(octubre 2006 – setembre 2007)
Lluís Isern Estela
Lletrat oficial major del Parlament
de les Illes Balears
I. Illes Balears
1. Lleis
El lapse temporal que abasta aquesta crònica es caracteritza per correspondre als darrers mesos de la VI legislatura del Parlament de les Illes Balears i per la intensa activitat legislativa que, tant en els períodes ordinaris com extraordinaris de sessions, s’ha desenvolupat al seu si. Efectivament, fins a disset lleis han resultat aprovades durant aquests mesos. Però, malgrat l’abundosa feina del Parlament i la importància per a les Illes Balears d’algunes d’aquestes lleis, aquella que més transcendència haurà de tenir per a aquesta comunitat autònoma no ha estat aprovada definitivament al Parlament, sinó a les Corts Generals: lògicament, ens referim a la llei de reforma de l’Estatut d’autonomia, la qual serà, per tant, inclosa dins l’apartat de les normes de l’Estat.
De les disset lleis a que ens referíem, dues tenen per objecte la creació de col·legis oficials: la Llei 13/2006, de 19 d’octubre, de creació del Col·legi Oficial de Publicitaris i Relacions Públiques de les Illes Balears (BOIB núm. 151) i la Llei 4/2007, de 28 de març, de creació del Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes de les Illes Balears (BOIB núm. 53). Ambdues lleis responen a una estructura idèntica que, d’altra banda, és l’habitual en aquests tipus de lleis de creació: objecte, professionals col·legiats, àmbit d’actuació del col·legi, requisits per a l’exercici de la professió i les corresponents disposicions transitòries que han de permetre la posada en funcionament del respectiu col·legi oficial. La Llei 13/2006 ha resultat modificada per tal d’introduir-hi una disposició transitòria relativa a la incorporació al col·legi dels no titulats, mitjançant la Llei 25/2006, de 25 de desembre, que més avall s’esmenta.
Són tres les normes que incideixen sobre la matèria tributària i pressupostària. La Llei 24/2006, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per al 2007 (BOIB núm, 188) s’estructura en els set títols que resulten tradicionals els darrers anys: aprovació dels pressuposts, els crèdits i les seves modificacions, normes de gestió del pressupost de despeses, concessió d’avals, normes de gestió del pressupost d’ingressos, tancament del pressupost i relacions institucionals. La seva exposició de motius destaca, com a novetats de la llei, la previsió econòmica destinada a col·laborar amb l’Ajuntament de Palma en la dotació dels serveis que es deriven de la condició de capital de la comunitat autònoma, la previsió econòmica de la posada en marxa de la «Fundació Hospital Comarcal d’Inca» i del «Consorci de Transports de Mallorca», així com un increment dels crèdits per a satisfer les despeses necessàries per a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a les persones en situació de dependència.
Complement de la llei anterior és la Llei 25/2006, de 27 de desembre, de mesures tributàries i administratives (BOIB núm. 188). Entre les mesures tributàries, hem de destacar la creació d’una deducció autonòmica per l’adopció, nacional o internacional, de
fills en l’impost sobre la renda de les persones físiques, per un import de 400,00 €i, d’altra banda, l’establiment d’un tipus de gravamen reduït del 3 per cent en l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, que beneficia, amb determinats límits i condicions, els contribuents menors de 36 anys o amb una discapacitat amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 65 per cent, quan es tracti de la transmissió d’immobles que hagin de constituir el seu habitatge habitual, i que també resulta aplicable, amb limitacions, a les transmissions d’immobles que hagin de constituir l’habitatge habitual d’una família nombrosa. En la mateixa línia, s’estableix un tipus de gravamen del 0’5 per cent per a la modalitat d’actes jurídics documentats relatius a les transmissions esmentades. Les normes administratives, com és freqüent en les anomenades lleis d’acompanyament dels pressuposts, fan referència a matèries absolutament heterogènies. I així, la Llei 25/2006 modifica la Llei de patrimoni de les Illes Balears, la Llei d’ordenació de l’activitat comercial de les Illes Balears I la Llei reguladora de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació d’Eivissa i Formentera, la Llei del sòl rústic de les Illes Balears, la Llei de ports de les Illes Balears i la Llei d’ordenació farmacèutica de les Illes Balears, entre d’altres; també incideix sobre els agroturismes, els hotels rurals i les explotacions agràries, la funció pública, la normalització lingüística, etc. Aquesta profusió de modificacions legals que afecten a normes tan dispars entre sí no fa possible donar-ne notícia de totes elles. Però al menys, hem de deixar constància de l’existència d’una norma que atribueix al Consell insular de Formentera les competències que inicialment ha d’assumir en el moment de la seva constitució previsible com a conseqüència de l’aprovació del nou Estatut d’autonomia que en aquells moments s’estava elaborant. I, igualment, de la norma de creació del Registre de béns i drets patrimonials de càrrecs públics i de l’Oficina de transparència i control de patrimoni de càrrecs públics de les Illes Balears, la qual, amb una tècnica legislativa manifestament millorable, pretén garantir els principis de transparència en la gestió dels assumptes públics i d’objectivitat i d’imparcialitat en relació amb els interessos generals en l’actuació dels càrrecs públics.
La Llei 22/2006, de 19 de desembre, de reforma de l’impost sobre successions i donacions (BOIB núm. 184), a més de sistematitzar la normativa vigent de l’impost, pretén rebaixar-ne substancialment la càrrega fiscal als contribuents més pròxims al causant (cònjuge i descendents) atès que, segons declara la pròpia exposició de motius de la llei, pot considerar-se que no existeixen veritables manifestacions de riquesa en les adquisicions de béns del patrimoni familiar dins el nucli familiar composat pels ascendents, els descendents i el cònjuge. Amb aquesta finalitat, la llei opta per la configuració d’una deducció que permeti la tributació a un tipus de gravamen fix per als contribuents esmentats, sense perjudici del manteniment de la bonificació del 99% per als subjectes passius integrats en el grup I de la llei (descendents menors de 21 anys). D’altra banda, atès que l’impost sobre successions i donacions és un tribut de marcat caràcter civilista, aquesta llei
de reforma té en compte les peculiaritats pròpies del dret civil de les Illes Balears (donació universal, definició, pactes successoris). Als efectes pretesos, la llei regula en el Títol I les normes relatives a les adquisicions per causa de mort (reduccions aplicables, tarifa i quota íntegra, bonificacions i deduccions i quota que s’ha d’ingressar) i en el Títol II, les normes relatives a les adquisicions lucratives entre vius, entre les quals s’han d’esmentar totes aquelles que estableixen les reduccions per a supòsits diversos i la deducció que dóna lloc a la tributació per un tipus fix quan els beneficiaris són els ascendents, descendents i cònjuge. La llei es completa amb la regulació pròpia de les obligacions formals i amb les normes de gestió tributària de l’impost.
Les lleis que incideixen especialment sobre els ens locals en són dues. La Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears (BOIB núm. 186 ext.) fa efectiu el desplegament de la legislació bàsica estatal en matèria de règim local, adaptat a la realitat geogràfica illenca i a altres singularitats pròpies de les Illes Balears. Dins l’extens articulat de la llei (208 articles), es recullen normes relatives a l’activitat i al funcionament dels consells insulars atès el seu caràcter d’ens locals, però la pròpia llei, en atenció al caràcter d’institucions autonòmiques del qual també gaudeixen, remet a una llei específica per a la regulació dels seus aspectes politicoorganltzatius. Pel que fa als municipis, la llei conté previsions sobre els temes clàssics d’aquests: terme municipal (alteracions dels termes municipals), població (padró; creació del registre de la població estacional), organització municipal (possibilitat de crear gerències municipals especialitzades), competències i previsió de règims especials (per a Palma de Mallorca i d’altres municipis). Així mateix, la llei estableix previsions amb relació a altres entitats locals, com ara les mancomunitats, els consorcis locals, les entitats locals menors, els ens autònoms locals, els districtes i les delegacions territorials de la batllia. Les relacions interadministratives són també objecte de l’atenció del legislador (transferència, delegació i encàrrec de gestió, supervisió o control dels actes dels ens locals, tècniques de cooperació, etc.). D’entre les disposicions comunes a les entitats locals, convé destacar la regulació que en fa de l’estatut dels membres de les corporacions locals (i, com a novetat, l’establiment de la retribució als presidents de les entitats locals amb dedicació exclusiva, a càrrec del Govern de les Illes Balears), les normes relatives al règim de funcionament (sessions, actes, normativa d’origen local) i la informació i participació ciutadana. Altres aspectes de la vida local que la llei regula són: els béns de les entitats locals, les obres, els serveis i l’activitat econòmica, la intervenció administrativa en l’activitat privada, la contractació pública, les hisendes locals i la funció pública local, respecte de la qual la llei pretén una unificació amb el règim jurídic de la funció pública autonòmica.
La Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca (BOIB núm. 186 ext.) té els seus antecedents en la Proposta de Carta Municipal que va aprovar l’any 2000 l’Ajuntament de Palma de Mallorca. Aquesta norma es justifica amb l’aprova-
ció d’un estatut especial de la ciutat de Palma de Mallorca, com a capital de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i seu de les seves institucions autonòmiques, i d’un règim financer suficient, que permeti fer front no només a la demanda de serveis i infrastructures que Palma té com a capital, sinó també a la creació d’instal·lacions i la prestació de serveis supramunicipals dirigits als ciutadans de les illes i als turistes. En aquest sentit, la llei recull els símbols de la ciutat i conté normes relatives a l’organització del govern municipal, entre les quals s’ha de cridar l’atenció sobre la regulació de les comissions del Ple (en substitució de les comissions informatives) i de les gerències municipals. Pel que fa a les relacions interadministratives, constitueix una novetat la creació del Consell de la Capitalitat com a òrgan de coordinació entre el Govern de les Illes Balears, el Consell de Mallorca i el propi Ajuntament de Palma. Des d’un altre punt de vista, és igualment destacable la creació de la figura dels districtes com a òrgans de desconcentració territorial dels serveis municipals i la regulació de la participació ciutadana i els drets del veïnatge. Ara bé, els dos temes que, almenys fins ara, han tingut major transcendència han estat, d’una banda, el règim de competències municipals i, molt especialment, aquelles en matèria d’urbanisme, com ara la creació de la Subcomissió d’Urbanisme de Palma integrada per representants del Consell de Mallorca i de l’Ajuntament de Palma, per informar preceptivament els instruments de planejament i la declaració d’interès general en el municipi de Palma, així com l’atribució a l’Ajuntament de Palma de la competència per aprovar els seus instruments d’ordenació i planejament, la declaració d’interès general i la declaració d’urgent ocupació en matèria expropiatòria. El segon dels temes amb major transcendència ha estat l’establiment del règim financer que correspon a l’Ajuntament de Palma.
Malgrat no ser matèria pròpiament local, té també una gran incidència sobre determinats ens locals la Llei 16/2006, de 17 d’octubre, de règim jurídic de les llicències integrades d’activitat de les Illes Balears (BOIB núm. 152). Aquesta llei intenta superar la precedent normativa reguladora de les matèries d’activitats classificades d’una banda, i espectacles públics, establiments i activitats recreatives per l’altra, que era diferent entre sí i que mantenia una divisió inalterable entre les dues amb procediments administratius diferents. Efectivament, segons manifesta la pròpia exposició de motius de la Llei 16/2006, aquesta norma pretén sintetitzar en un sol cos legal ambdues normatives, alhora que l’actualitza tot regulant aspectes fins aleshores no inclosos en la normativa autonòmica, amb la finalitat d’aconseguir així una regulació única, homogènia i coherent. A aquests efectes la llei divideix en dos grans grups, activitats permanents i activitats no permanents, totes les qüestions i matèries abans esmentades, sense perjudici de recollir també la categoria de les activitats catalogades. D’acord amb aquestes premisses, la llei estableix disposicions específiques per a les activitats catalogades i les no permanents, i fixa separadament el procediment aplicable a les activitats permanents i el procediment aplicable respecte de les activitats no permanents. La llei es completa amb la regulació de
les actuacions de les distintes administracions públiques implicades en la matèria (cooperació, convenis de col·laboració, delegació, etc. ) i amb l’establiment del corresponent règim d’infraccions i sancions.
D’altra banda, la funció pública ha estat objecte de dues intervencions legislatives. La Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 49) té per objecte la regulació de la funció pública de la Comunitat Autònoma i la determinació del règim jurídic del personal que la integra. En aquest sentit, la llei, després de definir el seu objecte i els principis que la informen i de determinar el seu àmbit subjectiu d’aplicació, duu a terme una regulació de caràcter general de la matèria. Així, són objecte de regulació legal els òrgans i els ens competents en matèria de funció pública, la classificació del personal al servei de l’Administració (són destacables les novetats respecte dels funcionaris interins) i l’estructura i l’ordenació de la funció pública; en aquest àmbit s’ha de cridar l’atenció sobre l’existència de llocs de feina de naturalesa directiva i la implantació de sistemes d’avaluació del rendiment. També és objecte de la regulació de la llei el naixement i l’extinció de la relació de servei del personal funcionari i la carrera administrativa, amb relació a la qual s’han de destacar les disposicions relatives a la promoció interna vertical, l’horitzontal i la transversal, sense oblidar però les que fan referència a la promoció intracorporativa i al grau personal. No oblida, una llei de caràcter general com aquesta, l’establiment de normes relatives a la mobilitat, voluntària i forçosa, i a l’ocupació de llocs de feina, les disposicions relatives a les situacions administratives i als drets, deures i incompatibilitats del personal funcionari i al règim disciplinari. És necessari esmentar, pel que suposa de novetat amb relació al règim retributiu, la introducció d’uns principis rectors entre els quals destaca la necessitat d’ajustar-se a l’entorn socioeconòmic de les Illes Balears en la mesura que sigui possible i la possibilitat de retribuir el rendiment i la dedicació dels funcionaris, com a mesura de modernització de la gestió administrativa i de motivació per millorar el rendiment i la qualitat dels serveis.
Malgrat haver-se aprovat uns dies abans que la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, la Llei 2/2007, de 16 de març, de cossos i escales de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 49) és una norma de desenvolupament d’aquella, concretament del títol relatiu a l’estructura i ordenació de la funció pública abans esmentat. L’objecte d’aquesta llei és l’ordenació dels cossos i les escales en què s’agrupen els funcionaris al servei de la Comunitat Autònoma, mitjançant l’establiment de la classificació dels cossos, escales i especialitats en què s’organitza, la determinació de les titulacions d’accés als cossos i escales generals i especials, la regulació de les funcions que corresponen a cadascun dels cossos i escales, i el règim d’integració automàtica als diferents cossos i escales del personal que prestava els seus serveis a la Comunitat Autònoma en el moment que aquesta norma va entrar en vigor.
L’activitat del Parlament de les Illes Balears ha afectat també a les biblioteques, els arxius i el patrimoni documental, mitjançant dues lleis. La Llei 15/2006, de 17 d’octubre, d’arxius i patrimoni documental de les Illes Balears (BOIB núm. 152; correcció d’errades, BOIB núm. 36) té per objecte, d’una banda, l’establiment dels criteris necessaris per a la planificació, la creació, l’organització, el funcionament i la coordinació del Sistema Arxivístic de les Illes Balears; d’una altra part, pretén garantir la preservació del patrimoni documental de les Illes Balears, públic i privat, i l’establiment dels drets i deures dels titulars de l’esmentat patrimoni documental i de la ciutadania en general. Així doncs, el Sistema Arxivístic de les Illes Balears és definit per la llei com el conjunt d’òrgans de les administracions públiques, de normes i de subsistemes autònoms, relacionats entre sí per òrgans de coordinació, que garanteixen la identificació, la gestió, la conservació, la protecció, l’accés i la difusió del patrimoni documental de les Illes Balears. Aquest Sistema Arxivístic, de caire descentralitzat atesa la particularitat dels territoris insulars, està integrat per diversos òrgans (Junta Interinsular d’Arxius i Comissió Tècnica Interinsular d’Arxius) i subsistemes arxivístics (com el de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el del Parlament de les Illes Balears, els de cada un dels consells insulars, el de la Universitat de les Illes Balears i els de les entitats locals, etc.). Uns i altres són objecte d’una atenció detallada per part de la llei. Pel que fa al patrimoni documental de les Illes Balears, la llei considera que la integren els arxius i documents, tant de titularitat pública com privada, i també els que, generats en l’actualitat, siguin de relleu per al coneixement de l’evolució històrica de les Illes Balears. En aquest sentit, la llei regula, per un vent, el patrimoni històric de caire arxivístic i documental de les Illes Balears (amb una referència especial als documents integrats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó) i, per un altre, s’ocupa del patrimoni documental de les Illes Balears, pel que fa a les institucions productores. I així, la llei regula detalladament els documents de titularitat pública i els de titularitat privada i diverses qüestions connexes als esmentats documents com, per exemple, el seu dipòsit, la sortida, la conservació i l’esporgada, la reproducció i la restauració de documents. La llei es tanca amb una breu regulació del règim d’adquisició preferent i d’expropiació forçosa dels documents integrants de l’esmentat patrimoni documental i del règim sancionador.
La Llei 19/2006, de 23 de novembre, del sistema bibliotecari de les Illes Balears (BOIB núm. 170), segons manifesta la seva exposició de motius, es proposa atendre la necessitat d’establir un mitjà adequat per al desenvolupament de les biblioteques en el territori de les Illes Balears, basat en els principis de coordinació i col·laboració entre les administracions públiques, les institucions i els titulars privats, amb la finalitat de proporcionar un sistema bibliotecari coherent, recolzat en l’aprofitament eficient de tots els recursos, ja siguin econòmics, culturals, d’informació, d’equipaments o de personal. A aquests efectes, d’acord amb la llei, el Sistema Bibliotecari de les Illes Balears està integrat per la Biblioteca de les Illes Balears (biblioteca referent del patrimoni bibliogràfic de les Illes
Balears), pel Sistema de Lectura Pública (conjunt organitzat i coordinat dels sistemes insulars de biblioteques públiques), per les biblioteques de centres d’ensenyament no universitari, per les biblioteques universitàries, per les biblioteques especialitzades, els centres de documentació i les col·leccions. Sense perjudici de les competències que corresponen sobre la matèria a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, als consells insulars i als ajuntaments, les quals són enumerades per la pròpia llei, aquesta norma crea una sèrie d’òrgans de coordinació i consultius, com ara el Consell de Biblioteques de les Illes Balears, la Comissió Tècnica de Biblioteques de les Illes Balears i, a cada consell insular, una Comissió Tècnica Insular de Biblioteques. A part de qüestions organitzatives, la llei estableix els principis d’actuació de les administracions públiques sobre la matèria, és a dir, la política bibliotecària, i els instruments de gestió i control (catàleg bibliogràfic, registres, mapa i pla de lectura, etc.). D’altres matèries regulades per la llei són el procediment per al reconeixement de les biblioteques, el patrimoni bibliogràfic de les Illes Balears, el règim d’adquisició preferent i d’expropiació forçosa respecte dels fons de les biblioteques i col·leccions integrades en el Sistema Bibliotecari de les Illes Balears i el corresponent règim d’infraccions i sancions.
Dues han estat les lleis aprovades que incideixen sobre la joventut. En primer lloc, la Llei 17/2006, de 13 de novembre, integral de l’atenció i dels drets de la infància i l’adolescència de les Illes Balears (BOIB núm. 163; correcció d’errades BOIB núm. 24/07) pretén regular amb caràcter integral els drets i les obligacions de les persones menors d’edat que es trobin a les Illes Balears, independentment de quina sigui la seva situació administrativa, i els mecanismes d’actuació dels poders públics. La Llei entén per infància el període de vida de les persones comprés des del naixement fins als dotze anys, i per adolescència des dels dotze fins als divuit anys. Des d’un punt de vista orgànic, la llei descriu amb un grau de detall bastant elevat la distribució de competències entre les administracions públiques de les Illes Balears que tenen competències en matèria de menors (Administració de la Comunitat Autònoma, consells insulars i ajuntaments) i, així mateix, regula l’organització institucional sobre la matèria, fent-la recaure sobre tres institucions: la Sindicatura de Greuges, el Consell de la Infància i la Família de les Illes Balears (amb funcions de consulta i proposta) i la Comissió Interinsular de Protecció de persones menors d’edat. Juntament amb aquestes entitats públiques, la llei preveu l’existència d’entitats d’integració familiar, les quals poden ser habilitades com a entitats col·laboradores pels consells insulars. Com és lògic, la llei recull d’una manera prou extensa els drets i deures de les persones menors d’edat i així, a més dels drets reconeguts per la Llei orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, se’n reconeixen d’altres a l’àmbit educatiu, sanitari, sociocultural, de benestar social, etc. Aquest quadre de drets dels menors d’edat s’intenta garantir amb un sistema de protecció que abasta mesures de caire prohibitiu i d’altres mesures que imposen deures d’actuació a les administracions públi-
ques de les Illes Balears respecte dels menors. A banda d’aquestes mesures garantistes que s’acaben de referenciar, la llei dedica un títol a regular la protecció social i jurídica de la persona menor d’edat, i presta especial atenció a les mesures destinades a prevenir i intervenir en les situacions de desprotecció dels menors, tant pel que fa a les situacions de risc com a les de desemparament. Entre les mesures de protecció s’han de destacar l’assumpció de la tutela per ministeri de la llei, l’acolliment, sigui residencial o familiar, i la proposta d’adopció davant l’òrgan judicial competent. La Llei es completa amb un títol dedicat a l’atribució a l’administració autonòmica de l’execució material de les mesures que imposin els jutjats de menors en aplicació de la legislació reguladora de la responsabilitat penal dels menors.
I, en segon lloc, també incideix sobre la joventut la Llei 21/2006, de 15 de desembre, d’atribució de competències als consells de Menorca i d’Eivissa i Formentera en matèria de joventut i lleure (BOIB núm. 184). L’atribució de competències que abasta l’esmentada llei inclou no solament la funció executiva i la gestió, sinó també la potestat reglamentària en les matèries de joventut i lleure. En un altre sentit, aquesta atribució de competències inclou qüestions com l’educació en el lleure infantil i juvenil, les activitats de lleure per a infants i joves, les instal·lacions destinades a activitats de lleure per a infants i joves, l’associacionisme i la participació, la informació juvenil, els intercanvis i ei turisme juvenil i les activitats juvenils de promoció artística i cultural. Així mateix, la llei estableix disposicions específiques amb relació als instruments de publicitat tant de les instal·lacions juvenils, com dels serveis d’informació jove, com de les entitats juvenils i de les entitats prestadores de serveis a la joventut. D’altra banda, amb la finalitat de delimitar amb precisió les potestats que es reserven el Govern i l’Administració de les Illes Balears, la llei conté les disposicions adients, tant pel que fa a les potestats genèriques com a les específiques que sobre la matèria transferida es reserva el Govern. En fi, atesa la naturalesa de la llei, aquesta es completa amb les normes relatives als mecanismes de col·laboració, informació mútua, coordinació i control de les competències transferides, com també amb les disposicions relatives a la valoració del cost efectiu i als mitjans personals i materials traspassats.
Altres matèries regulades per llei autonòmica són l’esport, la mediació familiar i la contaminació acústica La Llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears (BOIB núm. 151; correcció d’errades BOIB núm. 162) suposa l’establiment d’un nou marc legal per a l’esport a les Illes Balears i la norma de referència sobre la matèria. Redactada amb una evident voluntat didáctica (normes concises, sistematització en nombrosos títols i aquests en capítols i fins i tot seccions), la llei regula gairebé la totalitat dels aspectes de l’esport, encara que, en alguns casos, de manera merament indicativa. La Llei s’inicia amb unes disposicions generals (objecte i àmbit d’aplicació, objectius i finalitats, principis generals de les polítiques esportives de les administracions públiques de les Illes Bale-
ars, etc.) i amb la delimitació de les competències de les administracions (Comunitat Autònoma, consells insulars i ajuntaments) de les Illes Balears en matèria esportiva. Seguidament, es determinen els diferents tipus d’activitats esportives a què s’estèn l’aplicació de la llei: activitat esportiva lliure i espontània, escolar, esport universitari, esport adaptat, esports autòctons, activitat esportiva en el medi rural i activitat esportiva d’alt nivell. D’altra banda, els subjectes que d’una manera o altra intervenen a l’esport troben també el seu reflex a la llei: els esportistes, siguin professionals o no, els esportistes amb tecnifica- ció específica (tècnics, jutges i àrbitres), entitats esportives (clubs esportius, seccions esportives de les entitats no esportives, agrupacions esportives, federacions esportives, fundacions, societats anònimes esportives), com també el registre administratiu d’aquestes entitats. Així mateix, la llei conté previsions amb relació a les instal·lacions i infrastructures esportives, tant pel que fa a la seva seguretat com a la seva planificació (pla director sectorial d’instal·lacions esportives) o el seu cens. No oblida la llei tractar d’altres qüestions importants en matèria esportiva: llicències esportives, competicions, siguin federades o no federades, les titulacions esportives, la investigació a l’esport, la medicina esportiva i, fins i tot, patologies de l’esport, com ara el dopatge esportiu i la violència en els espectacles esportius. Per últim, i no per això menys important, la llei regula detalladament la potestat sancionadora en matèria administrativa esportiva i, d’altra banda, la jurisdicció esportiva. Aquesta jurisdicció esportiva és regulada per la llei en la seva triple vessant: disciplinària, competitiva i electoral. La darrera instància en via administrativa sobre aquestes qüestions correspon al Tribunal Balear de l’Esport.
La Llei 18/2006, de 22 de novembre, de mediació familiar (BOIB núm. 170), aprovada a l’empara de la competència exclusiva en matèria d’acció i benestar social, així com en la competència també exclusiva sobre la conservació, la modificació i el desenvolupament del dret civil propi de les Illes Balears, presenta la mediació familiar com un instrument que possibilita la conciliació de manera amistosa en els conflictes que puguin sorgir al si de la família per preservar-ne l’estabilitat. A aquests efectes s’estructura d’una manera molt ordenada en tres títols. El títol preliminar regula les disposicions generals: finalitat de la mediació familiar, principis rectors de la mediació familiar (bona fe, voluntarietat, neutralitat, imparcialitat, confidencialitat, immediatesa i flexibilitat) i l’àmbit d’aplicació de la llei. El títol I, anomenat «el contracte de mediació familiar», té una naturalesa estrictament civil. I així, crea i regula aquest nou tipus contractual, pel qual una persona anomenada mediador familiar s’obliga a prestar els serveis d’informació, orientació i assistència, sense facultat decisòria pròpia, a compte i per encàrrec dels subjectes que, pertanyent a una mateixa família o grup convivencial (per exemple, acolliments familiars de menors o acolliments de persones majors), estan en conflicte, els quals s’obliguen a retribuir els seus serveis amb la finalitat d’intentar arribar a acords. És sobre aquest contracte de mediació familiar que la llei pretén fer pivotar l’aportació de solucions als conflictes plantejats i, per
això, regula exhaustivament els subjectes que el poden atorgar i la capacitat necessària, les matèries sobre les quals pot recaure (les del dret civil de família, que siguin disponibles per les parts d’acord amb aquest dret i que siguin susceptibles de ser plantejades judicialment), la forma i el contingut (sempre per escrit i amb un contingut taxat), la durada, les obligacions d’una i altra part, els acords que es poden prendre i les causes d’extinció del contracte de mediació. El títol II de la llei té un caràcter purament instrumental respecte de l’anterior i es limita a regular l’estructura administrativa que ha de permetre al contracte de mediació familiar desplegar totes les seves potencialitats solucionadores de conflictes. En aquest sentit, crea el Servei de Mediació Familiar de les Illes Balears, regula els requisits que des d’un punt de vista administratiu han de reunir els mediadors i els centres de mediació i la seva obligació d’inscriure’s als registres administratius que crea la pròpia llei. L’esmentat títol es completa amb la regulació del pertinent règim sancionador.
La Llei 1/2007, de 16 de març, contra la contaminació acústica de les Illes Balears (BOIB núm. 45), té per objecte l’establiment de les mesures necessàries per prevenir, vigilar i corregir la contaminació acústica, amb la finalitat d’evitar o de reduir els danys que se’n puguin derivar per a la salut humana, els béns o el medi ambient, així com la regulació de les actuacions específiques en matèria de soroll i vibracions a les Illes Balears. A aquests efectes, la llei, a més d’actualitzar la normativa ja existent a la nostra comunitat autònoma, tot modernitzant-la i adaptant-la als nous principis sobre la matèria continguts a la normativa estatal i europea, es caracteritza, sobretot, per fer participar els ajuntaments en la consecució dels objectius pretesos, mitjançant els instruments pertinents -per exemple, mitjançant els plans acústics d’acció municipal o els anomenats mapes de renou- Altres característiques de la llei són la crida constant que fa al seu desenvolupament reglamentari i les nombroses previsions que la mateixa llei fa, ateses les circumstàncies concretes, d’excepcionar les seves pròpies normes. Així, tot partint de la base d’un nou concepte de renou introduït per la normativa estatal i europea, la llei estableix el seu objecte, àmbit d’aplicació i exclusions i els principis de l’actuació pública i d’informació, com també la delimitació de les competències que sobre la matèria corresponen a l’administració autonòmica, als consells insulars i als ajuntaments. En el mateix sentit, la llei conté normes per a la valoració dels renous i vibracions i sobre la determinació dels nivells de pertorbació. Per a la consecució dels objectius que la llei pretén, s’estableixen dos tipus de mesures: d’una banda, les de planificació i gestió (delimitació d’àrees acústiques, mapes de renou, plans acústics d’acció municipal, zones de protecció acústica especial) i, d’altra banda, les de prevenció (les quals abasten àmbits tan diversos com la contractació administrativa, els projectes d’infrastructura excepcionals, les edificacions, els mitjans de transport, els treballs a la via pública o els sistemes d’alarma en edificis, etc.). Atesa la naturalesa de la llei, aquesta es completa amb la regulació dels pertinents règim d’inspecció i sancionador.
2. Decrets
A diferència del que ha ocorregut en l’àmbit legislatiu, l’activitat reglamentària no ha estat molt intensa. Això no obstant, hem de destacar alguns decrets. En matèria turística ens hem de referir al decret que regula els transports turístics terrestres en l’àmbit de les Illes Balears (BOIB núm. 172/2006), el decret que regula el procediment que ha de seguir la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a la tramitació de queixes d’usuaris de serveis turístics (BOIB núm. 20/2007), el decret que regula el busseig esportiu i recreatiu (BOIB núm. 58/2007) i el decret sobre les activitats secundàries de música, entreteniment o oci desenvolupades en terrassa, espai, recinte o similar a l’aire lliure (BOIB núm. 79/2007). En matèria d’ensenyament, hi trobam el decret de qualitat de la convivència en els centres docents sostinguts amb fons públics de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 189 ext./2006), el decret pel qual es regulen els concerts singulars de l’educació secundària postobligatòria (BOIB núm. 48/2007) i el decret pel qual s’estableix el règim d’admissió d’alumnes als centres sostinguts amb fons públics de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 48/2007). Els decrets que han incidit sobre l’àmbit local han estat dos: el Reglament marc de mesures urgents de les policies locals de les Illes Balears (BOIB núm. 88/2007) i el decret regulador del sistema de compensació econòmica destinat als ajuntaments i a les entitats locals menors de les Illes Balears que abonin als seus membres electes retribucions per l’exercici dels seus càrrecs en règim de dedicació exclusiva al servei de la gestió pública local (BOIB núm. 82 ext./2007). Les noves tecnologies també han merescut l’atenció del Govern: així, el decret regulador de l’ús de la signatura electrònica en l’àmbit de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 185/2006), el decret sobre la creació, modificació i supressió de fitxers que contenen dades personals en l’àmbit de l’Administració de la Comunitat Autònoma (BOIB núm. 153/2006) i el decret pel qual es regulen els registres telemàtics i les notificacions telemàtiques de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 39/2007). Altres decrets destacables són el que estableix les normes de primera venda dels productes pesquers (BOIB núm. 39/2007) i el decret de regulació del Registre Únic de Fundacions de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i d’organització de l’exercici del protectorat (BOIB núm. 77/2007).
II. Estat
Òbviament, la norma més destacable dins aquest apartat, des del punt de vista de les nostres illes, és la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears (BOE núm. 52, correcció d’errades BOE núm. 77 i 173), la qual serà objecte d’atenció suficient a altres apartats d’aquesta Revista. També Andalusia (BOE núm. 68/2007) i Aragó (BOE núm. 97/2007) han vist reformats els seus Estatuts. Altres lleis orgàniques aprovades han tengut per objecte la reforma del Tribunal Constitucional (LO 6/2007, BOE núm. 125), el finançament dels partits polítics (LO 8/2007, BOE núm. 160), la responsabilitat penal dels menors (LO 8/2006, BOE núm. 290), la protecció de la salut i la lluita contra el dopatge a l’esport (LO 7/2006, BOE núm. 279) i la igualtat efectiva de dones i homes (LO 3/2007, BOE núm. 71/2007).
Malgrat no tenir el rang normatiu de les lleis orgàniques, han tengut especial transcendència per a les Illes Balears el Reial decret 1267/2006, pel qual es crea el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (BOE núm. 268), el Reial decret sobre ampliació dels mitjans econòmics adscrits als serveis traspassats a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de gestió de la formació professional ocupacional (BOE núm. 266/2006) i el Reial decret sobre traspàs dels mitjans adscrits a la gestió de les prestacions sanitàries de l’assegurança escolar (BOE núm. 266/2006).
L’activitat legislativa de les Corts Generals ha estat profusa. Així, hem de destacar necessàriament la Llei 8/2007, de 28 de maig, del sòl (BOE núm. 128/2007), la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (BOE núm. 299/2006), la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (BOE núm. 89/2007), la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència (BOE núm. 159/2007), la Llei 20/2007, d’11 de juliol, de l’Estatut del treballador autònom (BOE núm. 166/2007) i la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’IRPF (BOE núm. 285/2006). D’altres matèries que han estat objecte de l’atenció del legislador estatal són la xarxa de parcs nacionals, la investigació biomèdica, les societats professionals, la protecció de consumidors i usuaris i la implicació dels treballadors en les societats anònimes i cooperatives europees.