ACTIVITAT NORMATIVA

ACTIVITAT NORMATIVA

(octubre 2004 – setembre 2005)

Lluis Isern Estela Lletrat del Parlament de les Illes Balears

I. Illes Balears

1. Lleis

Com és fàcil d’imaginar, la importància qualitativa o la rellevància general de les nor­mes aprovades durant els mesos a què es refereix aquesta crònica és molt desigual. A efec­tes purament expositius, començarem per esmentar aquelles lleis que tenen una menor entitat o substància o bé resulten més sectorials o específiques.

La Llei 5/2004, de 20 de desembre, de creació del Col·legi Oficial de Guies Turístics de les Illes Balears (BOIB núm. 184) regula, com altres lleis de creació de col·legis professionals i per mor d’allò que ordena la Llei balear 10/1998, les qüestions següents: creació, àmbit territorial del col·legi i normes del seu funcionament, així com els requisits per a la col·legiació. Amb relació a la polèmica sobre l’obligatorietat o no de la col·legiació, la llei no en dóna una solució clara.

La Llei 1/2005, de 3 de març, de reforma de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de patrimoni històric de les Illes Balears (BOIB núm.41) amplia el termini (fins a l’l de gener de 2006) perquè els ajuntaments de les Illes Balears modifiquin els seus instruments de planejament general amb la finalitat d’incloure-hi el respectiu Catàleg de protecció de patrimoni històric i acompleixin d’aquesta manera amb allò que ordena la Llei de patrimoni històric.

La Llei 7/2005, de 21 de juny, de reforma de la Llei 1/2003, de 20 de març, de cooperatives de les Illes Balears (BOIB núm. 99) prorroga fins dia 31 de juliol de 2005 el termini per tal que les societats cooperatives constituïdes d’acord amb la normativa anterior puguin adaptar els seus estatuts a la Llei 1/2003, evitant així que aquelles que no ho hagin fet (i que, segons recull l’exposició de motius de la Llei 7/2005, en representen «un gran nombre») quedin dissoltes de ple dret.

La Llei 8/2005, de 21 de juny, de mesures transitòries per a l’atorgament de la llicència autonòmica de gran establiment comercial (BOIB núm. 99) té per finalitat, bàsicament, suspendre la tramitació de les sol·licituds de la llicència esmentada, prevista a la Llei 11/2001, de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial a les Illes Balears, men­tre el Govern redacta i aprova la disposició reglamentària que ha de regular el procediment per a la seva tramitació, com a mesura cautelar per evitar situacions injustes o desiguals pel que fa a les condicions d’establiment de les grans empreses comercials a les Illes Balears. Arran d’aquesta Llei 11/2001, convé recordar que, durant l’any 2005, s’ha plan­tejat una qüestió d’inconstitucionalitat amb relació a la regulació que en fa dels horaris comercial i que, així mateix, el Govern de les Illes Balears ha recorregut davant el Tribunal Constitucional la Llei estatal 1/2004, d’horaris comercials.

A diferència de les lleis fins ara esmentades, també s’han aprovat unes altres lleis que no tenen caràcter sectorial, sinó ben al contrari, un caràcter transversal ja que, d’una o altra manera, totes les actuacions dels poders públics se sustenten sobre aquest entramat normatiu o hi tenen el seu reflex. Són les normes en matèria econòmica, financera i pres­supostària.

En primer lloc, la Llei 6/2004, de 23 de desembre, de modificació de la Llei 5/2002, de 21 de juny, de subvencions (BOIB núm. 186). L’aparició de la Llei 5/2002, de subvencions, inspirada en els principis d’objectivitat, publicitat i concurrència, va supo­sar una novetat en l’ordenament jurídic balear, tot establint un marc normatiu de rang legal amb una visió unitària, integral i homogènia de l’activitat subvencionadora, la qual fins aleshores havia estat objecte d’una regulació molt dispersa i, en general, d’àmbit reglamentari. Malgrat això, l’entrada en vigor de la Llei estatal 38/2003, de 17 de novem­bre, general de subvencions, tot i recollir una sèrie de solucions ja incorporades a la llei autonòmica balear, va determinar la necessitat d’aquesta darrera d’adequar-se a les exigències de caràcter bàsic establertes per al conjunt de les administracions públiques. Les modificacions contingudes en la Llei 6/2004, per tant, pretenen ajustar la norma balear a allò que es regula amb caràcter bàsic a la Llei estatal 38/2003, general de subvencions, sense perjudici d’assumir-ne també altres directrius no bàsiques, però que intenten millo­rar la Llei 5/2002.

Les nombroses i minucioses modificacions (una trentena) dutes a terme per la Llei 6/2004 i la pròpia sistemàtica utilitzada per aquesta Llei modificadora fan que ara resulti complicada i abstrusa qualsevol consulta de la legislació de subvencions, raó per la qual la pròpia Llei autoritza el Govern de les Illes Balears que elabori, abans del 31 de desembre de 2005, un text refós de la normativa de subvencions autonòmica. Així mateix, s’ha de des­tacar que la Llei 6/2004 modifica també la Llei 5/1993, de 5 de juny, del Consell Consultiu, i estableix un nou termini de vint dies per a l’emissió dels dictàmens d’aquest alt òrgan con­sultiu que versin exclusivament sobre les bases reguladores de les subvencions.

En segon lloc, la Llei 7/2004, de 23 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per al 2005 (BOIB núm. 186). D’aquesta norma, que segueix fil per randa l’estructura habitual de les darreres lleis de pressuposts (és a dir, aprovació dels pressuposts, els crèdits i les seves modificacions, normes de gestió del pressupost de despeses, concessió d’avals, normes de gestió del pressupost d’ingres­sos, tancament del pressupost i relacions institucionals), s’ha de destacar, des del punt de vista jurídic, la supressió del fons de contingència d’execució pressupostària, creat per l’an­terior Llei de pressuposts de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i l’autorització concedida al Govern de les Illes Balears per tal que elabori un text refós de la Llei 1/1986, de 5 de febrer, de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, com veurem més endavant.

En tercer lloc, i com a complement de la Llei de pressuposts generals, s’ha aprovat la

Llei 8/2004, de 23 de desembre, de mesures tributàries, administratives i de fun- ció pública (BOIB núm. 186), o sigui, la llei d’acompanyament. El caràcter heterogeni de les disposicions que conté i la pròpia extensió de la Llei només ens permeten donar notí­cia succinta d’algunes qüestions, fent omissió necessària d’altres.

Pel que fa a les mesures tributàries, i amb relació als tributs cedits (IRPF, ITP i AJD, ISD), s’ha de destacar l’existència d’una sèrie de beneficis fiscals que pretenen afavorir els joves menors de 36 anys (especialment pel que fa a l’accés a l’habitatge), les famílies (en espe­cial, les nombroses i aquelles en les quals un dels seus integrants pateixi minusvalidesa físi­ca o psíquica) i, fins i tot, les empreses. Com a contrapartida, s’ha de destacar també que la Llei eleva a l’1% el tipus general de gravamen per actes jurídics documentats, docu­ments notarials que, fins llavors, era del 0,5%. Pel que fa als tributs propis, les modifica­cions afecten bàsicament la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre règim específic de taxes de la Comunitat Autònoma.

Les normes de gestió administrativa incideixen sobre les lleis o matèries següents: la Llei 11/2001, de 15 de juny, d’ordenació de l’activitat comercial a les Illes Balears (termini màxim i efectes que es produeixen en cas de silenci administratiu en matèria de sol·licitud de llicència autonòmica de gran establiment comercial i, d’altra banda, règim sanciona- dor); reforma de l’estructura dels òrgans de govern del Servei d’Ocupació de les Illes Balears; pesca i activitats subaquàtiques; aigües; la Llei 12/1998, de 21 de desembre, de patrimoni històric de les Illes Balears (creació de la figura dels béns d’interès cultural imma­terial); i patrimoni públic local del sòl i alienació de béns patrimonials.

Entre les normes de funció pública, s’ha de subratllar la que fa referència a la possi­bilitat d’establir modalitats de prestació de serveis diferents de la presencial (és a dir, el treball des de casa), en la forma i en les condicions que es determinin reglamentària­ment.

Per últim, les vint disposicions addicionals que completen la Llei 8/2004 regulen matè­ries molt diverses, entre les quals destaquem: l’Administració institucional de la Comunitat Autònoma, la creació del fons de cooperació municipal (el Decret 22/2005, de 4 de març -BOIB núm. 40-, en regula el règim jurídic, els criteris de distribució i el funcionament), el Conveni de carreteres amb l’Estat, el Pla excepcional d’estabilitat laboral al si de l’Administració autonòmica balear i de les seves entitats autònomes, etc.

En quart lloc, com ja havíem anunciat abans, hem d’esmentar el Decret legislatiu 1/2005, de 24 de juny, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de finances de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 98), que neix com a conseqüèn­cia de la necessitat de consolidar en un sol text jurídic les nombroses modificacions de la Llei de finances (principalment, les disposicions de caràcter permanent contingudes en les diverses lleis de pressuposts generals posteriors a 1986), regularitzant, aclarint i harmonit­zant aquestes normes, i també de la conveniència d’incloure-hi noves formes d’adminis­tració pública, com les fundacions del sector públic autonòmic.

El text refós, modern codi del sistema financer de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, segueix l’estructura general de la Llei 1/1986, de finances de la CAIB i, per tant, regula l’objecte i l’àmbit d’aplicació de la norma, el règim de la hisenda pública de la Comunitat Autònoma (els seus drets i obligacions), el règim dels seus pressuposts gene­rals, la tresoreria i els avals, el control intern i la comptabilitat pública, la responsabilitat indemnitzadora i la tramesa d’informació al Parlament.

Finalment, malgrat no ésser una llei, convé deixar constància també de l’aprovació per la Comissió d’Hisenda i Pressuposts del Parlament de les Illes Balears del Reglament de règim interior de la Sindicatura de Comptes de les Illes Balears (BOIB núm.78).

Des d’una perspectiva diferent, podem fer referència a un altre bloc de lleis, les quals tenen com a característica comuna regular de bell nou matèries fins ara desconegudes pel legislador balear.

La Llei 2/2005, de 22 de març, de comercialització d’estades turístiques a habi­tatges (BOIB núm. 54, correcció d’errades BOIB núm. 80) pretén regular una nova reali­tat econòmica sorgida a l’àmbit turístic balear: les estades de vacances que es produeixen a habitatges i que per factors diversos ni resten subjectes a la normativa turística balear, ni cauen dins l’àmbit de la legislació d’arrendaments urbans (ni tan sols com a arrendament de temporada). Així, el que es regula és una cessió temporal de l’ús i el gaudi de la totali­tat d’un habitatge (que sigui de tipus unifamiliar aïllat, amb independència de la classifi­cació del sòl on estigui situat), a canvi de preu, moblat i equipat, en condicions d’ús imme­diat (és a dir, que s’ofereixi amb serveis turístics) i que constitueixi una activitat econòmi­ca que s’exerceixi de manera professional i amb finalitats lucratives.

Amb aquesta finalitat, la Llei estableix, d’una banda, el règim jurídic del comercialitza- dor i de l’usuari (drets i obligacions) i, de l’altra, les característiques o tipologia dels habi­tatges objecte de les estades (respecte dels quals la llei obliga a obtenir una acreditado de qualitat amb caràcter previ a l’inici de l’activitat). Pel que fa a la inspecció i al règim san­cionados la Llei es remet a la Llei 2/1999, de 24 de març, general turística de les Illes Balears.

La Llei 3/2005. de 20 d’abril, de protecció del medi nocturn de les Illes Balears

(BOIB núm. 65), fruit de l’exercici de la iniciativa legislativa del Consell Insular de Mallorca, estableix «les condicions que han de complir les noves instal·lacions d’enllumenat exterior, tant públiques com privades, situades a la comunitat autònoma de les Illes Balears, així com les mesures correctores a aplicar a les instal·lacions existents inadequades, amb la finalitat de millorar la protecció del medi ambient mitjançant un ús eficient i racional de l’energia que consumeixen i la reducció de la brillantor lluminosa nocturna, sense perjudi­ci de la seguretat que ha de proporcionar l’enllumenat als vianants, vehicles i propietats».

A aquests efectes, la Llei, d’acord amb una zonificació del territori (en funció de la vul­nerabilitat a la contaminació lumínica), imposa una sèrie de limitacions i prohibicions a

l’enllumenat, en fixa les característiques i un horari d’usos, a més d’enunciar un conjunt d’obligacions de les administracions públiques, regular un règim sandonador i l’exercici de la potestat d’inspecció i de control, tot atribuint als consells insulars el seu desenvolupa­ment reglamentari.

D’altra banda, hi ha pocs dubtes que la Llei 4/2005, de 29 d’abril, sobre drogode- pendències i altres addiccions a les Illes Balears (BOIB núm.71), en la part relativa a les mesures de prevenció i control del consum del tabac, és, de totes les normes esmen­tades en aquest apartat, la que ha tengut una major transcendència social i mediática. Però aquesta llei no es limita només al tabac, sinó que regula també mesures amb relació a altres drogues (estupefaents, psicòtrops, inhalants, etc.) i addiccions (com el joc patolò­gic), malgrat excloure expressament les derivades de la ingestió de begudes alcohòliques.

La llei, que identifica drogodependència i malaltia, pretén escometre de manera inte­gral l’abordatge multidisciplinar de tots el aspectes relacionats amb l’ús, l’abús o la dependència de drogues i, a aquest efecte, estableix unes mesures generals envers les dro- godependències i altres addiccions i unes altres especials respecte del tabac, del joc patolò­gic i de les altres drogues, a més de fer especial incidència respecte de les persones que pateixen addiccions.

Per a l’optimització dels recursos tant sanitaris com socials i laborals, la llei fa interve­nir el Govern, els consells insulars i els ajuntaments de les Illes Balears, crea la figura del coordinador sobre drogues i d’altres òrgans de coordinació i, finalment, preveu diversos instruments de planificació i participació. Tota aquesta regulació es completa amb la ins­tauració d’un règim sandonador.

La Llei 9/2005, de 21 de juny, de cooperació per al desenvolupament (BOIB núm. 99) defineix la cooperació com el conjunt d’actuacions, iniciatives, capacitats i recursos que l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears posa al servei dels pobles més desfavorits, amb la finalitat de contribuir a l’eradicació de la pobresa, al progrés humà, econòmic i social, I a la defensa dels drets fonamentals de les persones. Aquesta cooperació al desenvolupament s’ha d’entendre amb ple respecte dels principis, els objec­tius i les prioritats de la política espanyola que estableix la Llei 23/1998, de cooperació internacional per al desenvolupament.

La Llei 9/2005 fixa uns valors, unes finalitats, uns principis ordenadors i unes prioritats (geogràfiques, sectorials, socials i transversals) que l’Administració autonòmica, per si mateixa o en col·laboració amb altres institucions o entitats, públiques o privades, ha d’a­tendre en la seva política de cooperació per al desenvolupament. Així mateix, la Llei deter­mina les atribucions dels diversos òrgans competents en aquesta matèria i els diferents plans a què s’han de subjectar, a més de descriure les distintes modalitats i instruments de cooperació al desenvolupament i regular les figures dels agents de la cooperació per al desenvolupament, dels cooperants i dels altres mitjans personals i materials involucrats.

La Llei 10/2005, de 14 de juny, de ports de les Illes Balears (BOIB núm 100) té per

objecte l’ordenació dels ports i de les instal·lacions portuàries i marítimes que són com­petència de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i també regu­lar-ne la planificació, la construcció, l’organització, la gestió, el règim economicofinancer i el de policia administrativa.

Així, aquesta Llei de caràcter omnicomprensiu sobre la matèria, s’estructura en un títol preliminar (es delimiten els ports i les instal·lacions que es regulen i s’expressen els objec­tius de política legislativa perseguits) i sis títols, amb el contingut següent: règim jurídic dels ports (s’identifiquen els elements integrants del domini públic portuari i es regula la planificació i l’ordenació dels ports i s’estableixen, a més, normes de coordinació amb l’ur­banisme municipal i, pel que fa a la promoció de nous ports, es concedeixen determina­des funcions als consells insulars); administració portuària i creació de l’ens públic Ports de les Illes Balears; serveis que es presten en els ports (distingint entre serveis portuaris -gene­rals o bàsics- i serveis comercials i altres activitats) i serveis que necessàriament s’han de prestar en les dàrsenes i els ports esportius; gestió del domini públic portuari (preveu el règim d’utilització d’aquest tipus de domini i tot un seguit de normes relatives a les auto­ritzacions i concessions per a l’ús del domini esmentat); i finalment, règim sancionador i de policia administrativa.

Per últim, ens hem de referir a dues normes que, a diferència de les anteriors, sí inci­deixen sobre una legislació balear preexistent.

La Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, LECO (BOIB núm. 85), dictada com a desplegament de la Llei estatal 4/1989, de 27 de març, relativa a la conservació dels espais naturals protegits i de la fauna i flora silvestres, té per objecte establir el règim jurídic general per a la declaració, protecció, con­servació, restauració, millora i adequada gestió dels espais esmentats (o sigui, els espais naturals protegits i, d’altra banda i amb les peculiaritats derivades de la normativa comu­nitària, els llocs de la xarxa ecològica europea «Natura 2000»). Conseqüentment, la Llei regula el procediment per a l’aprovació dels plans d’ordenació dels recursos naturals, el règim jurídic dels espais naturals protegits (tipologia, procediment de declaració de cada tipus d’espai protegit i efectes d’aquesta declaració, règim d’usos i zonificació, planifica­ció i gestió dels esmentats espais) i el règim jurídic dels llocs que integren la xarxa europea (zones especials de conservació i zones d’especial protecció per a les aus). Així mateix, s’ha de destacar que la Llei determina els òrgans competents de la comunitat autònoma de les Illes Balears pel que fa als procediments de declaració, gestió i planificació dels parcs nacio­nals i instaura el corresponent règim sancionador.

Aquesta llei deroga determinats articles de la Llei 1/1991, d’espais naturals.

La Llei 6/2005, de 3 de juny, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears (BOIB núm. 87; correcció d’errades BOIB núm. 90) estableix un règim jurídic homogeni sobre aquesta competència estatutària i configura l’estatut personal dels mem­bres de la policia local en un únic cos legal. Amb aquesta finalitat la Llei regula el concep­te de «coordinació», les funcions en les quals es concreta i els òrgans que les exerceixen; els cossos de policia local, la seva estructura i règim de funcionament i la formació, selec­ció, mobilitat i permuta dels seus integrants. La norma es completa amb la regulació del règim estatutari (drets individuals i col·lectius, deures, incompatibilitats, segona activitat, etc.) i el règim disciplinari corresponent.

La Llei 6/2005 suposa la derogació de les lleis vigents fins al moment sobre la matèria (la 10/1988, de coordinació de policies locals i la 4/1997, reguladora de la segona activi­tat de les policies locals). D’acord amb l’exposició de motius, la transformació de la reali­tat jurídica, econòmica i social de les Illes Balears, l’experiència assolida des de l’aprovació de l’esmentada Llei 10/1988 i les noves demandes plantejades pels ciutadans en matèria de seguretat pública, fan necessari un desenvolupament dels criteris bàsics de coordinació de les policies locals de les Illes Balears.

2. Decrets

El turisme ha estat regulat des de distintes vessants: el Decret 103/2004, de 23 de desembre, pel qual es modifica el Decret 60/1997, de 7 de maig, de reglament de les agències de viatges de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm 186); el Decret 38/2005, de 22 d’abril, de creació, organització i funcionament de la Comissió d’Experts per a l’estudi i el seguiment del tot inclòs (BOIB núm. 66); el Decret 54/2005, de 20 de maig, pel qual s’ordena i es regula l’oferta de restauració a la CAIB (BOIB núm.81) i el Decret 55/2005, de 20 de maig, pel qual es regulen els habi­tatges turístics de vacances a l’àmbit de la CAIB (BOIB núm. 81), en són alguns exem­ples.

L’Administració institucional també ha estat objecte de desenvolupament reglamenta­ri, tant pel que fa a les entitats autònomes: Decret 105/2004, de 23 de desembre, pel qual es regula el règim jurídic i organització de l’Escola Balear d’Administració Pública (BOIB núm. 186) i Decret 9/2005, de 28 de gener, de modificació del Decret 30/2001, de 23 de febrer, de constitució i règim jurídic del Servei d’Ocupació de les Illes Balears (BOIB núm. 17); com pel que fa a les empreses públiques: Decret 34/2005, de 8 d’abril, pel qual s’estableix l’organització i règim jurídic de l’Institut Balear de l’Aigua i del Litoral, IBAL (BOIB núm. 57) i Decret 64/2005, de 10 de juny, de creació del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Illes Balears (BOIB núm. 89).

La matèria del joc també ha merescut l’atenció del Govern: Decret 84/2004, d’1 d’oc­tubre, sobre règim jurídic de les sales de joc (BOIB núm. 139) i Decret 20/2005, de 25 de febrer, pel qual es regula la Inspecció del joc a la CAIB (BOIB núm. 37).

Pel que fa al català, s’ha d’esmentar el Decret 86/2005, de 29 de juliol, pel qual es

Estat

237

regula l’homologació dels estudis de llengua catalana de l’educació secundària obli­gatòria i del batxillerat amb els certificats de la Direcció General de Política Lingüística (BOIB núm. 117).

El medi ambient i la flora i fauna de les Illes Balears han tengut el seu tractament mit­jançant el Decret 85/2004, d’1 d’octubre, pel qual es modifica el Decret 4/1986, de 23 de gener, d’implantació i regulació dels estudis d’avaluació d’impacte ambiental (BOIB núm. 139) i el Decret 75/2005, de 8 de juliol, pel qual es crea el Catàleg Balear d’Espècies Amenaçades i d’Especial Protecció, les Àrees Biològiques Crítiques i el Consell Assessor de Fauna i Flora de les Illes Balears (BOIB núm. 106).

Són moltes més les normes reglamentàries que s’haurien d’esmentar, però, per manca d’espai, farem referència només a les següents: Decret 2/2005, de 14 de gener, regulador de les mesures mínimes de seguretat i protecció que han complir les platges i zones de bany de la CAIB (BOIB núm. 8) i el Decret 88/2004, de 22 d’octubre, regulador del Defensor dels Usuaris del sistema sanitari públic de les Illes Balears (BOIB núm. 152).

II. Estat

Es podria afirmar que la Llei orgànica 1/2005, de 20 de maig, per la qual s’autoritza la ratificació per Espanya del Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa

(BOE núm. 121) serà la norma estatal més transcendent del període a què es refereix aquesta crònica; però, atès el desenvolupament del procés de ratificació a altres països europeus (França, Holanda), aquesta apreciació tal volta resulti massa optimista.

El dret de família, habitualment poc subjecte a canvis, ha estat objecte d’una reforma molt important. En primer lloc, mitjançant la Llei 13/2005, d’1 de juliol, per la qual es modifica el Codi civil en matèria del dret a contreure matrimoni (BOE núm. 157) es pos­sibilita que el matrimoni sigui celebrat entre persones del mateix o distint sexe amb pleni­tud i igualtat de drets i obligacions qualsevol que en sigui la seva composició, igualtat que es fa extensiva fins i tot en matèria d’adopció. En segon lloc, mitjançant la Llei 15/2005, de 8 de juliol, per la qual es modifica el Codi civil i la Llei d’enjudiciament civil en matèria de separació i divorci (BOE núm. 163), es fa factible la dissolució del matrimoni per divor­ci sense necessitat de la separació prèvia de fet o judicial (malgrat mantenir-se la separa­ció judicial com a figura autònoma) i dóna una nova regulació a l’exercici de la pàtria potestat i a la guàrdia i custòdia dels fills menors o incapacitats.

Així mateix, la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció inte­gral contra la violència de gènere (BOE núm. 313) afecta també la normativa civil que incideix a l’àmbit familiar o de convivència on principalment es produeixen les agressions dels homes sobre les dones. Això no obstant, s’ha de dir que aquesta norma regula, sobre-

tot, aspectes preventius, educatius, socials, assistencials, d’atenció posterior a les víctimes i de resposta punitiva que mereixen totes les manifestacions de violència que s’hi pre­veuen.

Per altra part, s’ha de subratllar, per la gran repercussió social que ha tengut, la Llei 17/2005, de 19 de juliol, per la qual es regula el permís i la llicència de conducció per punts i es modifica el text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat vial (BOE núm. 172).

El comerç també ha estat objecte de l’atenció del legislador estatal i, en aquest camp ens hem de referir a la Llei 1/2004, de 21 de desembre, d’horaris comercials (BOE núm. 307) i a la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita con­tra la morositat a les operacions comercials (BOE núm. 314)

No es pot deixar de remarcar també l’esforç dut a terme per actualitzar la normativa relativa a les assegurances, mitjançant els reials decrets legislatius 6, 7 i 8 de 29 d’octu­bre de 2004, pels quals s’aproven, respectivament, els textos refosos de la Llei d’ordena­ció i supervisió de les assegurances privades, de l’Estatut legal del Consorci de Compensació d’Assegurances i de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la cir­culació de vehicles a motor (BOE núm. 267, tots ells).

Atès que afecten o poden afectar especialment i directament la comunitat autònoma de les Illes Balears, s’han de recalcar les normes següents: Reial decret 716/2005, de 20 de juny, pel qual es restableix el funcionament d’apostes hípiques externes d’àmbit nacio­nal i s’autoritza la seva explotació a l’entitat pública empresarial Loterías y Apuestas del Estado (BOE núm. 147), respecte del qual el Govern de les Illes Balears ha formulat reque­riment d’incompetència al Govern de l’Estat; el Reial decret 721/2005, de 20 de juny, pel qual es regula la iniciativa de modernització de destinacions turístiques madures (BOE núm. 169); i, en fi, els reials decrets continguts al BOE núm. 185 que incorporen determi­nats acords amb relació als traspassos de l’hospital militar «General Médico Weyler y Laviña» de Palma i a l’ensenyament no universitari (institucions penitenciàries i professo­rat de religió).

Altres institucions o matèries que han estat objecte de regulació normativa són el Consell d’Estat, el Tribunal Suprem, la televisió digital terrestre i per cable, l’impuls de la productivitat i la millora de la contractació pública, els drets i llibertats dels estrangers i el procediment tributari (Reglament general del règim sancionador tributari i Reglament general en matèria de revisió en via administrativa).