1. Lleis i decrets lleis

Les setze normes amb rang de llei aprovades a les Illes Balears (de les quals, sis en forma de decret llei) regulen matèries ben diverses. Les més nombroses fan referència, directament o indirecta, a l’urbanisme. Així, la Llei 14/2012, de 19 de desembre, d’ordenació urbanística de la Universitat de les Illes Balears (BOIB núm. 195), té per objecte establir una normativa específica aplicable al campus de la UIB, situat a la carretera de Valldemossa. Aquesta ordenació es duu a terme mitjançant un pla especial que ha de definir els grans àmbits de l’ordenació i les alteracions, com també els instruments per al seu desenvolupament i execució. Aquests instruments han de ser formulats per la UIB i aprovats definitivament pel Consell de Govern, prèvia la tramitació d’una informació pública i sengles informes del Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma. Respecte als paràmetres urbanístics que es fixen en la norma, amb caràcter general, la tipologia de les edificacions serà aïllada i les condicions i paràmetres d’aplicació a aquestes seran els necessaris en funció de les característiques i necessitats de l’ús a què es destinin, sense que puguin superar la seva altura la de PB+3 i 18 metres. Com a curiositat, s’ha de destacar l’ocurrència de la Llei 14/2012 que mitjançant una disposició addicional, autoritza, per ministeri de la llei, la construcció de l’edifici Centre d’Estudis de Postgrau de la UIB, d’acord amb les característiques que es concreten en un annex. La Llei 1/2013, de 24 de maig, per la qual es modifica la Llei 5/2012, de 23 de maig, de mesures urbanístiques per a l’execució del Centre Internacional de Tennis Rafael Nadal (BOIB núm. 76), suposa l’aprovació d’un nou procediment més àgil que possibiliti fer modificacions que afecten elements menors que facilitin l’execució del dit Centre Internacional, sempre dins el marc dels paràmetres bàsics i els usos que va fixar la Llei 5/2012, de 23 de maig. Es tracta d’un procediment de modificació del Master Pla, que s’ha de tramitar per la conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, i és el Consell de Govern el competent per a l’aprovació, garantint el dret de participació mitjançant un tràmit d’informació pública, així com la participació de l’Ajuntament de Manacor, mitjançant l’emissió d’un informe preceptiu. Per la seva banda, la Llei 2/2013, de 29 de maig, de modificació de la disposició addicional novena de la Llei 7/2012, de 13 de juny, de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible (BOIB núm. 81), té el seu origen en una proposició de llei del Consell Insular de Menorca i es tracta d’una norma d’article únic. La disposició addicional 9a de la Llei 7/2012 establia excepcionalment la facultat del Consell de Menorca per aprovar una norma territorial transitòria que desplaçàs la regulació del Pla Territorial Insular i vinculàs el planejament urbanístic de l’illa. Aquesta facultat s’havia d’exercir en el termini d’un any des de l’entrada en vigor de la Llei 7/2012. Ara, la Llei 2/2013 suprimeix aquest requisit atès que, segons la seva exposició de motius, s’ha demostrat que el termini d’un any «pot tenir efectes perversos en no donar temps suficient per a una anàlisi acurada de la situació i l’estudi de les mesures adients que es vulguin adoptar». Així mateix, la Llei introdueix una modificació amb relació a la legitimació d’actuacions de transformació urbanística, previstes a la dita norma territorial transitòria. També hem d’incloure entre les normes amb incidència urbanística, el Decret llei 1/2013, de 7 de juny, de mesures urgents de caràcter turístic i d’impuls de les zones madures (BOIB núm. 82; validació BOIB núm. 95), que té per objecte impulsar urgentment l’activitat econòmica, la desestacionalització de l’oferta turística, el foment de la qualitat i la millora general de l’àmbit de les zones turístiques declarades madures, i expressament la zona de la Platja de Palma. Ara bé, el Decret llei també estableix un conjunt de normes aplicables a tot l’àmbit territorial de les Illes Balears, amb independència de la declaració de zones turístiques madures, com tendrem ocasió d’advertir. Pel que fa a la Platja de Palma i altres zones turístiques madures, es modifica la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, per tal d’establir que la seva declaració com a tal suposa, ope legis, la declaració d’interès autonòmic de tots aquells plans, projectes o actuacions que tendeixin a la millora, la qualificació, la revaloració, la rehabilitació o la reconversió d’aquesta zona; es dóna una nova redacció a la norma relativa a les sol·licituds de modernització d’establiments turístics existents, situats en sòl urbà o rústic, que tenguin per objecte la millora dels serveis i les instal·lacions, respecte de les quals, amb determinats requisits, es preveu que quedin excloses dels paràmetres de planejament territorial, urbanístics i turístics; també es regula de bell nou la disposició addicional 6a de la Llei esmentada, relativa a plans de modernització i qualitat d’establiments turístics. Altres modificacions fan referència a reduccions o augment de terminis prevists a la normativa turística, sense canviar el sentit de fons de la regulació. Pel que fa a les normes aplicables a qualsevol indret de les Illes Balears, aquestes afecten a diversos articles de la Llei de turisme, relatius al principi d’ús exclusiu aplicable a les empreses turístiques d’allotjament, a la classificació i categories dels establiments d’allotjament de turisme rural, a la reconversió i canvi d’ús dels establiments d’allotjament turístic o determinades parcel·les d’ús turístic, al règim sancionador de la dita Llei i al procediment de caràcter extraordinari per a la regularització de places turístiques. Així mateix, el Decret llei introdueix noves disposicions addicionals i transitòries en la Llei de turisme. Per últim, el Decret llei 4/2013, de 21 de juny, deregulació provisional de les noves edificacions en nuclis residencials sense xarxa de sanejament (BOIB núm. 88; validació BOIB núm. 101), seguint el camí obert per la Llei 10/2010, de 27 de juliol, de mesures urgents relatives a determinades infraestructures i equipaments d’interès general en matèria d’ordenació territorial, urbanisme i d’impuls a la inversió i el Decret llei 3/2011, de 29 de juliol, de modificació dels terminis prevists en la Llei 10/2010, de 27 de juliol, possibilita, mentre s’elabora la futura normativa reguladora de l’ordenació i l’ús del sòl que ha de fixar els serveis urbanístics bàsics per als nuclis de població, possibilita, deiem, la construcció d’habitatges en els sòls urbans d’ús predominantment residencial ja existents i que no disposin de xarxa de sanejament, sempre que siguin edificis unifamiliars i que es garanteixi un tractament correcte de les aigües residuals, però només en cas que el promotor garanteixi el cost de les obres necessàries per a la futura connexió de l’edifici a la xarxa, quan aquesta estigui en funcionament. S’imposa també com a requisit que la llicència s’atorgui dins els tres anys des de l’entrada en vigor del Decret llei.

La caça i la pesca han estat objecte de dues lleis. En primer lloc, la Llei 3/2013, de 17 de juliol, de modificació de la Llei 6/2006, de 12 d’abril, balear de caça i pesca fluvial, i modificada per la Llei 6/2007, de 27 de desembre, de mesures tributàries i economicoadministratives(BOIB núm. 106; correcció d’errades de la versió castellana BOIB núm. 127), és deguda a la iniciativa legislativa del Consell Insular de Mallorca, tot i que el seu àmbit d’aplicació s’estén a tot l’arxipèlag. L’exposició de motius justifica la seva aprovació en el fet que és convenient adaptar la Llei modificada al nou marc legal sorgit de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears de 2007 i al traspàs de competències en matèria de caça i pesca fluvial als consells insulars. Amb una sistemàtica obscura i confusa, la Llei incideix sobre nombrosos aspectes de la Llei 6/2006. Així, es dóna una nova redacció a determinades definicions legals (com ara, abeurada, primera sang, arruix, pesca fluvial, puu, etc.); redefineix el concepte de caçador i regula el règim dels requisits exigits a aquest en funció de la seva edat, com també els drets i deures que afecten els caçadors. La Llei estableix també un conjunt de noves disposicions amb relació als vedats de caça, ja siguin particulars o de societats locals, i a les zones de seguretat i refugis de caça. La norma fa especial incidència amb la llicència de caça, la concessió de la qual requereix la superació d’una prova d’aptitud i la seva expedició correspon al consell insular on tengui la seva residència l’aspirant i habilita per caçar a totes les Illes Balears. D’altra banda, s’estableixen determinades prohibicions noves relatives al tipus d’arma o estris per a l’exercici de la caça, a determinades modalitats de caça i es regula la protecció de cultius i la responsabilitat per danys. La matèria pròpia de la caça es completa amb una extensa regulació del règim sancionador que li és aplicable. La pesca fluvial, és a dir, l’activitat esportiva o professional que té com a objectiu capturar, de forma activa o passiva, els animals que habiten de manera permanent o transitòria les aigües insulars no marines, públiques o privades, és objecte de modificació pel que fa a les peces objecte de captura, a les llicències de pesca, als procediments prohibits per a la captura d’animals de pesca, a l’ús de la canya i a les èpoques de veda. En segon lloc, trobam la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears (BOIB núm. 156), que aclareix que el dret comunitari i, per tant, la política pesquera comuna han passat a formar part de l’ordenament intern i, com a conseqüència d’això, la pròpia Llei beu de tot un conjunt de reglaments comunitaris al respecte. L’objecte de la Llei és regular la protecció i la conservació dels recursos marins vius; l’exercici de la pesca, el marisqueig i l’aqüicultura marina, l’ordenació del sector pesquer; la comercialització, la promoció, la manipulació, la transformació i la conservació dels productes pesquers; la formació, la investigació i el desenvolupament tecnològic en matèria maritimopesquera; la inspecció i el règim sancionador en la matèria i, a més, les activitats subaquàtiques professionals a les Illes Balears, excloent-ne el busseig militar. Amb aquesta idea, la Llei s’estructura en dotze títols; el relatiu a les disposicions generals (objecte, finalitat i àmbit d’aplicació de la llei); el relatiu a la conservació i la gestió dels recursos marins vius (on s’ha de destacar la regulació dels plans de gestió insulars o pluriinsulars, anuals o pluriennals, els plans de recuperació per a espècies en situació de conservació desfavorable, o plans experimentals. També s’hi reforça la figura de la reserva marina); el relatiu a l’activitat pesquera professional; el relatiu a l’ordenació del sector pesquer, que comprèn tot el procés econòmic de l’activitat pesquera, des de l’extracció fins a la comercialització completa dels productes, així com l’organització dels productors i dels agents econòmics; el relatiu a la comercialització i la transformació dels productes pesquers i se’n prioritza la traçabilitat i la sostenibilitat. Un altre títol està dedicat a la pesca marítima recreativa. El marisqueig i l’aqüicultura marina són objecte de la regulació de sengles títols. La recerca, el desenvolupament tecnològic, la innovació, el busseig professional, el control i la inspecció i un exhaustiu règim sancionador completen els temes regulats per la Llei.

Un altre conjunt de normes inclou aquelles que, d’alguna manera, justifiquen la seva aprovació en la crisi econòmica i financera. La Llei 13/2012, de 20 de novembre, de mesures urgents per a l’activació econòmica en matèria d’indústria i energia, noves tecnologies, residus, aigües, altres activitats i mesures tributàries (BOIB núm. 177), té el seu origen en el Decret llei 7/2012, de 15 de juny, del mateix nom, tota vegada que un cop aquest fou validat, el Parlament n’acordà també la seva tramitació com a projecte de llei pel procediment d’urgència. Atès que a l’anterior número de la RJIB ja vàrem donar notícia de la dita norma, ara només destacarem allò que hi ha de novedós a la Llei 13/2012. S’introdueix un capítol relatiu a noves tecnologies, on s’estableixen normes relatives a la construcció de noves instal·lacions de telecomunicacions i a la declaració d’interès general prevista en la Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sòl rústic de les Illes Balears. També incorpora un nou capítol sobre tractament de residus, que conté mesures sobre les deixalles d’origen animal i determinats residus sanitaris que es poden tractar a les plantes de residus sòlids de Mallorca, sobre l’establiment d’una tarifa específica per al tractament dels llots procedents de les estacions depuradores d’aigües residuals, sobre el trasllat i tractament a Mallorca de combustible derivat de residus que provenen de la Unió Europea, sobre la fiança única anual que han de constituir els productors de residus de construcció i demolició i d’altres mesures més específiques com, per exemple, la possibilitat de bonificar determinades taxes de residus. En fi, la Llei incorpora així mateix un capítol relatiu a l’atorgament de concessions d’aigües subterrànies per a usos agrícoles i ramaders. La Llei 15/2012, de 27 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2013 (BOIB núm. 195), s’estructura en sis títols, com és habitual: aprovació dels pressuposts i de les seves modificacions, gestió del pressupost de despeses, les despeses de personal, gestió del pressupost d’ingressos, tancament dels pressuposts i, per últim, relacions institucionals. L’exposició de motius de la pròpia Llei destaca que en aquesta es restringeixen, encara més, les condicions per a la tramitació d’expedients de despesa susceptibles de generar dèficit; també que s’impulsa l’obtenció d’ingressos derivats de la prestació de serveis públics de caràcter divisible, mitjançant la modificació de determinades taxes, i que es reforcen les normes que fan referència a les obligacions de subministrament d’informació que resulta de la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. En matèria impositiva s’estableixen algunes disposicions relatives a l’ITP i AJD, a la taxa fiscal sobre el joc, el cànon de sanejament d’aigües. Però és en l’àmbit de la imposició directa on hi ha les novetats més importants: se suprimeix la bonificació autonòmica del 100% en l’impost sobre el patrimoni, sens perjudici d’augmentar el mínim exempt de tributació, fins l’import de 700.000 euros, amb caràcter general. D’altra banda, se suprimeix el tram autonòmic de la deducció per inversió en habitatge habitual per a les inversions que tenguin lloc a partir de l’1 de gener de 2013. Així mateix, podem incloure entre aquest grup, la Llei 16/2012, de 27 dedesembre, per la qual se suspenen la vigència de la Llei 10/2000, de 30 de novembre, del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, i el seu funcionament (BOIB núm. 195). Aquesta és una norma de gran simplicitat, atès que es tracta d’una llei d’article únic, però d’enorme transcendència per a la configuració del sistema jurídic institucional previst en l’Estatut d’autonomia, ja que suposa la suspensió amb caràcter indefinit d’un dels òrgans de consulta i assessorament previstos a aquest. L’exposició de motius de la Llei justifica l’adopció d’aquesta mesura exclusivament en la necessitat de reduir el dèficit públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Aquesta norma es completa amb una sèrie de disposicions necessàries per suspendre el funcionament del CES, com ara les relatives al personal funcionari de carrera, les despeses de personal, la subrogació de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en tots els drets i obligacions del CES, etc. La Llei no reassigna les funcions desenvolupades pel CES fins a la suspensió del seu funcionament a cap altra instància autonòmica, la qual cosa fa pensar que no existia duplicitat amb altres institucions de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Per últim, també el Decret llei 2/2013, de 14 de juny, de mesures urgents en matèria de mobilitat intraadministrativa temporal de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 85; validació BOIB núm. 95), el qual té per objecte fer les modificacions necessàries en la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears, a fi de disposar de sistemes de mobilitat intraadministrativa temporal més àgils per poder assignar en cada moment els recursos humans de manera eficient segons les necessitats dels serveis que es produeixen de forma puntual o cíclica. El Decret llei es justifica en el fet que l’aplicació d’algunes normes d’ordre pressupostari i de funció pública dictades com a conseqüència de la crisi econòmica, han produït una reducció important dels efectius de què disposa l’Administració per dur a terme les seves funcions, per la qual cosa és necessari, més que mai, la planificació adequada dels recursos humans. Les principals novetats introduïdes són les següents. En primer lloc, s’estableix la possibilitat de nomenar provisionalment personal funcionari de carrera que tengui la titulació per acomplir un lloc de treball d’un grup o d’un subgrup superior, quan la vacant no s’ha pogut cobrir amb comissió de serveis voluntària. En segon lloc, s’introdueixen també novetats en l’atribució temporal de funcions, amb la previsió d’una primera fase més transparent, amb una convocatòria per oferir l’oportunitat que s’hi presenti personal que voluntàriament vulgui dur a terme les funcions que s’han de desenvolupar, i amb la regulació dels efectes d’aquesta atribució tempor
al, com ara la valoració del temps que hi estigui com a mèrit general de consideració necessària en les convocatòries de provisió temporal o definitiva de llocs de treball. D’altra banda, es modifica l’excedència voluntària per prestació de serveis en el sector públic, per superar el problema existent en la normativa que impedia al personal funcionari de carrera demanar aquesta situació administrativa en els casos de ser nomenat funcionari interí en un altre cos. En fi, d’altres novetats consisteixen en la creació d’una unitat permanent per donar suport conjuntural a altres unitats de qualsevol conselleria o ens, quan es justifiqui la necessitat de reforçar el personal existent en un moment determinat per dur a terme alguna tasca concreta i urgent. Com també la creació d’una comissió de seguiment de l’execució correcta de les mesures de mobilitat forçosa previstes.

La resta de normes amb rang de llei aprovades durant el període de temps a què es refereix aquesta crònica, són les següents. El Decret llei 3/2013, de 14 de juny, de creació de la Xarxa Hospitalària Pública de les Illes Balears i el procediment de vinculació de centres privats d’atenció especialitzada (BOIB núm. 85; validació BOIB núm. 95), té per finalitat la regulació de la dita xarxa com un instrument funcional que amplia les formes de col·laboració amb el sector sanitari privat, d’acord amb els principis d’igualtat, subsidiarietat, complementarietat, optimització i coordinació adequada en la utilització dels recursos públics i privats. Així, el Decret llei defineix la Xarxa Hospitalària Pública de les Illes Balears com un instrument funcional del Servei de Salut de les Illes Balears que inclou tots els centres públics d’atenció especialitzada adscrits orgànicament al Servei de Salut de les Illes Balears i tots els centres privats de la mateixa modalitat assistencial que es vinculin a aquest organisme autònom mitjançant un conveni singular. La norma permet, alhora, establir una vinculació amb determinats centres privats mitjançant la figura del conveni singular de vinculació, de manera que els centres (privats però sense ànim de lucre) quedin pràcticament integrats com un recurs més dins la Xarxa Hospitalària Pública, subjecte a un règim de control financer, de gestió, de sistema d’admissió i d’activitat assistencial molt més intens que el que deriva d’un simple concert, de manera que mitjançant una publificació d’un recurs privat s’atén la finalitat de subvenir a la consecució de l’objectiu de l’interès públic de prestar de manera correcta i a tots els que tenen dret a una prestació gratuïta, el conjunt de prestacions que s’integren en la cartera bàsica comuna de serveis. Així, en el Decret llei es recullen els requisits substantius i procedimentals que són necessaris per a la subscripció del conveni. També s’hi regulen el contingut i el règim econòmic, així com la durada, els efectes i l’extinció. Per últim, i a banda d’això, el Decret llei conté la modificació d’algunes normes en matèria d’ordenació farmacèutica, bàsicament per adaptar la legislació balear a la més recent jurisprudència del Tribunal Constitucional, del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i del propi Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. La Llei 4/2013, de 17 de juliol, de coordinació de les policies locals de les Illes Balears (BOIB núm. 106; correcció d’errades BOIB núm. 127), supera la Llei 6/2005, de 3 de juny, del mateix nom, a la qual deroga, amb la voluntat declarada de fer possible l’homogeneïtzació de mitjans, recursos tècnics i estatutaris, i també l’actuació envers la unificació de criteris i les accions harmonitzades que ajudin en el disseny de polítiques comunes de seguretat que potenciïn el suport i la col·laboració interpolicial, l’impuls de la prevenció davant fets rellevants, l’anàlisi de les actuacions o la planificació de futurs objectius, tot això amb respecte a l’autonomia municipal. Amb aquesta finalitat, la Llei, un cop determinats els principis generals de la seva aplicació, regula els cossos de policia local (tot suprimint la figura del policia auxiliar) i la coordinació de les policies locals a les Illes Balears: als òrgans ja existents en la normativa anterior, incorpora els consells de coordinació de les policies locals amb funcions de consulta i assessorament. Així mateix, la Llei defineix l’estructura i el règim de funcionament dels cossos de policia local: pel que fa a l’estructura, es preveu l’existència de grups, subgrups, escales i categories, sense perjudici de la facultat dels ajuntaments de crear les especialitats que considerin oportunes; pel que fa al funcionament, es regulen les qüestions relatives a l’armament, el carnet professional i la uniformitat. D’altra banda, algunes de les principals novetats de la Llei les trobam amb relació a la formació, la selecció, la mobilitat, la permuta i el reingrés. Així, podem destacar el fet que el sistema de selecció de policies serà sempre el de concurs-oposició, la creació de borses de treball per part dels ajuntaments per proveir llocs de treball de manera urgent i temporal, amb determinats requisits i supòsits o la possibilitat que els municipis puguin subscriure convenis entre ells quan, per circumstàncies especials o per causes extraordinàries, tenguin sobrecàrrega de serveis policials en determinades èpoques de l’any que no requereixin augment permanent de plantilla. La Llei també duu a terme la regulació del règim estatutari dels membres dels cossos de policia local i dels policies dels ajuntaments que no tenguin constituït cos de policia local: els drets col·lectius i individuals, les incompatibilitats, la interdicció del dret de vaga, les retribucions, els premis i distincions, els deures, la segona activitat i la jubilació són els aspectes regulats a la Llei. Lògicament, la Llei es completa amb una exhaustiva normació del règim disciplinari. El Decret llei 5/2013, de 6 de setembre, pel qual s’adopten determinades mesures urgents en relació amb la implantació, per al curs 2013-2014, del sistema de tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOIB núm. 124; validació BOIB núm. 134), suposa la reacció del Govern de les Illes Balears per obviar o eludir, temporalment, una resolució judicial que suspenia cautelarment l’efectivitat de part del Decret que implantava el TIL (el Decret 15/2013, de 19 d’abril). Així és, davant el fet que una interlocutòria de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears decidí suspendre l’efectivitat de l’annex del Decret 15/2013 i la vigència d’unes instruccions per a l’execució del dit Decret que a la pràctica suposaven la impossibilitat d’implantar el TIL amb caràcter immediat, basant-se en suposats vicis de nul·litat en el seu procés d’elaboració, el Govern, en qüestió d’hores, aprovà una norma amb rang de llei i, per tant, inatacable en la jurisdicció contenciosa administrativa que obviava o desvirtuava la decisió dels magistrats. Ara bé, l’esmentat Decret llei ha estat objecte de recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional i es troba pendent de resolució a hores d’ara. Així, doncs, la regulació continguda en el Decret llei, tot i tenir, per tant, rang de llei, és pròpiament matèria reglamentària. D’una banda, s’estableix l’obligatorietat del sistema de tractament integrat de llengües durant el curs escolar 2013-2014, com a mínim a determinats cursos de cada etapa educativa. D’altra banda, deroga l’art. 20 del Decret 15/2013 i s’aprova un nou precepte que estableix els requisits que han de regir l’elaboració i aprovació d’altres projectes en els casos de centres educatius que requereixin una distribució horària de les llengües diferent del previst en el Decret 15/2003 i, per últim, es regule
n els projectes transitoris en els supòsits que un centre hagi aprovat un projecte de tractament integrat de llengües que no s’ajusti a la normativa vigent o que l’equip directiu del centre no n’hagi aprovat cap. La Llei 5/2013, d’1 d’octubre, audiovisual de les Illes Balears (BOIB núm. 136), desenvolupa la normativa estatal bàsica en aquesta matèria en l’àmbit de la nostra comunitat autònoma, alhora que duu a terme una regulació integral de la dita activitat audiovisual mitjançant l’articulació de tot un seguit d’accions institucionals i mesures de foment, com també establint una organització administrativa en matèria audiovisual com a via a través de la qual la Comunitat Autònoma ha de desenvolupar les competències que té atribuïdes en aquesta matèria. Seguint l’estructura de la pròpia norma, que s’ordena en deu títols, en podem destacar els següents aspectes: pel que fa a la comunicació audiovisual, s’estableix un catàleg dels drets que corresponen als usuaris (v. gr., dret a la diversitat lingüística i cultural, drets del menor com a usuari dels serveis de comunicació audiovisual, dret a una comunicació audiovisual transparent, etc.) i dels que corresponen als prestadors del servei (dret a l’autoregulació, dret a crear canals de comunicació comercial i anuncis d’autopromoció, dret a emetre missatges publicitaris i televenda, dret al patrocini, dret a contractar l’emissió en exclusiva de continguts audiovisuals, etc.). Un segon aspecte remarcable és el relatiu a la regulació del mercat de comunicació audiovisual on, d’acord amb la legislació estatal bàsica, diferencia els serveis de comunicació audiovisual per a la prestació, dels quals només es necessita la comunicació prèvia, d’aquells altres que utilitzen ones hertzianes terrestres, respecte dels quals es requereix la llicència prèvia atorgada mitjançant un concurs per l’autoritat audiovisual autonòmica competent. D’altra banda, la regulació que la Llei fa del servei públic audiovisual a les Illes Balears es concreta en la definició i abast de l’esmentat servei públic, els principis inspiradors, l’explotació dels canals digitals, la gestió del servei públic, els límits per als prestadors del servei públic audiovisual de titularitat pública i les mesures d’estabilitat pressupostària que afecten el dit servei. Pel que fa a l’organització administrativa, la Llei atribueix l’exercici de les competències en la matèria a la Conselleria, al Registre de prestadors del servei audiovisual, al Registre general d’empreses audiovisuals, a la Filmoteca de les Illes Balears i a l’Illes Balears Film Commission. Altres qüestions que regula la Llei es refereixen al règim sancionador, a les línies d’acció institucional, atenent el caràcter estratègic del sector audiovisual a les Illes Balears, a diverses mesures de foment, etc. Per últim, hem de destacar que la Llei modifica determinats aspectes de la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, entre les quals volem esmentar la regulació de la vacant en el càrrec de director general de l’Ens. En darrer lloc, també ens hem de referir al Decret llei 6/2013, de 22 de novembre, pel qual es modifica l’article 52 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears (BOIB núm. 166; correcció d’errades BOIB núm. 169; validació BOIB núm. 177). L’article modificat estableix la tipologia dels habitatges en els quals es permet comercialitzar estades turístiques. La modificació que opera el Decret llei afecta únicament al territori de l’illa de Menorca i consisteix en ampliar la tipologia dels habitatges esmentats, ampliació que es farà reglamentàriament. Aclareix l’exposició de motius del Decret llei que «la modificació esmentada no suposa, en cap cas, que es pugui dur a terme la comercialització d’estades turístiques en edificis plurifamiliars i adossats sotmesos al règim de propietat horitzontal».

2. Decrets

No hi ha cap dubte que d’entre tota la normativa d’àmbit reglamentari aprovada pel Govern, el Decret que major ressò ha tengut i el que ha condicionat pràcticament la vida pública de la comunitat autònoma durant el període que abasta aquesta crònica és el Decret 15/2013, de 19 d’abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears (BOIB núm. 53), o sigui, el Decret del TIL, contra la implantació del qual es desenvolupà la més gran manifestació ocorreguda mai a les Illes Balears. La contestació a aquest Decret fou liderada pels propis professionals de l’educació, mestres i professors. Si bé l’objectiu del Decret del TIL coincideix bàsicament amb el que vigia fins aleshores, és a dir, que els alumnes adquireixin el domini de les dues llengües oficials i les competències adequades en una llengua estrangera, normalment l’anglès, es canvia el mètode utilitzat, atès que ara totes tres llengües han de ser objecte d’ensenyament i d’aprenentatge en les àrees lingüístiques corresponents i, a la vegada, una eina per impartir matèries no lingüístiques. També en l’àmbit educatiu, però amb molta menys transcendència podem esmentar el Decret 91/2012, de 23 de novembre, pel qual s’estableix l’ordenació general de la formació professional del sistema educatiu en el sistema integrat de formació professional a les Illes Balears (BOIB núm. 177). Des d’un altre punt de vista, s’ha de destacar tot un conjunt de normes que tenen el seu origen en la conselleria d’Administracions Públiques: Decret 13/2013, de 5 d’abril, pel qual es regula el Fons de Seguretat Pública (BOIB núm. 47), modificat pel Decret 42/2013, de 6 de setembre (BOIB núm. 124); el Decret 100/2012, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen els criteris de revalidació i actualització dels diplomes de cursos d’aptitud dels policies locals (BOIB núm. 183); el Decret 103/2012, de 21 de desembre, de modificació del Decret 85/1990, de 20 de setembre, pel qual es regula el règim retributiu dels funcionaris al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 192), i, entre d’altres, el Decret 36/2013, de 28 de juny, pel qual es regula la modalitat de prestació de serveis mitjançant teletreball a l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 91), el Decret 4/2013, de 25 de gener, del parc mòbil de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 13), i el Decret 6/2013, de 8 de febrer, de mesures de simplificació documental dels procediments administratius (BOIB núm. 21). Els serveis socials han estat objecte de dos decrets: el Decret 10/2013, de 28 de febrer, pel qual es fixen els principis generals del Registre Unificat de Serveis Socials i se’n regulen determinats procediments (BOIB núm. 30) i el Decret 11/2013, de 22 de març, pel qual es regulen els requisits i el procediment per emetre informes relatius als programes de desplaçament temporal de menors estrangers (BOIB núm. 40). Pel que fa al català, hem d’esmentar el Decret 87/2012, de 16 de novembre, d’avaluació i certificació de coneixements de llengua catalana (BOIB núm. 170). Altres matèries que han merescut l’atenció del Govern han estat la contractació administrativa, mitjançant el Decret 45/2013, de 4 d’octubre (BOIB núm. 139), la Pesca amb Arts de Tirada Tradicionals en Aigües de les Illes Balears pel Decret 46/2013, de 4 d’octubre (BOIB núm. 137) i el Servei de Prevenció de Riscs Laborals del Servei de Salut de les Illes Balears pel Decret 49/2013, de 25 d’octubre (BOIB núm. 150).

La crisi econòmica i financera que encara pateix Espanya i la senda de la consolidació fiscal ha estat objecte de l’atenció del legislador estatal des de diversos punts de vista. En primer lloc, des de la perspectiva de la creació d’ocupació, podem destacar la Llei 13/2012, de 26 de desembre, de lluita contra l’ocupació irregular i el frau a la Seguretat Social (BOE núm. 311), el RDL 1/2013, de 29 de novembre, pel qual es prorroga el programa de requalificació professional de les persones que esgotin la seva protecció per desocupació i s’adopten d’altres mesures urgents per a l’ocupació i la protecció social de les persones desocupades (BOE núm. 23) i la Llei 11/2013, de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació (BOE núm. 179). En segon lloc, des del punt de vista tributari o fiscal, hem d’esmentar la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat econòmica (BOE núm. 312), el RDL 7/2013, de 28 de juny, de mesures urgents de naturalesa tributària, pressupostària i de foment de la investigació, el desenvolupament i la innovació (BOE núm. 155) i la Llei 16/2013, de 29 d’octubre, per la qual s’estableixen determinades mesures en matèria de fiscalitat mediambiental i s’adopten altres mesures tributàries i financeres (BOE núm. 260). En tercer lloc, des de l’òptica creditícia, ens hem de referir a la Llei 9/2012, de 14 de novembre, de reestructuració i resolució d’entitats de crèdit (BOE núm. 275), al RDL 6/2013, de 22 de març, de protecció als titulars de determinats productes d’estalvi i inversió i altres mesures de caràcter financer (BOE núm. 71), i, per últim, la Llei 1/2013, de 14 de maig, de mesures per reforçar la protecció als deutors hipotecaris, reestructuració de deute i lloguer social (BOE núm. 116). A banda de la consolidació fiscal, però sense estar desconnectat d’ella, l’energia també ha merescut la consideració del legislador: la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica (BOE núm. 312), el RDL 2/2013, d’1 de febrer, de mesures urgents en el sistema elèctric i en el sistema financer (BOE núm. 29), el RDL 9/2013, de 12 de juliol, pel qual s’adopten mesures urgents per a garantir l’estabilitat financera del sistema elèctric (BOE núm. 167), i la Llei 17/2013, de 29 d’octubre, per a la garantia del subministrament i l’increment de la competència en els sistemes elèctrics insulars i extrapeninsulars (BOE núm. 260).

En un altre sentit, la Llei orgànica 8/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (LOPJ), ha sofert fins a tres modificacions durant el temps a què aquesta crònica es refereix: per la LO 8/2012, de 27 de desembre, de mesures d’eficiència pressupostària en l’Administració de justícia, per la qual es modifica la LOPJ (BOE núm. 312); per la LO 1/2013, d’11 d’abril, sobre el procés de renovació del Consell General del Poder Judicial, per la qual se suspèn la vigència de l’article 112 i parcialment la del 114 de la LOPJ (BOE núm. 88), i per la LO 4/2013, de 28 de juny, de reforma del Consell General del Poder Judicial, per la qual es modifica la LOPJ (BOE núm. 155). Per últim, no podem deixar de referir-nos a les normes següents: Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis (BOE núm. 311); LO 7/2012, de 27 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal, en matèria de transparència i lluita contra el frau fiscal i en la Seguretat Social (BOE núm. 312); Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral i de modificació de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de costes, particularment important per a Formentera la seva disposició addicional 4a (BOE núm. 129); Llei 4/2013, de 4 de juny, de mesures de flexibilització i foment del mercat del lloguer d’habitatges (BOE núm. 134), i Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalització (BOE núm. 233).