participativa que regula la Llei és el de les consultes ciutadanes, és a dir, les consultes populars no referendàries. El subjecte participant no és el conjunt del cos electoral, sinó només aquelles persones que reunint els requisits establerts, s’hagin inscrit en el Registre Únic de Participació Ciutadana. La Llei regula extensament el procediment de consulta ciutadana: iniciativa per posar-la en funcionament, la convocatòria, les meses de consulta ciutadana, la documentació i els mitjans per a la consulta, la campanya informativa, la votació i l’escrutini, el Consell de Participació, etc. La resta d’instruments de democràcia participativa prevists en la Llei són l’audiència pública ciutadana, els fòrums de participació ciutadana i els pressuposts participatius.

La Llei 13/2019, de 29 de març, per la qual es modifica la Llei 14/2010, de 9 de desembre, de mediació familiar de les Illes Balears (BOIB núm. 42), respon a una triple finalitat. En primer lloc, a la necessitat d’adaptar la normativa autonòmica en la matèria a la Llei estatal 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en afers civils i mercantils. En aquest sentit, ara la nova Llei ja no exigeix un tipus específic de formació universitària per exercir la mediació, sinó que, en consonància amb la normativa estatal, es conforma amb un títol oficial universitari o de formació professional superior amb la realització de cursos específics en matèria de mediació impartits per institucions acreditades; d’altra banda, la inscripció en el Registre de mediadors deixa de ser obligatòria per exercir la mediació, excepte quan els mediadors treballin per al servei públic de mediació familiar de les Illes Balears, cas en què la inscripció és obligatòria. La nova Llei incorpora també el dret del menor a ser oït sense cap discriminació per edat, discapacitat o qualsevol altra circumstància, tant en l’àmbit familiar com en qualsevol procediment administratiu, judicial o de mediació que l’afecti. El segon motiu de l’aprovació de la Llei és regular el deure de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears de garantir un servei públic de mediació familiar gratuït: la norma l’adscriu a la conselleria de serveis socials, però permet que el Govern, els consells insulars i els ajuntaments puguin crear altres serveis de mediació familiar. El tercer motiu de l’aprovació de la Llei és incorporar determinades regles procedimentals amb relació a la mediació familiar duta a terme en l’àmbit de les administracions públiques. Així, per exemple, ara durant el procés de mediació les parts no poden iniciar entre si cap acció judicial o extrajudicial en relació amb les matèries tractades; ara no basta la voluntat d’una de les parts per iniciar la mediació, sinó que és necessari el concurs de les dues; l’inici de la mediació es pot produir en qualsevol moment del procés judicial; l’absència injustificada de qualsevol de les parts a les sessions de mediació s’ha d’entendre com a desistiment del procés de mediació; es regulen determinades excepcions de l’obligatorietat de confidencialitat per part del mediador, etc.

La Llei 15/2019, de 29 de març, de modificació del text refós de la Llei de consells escolars de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 112/2001, de 7 de setembre (BOIB núm. 43), respon a la voluntat de convertir el Consell Escolar de les Illes Balears en un òrgan més participatiu i democràtic atribuint-li nous objectius, ampliant la seva composició i modificant el procediment d’elecció del president i vicepresident de la institució. D’acord amb la modificació aprovada, l’informe sobre l’estat del sistema educatiu que elabora i publica anualment el Consell Escolar de les Illes Balears no ha de tenir només un contingut descriptiu, sinó que també ha de tenir un caràcter explicatiu i transformador. Per una altra banda, la Llei deixa clar ara que el Consell Escolar de les Illes Balears ha de ser consultat preceptivament no només en el procés d’elaboració de normes amb rang de decret, sinó també quan es tracti d’ordres que afectin a les matèries previstes en l’art. 6 del text refós.

La Llei 16/2019, de 8 d’abril, de l’estatut especial de capitalitat de la ciutat d’Eivissa (BOIB núm. 48), conté la proclamació legal i oficial de la ciutat d’Eivissa com a capital de l’illa, derivada del fet acreditat de ser la seu de les institucions insulars. Es crea el Consell de Capitalitat d’Eivissa com a òrgan col·legiat de caràcter permanent, l’objecte del qual és la coordinació entre el Govern de les Illes Balears, el Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d’Eivissa en allò que n’afecta les competències i responsabilitats derivades del fet de la capitalitat de l’illa d’Eivissa, com també les competències que s’estimin d’interès concurrent entre les tres administracions. La Llei estableix un mecanisme especial de finançament destinat a garantir la cobertura dels costos econòmics i socials derivats de la condició de capitalitat d’Eivissa. D’aquesta manera, els pressuposts generals de la comunitat autònoma i els del Consell insular d’Eivissa hauran d’incloure una consignació específica per a inversions territorialitzades en el municipi d’Eivissa. La quantitat total de la inversió anual es determinarà conforme a l’estudi i la valoració de costs elaborat pel Consell de Capitalitat i s’aplicarà segons els objectius que es determinin en el si d’aquest Consell de Capitalitat. La comunitat autònoma assumirà el setanta per cent de la quantitat total de la inversió anual i el trenta per cent restant serà assumit pel Consell Insular d’Eivissa. Durant el primer quadrienni següent a l’entrada en vigor de la Llei, i mentre no s’hagi constituït el Consell de Capitalitat, la quantitat anual destinada a inversions territorialitzades serà com a mínim de cinc milions d’euros.

La Llei 18/2019, de 8 d’abril, de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de les Illes Balears (BOIB núm. 48), deroga la Llei 1/2002, de 19 de març, de cultura popular i tradicional. D’acord amb la Llei, s’entén per patrimoni cultural immaterial els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques, juntament amb els instruments, els objectes, els artefactes i qualsevol altre suport material vinculat als béns immaterials objecte de salvaguarda, així com els espais, els llocs i els itineraris culturals i naturals que li són inherents, i que les comunitats, els grups i, en alguns casos, les persones reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural. Però als efectes d’aquesta norma, tan important com el concepte de patrimoni cultural immaterial és el de salvaguarda, ja que només és objecte de salvaguarda el patrimoni cultural immaterial compatible amb els instruments internacionals de drets humans i amb respecte mutu entre les comunitats, els grups i les persones, amb la protecció, el respecte i la dignitat dels animals i amb el desenvolupament sostenible. La Llei s’ordena en sis capítols. Al primer s’hi estableix l’objecte de la Llei, es defineix el patrimoni cultural immaterial i es descriu com es manifesten i es fixen els conceptes de salvaguarda i de portadors. S’entén per portadors aquelles comunitats, grups o persones que reconeixen la manifestació immaterial com a part del seu patrimoni cultural immaterial, com també els deures d’actuació i els objectius generals que han de perseguir les administracions en aquesta matèria. El capítol II estableix el règim de salvaguarda, posant èmfasi en la documentació i l’inventari. El reconeixement i la valoració del patrimoni cultural immaterial es formalitza jeràrquicament mitjançant la declaració de Bé d’Interès Cultural Immaterial Compartit, en el cas de béns comuns en tot l’arxipèlag; de Bé d’Interès Cultural Immaterial, i de Bé Catalogat Immaterial, mitjançant un procediment declaratori que conclou amb la inscripció en els registres pertinents. En el capítol III es detallen les mesures de salvaguarda dels béns culturals immaterials declarats d’interès cultural, es garanteix la seva accessibilitat i es determinen les exigències a les que obliga la seva declaració, tant pel que fa al planejament urbanístic, com pel que fa a la protecció dels béns materials vinculats. En el capítol IV s’hi estableixen les actuacions i mesures de protecció, promoció i foment del patrimoni cultural immaterial, mitjançant actuacions en matèria d’educació, de protecció i d’igualtat, així com de mesures de promoció cap a l’exterior i els intercanvis entre les diferents illes i de foment amb la convocatòria de línies d’ajudes. Els dos darrers capítols estan dedicats a la creació d’òrgans consultius de les administracions de les Illes Balears en matèria de la Llei i a les associacions i fundacions d’interès de patrimoni cultural immaterial.

Per últim s’ha de deixar constància que també el Reglament del Parlament de les Illes Balears (BOIB núm. 49), norma amb força de llei, ha sofert una extensa reforma que, amb no massa encert, ha regulat noves matèries com l’anomenat parlament obert (comissió de participació ciutadana, la participació ciutadana al procediment legislatiu i les preguntes d’iniciativa ciutadana), les declaracions institucionals, els intergrups parlamentaris, la figura del diputat no adscrit, la introducció de les noves tecnologies en el dia a dia de l’activitat de la cambra, l’establiment de mesures de transparència amb relació a les subvencions als grups parlamentaris, la remoció del càrrec del president i altres membres de la Mesa del Parlament, etc.

Ja a la X Legislatura, es va dictar el Decret llei 2/2019, de 4 d’octubre, pel qual s’estableixen ajudes puntuals per pal·liar els impactes econòmics produïts pel concurs de creditors de l’agència de viatges majorista Thomas Cook sobre l’economia de les Illes Balears (BOIB núm. 136; validació BOIB núm. 147). El Decret llei estén l’àmbit d’aplicació no només a la situació en què es troben els treballadors de la dita empresa, sinó també als treballadors (també residents a les Illes Balears) d’altres empreses que a causa de la relació empresarial amb Thomas Cook puguin causar concurs de creditors en els pròxims mesos. Amb aquesta finalitat, el Decret llei regula el marc per establir i regular dos programes d’ajudes que es podran aprovar en un termini màxim de dos mesos: un destinat a empreses que contractin els serveis de persones afectades per l’acomiadament col·lectiu a conseqüència del procés concursal i un altre destinat directament als treballadors afectats mentre el procediment concursal es tramita. Així mateix, el Decret llei fixa un règim especial per a les ajudes que s’hi estableixen, com també normes de control intern i de règim sancionador.

2. Decrets

També el número de decrets aprovats pel Govern de les Illes Balears durant el temps a què aquesta crònica es refereix és molt elevat. Per la seva transcendència s’ha de destacar, en primer lloc, el Decret 36/2019, de 10 de maig, pel qual es regulen els habitatges desocupats, el Registre d’habitatges desocupats de grans tenidors i el procediment de cessió obligatòria per part dels grans tenidors (BOIB núm. 64). Així mateix, és remarcable l’aprovació del Decret 20/2019, de 15 de març, pel qual es regula la bonificació en les tarifes dels serveis regulars de transport marítim interinsular per a les persones residents a la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 35), d’una banda, i del Decret 40/2019, de 24 de maig, pel qual s’aprova el Reglament marc de coordinació de les policies locals i es modifica el Decret 55/2017, de 15 de desembre, del Fons de Seguretat Pública de les Illes Balears (BOIB núm. 70). Igualment, mitjançant el Decret 32/2019, de 10 de maig, s’aprovà el Reglament del personal voluntari de protecció civil de les Illes Balears (BOIB núm. 64).

El règim de les ajudes urgents i de caràcter excepcional per reparar i pal·liar pèrdues i danys produïts per les pluges a la comarca de Llevant de Mallorca el dia 9 d’octubre de 2018 s’ha regulat mitjançant els decrets 35/2018, de 2 de novembre, 39/2018, de 16 de novembre, i 5/2019, de 25 de gener (BOIB núm. 138, 144 i 12, respectivament).

El català ha estat també objecte de l’atenció del Govern. Així, hem d’esmentar el Decret 49/2018, de 21 de desembre, sobre l’ús de les llengües oficials en l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 160), el Decret 21/2019, de 15 de març, d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana (BOIB núm. 35) i el Decret 24/2019, de 29 de març, pel qual es modifica el Decret 64/2002, de 3 de maig, de creació del Consell Social de la Llengua Catalana (BOIB núm. 41).

En matèria de casinos, jocs i apostes, s’ha de cridar l’atenció de l’aprovació del Reglament de màquines de joc, empreses, establiments dedicats a la seva explotació i altres normes en matèria de joc, mitjançant el Decret 43/2019, de 24 de maig, i de l’aprovació del Reglament de salons de joc, a través del Decret 42/2019, també de 24 de maig (ambdós, BOIB núm. 71).

Altres decrets dels quals s’ha de deixar constància són el Decret 14/2019, de 15 de març, de notificació i comunicació electròniques en l’àmbit de l’Agència Tributària de les Illes Balears (BOIB núm. 35), el Decret 38/2019, de 17 de maig, pel qual s’estableixen els principis generals i la normativa complementària en matèria de museus i col·leccions museogràfiques de les Illes Balears (BOIB núm. 67) i el Decret 64/2019, de 2 d’agost, pel qual s’estableix el règim d’admissió d’alumnes als centres sostinguts totalment o parcialment amb fons públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que substitueix el Decret 37/2008 (BOIB núm. 107).

II. Estat

Pel que fa a les normes estatals que han de tenir una especial incidència en l’àmbit de les Illes Balears, hem de destacar el Reial decret llei 4/2019, de 22 de febrer, del règim especial de les Illes Balears (BOE núm. 47). Són diverses les qüestions tractades en aquesta norma. Així s’estableixen els mecanismes de cooperació entre l’Administració General de l’Estat i l’Administració autonòmica de les Illes Balears, que s’articulen bàsicament mitjançant la Comissió Mixta d’Economia i Hisenda prevista en l’art. 125 de l’Estatut d’autonomia. D’altra banda, s’hi contenen en la norma distintes mesures referents al sector energètic (planificació energètica, preu de l’energia elèctrica, dels gasos combustibles i hidrocarburs, la retribució de l’activitat de producció d’energia elèctrica, la transició energètica i l’electrificació dels ports de la comunitat autònoma); al transport aeri i marítim de persones (bonificacions, declaració d’obligació de servei públic o contractació pública de l’esmentat transport); al transport aeri i marítim de mercaderies i residus, al transport terrestre i al sector nàutic. Per últim, el Reial decret llei preveu la creació d’un factor d’insularitat de les Illes Balears, com a dotació que a cada exercici s’inclourà en la llei de pressuposts generals de l’Estat.

Altres normes que afecten intensament les Illes Balears són el Reial decret llei 12/2019, d’11 d’octubre, pel qual s’adopten mesures urgents per pal·liar els efectes de l’obertura de procediments d’insolvència del grup empresarial Thomas Cook (BOE núm. 246) i el Reial decret llei 2/2019, de 25 de gener, pel qual s’adopten mesures urgents per pal·liar els danys causats per temporals i altres situacions catastròfiques (BOE núm. 23).

 

Etiquetado con: ,