ACTIVITAT NORMATIVA

(juliol 2003 – setembre 2004)

Lluís Isern Estela Lletrat del Parlament de les Illes Balears

I. Illes Balears

1. Lleis

El Parlament de les Illes Balears ha aprovat nou lleis entre l’1 de juliol de 2003 i el 30 de setembre de 2004. Lògicament, les matèries regulades són molt diverses i heterogènies entre si, la qual cosa dificulta fer-ne una exposició sistemática.

Ara bé, hi ha una característica comuna a algunes d’elles. Es tracta d’un grup de nor­mes que, independentment de la importància política o la transcendència pràctica respec­tives, tenen una extensió breu (d’un, dos o tres articles) o un contingut quasi bé predeter­minat per lleis vigents; en definitiva, són textos jurídics d’una gran simplicitat. Comencem, doncs, per les lleis més senzilles.

En primer lloc, ens referim a la Llei 6/2003, de 8 de juliol, de modificació de la Llei 14/2001, de 29 d’octubre, d’atribució de competències als consells insulars en matè­ria de serveis socials i seguretat social (BOIB núm. 99). Es tracta d’una llei d’un sol arti­cle (aprovada mitjançant el procediment previst al Reglament del Parlament de tramitació directa i en lectura única i, a més, fora del període ordinari de sessions) que té com a objec­tiu simplement diferir la data d’efectivitat de l’atribució de les esmentades competències al Consell Insular de Mallorca, des del 30 de juny de 2003 fins al’l de gener de 2004. Segons l’exposició de motius de la Llei, des de l’aprovació de la Llei 14/2001 s’han evidenciat una sèrie de disfuncions (bàsicament, amb relació al cost efectiu de la transferència de les com­petències) que aconsellen, pel que fa al Consell Insular de Mallorca, un retard en la data d’e­fectivitat de l’atribució de les competències en matèria de serveis socials i seguretat social.

També d’article únic, però amb una transcendència jurídica, econòmica i, sobretot, política molt major ha estat la Llei 7/2003. de 22 d’octubre, per la qual es deroga la Llei 7/2001, de 23 d’abril, de l’impost sobre estades a empreses turístiques d’a­llotjament, destinat a la dotació del fons per a la millora de l’activitat turística i la preservació del medi ambient (BOIB núm. 148). L’impost conegut com a ecotaxa es va crear (mitjançant l’esmentada Llei 7/2001) amb la intenció d’aconseguir més recursos per finançar les polítiques necessàries perquè l’activitat turística pogués continuar desenvolu­pant-se harmònicament, i atesa la substancial identitat que hi havia, a judici del legislador autonòmic en aquell moment, entre l’activitat turística i l’estada als establiments turístics d’allotjament. La nova majoria constituïda després de les eleccions del maig de 2003 al Parlament de les Illes Balears va entendre que el finançament de les infraestructures i de les polítiques públiques relacionades amb el medi ambient i l’activitat turística podia con­tinuar duent-se a terme sense la necessitat de gravar les estades a establiments turístics d allotjament, raó per la qual es derogà la Llei 7/2001. L’entrada en vigor de la Llei 7/2003 dugué com a conseqüència la retirada del recurs d’inconstitucionalitat interposat en el seu moment pel president del Govern de l’Estat contra la Llei creadora de l’impost.

D’extensió breu i amb un contingut prefixat per la Llei 8/1986, de 26 de novembre, electoral de la comunitat autònoma de les Illes Balears, ens hem de referir ara a la Llei 1/2004, de 19 de febrer, de crèdit extraordinari per a subvencions electorals (BOIB núm. 29). Efectivament, la llei electoral esmentada disposa que la comunitat autònoma de les Illes Balears ha de subvencionar les despeses electorals d’acord amb el procediment previst i que, durant el mes següent a la tramesa de l’informe de la Sindicatura de Comptes (en aquest cas, l’aprovat pel Consell de la Sindicatura el 3 de desembre de 2003), el Consell de Govern ha de presentar al Parlament de les Illes Balears un projecte de llei de crèdit extraordinari per l’import de les subvencions que s’hagin d’adjudicar als partits, a les federacions, a les coalicions o a les agrupacions d’electors que participin a les eleccions corresponents (en aquest cas, les del 25 de maig de 2003), subvencions que s’han de fer efectives durant els cent dies posteriors a l’aprovació de la llei pel Parlament. D’acord amb tot això, la Llei 1/2004 va concedir (tot tenint en compte les bestretes ja atorgades) un crè­dit extraordinari per un import de 976.650,50 €.

Igualment breus i amb una regulació molt senzilla (que respon a allò disposat a la Llei 10/1998, de 14 de desembre, de col·legis professionals de les Illes Balears) són la Llei 2/2004, de 2 de març, de creació del Col·legi Oficial d’Enginyers en Informàtica de les Illes Balears (BOIB núm. 35) i la Llei 3/2004, de 2 de març, de creació del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics en Informàtica de les Illes Balears (BOIB núm. 35). Es trac­ta de dos textos amb un contingut pràcticament idèntic (i igualment similar al d’altres lleis de creació de col·legis professionals) que regulen les qüestions següents: la creació del col·legi i les normes de funcionament, els requisits per a la col·legiació, l’àmbit territorial del col·legi i els tràmits per posar en funcionament el col·legi (que s’encomana a una comissió gestora). Curiosament, pel que fa a la polèmica qüestió de la necessitat de col·legiació per a l’exercici professional, la Llei fa una remissió completa a allò disposat a la legislació bàsica estatal, sense pronunciar-s’hi en cap sentit.

Per últim, entre aquest grup de lleis d’una extensió breu, hem d’esmentar la Llei 8/2003, de 25 de novembre, de mesures urgents en matèria d’ordenació territori­al i urbanisme a les Illes Balears (BOIB núm. 168). Aquesta Llei incideix sobre tres lleis, ja sigui per a modificar-les o per a derogar-les.

L’article 1, sota l’epígraf «Modificació de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de directrius d’or­denació territorial de les Illes Balears i de mesures tributàries» adopta una sèrie de dispo­sicions amb relació als plans territorials insulars: amplia el termini màxim per aprovar el pla territorial insular de Mallorca i d’Eivissa i Formentera (sis anys des de l’entrada en vigor de la Llei 8/2003); introdueix una nova norma transitòria que possibilita que el pla territorial insular pugui mantenir la classificació com a urbanitzable dels terrenys que, tot i situar-se a la zona costanera, es trobin integrats dins el teixit urbà existent; per últim, modifica la matriu d’ordenació del sòl rústic.

L’article 2, anomenat «Modificació de la Llei 1/1991, de 30 de gener, d’espais naturals i de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears», fixa en cinc hectàrees per a Eivissa i en tres hectàrees per a Formentera la parcel·la mínima per cons­truir-hi un habitatge aïllat a les àrees naturals d’especial interès; d’altra banda, augmenta la superfície mínima de parcel·la a l’efecte d’edificació d’habitatge unifamiliar a les àrees naturals d’especial protecció de les illes d’Eivissa i de Formentera (2,5 Ha i 1,5 Ha, respec­tivament); finalment, es preveuen, només per a Eivissa i Formentera, les condicions espe­cials de parcel·la mínima a sòl afectat per la Llei 1/1991, de 30 de gener (ja esmentada) en determinades transmissions mortis causa i de donacions entre pares i fills, tot establint, a més, condicions de manteniment de la titularitat de la propietat.

Finalment, la disposició derogatòria abroga la Llei 4/2000, de 22 de març, de moratò­ria de construcció i ampliació de camps de golf a les illes Pitiüses.

La Llei 4/2004, de 2 d’abril, de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears (BOIB núm. 50), substitueix íntegrament la Llei 1/1987, de 18 de febrer (a la qual, en con­seqüència, deroga) amb l’objecte de donar un tractament uniforme i sistematitzar la regu­lació de la Sindicatura, sense perjudici, a més, de dur a terme una major concreció legis­lativa sobre determinats aspectes que ho requerien. És, en definitiva, una actualització necessària d’una llei de l’any 1987 que havia quedat antiquada sense que ni tan sols fos mai aplicada ja que, com es recordarà, la Sindicatura de Comptes no es constituí efectiva­ment fins al mes de febrer de 2003.

La Llei 4/2004 compta amb quaranta articles ordenats en cinc títols. D’acord amb el títol I de la Llei (naturalesa, àmbit d’actuació i funcions), la Sindicatura de Comptes és l’òr­gan al qual correspon la fiscalització externa de l’activitat econòmica, financera i compta­ble del sector públic de les Illes Balears (Administració autonòmica, consells insulars i enti­tats locals radicades a les Illes Balears, la Universitat de les Illes Balears i, a més, qualsevol ens institucional d’aquestes administracions), sense perjudici de les competències que puguin correspondre al Tribunal de Comptes. La Sindicatura depèn orgànicament del Parlament de les Illes Balears, si bé exerceix les seves funcions amb independència total. Encara que la funció principal de la Sindicatura de Comptes és la fiscalització, té també atribuïda una funció consultiva envers els ens del sector públic que hi estan sotmesos.

En compliment de la seva funció fiscalitzadora (títol II), la Sindicatura ha de verificar la submissió efectiva de l’activitat economicofinancera dels subjectes inclosos en el seu àmbit d’actuació als principis de legalitat, eficàcia, eficiència i economia. La Sindicatura ha d’ex­posar els resultats de les seves actuacions fiscalitzadores mitjançant informes que es tra­meten al Parlament, al subjecte fiscalitzat i al Tribunal de Comptes. Els informes que fan referència a actuacions de l’Administració autonòmica i dels ens que en depenen han de ser objecte de debat parlamentari.

Són òrgans de la Sindicatura (títol III) el Consell, els síndics, el síndic major i la Secretaria

General. Els síndics, en nombre de tres, són elegits pel Parlament de les Illes Balears amb un mandat de sis anys. El síndic major és nomenat pel president de la comunitat autòno­ma d’entre els síndics elegits pel Parlament i a proposta del Consell de la Sindicatura. El secretari general és nomenat pel Consell de la Sindicatura entre titulats superiors que comptin amb experiència o competència reconegudes en la matèria pròpia de les seves funcions. Tots ells, el síndic major, els síndics i el secretari general integren el Consell, si bé el secretari general actua amb veu, però sense vot. La Llei regula detalladament les fun­cions o atribucions de cada un d’aquests òrgans, la qual cosa suposa una novetat, si més no, pel que fa a la Secretaria General.

Per acabar, els dos darrers títols de la Llei regulen el règim comptable i pressupostari i les relacions institucionals de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears.

Pel que fa a la Llei 9/2003, de 22 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2004 (BOIB núm. 179 extr ), s’ha de destacar com a principal novetat la creació en els pressuposts generals de la comunitat autònoma del fons de contingència d’execució pressupostària a què es refereix la Llei esta­tal 18/2001, de 12 de desembre, general d’estabilitat pressupostària. Aquest fons està dotat amb un 2% dels crèdits inicials dels capítols I a VII del pressupost de despeses i està destinat a cobrir les necessitats no previstes en el pressupost que puguin presentar-se al llarg de la seva vigència.

La Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i administratives

(BOIB núm. 179 ext.), després d’autoqualificar-se en la seva exposició de motius com a llei d’acompanyament, manifesta que aquests tipus de lleis «pretenen complementar la Llei de pressuposts i constituir amb aquesta, una unitat d’acció racional per complir els objec­tius de política econòmica, raó que justifica que es tramitin simultàniament amb les lleis de pressuposts generals. Aquesta llei respon a aquesta finalitat». Ara bé, malgrat allò que diu la Llei 10/2003 sobre si mateixa, el que és cert és que des de diverses instàncies jurídi­ques i polítiques s’ha criticat una utilització abusiva de la figura de la llei d’acompanya­ment ja que, segons diuen, les matèries tractades i les normes dictades excedeixen allò que normalment es pot considerar com a complementari de quelcom, sinó que en realitat té caràcter principal o autònom. Tal volta sigui convenient recordar aquí que la Llei 10/2003 té 29 articles i 26 disposicions addicionals, és a dir, 8 articles i 23 disposicions addicionals més que no la Llei de pressuposts generals a la qual acompanya.

Aquests 29 articles estan ordenats en dos títols, sota la denominació de «Normes tri­butàries» el primer i «Normes de gestió i acció administrativa», el segon. Dins el títol I es regulen qüestions referides a tributs cedits (IRPF, impost de successions i donacions i taxa fiscal sobre el joc), a tributs propis (taxes autonòmiques), gestió tributària i gestió recapta­dora. El títol II de la Llei modifica nombroses lleis, com ara: Llei 1/1986, de finances; Llei 3/2003, de règim jurídic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears; Llei 5/2002, de subvencions; Llei 5/2003, de salut de les Illes Balears; Llei 11/2001, d’ordenació de l’activi­tat comercial a les Illes Balears; Llei 7/1985, de creació de la companyia de Ràdio i Televisió de les Illes Balears; Llei 5/1990, de carreteres de la comunitat autònoma de les Illes Balears, etcètera. Així mateix, deixa sense efecte en l’àmbit territorial de les Illes Balears disposicions contingudes en diverses lleis estatals. Les disposicions addicionals de la Llei 10/2003 fan referència a qüestions i matèries heterogènies, com els aprofitaments d’aigües, el sòl rústic, les carreteres, els ens institucionals, etcètera. La mateixa naturalesa i l’extensió de la Llei no fan possible al·ludir o esmentar, ni tan sols de passada, totes les qüestions que s’hi tracten, ja que això excediria amb escreix l’espai assignat a aquesta crònica.

2. Decrets

Els canvis produïts a causa de la nova majoria parlamentària sorgida de les eleccions autonòmiques del mes de maig de 2003 han duit com a conseqüència que el Govern de les Illes Balears adoptàs, d’una banda, una sèrie de mesures relatives a l’estructuració del mateix Govern i de cada una de les conselleries que l’integren i, d’altra banda, que introduís modificacions a l’administració consultiva i institucional. L’abundància d’a­questes normes i el seu caràcter purament contingent (en moltes ocasions) ens aconsellen ni tan sols intentar fer-ne una ressenya individualitzada.

La matèria llengua catalana ha estat objecte d’una atenció especial per part del Govern. Així, s’han d’esmentar el Decret 162/2003, de 5 de setembre, pel qual s’aprova el Reglament que regula l’exigència de coneixements de llengua catalana en els pro­cediments selectius d’accés a la funció pública i per a l’ocupació de llocs de treball que es convoquin en l’àmbit de l’Administració autonòmica de les Illes Balears (BOIB núm. 129) i el Decret 176/2003, de 31 d’octubre, de reforma de l’anterior decret (BOIB núm.157), malgrat que aquest últim ha estat declarat parcialment il·legal pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. També es dictà el Decret 169/2003, de 26 de setembre, de modificació del Decret 115/2001, de 14 de setembre, pel qual es regula l’exigència de coneixement de les llengües oficials al personal docent (BOIB núm. 136). Igualment remarcable és el Decret 80/2004, de 10 de setembre, sobre avaluació i certificació de coneixements de català (BOIB núm. 132), el qual, entre d’altres coses, suposa la supres­sió de la Junta Avaluadora de Català. Per últim, ens hem de referir també al Decret 76/2004, de 3 de setembre, pel qual es reformen els estatuts de l’Institut d’Estudis Baleàrics (BOIB núm. 126), dictat -entre d’altres motius i segons diu el mateix Decret- a conseqüència de la separació de la comunitat autònoma de les Illes Balears de l’Institut Ramon Llull.

En matèria educativa, s’han de destacar el Decret 35/2004, de 16 d’abril, pel qual s’es­tableix el règim d’admissió d’alumnes als centres docents sostinguts amb fons públics (BOIB núm. 53), i el Decret 56/2004, de 18 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació gene- ral dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears (BOIB núm. 91). L’associacionisme en el món educatiu ha trobat el seu reflex en els Decrets 187/2003 i 188/2003, de 28 de novembre, que regulen, respectivament, les associacions d’alumnes i les federacions i les confederacions d’aques­tes, i les associacions de pares i mares d’alumnes i les federacions i confederacions d’a­questes (BOIB núm. 169).

D’altra banda, la Universitat de les Illes Balears ha vist aprovats els seus Estatuts mitjançant el Decret 170/2003, de 26 de setembre (BOIB núm. 136), i el Reglament d’or­ganització i funcionament del seu Consell Social mitjançant el Decret 50/2004, de 28 de maig (BOIB núm. 79). Així mateix, s’ha dictat el Decret 178/2003, de 31 d’octubre, pel qual es regula el procediment per obtenir l’avaluació i l’acreditació de l’agència de qualitat universitària de les Illes Balears (BOIB núm. 157), requisit previ a l’establiment d’una relació laboral amb la UIB.

Així mateix, és ben sabut que l’entramat de la normativa economicofinancera és prou complex, fins i tot dispers. Per això s’ha d’agrair l’aparició de normes com el Decret 54/2004, de 18 de juny, pel qual es regula el procediment economicofinancer que s’ha de seguir en la tramitació d’actuacions de la comunitat autònoma de les Illes Balears cofi- nançades amb fons europeus (BOIB núm. 91), i el Decret 75/2004, de 27 d’agost, de des­plegament de determinats aspectes de la Llei de finances i de les lleis de pressuposts generals de la comunitat autònoma (BOIB núm. 122), atès el que ambdós textos aporten a la sistematització de la matèria economicofinancera esmentada i a la facilitació del seu ús. Darrere l’elaboració d’ambdues normes s’hi troba la Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, l’organització i les funcions de la qual han estat regulades recentment mitjançant el Decret 179/2003, de 7 de novembre (BOIB núm. 159).

Cal destacar també que, amb relació a la competència de coordinació de les policies locals, s’han aprovat el Decret 51/2004, de 4 de juny, pel qual es regula el registre gene­ral de dades dels membres integrants dels cossos de policia local, de la resta de membres que prestin serveis de vigilància i custòdia i dels cossos de policia local dels ajun­taments de les Illes Balears (BOIB núm. 80), i el Decret 69/2004, de 9 de juliol, pel qual es modifica la normativa reguladora de les policies locals de les Illes Balears en matèria d’organització, uniformitat, formació, ingrés, promoció i mobilitat (BOIB núm. 98). Aquest darrer Decret introdueix la figura de la policia turística.

Necessàriament s’han de remarcar les normes reglamentàries següents: Decret 8/2004, de 23 de gener, pel qual es despleguen determinats aspectes de la Llei d’ordenació d’e­mergències a les Illes Balears (BOIB núm. 18), Decret 33/2004, de 2 d’abril, pel qual es regulen les federacions esportives de les Illes Balears (BOIB núm. 47), i Decret 49/2004, de 28 de maig, de règim jurídic i econòmic dels consells reguladors i d’altres ens de ges­tió i control de denominació de qualitat (BOIB núm. 79).

II. Estat

Amb relació a la normativa d’àmbit territorial superior al de les Illes Balears, sembla de justícia destacar l’extraordinari esforç del legislador estatal per modernitzar, unificar o sis­tematitzar i fins i tot, en alguns casos, refondre lleis que havien esdevengut difícils d’uti­litzar, bé pel temps transcorregut des de la seva aprovació, bé per les successives modifi­cacions sofertes o per la incidència d’altres normes sobre elles -especialment directives comunitàries. D’altra banda, s’ha de destacar que moltes són, en tot o en part, bàsiques. Així doncs, hem de referir-nos, entre d’altres, a les següents:

Llei 22/2003, de 9 de juliol, concursal (BOE núm. 164).

Llei 32/2003, de 3 de novembre, general de telecomunicacions (BOE núm. 264).

• Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques (BOE núm. 26).
• Llei 35/2003, de 4 de novembre, d’institucions d’inversió col·lectiva (BOE núm. 265).
• Llei 39/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (BOE núm. 276).

Llei 43/2003, de 21 de novembre, de monts (BOE núm. 280).

• Llei 47/2003, de 26 de novembre, general pressupostària (BOE núm. 284).
• Llei 49/2003, de 26 de novembre, d’arrendaments rústics (BOE núm. 284).
• Llei 58/2003, de 17 de desembre, general tributària (BOE núm. 302).
• Llei 60/2003, de 23 de desembre, d’arbitratge (BOE núm. 309).
• Reial decret legislatiu 1/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del cadastre immobiliari (BOE núm. 58).

Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals (BOE núm. 59).

Reial decret legislatiu 3/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques (BOE núm. 60).

• Reial decret legislatiu 4/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’impost sobre societats (BOE núm. 61).
• Reial decret legislatiu 5/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de no residents (BOE núm. 62).

Així mateix, s’ha de dir que són moltes més les matèries regulades pel legislador esta­tal durant aquest fecund període de temps a cavall entre dues legislatures: la signatura electrònica; la protecció jurídica del disseny industrial; la seguretat aèria; les garanties en la venda de béns de consum; la vinya i el vi; la protecció de les víctimes de la violència domèstica; la família nombrosa; les relacions familiars de néts i padrins; la protecció patri­monial de les persones amb discapacitat; la Seguretat Social; la Cort Penal Internacional; la responsabilitat penal dels menors; el renou; el Pla hidrològic nacional; l’ocupació; la modernització del govern local; les assegurances privades, etcètera.

Atès l’espai disponible per aquest article i la nombrosa normativa publicada, és del tot impossible esmentar-la tota, encara que no es poden acabar aquestes línies sense donar notícia de les normes següents, pels motius que s’exposen: la Llei 48/2003, de 26 de novembre, de règim econòmic i de prestació de serveis dels ports d’interès general (BOE núm. 284), atesa la qualificació com a tal que tenen alguns dels ports de les Illes Balears, i el Reial decret 438/2004, de 12 de març, pel qual es concedeix a la comunitat autòno­ma de les Illes Balears la gestió directa del tercer canal de televisió (BOE núm. 87), atès que la seva entrada en vigor permetrà posar en funcionament -a partir del mes de març de 2005- la televisió autonòmica.