ACTIVITAT NORMATIVA

ACTIVITAT NORMATIVA

(octubre 2007 – octubre 2008)

Lluís Isern Estela

Lletrat oficial major del Parlament

de les Illes Balears

I. Illes Balears

I. Lleis

La crònica de les lleis aprovades pot començar esmentant aquelles més senzilles. Així,

la Llei 1/2008, de 22 de febrer, de creació del Col·legi Professional de Llicenciats i Doctors en Ciències Ambientals de les Illes Balears (BOIB núm. 30), que respon a l’estructura i els requeriments imposats per la Llei 10/1998, de 14 de desembre, de Col·legis professionals de les Illes Balears.

D’altra banda, atesa la celebració de les eleccions al Parlament de les Illes Balears i als consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa el dia 27 de maig de 2007 i, d’acord amb allò que disposa la Llei 8/1986, de 26 de novembre, electoral de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, es va aprovar, mitjançant el procediment legislatiu de tramitació directa i lectura única, la Llei 2/2008, de 26 de març, de crèdit extraordinari per a subvencions electorals (BOIB núm. 50). La Llei electoral de 1986 imposa que la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de subvencionar les despeses electorals, tot tenint present que, durant el mes següent a la tramesa de l’informe de la Sindicatura de Comptes (en aquest cas, l’aprovat pel Consell de la Sindicatura el dia 29 de novembre de 2007), el Consell de Govern ha de presentar al Parlament de les Illes Balears un projecte de llei de crèdit extraordinari per l’import de les subvencions que s’hagin d’adjudicar als diversos partits, federacions, coalicions o agrupacions d’electors que participin a les corresponents eleccions (en aquest cas, les de dia 27 de maig de 2007), subvencions que s’han de fer efectives durant els cent dies posteriors a l’aprovació de la llei pel Parlament. El crèdit extraordinari aprovat va importar 2.154.717,53 €. Això implica un notable increment respecte de precedents anteriors com a conseqüència de l’existència ara de convocatòries electorals diferenciades al Parlament i als consells insulars, i de l’Acord de la Junta Electoral Central de 12 d’abril de 2007, segons el qual no resulta aplicable el límit legal previst en l’article 131.2 de la Llei orgànica del règim electoral general pel que fa a les eleccions als consells insulars.

En un altre sentit, també ens hem de referir a la Llei 6/2008, de 22 de maig, de l’estatut dels ex presidents del Parlament de les Illes Balears (BOIB núm 72), que també fou aprovada mitjançant el procediment de tramitació directa i lectura única. Té per objecte reconèixer, en favor de les persones que hagin ocupat la Presidència del Parlament, el dret a rebre, de manera permanent, el tractament de «Molt Honorable Senyor o Senyora» i les atencions honorífiques i protocol·làries corresponents, sempre que no hagin cessat per sentència ferma dels tribunals que els inhabilitin per exercir el càrrec de diputat o per incompatibilitat declarada i publicada, d’acord amb la normativa específica d’aplicació. Es tracta d’una llei aprovada coincidint amb les celebracions del vint-i-cinc aniversari de la constitució del Parlament de les Illes Balears, la qual, segons expressa la seva exposició de motius, pretén un reconeixement formal «que transcorre paral·lelament al reconeixement que la Llei 4/2001, en la seva disposició addicional primera, estableix per als presidents de la Comunitat Autònoma».

Pel mateix procediment de tramitació directa i lectura única, fou aprovada la Llei 7/2008, de 5 de juny, per la qual es modifica la Llei 6/2005, de 3 de juny, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears (BOIB núm. 81). L’esmentada modificació consisteix en la introducció d’una norma que, amb caràcter transitori, fins a dia 31 de desembre de 2011, permet que els municipis de les Illes Balears amb cossos de policia local puguin convocar proves selectives per proveir places de policia auxiliar turístic, en el cas que hagin quedat places vacants en la convocatòria anual per proveir les places de policia turístic, tot tenint present que els aspirants han de tenir el curs bàsic de capacitació per a policia local i el nivell de titulació previst en l’article 20 de la Llei 6/2005, de 3 de juny.

Per últim, la Llei 8/2008, de 5 de juny, de modificació de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma (BOIB núm. 87) introdueix, entre d’altres, els següents canvis. Se substitueix, tant en el títol com en tot el text de la Llei de capitalitat, l’expressió «Palma de Mallorca» per «Palma». D’altra banda, retorna al Consell de Mallorca determinades competències urbanístiques que la Llei 23/2006 havia assignat a l’Ajuntament de Palma en matèria de planificació i gestió. També, s’aprofita la reforma per tal d’assignar l’aprovació definitiva del planejament a allò que determinin les normes d’organització del Consell de Mallorca.

Pel que fa a les normes d’índole economicofinancera, hem d’esmentar, en primer lloc, la Llei 5/2007, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per al 2008 (BOIB núm. 196). La norma adverteix en la seva exposició de motius que els eixos estratègics bàsics d’aquests pressuposts són les actuacions destinades a millorar la prestació de serveis públics essencials com són l’assistència sanitària, l’educació i la protecció social, així com les mesures per desenvolupar de manera decidida el transport públic, la protecció del medi ambient i la recerca, la innovació i el desenvolupament tecnològic, com també el desenvolupament efectiu de l’Estatut d’autonomia. En aquest sentit, la Llei inclou una consignació destinada al Consell Insular de Formentera per raó de l’assumpció de competències derivada de la seva constitució i per poder fer front al cost derivat de les prestacions dels serveis afectes a les competències transferides i de l’adequació de les infrastructures a les noves necessitats inherents a la creació del consell insular.

La Llei s’estructura en sis títols: aprovació dels pressuposts i les seves modificacions, normes de gestió del pressupost de despeses, despeses de personal, normes de gestió del pressupost d’ingressos, tancament del pressupost i relacions institucionals. La Llei es completa amb vuit disposicions addicionals, una disposició derogatòria i dues disposicions finals. Les disposicions addicionals esmentades són d’índole molt variada i hi destaca la disposició relativa a l’avaluació i la revisió del sistema de finançament dels consells insulars, que haurà de coordinar el Consell Financer Interinsular.

Amb una tramitació parlamentària simultània a l’anterior, es va aprovar la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives (BOIB núm. 196), la qual, d’acord amb la seva exposició de motius, «s’emmarca dins les conegudes com a lleis d’acompanyament dels pressuposts generals». Malgrat que llei esmentada manifesta que pretén complementar la Llei de pressuposts i constituir amb aquesta una unitat d’acció racional per complir els objectius de política econòmica, el cert és que modifica no poques qüestions que, només d’una manera molt tangencial, afecten la matèria pressupostària o la política econòmica.

Els 34 articles que integren la norma s’ordenen en dos títols. El títol I, relatiu a les normes tributàries, s’estructura en tres capítols, referit el primer d’ells als tributs cedits (impost sobre la renda de les persones físiques —IRPF—, impost sobre patrimoni, impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats —ITP i AJD—, taxa fiscal sobre els jocs de sort, envit o atzar i taxa fiscal sobre rifes i tómboles, apostes i combinacions aleatòries); el segon, als tributs propis (modificació de la Llei 11/1998, de 14 de desembre, sobre règim específic de taxes de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i de la Llei 8/1998, de 23 de novembre, de taxes per inspeccions i controls sanitaris d’animals i dels seus productes), i el tercer, a les normes de gestió tributària, relatives a l’ITP i als AJD, a l’impost de successions i donacions —ISD— i a la taxa fiscal sobre el joc.

El títol II de la Llei (articles 30 a 34), sota la denominació de «normes de gestió economicofinancera i administrativa», modifica el Text refós de la Llei de subvencions, estableix el règim d’infraccions i sancions en matèria d’activitats subaquàtiques (busseig esportiu i recreatiu) i, finalment, conté unes normes en matèria de règim local (modificació de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears; de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma i, pel que fa al patrimoni local del sòl, de la Llei 8/2004, de 23 de desembre, de mesures tributàries i de funció pública). La Llei 6/2007 es completa amb fins a quinze disposicions addicionals que modifiquen nombroses lleis, com ara: la Llei 5/2003, de salut de les Illes Balears; la Llei 7/1998, d’ordenació farmacèutica; la Llei 2/2002, del sistema de finançament definitiu dels consells insulars; la Llei 16/2006, de règim jurídic de les llicències integrades d’activitat; la Llei 10/2005, de ports; la Llei 11/2006, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears; la Llei 6/2006, de caça i pesca fluvial, etcètera. La pròpia naturalesa i l’extensió de la Llei no fa possible al·ludir o esmentar, ni tan sols de passada, totes les qüestions que s’hi tracten, ja que això excediria amb escreix l’espai assignat a aquesta crònica.

En desenvolupament d’allò previst en l’article 133 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears que preveu l’existència d’una Agència Tributària de les Illes Balears, el Parlament va

aprovar la Llei 3/2008, de 14 d’abril, de creació i regulació de l’Agència Tributària de les Illes Balears (BOIB núm. 56). L’Agència esmentada es configura com un ens públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’actuar per organitzar i exercir, en nom de la Comunitat Autònoma, les funcions relatives a la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs propis d’aquesta, així com per delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment, preveient-se, fins i tot, que la delegació es pugui fer extensiva a la resta de tributs estatals recaptats per l’Estat a l’àmbit territorial de les Illes Balears per mitjà d’un conveni de col·laboració entre l’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària de les Illes Balears. Així mateix, l’Agencia Tributària de les Illes Balears pot exercir les funcions de recaptació i, si escau, de gestió, inspecció i liquidació dels recursos d’altres administracions públiques, especialment d’entitats locals que, en virtut de llei, conveni de delegació de competències o encomana de gestió, s’atribueixin a la Comunitat Autònoma. L’Agencia Tributària neix amb la pretensió d’establir un criteri unitari de gestió en matèria tributària fonamentat en els principis d’objectivitat, eficàcia, eficiència i transparència, amb especial atenció al servei a la ciutadania, a la implantació de les noves tecnologies en l’àmbit tributari, a la lluita contra el frau fiscal i a la potenciació de la col·laboració amb les altres administracions públiques i, en particular, amb l’Administració tributària estatal. Amb aquesta finalitat, la Llei concedeix a l’Agència un important nivell d’autonomia i flexibilitat, com també uns recursos i serveis generals propis i especialitzats per raó de la matèria, sobre tot pel que fa al personal i a la gestió economicofinancera, sens perjudici d’establir també importants mecanismes de seguiment i control de l’eficàcia i eficiència de l’Agència respecte al compliment dels seus objectius, per la qual cosa es preveu l’elaboració d’un pla anual d’actuació, que ha de ser objecte de seguiment pel Parlament de les Illes Balears.

Des del punt de vista organitzatiu, l’Agència compta amb uns òrgans de govern (president i Consell General), uns òrgans executius (Direcció i Consell de Direcció) i un òrgan consultiu i de participació (Comissió Assessora de l’Agència Tributària) i es preveu que s’ha d’estructurar en departaments i àrees funcionals, així com l’adscripció de les recaptacions de zona. D’altra banda, atesa la concepció de l’Agència com a ens públic de caràcter estatutari, dotat d’autonomia funcional, financera i de gestió, que gaudeix d’un règim jurídic propi, la Llei es completa amb les normes corresponents al seu règim de personal, de contractació i de responsabilitat patrimonial i amb les regles relatives al seu propi patrimoni, règim pressupostari i economicofinancer.

La darrera de les normes economicofinanceres aprovades ha estat l’aprovada mitjançant el Decret llei 1/2008, de 10 d’octubre, de mesures tributàries per impulsar l’activitat econòmica a les Illes Balears (BOIB núm. 144 i correcció d’una errada material, BOIB núm. 154). El Decret llei esmentat fou validat pel Parlament de les Illes Balears en sessió de dia 4 de novembre de 2008. El fonament de l’aprovació del Decret llei rau en la necessitat d’adoptar una sèrie de mesures contracícliques, tant de promoció de la inversió en capital

físic I humà i de creació d’empreses, com de minoració dels perjudicis que han de suportar els col·lectius amb menys renda disponible, davant l’actual context de crisi econòmica generalitzada en els àmbits internacional, nacional i regional. En aquesta línia, el Decret llei estableix un conjunt de beneficis fiscals que s’articulen en tres grans àmbits d’actuació. En primer lloc, un grapat de mesures tributàries que pretenen dinamitzar l’activitat productiva i l’ocupació mitjançant uns beneficis fiscals que repercuteixen en la tributació de l’ITP i AJD i de l’ISD; en segon lloc, l’impuls de l’activitat immobiliària, amb un conjunt de mesures que incideixen, particularment, en els col·lectius més desfavorits, com ara els joves menors de 36 anys, les persones amb discapacitat i les famílies nombroses, tot incrementant els beneficis fiscals pel que fa a l’accés a l’habitatge i, molt especialment, a l’accés a l’habitatge protegit; en tercer i darrer lloc, l’àmbit d’actuació relatiu a la racionalització i l’adaptació dels beneficis fiscals existents relatius a l’accés a l’habitatge i a la creació i el manteniment d’empreses, sobre el qual s’incideix, pel que fa als imposts directes, no tan sols per regular el tram autonòmic de la deducció per la inversió o l’adquisició de l’habitatge habitual en l’IRPF, sinó també per modificar la càrrega tributària de les transmissions entre vius en USD, amb l’objectiu que es garanteixi la compatibilitat de les reduccions estatals per donació de l’empresa familiar o de participacions en societats familiars amb deducció autonòmica relativa a aquests tipus d’adquisicions per part de fills i cònjuges. Des del punt de vista sistemàtic, el Decret llei organitza aquests beneficis fiscals en quatre capítols, en funció de l’impost afectat en cada cas i, així, el capítol I fa referència a una disposició general; el capítol II té per objecte l’IRPF; el capítol III al·ludeix a USD, i, per últim, el capítol IV, a l’ITP i AJD.

Les normes de naturalesa territorial i urbanística que han estat aprovades entre el primer d’octubre de 2007 i el 31 d’octubre de 2008, són les següents. En primer lloc, el Decret llei 1/2007, de 23 de novembre, de mesures cautelars fins a l’aprovació de normes de protecció d’àrees d’especial valor ambiental per a les Illes Balears (BOIB núm. 176 ext.). La finalitat d’aquesta norma, aprovada mitjançant l’expeditiu tràmit del decret llei, és garantir que les noves lleis de protecció del territori que es pretenen posar en marxa no es vegin obstaculitzaries com a conseqüència de situacions de fet ja consolidades sobre determinats territoris. Així, fins a l’entrada en vigor de la llei de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible, es prohibeix l’execució de plans parcials o projectes d’urbanització i la concessió de llicències d’edificació i ús del sòl d’alguns terrenys situats a les illes de Mallorca i Eivissa (els quals apareixen degudament cartografiats en la norma) i se suspèn la tramitació de qualsevol acte administratiu realitzat a l’empara de la disposició addicional catorzena de la Llei 25/2006, la qual establia un règim excepcional per a les obres, instal·lacions, activitats i establiments de temporada en el litoral. Igualment, s’estableix la suspensió dels procediments administratius d’atorgament d’autoritzacions i de llicències d’edificació i ús del sòl per a la construcció d’habitatges unifamiliars aïllats a

les Àrees Naturals d’Especial Interès de les Illes d’Eivissa I Formentera fins a l’aprovació d’un instrument d’ordenació territorial nou d’aquestes illes que estableixi uns altres paràmetres per a l’edificació d’aquestes àrees. Finalment, se suspèn la vigència dels instruments de planejament urbanístic de desenvolupament i l’eficàcia dels actes administratius que signifiquin un procés de transformació urbanística en dos territoris, un a Palma (ses Fontanelles) i un altre a Eivissa (ses Feixes), per tal d’evitar actuacions particulars edificatòries que poguessin significar la pèrdua dels seus valors ambientals.

En segon lloc, ens hem de referir a la Llei 4/2008, de 14 de maig, de mesures urgents per a un desenvolupament territorial sostenible a les Illes Balears (BOIB núm. 68), l’existència de la qual ja havia estat anunciada pel Decret llei que acabam de comentar. Les mesures urgents de la Llei 4/2008 s’estructuren, bàsicament, en cinc capítols. El primer regula les categories del sòl i estableix els conceptes de sòl urbà (tot distingint entre el consolidat i el no consolidat), de serveis urbanístics bàsics i de solar, com a elements essencials que serveixen per aplicar les reserves de sòl per a habitatge protegit. Així mateix, fixa el percentatge de la cessió de terrenys que han de ser lliurats als ajuntaments respectius com a conseqüència d’una actuació de transformació urbanística. El segon capítol conté unes determinacions aplicables als camps de golf, com ara la prohibició d’aquestes instal·lacions esportives als terrenys que no ho permetin, així com la possibilitat de denegació de la declaració d’interès general sobre la base de criteris d’inoportunitat d’implantació molts diversos d’aquests usos. En el mateix sentit, es prohibeixen els usos residencials o d’allotjaments turístics i s’imposa, amb caràcter necessari, l’estudi d’avaluació d’impacte ambiental pertinent pels esmentats camps de golf. El capítol tercer introdueix tot un seguit de modificacions a la Llei 1/1991, de 30 de gener, de règim urbanístic de les àrees d’especial protecció de les Illes Balears: ampliació de l’àmbit de determinades àrees d’especial protecció a les illes de Mallorca i Eivissa; explicitació de les circumstàncies d’aplicació de determinades modificacions operades per la Llei 1/1991 durant els seus anys de vigència i, finalment, regulació expressa de la situació peculiar i concreta de determinades àrees d’Eivissa. El capítol quart regula l’ampliació de l’àmbit del sistema d’equipament comunitari sanitari de l’hospital de referència de les Illes Balears. El darrer capítol estableix una citació a termini dels ajuntaments de les Illes Balears que encara no tenguin aprovat el seu catàleg de protecció del patrimoni històric, tot i que permet les possibles modificacions o revisions dels instruments de planejament general quan tenguin finalitats públiques. La Llei es completa amb una àmplia disposició derogatòria i dues disposicions finals.

En fi, la tercera de les lleis a què ens referim és la Llei 5/2008, de 14 de maig, d’actuacions urgents destinades a l’obtenció de sòl per a habitatges de protecció pública (BOIB núm. 68). Segons declara la seva exposició de motius, aquesta Llei es proposa propiciar una mitjana de 1.250 actuacions anuals, referides a habitatges de preu limitat per l’Administració i a habitatges protegits de nova construcció en venda o lloguer. D’acord

amb això, l’objecte de la Llei és regular la planificació i l’execució d’actuacions per tal d’aconseguir d’una manera extraordinària i urgent sòl urbanitzat destinat a la construcció d’habitatges sotmesos a un règim de protecció pública o de preu taxat, a fi i efecte de facilitar i fer possible el dret constitucional de tots els ciutadans a gaudir d’un habitatge digne. La Llei considera imprescindible que el Govern de les Illes Balears assumeixi part de la creació de sòl residencial, mitjançant la implantació d’àrees anomenades reserves estratègiques del sòl. Això s’ha de dur a terme, primer, mitjançant una convocatòria pública d’oferta de sòl de titularitat privada, perquè els propietaris interessats en el desenvolupament urbà dels sòls (que, necessàriament, hauran de ser urbans, urbanitzables o rústics de transició, que a l’illa de Mallorca hauran d’estar ubicats en zones qualificades com àrees de transició de creixement), amb les condicions expressades en la mateixa Llei, proposin al Govern la seva inclusió com a reserva estratègica de sòl i, posteriorment, amb el seu desenvolupament mitjançant la tramitació i l’aprovació dels corresponents instruments de planejament, també prevists en la Llei.

El Govern haurà de seleccionar, en col·laboració amb els ajuntaments afectats, els sòls més aptes des del punt de vista urbanístic, els considerarà reserva estratègica de sòl i iniciarà d’immediat la tramitació d’una norma subsidiària i complementària de planejament, a fi de procedir-ne a la delimitació concreta, a la classificació i/o qualificació del sòl corresponent i a l’ordenació de l’establiment de les determinacions necessàries per a l’execució directa d’aquestes àrees. D’aquesta manera, el Govern de les Illes Balears, els ajuntaments i altres institucions, disposaran del 50% del sòl urbà desenvolupat a cada reserva estratègica del sòl. Atesa l’excepcionalitat de les mesures esmentades, la Llei en limita l’exercici a una sola vegada.

2. Decrets

Sense oblidar tot un seguit de normes relatives a l’estructuració del nou govern creat com a conseqüència de la majoria parlamentària nova sorgida de les eleccions al Parlament del mes de maig de 2007, l’activitat reglamentària del Govern de les Illes Balears s’ha concretat en matèries molt diverses. Així, la llengua catalana ha estat objecte de dos decrets: el Decret 61/2008, de 16 de maig, pel qual es modifica el Decret 80/2004, sobre avaluació i certificació de coneixements de català (BOIB núm. 72), d’una banda, i el Decret 114/2008, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament pel qual es regula l’exigència de coneixements de llengua catalana en els procediments selectius d’accés a la funció pública i per ocupar llocs de treball que es convoquin en l’àmbit de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 150), de l’altra. Així mateix, pel que fa a l’esport i com a desplegament parcial de la Llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport de les Illes Balears, s’han aprovat el Decret 9/2008, de 18 de gener, pel qual es regulen

l’Assemblea Balear de l’Esport, la Comissió Antidopatge de l’Esport de les Illes Balears i la Comissió de Medicina Esportiva i d’Investigació Científica de les Illes Balears (BOIB núm. 13) i el Decret 86/2008, d’1 d’agost, pel qual es despleguen i es regulen els processos electorals de les federacions esportives de les Illes Balears (BOIB núm. 111).

Des del punt de vista orgamtzatiu, convé deixar constància de la creació de la Comissió Mixta Govern—consells insulars per al traspàs de funcions i serveis (BOIB núm. 157), la creació del Consell de Participació de la Dona de les Illes Balears (BOIB núm. 56), la creació de l’Agència de Cooperació Internacional de les Illes Balears (BOIB núm. 108) i la reestructuració de la Intervenció General de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 41).

Altres decrets, que han estat aprovats durant els mesos a què es refereix aquesta crònica, són: el Decret 66/2008, de 30 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desplegament de la Llei 18/2006, de 22 de novembre, de mediació familiar (BOIB núm. 79); el Decret 76/2008, de 4 de juliol, pel qual es regula l’aplicació en l’àmbit agrícola i ramader, de la Llei 16/2006, de 17 d’octubre, de règim jurídic de les llicències integrades d’activitats de les Illes Balears (BOIB núm. 96); el Decret 125/2007, de 5 d’octubre, pel qual es dicten normes sobre l’ús del foc i es regula l’exercici de determinades activitats susceptibles d’incrementar el risc d’incendi forestal (BOIB núm. 153) i el Decret 59/2008, de 2 de maig, pel qual s’estableixen i s’implanten els procediments de seguretat i el sistema de vigilància enfront dels accidents amb risc biològic en l’àmbit sanitari de les Illes Balears (BOIB núm.63).

II. Estat

Entre les normes d’origen estatal, podem destacar-ne les següents: la Llei orgànica 1/2008, de 30 de juliol, per la qual s’autoritza la ratificació per Espanya del Tractat de Lisboa (BOE núm. 184); la Llei orgànica 9/2007, de 8 d’octubre, de modificació de la LOREG (BOE núm. 242) i la Llei orgànica 14/2007, de 30 de novembre, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Castella i Lleó (BOE núm. 288). D’entre els reials decrets legislatius, se n’han de destacar l’RDLEG 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei general per a la defensa de consumidors i usuaris (BOE núm. 287) 11′ RDLEG 2/2008, de 20 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei del sòl (BOE núm. 154). Així mateix, són especialment ressenyables les lleis 24/2007, de 9 de d’octubre, reguladora de l’estatut orgànic del Ministeri Fiscal (BOE núm. 243) i la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic (BOE núm. 261).