ACTIVITAT NORMATIVA

(gener – juny 2003)

Lluís Isern Estela Lletrat del Parlament de les Illes Balears

I. Illes Balears.

/. Lleis.

A l’hora dc fer un repàs a l’activitat normativa de les Illes Balears de 2003, hem de recor­dar que aquest any hi va haver eleccions al Parlament de les Illes Balears, per la qual cosa, d’una banda, el període de sessions de la Cambra legislativa ha estat més breu del que és habitual i, de l’altra, el Govern de les Illes Balears ha actuat com a govern en funcions des (fe l’endemà de les eleccions al Parlament fins a la presa de possessió del nou Govern. Ara bé, això no ha suposat, en realitat, una minva ni en el nombre ni en la importància de les normes aprovades.

Cinc han estat les lleis dictades pel Parlament de les Illes Balears durant els sis primers mesos de l’any 2003. Cada una d’aquestes cinc lleis, a més, pot ser considerada com una llei de capçalera en la matèria respectiva. Consegüentment, perquè cap d’aquestes cinc lleis no és més important que les altres, les revisarem per ordre cronològic.

Així, en primer lloc, destacarem la Llei 1/2003, de 20 de març, de cooperatives de les Illes Balears (BOIB núm. 42). L’objectiu declarat d’aquesta Llei és «fonamentar la cons­titució de cooperatives i donar una resposta viable a les demandes de la societat, a més d’aconseguir la consolidació econòmica de les ja existents». En aquest sentit, en el pensa­ment del legislador es pot descobrir la voluntat de combinar adequadament dues qües­tions importants: la fidelitat als principis cooperatius (que parteixen de la denominada Declaració de Manchester) i, a la vegada, l’operativitat de les cooperatives, la seva flexibi­litat i la seva funcionalitat. No podem oblidar que s’ha dit que les cooperatives són empre­ses singulars que, des del marc de l’economia de mercat, aporten a la societat aspectes de l’economia social com són ara la democràcia i la solidaritat, fent prevaler sempre les per­sones per damunt el capital, sense que per això es perdi eficiència ni es deixin d’obtenir beneficis.

La Llei, que és molt extensa (152 articles), s’ordena en tres títols: «De la societat coope­rativa», «De l’administració pública i de les societats cooperatives» i «De l’associacionisme cooperatiu». Aquestes disposicions a part de reyular les particularitats pròpies de les cooperatives i que ja trobam en altres normes de l’Estat o d’altres comunitats autòno­mes— incorporen algunes novetats que mereixen ser ressenyades. Entre les qüestions que podem considerar tradicionals, hem de destacar la definició dc societat cooperativa, el pro­cediment constitutiu de la cooperativa, el règim dels socis, l’organització social, les classes de cooperatives, etc. Entre les novetats de la Llei 1/2003, podem esmentar el fons de reser­va i reemborsament de les aportacions dels socis que puguin haver perdut valor a causa de la inflació, el qual es liquida en el moment de la baixa del soci de la cooperativa; aquest fons s’ha de dotar amb el 10% dels beneficis anuals generats. També podem esmentar com a novetat l’anomenat «balanç social», que ha de permetre avaluar l’acompliment dels objectius fixats, la participació social, les col·laboracions amb d’altres cooperatives, les aportacions a l’entorn social, així com el diagnòstic de les fortaleses i les debilitats de la cooperativa. Per últim, s’ha de destacar eí caràcter exhaustiu del règim sancionador con­tingut a la Llei.

La segona de les lleis aprovades durant l’any 2003 ha estat la Llei 2/2003, de 20 de març, d’organització institucional del sistema universitari de les Illes Balears (BOIB núm. 42). Aquesta norma, que té com a marc de referència la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats, pretén reforçar l’arquitectura institucional universitària de les Illes Balears i es fonamenta en quatre principis bàsics o estructurals: a) definició de la uni­versitat com a servei públic de titularitat autonòmica; b) respecte a l’autonomia univer­sitària; c) delimitació de les funcions i de les competències de cada una de les institucions i òrgans de govern —UIB, Consell Social de la UIB i Govern de les Illes Balears— implicats en les polítiques universitàries, i d) el foment de la cultura del diàleg en el desenvolupa­ment de les polítiques universitàries de totes les institucions implicades.

A més dels quatre principis esmentats, en la Llei 2/2003 hi podem identificar tres objec­tius específics, a cadascun dels quals correspondria un dels tres títols que integren la Llei. Són els següents: 1) regulació (objecte, funcions i composició) del Consell Social de la Universitat com a òrgan col·legiat de la UIB a través del qual es canalitza la participació de la societat (la Llei 2/2003, conseqüentment, deroga la Llei 3/2000, de 20 de març, del Consell Social de la Universitat de les Illes Balears); 2) reconeixement legislatiu de l’Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears com a institució responsable de l’avaluació del sistema universitari balear, i 3) creació de la Junta de Coordinació Universitària de les Illes Balears com a òrgan de consulta, d’assessorament i de coordinació entre els òrgans i les institucions amb competències universitàries, regulant-ne, a més, la composició i les atri­bucions.

Pel que fa a la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 44), hem de destacar, en pri­mer lloc, que va ser una norma aprovada amb un alt grau de consens en seu parlamentà­ria, la qual cosa, prima fatie, li atorga unes bones perspectives de continuïtat i estabilitat

La Llei 3/2003 culmina (juntament amb la Llei de consells insulars, la Llei del Govern i la Llei de patrimoni) una renovació de l’estructura institucional de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Aquesta renovació s’havia fet necessària atès que, en alguns casos, les nor­mes que hi havia tenien ja dues dècades d’existència, i atesa, per una altra banda, l’as­sumpció per la comunitat autònoma de les Illes Balears d’importantíssimes competències durant aquests darrers vint anys (educació, sanitat, etc.).

Aquesta Llei regula, en el marc del règim jurídic comú a totes les administracions públi­ques (Llei 30/1992, de 26 de novembre), l’organització i el funcionament de l’Administració de la comunitat autònoma, com també les especialitats del procediment que hi són aplicables. Amb aquesta finalitat, la Llei 3/2003 s’estructura en set títols, la denominació dels quals és prou expressiva del seu contingut i ens allibera, per tant, de fer un esbós de cadascun: títol I, «Principis generals»; títol II, «L’organització de l’Administració de la comunitat autònoma»; títol III, «La competència»; títol IV, «Drets dels ciutadans»; títol V, «L’activitat administrativa»; títol VI, «Serveis jurídics» i títol VII, «De les relacions de l’Administració de la comunitat autònoma amb les altres administracions públiques».

Ara bé, no podem defugir de remarcar algunes de les novetats principals de la Llei. Així, per exemple: l’autorització de l’ús de les noves tecnologies en les relacions administratives; l’agrupació dels drets dels ciutadans en una sola llista; la definició de les instruccions, les circulars i les ordres de servei per primera vegada en el dret autonòmic balear; l’ús de la llengua catalana com a regla general en l’activitat administrativa; el recurs especial en matèria de contractació administrativa i la regulació del recurs en interès de la delegació (provinent de la Llei de consells insulars). Pel que fa a les relacions de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears amb la resta de les administracions públiques, s’hi perfilen les figures dels plans d’actuació conjunta i dels convenis de col·laboració, matèria en la qual s’ha de destacar com a novetat la creació del Registre de Convenis i Acords subs­crit per l’Administració de la comunitat autònoma.

Una altra de les matèries seleccionades pel legislador autonòmic per regular durant el darrer període de sessions de la 5a legislatura han estat els museus. Malgrat que a la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears, ja trobam algunes referències als museus i a alguns aspectes de la seva regulació, és a la Llei 4/2003, de 26 de març, de museus de les Illes Balears (BOIB núm. 44), on es dóna plenitud a l’orde­nament jurídic balear sobre la matèria, tant des del punt de vista conceptual com organit- zatiu, de gestió o de planificació.

La Llei 4/2003 parteix dels conceptes de «museu» (art. 2) i de «col·lecció museogràfica» (art. 3) per ordenar l’acció administrativa i de foment. Així, estableix les condicions perquè es pugui produir el reconeixement com a museu o com a col·lecció museogràfica, fixa el procediment que cal desenvolupar per aconseguir aquest objectiu i atribueix en qualsevol cas als consells insulars fer aquest reconeixement.

Pel que fa a l’estructura organizativa, la Llei crea les xarxes insulars de museus com a conjunt organitzat de museus i de col·leccions museográfiques. A més, es crea el Registre General de Museus i Col·leccions Museográfiques i s’atribueix als consells insulars la crea­ció dels registres insulars de museus. Altres òrgans que crea la Llei són la Junta Interinsular de Museus i la Comissió Tècnica Insular de Museus. La Junta neix amb l’objectiu de facili­tar l’intercanvi d’informació, la cooperació i la coordinació entre els consells i e Govern de les Illes Balears. La Comissió Tècnica Insular de Museus que ha de crear cada un dels con­sells insulars farà funcions d’òrgan consultiu tècnic en matèria de museus.

Per últim, mereix destacar la preocupació de la Llei per delimitar amb claredat total les competències que corresponen a les diferents administracions públiques en la política de museus, per a la qual cosa dedica un títol sencer a regular, successivament, les com­petències de la comunitat autònoma de les Illes Balears, les dels consells insulars i les dels ajuntaments.

La darrera de les lleis aprovades al Parlament de les Illes Balears durant el primer semes­tre de 2003 ha estat la Llei 5/2003, de 4 d’abril, de salut de les Illes Balears (BOIB núm. 55). Aquesta Llei, d’acord amb la seva exposició de motius, pretén recollir «totes les accions relacionades amb la salut dels ciutadans, de manera integral i integrada, i començar per la formulació dels drets dels usuaris enfront dels processos assistenciaís en l’àrea sanitària, per continuar amb l’ordenació dels recursos sanitaris de les Illes, territo­rialment i de manera funcional, i finalitzar amb les accions del sistema sanitari públic de les Illes Balears». I, efectivament, la Llei s’ordena en un títol preliminar i sis títols, confor­mement a la voluntat expressada.

Si els principis informadors en què es fonamenta l’articulació del dret a la protecció de la salut en el sistema sanitari públic de les Illes Balears es recullen en el títol preliminar, els drets i els deures dels ciutadans en l’àmbit sanitari es reflecteixen en el títol I, que distin­geix entre els drets bàsics i els drets dels usuaris dels distints serveis públics.

El títol II de la Llei regula el sistema sanitari públic de les Illes Balears com un conjunt de recursos, normes, mitjans organitzatius i accions orientats a satisfer el dret a la protecció de la salut, i encarrega el funcionament del sistema al Govern i a l’administració sanitària. Convé destacar d’aquest títol la regulació que fa del Pla de Salut com a principal instru­ment estratègic de planificació i coordinació sanitària, que s’ha de complementar amb el Pla sociosanitari i altres plans més específics.

Després de regular les competències i les funcions de les diverses administracions públi­ques que actuen en matèria sanitària a les Illes Balears (títol III) i la intervenció pública en relació amb la salut individual i col·lectiva (títol IV), la Llei se centra en el Servei de Salut de les Illes Balears com a eix principal de l’organització sanitària pública dels serveis sanitaris (títol V). És definit com a ens públic, de caire autònom, dotat de personalitat jurídica i patri­moni propis, amb plena capacitat d’actuar i al qual s’encomana la gestió dels serveis públics assistencials.

Encara dins el títol V, la Llei recull l’ordenació funcional dels serveis assistencials, estruc­turada en els nivells d’atenció sanitària primària, especialitzada i d’urgències. En canvi, l’or­denació sanitària territorial del sistema sanitari públic de les Illes se situa en el títol VI, on es detalla l’organització del Servei de Salut en àrees de salut, com a estructura bàsica del sistema, en sectors sanitaris i en zones bàsiques de salut.

2. Decrets.

Examinades les normes amb rang de llei aprovades pel Parlament de les Illes Balears, convé ara destacar algunes de les normes reglamentàries aprovades per l’executiu balear durant el sis primers mesos de 2003.

Així, sense ànim d’exhaustivitat, podem esmentar, per exemple, el Decret 9/2003, de 7 de febrer, pel qual es regulen les queixes i les iniciatives presentades a l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 21); el Decret 17/2003, de 21 de febrer, pel qual es regula la pesca amb arts menors a les aigües interiors de les Illes Balears (BOIB núm. 28); el Decret 20/2003, de 28 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de supressió de barreres arquitectòniques (BOIB núm. 36), dictat per desplegar la Llei 3/1993, de 4 de maig, i per substituir l’obsolet Decret 96/1994, de 27 de juliol (i, per tant, el deroga).

Per una altra banda, les reformes operades durant aquests últims anys a la Llei regula­dora del Consell Consultiu de les Illes Balears han fet necessària una modificació del Reglament orgànic d’aquest òrgan superior consultiu de les Illes Balears, la qual cosa s’ha duit a terme mitjançant el Decret 24/2003, de 28 de març (BOIB núm. 51).

Mereix també la pena destacar l’aprovació del Decret 42/2003, de 2 de maig, pel qual es modifica el Decret 92/1989, de 19 d’octubre, de regulació d’òrgans rectors de les cai­xes d’estalvis amb domicili social a les Illes Balears, i es regula l’obra social de les caixes d’estalvis que operin a les Illes Balears (BOIB núm. 62), que completa el cos normatiu dic­tat fins aleshores en aquesta matèria.

Altres normes balears de rang inferior a la llei que s’han de remarcar són: el Decret 44/2003, de 2 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de voluntaris de protecció civil de les Illes Balears (BOIB núm. 65); el Decret 45/2003, de 2 de maig, pel qual es regulen els acolliments familiars i l’adopció (BOIB núm. 65); l’Ordre del conseller d’Hisenda i Pressuposts de 21 de maig de 2003 per la qual es regula el procediment per a la presen­tació i el pagament telemàtic de tributs la gestió dels quals correspongui a l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 75) i, finalment, el Decret 50/2003, de 9 de maig, pel qual es constitueix un centre d’intercanvi de drets d’ús agrari de l’aigua (BOIB núm. 76).

II. Estat.

Pel que fa a les normes aprovades per les institucions estatals, crida poderosament l’a­tenció el nombrós bloc de lleis en matèria penal i penitenciària, dictades en molts de casos com a conseqüència de la xacra terrorista. Així, n’hem d’esmentar les següents:

Llei orgànica 1/2003, de 10 de març, per a la garantia de la democràcia en els ajun­taments i la seguretat dels regidors (ara bé, aquesta Llei té molta rriés importància des del punt de vista del règim electoral, que des de la perspectiva penal).

Llei 2/2003, de 12 de març, de modificació de la Llei 32/1999,de 8 d’octubre, de solidaritat amb les víctimes del terrorisme.

Llei 3/2003, de 14 de març, sobre l’ordre europea de detenció i lliurament.

Llei orgànica 2/2003, de 14 de març, complementària de la Llei sobre l’ordre euro­pea de detenció i lliurament.

• Llei 1 1/2003, de 21 de maig, reguladora dels equips conjunts d’investigació penal en l’àmbit de la Unió Europea.
• Llei orgànica 3/2003, de 21 de maig, complementària de la Llei reguladora dels equips conjunts d’investigació penal en l’àmbit de la Unió Europea, per la qual s’es­tableix el règim de responsabilitat penal dels membres destinats als esmentats equips quan actuïn a Espanya.

Llei 12/2003, de 21 de maig, de prevenció i bloqueig del finançament del terrorisme. Llei orgànica 4/2003, de 21 de maig, complementària de la Llei de prevenció i blo­queig del finançament del terrorisme, per la qual es modifica la LO 6/1985, del Poder Judicial, i la Llei 29/1998, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.

Llei orgànica 5/2003, de 27 de maig, de modificació de la Llei orgànica del Poder Judicial, general penitenciària i de demarcació i planta judicial.

• Llei 17/2003, de 29 de maig, per la qual es regula el Fons de Béns Decomissats per tràfic il·lícit de drogues i altres delictes relacionats.
• Llei orgànica 6/2003, de 30 de juny, de modificació de la Llei orgànica 1/1979, de 26 de setembre, general penitenciària.

Llei orgànica 7/2003, de 30 de juny, de mesures de reforma per al compliment inte­gre i efectiu de les penes.

Una altra matèria que també ha merescut l’atenció del legislador estatal ha estat l’e­conòmica. D’entre les normes aprovades, en destacam, en primer lloc, la Llei 7/2003, d’1 d’abril, de la societat limitada nova empresa, per la qual es modifica la Llei 2/1995, de societats de responsabilitat limitada (SRL). Aquesta Llei crea dins les SRL un nou tipus de societat simplificada i delimitada per un capital social d’un mínim de 3.012 € i un màxim de 120.200 €, amb cinc socis (persones físiques) com a màxim i un objecte social amplíssim Es dota aquestes societats d’algunes mesures fiscals específiques i s’introduei­xen modificacions en el règim successori, per a la qual cosa es modifiquen tres articles del Codi civil La Llei cerca, en definitiva, remoure els obstacles administratius que dificulten la constitució i el desenvolupament de les activitats de les petites empreses.

La segona de les normes econòmiques que destacam és el Reial decret llei 2/2003, de 25 d’abril, de mesures de reforma econòmica Aquesta norma amb rang de llei té incidència sobre les petites i les mitjanes empreses, sobre la política d’habitatge (especial­ment pel que fa al lloguer), sobre l’acció protectora de la Seguretat Social dels treballadors autònoms, sobre mesures d’estímul fiscal dels que participin activament en la millora del medi ambient i l’ús d’energies renovables (bonificacions a l’IBI) i, finalment, sobre el mer­cat hipotecari, abaratint les novacions i subrogacions hipotecàries. Finalment, pel que fa a la matèria econòmica, no podem deixar d’esmentar també la Llei 10/2003, de 20 de maig, de mesures urgents de liberalització en el sector immobiliari i de transports

Per una altra banda, la salut també ha estat objecte de regulació pel legislador estatal. La Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut, estableix un marc legal per a les accions de coordinació i cooperació de les administracions públiques sanitàries que permeti garantir la qualitat, l’equitat i la participació social en el Sistema Nacional de Salut, un cop que totes les comunitats autònomes han assumit les competències en matèria de salut. Amb la finalitat d’aconseguir una homogeneïtzació entre totes les administracions amb competències en matèria de salut, es regulen l’orde­nació de les prestacions; la planificació i la formació de professionals; la investigació; la cooperació entre el sector públic i el privat; el sistema d’informació i alerta de tota la xarxa sanitària i les actuacions coordinades entre l’Estat i les comunitats autònomes, tant en matèria de salut com en matèria de seguretat alimentària.

Per últim, en matèria de contractació administrativa, hem d’esmentar la Llei 13/2003, de 23 de maig, reguladora del contracte de concessió d’obres públiques. Aquesta Llei, des del punt de vista de la tècnica normativa, ha optat per inserir la regulació especí­fica d’aquest tipus de contracte dins la Llei de contractes de les administracions públiques, text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny.