rjib14
ACTIVITAT NORMATIVA
(novembre 2014-octubre 2015)
Lluís Isern Estela
Lletrat del Parlament de les Illes Balears
I. Illes Balears
1. Lleis i decrets lleis
Durant els mesos a què es refereix aquesta crònica, s’han celebrat eleccions al Parlament de les Illes Balears que han dut com a conseqüència la formació d’un nou Govern amb una orientació política ben distinta de la de l’anterior, com queda reflectit aquí. Són nombroses les normes aprovades al darrer tram de la VIII Legislatura i, cronològicament, ens hem de referir a les següents. En primer lloc, el Decret llei 1/2014, de 14 de novembre, pel qual es modifica l’ordenació farmacèutica de les Illes Balears (BOIB núm. 157), que fou validat pel Parlament de les Illes Balears (BOIB núm. 169). Un cop validat, s’acordà, així mateix, que fos tramitat com a projecte de llei pel procediment d’urgència, tramitació que donà lloc a l’aprovació de la Llei 1/2015, de 19 de febrer, per la qual es modifica l’ordenació farmacèutica de les Illes Balears (BOIB núm. 27; correcció d’errata BOIB núm. 28). Aquesta normativa, bàsicament, introdueix un conjunt de reformes en la Llei 7/1998, de 12 de novembre, que afecten la planificació farmacèutica, amb la voluntat de garantir, d’una banda, la prestació farmacèutica adequada a tota la població i a tot el territori de la comunitat autònoma i, de l’altra, certes garanties de viabilitat de les noves oficines de farmàcia, així com de les existents, atesa la prestació de servei i interès públic que duen a terme. A tal efecte, la Llei deixa de banda la simple consideració aïllada del factor poblacional i té en compte ara els mòduls d’ocupació real i de població actualitzats, per tal de fer possible un sistema de revisió de la planta farmacèutica en el qual la distribució i la ubicació de les oficines de farmàcia es dugui a terme amb un major grau de precisió, de manera prèvia als procediments per adjudicar-les. L’ordenació farmacèutica i, en definitiva, l’autorització de noves oficines de farmàcia s’estructura amb la tramitació de cinc procediments, subsegüents. En primer lloc, l’aprovació de la planta farmacèutica, a càrrec del conseller competent en matèria de farmàcia, que suposa la divisió del territori en zones farmacèutiques i en unitats territorials menors en les quals hi ha d’haver com a mínim una oficina de farmàcia. En segon lloc, l’aprovació del catàleg d’oficines de farmàcia, a càrrec de la direcció general competent en matèria de farmàcia. Dins el catàleg, s’han d’indicar les farmàcies existents i les que tenen cabuda dins cada zona farmacèutica o unitat territorial menor, tenint en compte les distàncies mínimes entre farmàcies i els mòduls de població generals o estacionals. La Llei estableix normes per al càlcul d’aquests mòduls de població. En tercer lloc, s’ha de tramitar el procediment de concurs per a l’adjudicació d’oficines de farmàcies vacants, respecte del qual s’estableix en la mateixa Llei tot un seguit de normes que el regulen. En quart lloc, correspon tramitar el procediment d’autorització de la designació del local i, per últim, el procediment d’autorització de l’obertura i del funcionament de la farmàcia. La segona norma és el Decret llei 2/2014, de 21 de novembre, de mesures urgents per aplicar a les Illes Balears la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (BOIB núm. 160; validació BOIB núm. 169), el qual fou aprovat, segons justifica el seu preàmbul, amb la finalitat d’establir criteris unificats a l’hora d’aplicar la dita llei estatal, atès que als diversos municipis de les Illes Balears s’han generat interpretacions discrepants sobre el seu abast. Així, en primer lloc, pel que fa a l’exercici de determinades competències per part dels ens locals, el Decret llei aclareix que correspon aquest exercici als ens locals, segons siguin competències pròpies d’aquests atribuïdes per una llei autonòmica dictada abans o després de l’entrada en vigor de la Llei 27/2013, o bé es tracti de competències de les entitats locals distintes de les pròpies o de les atribuïdes per delegació. Respecte d’aquestes darreres, el Decret llei disposa que per poder exercir-les les entitats locals han d’obtenir necessàriament dos informes favorables, que són l’informe sobre la inexistència de duplicitats o d’execució simultània del mateix servei públic amb una altra administració i l’informe sobre sostenibilitat financera de les noves competències. Respecte d’ambdós informes, el Decret llei estableix normes de procediment per a la seva emissió. D’altra banda, també es pronuncia expressament sobre les competències que les entitats locals exercien en matèria de salut, serveis socials, ensenyament i inspecció sanitària, distingint entre aquelles competències que, abans de l’entrada en vigor de la Llei 27/2013, es preveien com a pròpies dels municipis i la resta. Per últim, el Decret llei també estableix normes que possibiliten l’adaptació de convenis, acords i la resta d’instruments de cooperació en què es financin competències delegades o bé competències distintes de les pròpies i de les delegades.
També adoptà la forma de decret llei la tercera norma aprovada. El Decret llei 3/2014, de 5 de desembre, de mesures urgents destinades a potenciar la qualitat, la competitivitat i la desestacionalització turística a les Illes Balears (BOIB núm. 167; correcció d’errors materials BOIB núm. 171; validació BOIB núm. 175), conté un conjunt de disposicions normatives que incideixen en qüestions ben diverses, com ara el turisme, el medi ambient, l’ordenació territorial i l’energia, entre d’altres. No es pot dir que aquestes disposicions normatives siguin molt coherents entre si atès que pretenen donar solució a problemes ben diferents i amb una resposta, a vegades, molt específica. És a dir, es tracta d’una norma que per la via ràpida, decret llei, intenta solucionar un conjunt heterogeni de problemes plantejats a la comunitat autònoma. Així, per exemple, per donar compliment a una sentència del TS, es declaren d’interès general, als efectes del que preveu la Llei de sòl rústic de les Illes Balears, i es qualifiquen com a sistema general sanitari públic, les parcel·les sobre les quals es va edificar l’Hospital de Son Espases; o, per exemple, es deroga el paràgraf segon de l’apartat 1 de l’art. 59 de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, per donar compliment a l’Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l’Estat-Comunitat Autònoma de les Illes Balears; o, verbi gratia, s’afegeix una disposició addicional al Decret 96/2005, de 23 de setembre, d’aprovació definitiva de la revisió del Pla Director Sectorial Energètic de les Illes Balears i se’n modifica una altra; o, també, es modifica la lletra c) de l’apartat 3, de l’article 33 de la Llei 5/1990, de 24 de maig, de carreteres de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears; o es torna a modificar, per enèsima vegada, la Llei 5/2012, de 23 de maig, de mesures urbanístiques per a l’execució del Centre Internacional de Tennis Rafael Nadal; o, fins i tot, s’afegeix una disposició addicional al Decret 129/2002, de 18 d’octubre, d’organització i règim jurídic de l’Administració hidràulica de les Illes Balears. No obstant, existeix un conjunt de normes més homogènies i són les que afecten el turisme. S’ha de dir, però, que aquestes normes afecten no a una part concreta de la Llei 8/2012, del turisme de les Illes Balears, sinó que incideixen sobre ella d’una manera transversal: sobre els plans d’intervenció en àmbits turístics (PIAT), sobre la desestacionalització, sobre les pòlisses d’assegurança per cobrir la responsabilitat civil que pugui recaure sobre distintes empreses o allotjaments turístics, sobre les zones turístiques madures, etc. La dispersió o heterogeneïtat del contingut del Decret llei, però també l’especificitat de les seves disposicions fan gairebé impossible, atès l’espai d’aquesta crònica, donar-ne una notícia més detallada. En quart lloc, ens hem de referir a la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears (BOIB núm. 175). Aquesta norma parteix de la consideració del sector agrari com un sector estratègic que per si mateix justifica l’aprovació de la Llei amb l’objectiu d’omplir el buit legislatiu al nostre ordenament jurídic, atendre els problemes del sector agrari balear i remoure els obstacles que la legislació territorial, urbanística i mediambiental de les Illes Balears ha posat tradicionalment per a l’activitat agrària i complementària, tot això amb la voluntat d’establir una política agrària plenament adaptada a les nostres condicions econòmiques, socials i ambientals particulars, que fomenti un desenvolupament sostenible en el medi rural. Dins el marc de referència de la Llei estatal 19/1995, de 4 de juliol, de modernització de les explotacions agràries i la Llei 45/2007, de 13 de desembre, per al desenvolupament sostenible del medi rural, de caràcter bàsic, la Llei 12/2014 s’estructura en un títol preliminar i deu títols. El títol preliminar concreta l’objectiu de la Llei, l’àmbit material i territorial aplicables, reconeix la insularitat en l’àmbit de l’agricultura com un fet diferencial i es refereix a tot un seguit de definicions, inspirades en la Llei 19/1995, ja esmentada, i als objectius declarats de la Llei. El títol I regula l’exercici de l’activitat agrària i el seu registre, d’una banda: es parteix del principi bàsic de la llibertat d’exercici i es regulen els títols que habiliten per a aquest exercici, que són, segons els casos, bé els permisos, bé la declaració responsable, però, en tot cas, l’obligatòria inscripció en el registre agrari. D’altra banda, es regulen els drets i les obligacions dels titulars de les explotacions agràries, sens perjudici de la remissió als corresponents articles de la Llei, segons la matèria de què es tracti. El títol II de la Llei recull la distribució de competències sobre la matèria, entre el Govern i l’Administració de la comunitat autònoma i els consells insulars. El títol III, sota la rúbrica de producció agrària, en regula les seves diferents manifestacions, agrícola, ramadera i forestal, fent especial esment a la regulació relativa al sector equí, respecte del qual es reconeix el seu caràcter estratègic. Dins el mateix títol es contenen una sèrie de previsions amb relació al règim hídric de les explotacions agràries, a les energies renovables i als productes, subproductes i envasos d’origen agrari, com també als fems. La producció agrícola és regulada en els seus aspectes relatius a adobs, llavors, productes fitosanitaris i sanitat vegetal, a més d’identificar les línies d’actuació que han de ser seguides al respecte. Pel que fa a la producció ramadera, a més de concretar-ne, també, les línies d’actuació a seguir, es regulen aspectes com la identificació del ramat, el seu moviment, el benestar animal i la seva alimentació, etc. Per últim, la gestió i aprofitament forestal són objecte de les disposicions de la Llei, entre les quals se n’han de destacar les relatives a la biomassa, a la silvipascicultura i, especialment, a les reserves i vedats de recursos silvestres, respecte dels quals s’estableix la possibilitat pel seu titular de fer-ne un ús recreatiu, lucratiu o no. Sota la denominació d’activitat complementària, el títol IV recull una regulació que no ha estat exempta de polèmica. S’inclouen aquí un conjunt d’activitats de diversificació agrària relacionades amb la destinació o la naturalesa de les finques vinculades a una explotació agrària preferent que poden suposar una millora de les rendes agràries diferents de les derivades de la producció agrícola, ramadera o forestal; van des de la venda directa de productes transformats a l’explotació, a les activitats de turisme rural, activitats cinegètiques i artesanals i activitats eqüestres. L’exercici d’aquestes activitats complementàries no està subjecte a la declaració d’interès general, sens perjudici de la llicència urbanística i de l’informe de l’administració pública competent en matèria agrària, amb caràcter vinculant, i, d’altra banda, s’ha de tractar d’activitats que es desenvolupin en edificacions existents d’una explotació agrària preferent. El títol V, usos agraris, ha estat també polèmic, per la pròpia matèria que s’hi regula. Així, es defineixen els usos agraris i s’estableix el principi de vinculació del planejament i el criteri essencial que els usos agraris siguin usos admesos no subjectes a la declaració d’interès general, pel fet que estan vinculats amb la destinació o la naturalesa de les finques, possibilitant així l’exoneració d’alguna de les condicions de les edificacions, en relació amb les activitats vinculades amb la destinació o la naturalesa de les finques i el règim d’unitats de cultiu. D’altra banda, la Llei fixa els criteris que han de regir l’ordenació territorial i urbanística pel que fa als usos agràries i reprodueix la legislació ja vigent sobre agrupació i segregació de finques. Aquest títol es completa amb una regulació relativa al règim de les edificacions existents i els canvis d’ús i el de les infraestructures i els equipaments relacionats amb les explotacions agràries, que inclou el tancament de les explotacions. Els darrers títols de la Llei es refereixen respectivament a la transformació i la comercialització agrària, a la millora del coneixement agrari, a la funció social i preventiva, a l’associacionisme agrari i als òrgans de consulta i assessorament i al règim d’inspecció i sancionador en matèria agrària i agroalimentària.
Les dues normes següents tenen per objecte la matèria financera. Així, la Llei 13/2014, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2015 (BOIB núm. 178) regula les qüestions habituals pròpies de la matèria: l’aprovació dels pressuposts i de les seves modificacions, la gestió del pressupost de despeses, les despeses de personal i altres disposicions, la gestió del pressupost d’ingressos, el tancament del pressupost i la informació que el Govern ha de trametre al Parlament de les Illes Balears. Així mateix, la Llei 13/2014 inclou un títol complet i algunes de les seves disposicions finals, amb relació als ens instrumentals, a fi de regular certes relacions financeres internes amb l’Administració de la comunitat autònoma i de reordenar determinades entitats d’acord amb la legislació aplicable i les previsions pressupostàries respectives. Amb relació a les normes tributàries, s’estableix una reducció general d’un 20% en la majoria de les taxes, a la qual cosa s’ha d’afegir la supressió de les taxes directament relacionades amb l’inici de qualsevol activitat empresarial o professional i també la implantació de nous beneficis fiscals en l’àmbit dels imposts cedits. N’és de destacar la reducció amb caràcter general dels tipus en l’escala de gravamen autonòmica de l’IRPF i, pel que fa a l’impost sobre el patrimoni, l’elevació del mínim exempt a 800.000 euros. Per la seva part, la Llei 14/2014, de 29 de desembre, de finances de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 8) incorpora al nostre ordenament jurídic tot un seguit de reformes normatives aprovades en l’àmbit de la Unió Europea i de l’Estat espanyol que han afectat tots els vessants propis de la legislació de finances (matèria financera, comptable i pressupostària), aprovades amb l’objectiu de donar resposta legal a l’impacte en les finances de les administracions públiques inherent a la crisi econòmica i financera iniciada l’any 2007. Arran de la reforma de l’art. 135 CE i les lleis orgàniques que la desenvolupen, s’estableixen tres objectius fonamentals en les finances públiques, que són la garantia de la sostenibilitat financera de totes les administracions públiques, l’enfortiment de la confiança en l’estabilitat de l’economia espanyola i el reforçament del compromís d’Espanya amb la Unió Europea en matèria d’estabilitat pressupostària. L’assoliment d’aquests objectius i el reforçament del principi de transparència en l’actuació de les administracions públiques inspiren les principals novetats de la Llei 14/2014, la qual s’estructura en un títol preliminar i sis títols més. Al títol preliminar es defineixen l’objecte i l’àmbit d’aplicació de la Llei, s’enumeren els principis rectors de l’activitat economicofinancera i, específicament, es determinen els principis pressupostaris, entre els quals s’hi han de destacar els nous principis de prudència i transparència. D’altra banda, el títol preliminar delimita les competències dels principals actors en les matèries objecte de la Llei, és a dir, el Parlament, el Consell de Govern, el conseller competent en matèria d’hisenda i pressuposts, els altres consellers, els organismes autònoms i la resta d’entitats instrumentals del sector públic administratiu i, finalment, dels ens del sector públic empresarial i fundacional. Sota la rúbrica «Hisenda pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears», se’n regulen els drets que la integren (enumeració d’aquests, administració de recursos, gestió de tributs, ingressos procedents del patrimoni, règim dels drets econòmics de la hisenda pública, extinció de crèdits i deutes per compensació, prerrogatives de la hisenda pública, recaptació dels ingressos de dret públic, etc., i les obligacions que en constitueixen el seu objecte, com també s’hi estableix el règim de revisió d’actes en via economicoadministrativa. El títol II de la Llei es dedica als pressuposts generals i com a principal novetat s’ha de destacar la previsió de l’aprovació d’un pla pressupostari a mitjà termini, a fi de garantir una programació pressupostària coherent amb els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic. També és remarcable la introducció per primera vegada al nostre ordenament jurídic autonòmic de la regla de despesa i el límit màxim de despesa no financera. La matèria pressupostària es tractada en la Llei des dels següents caires: la programació pressupostària i l’objectiu d’estabilitat, el contingut i l’aprovació dels pressuposts, el règim dels crèdits pressupostaris i les modificacions, les modificacions dels pressuposts dels ens del sector públic empresarial i fundacional, les despeses pluriennals, l’execució i liquidació dels pressuposts dels ens del sector públic administratiu i, per últim, el seguiment de l’execució i plans economicofinancers de reequilibri i d’ajust. El títol III, tresoreria, endeutament i avals, presenta com a principal novetat la necessitat de disposar d’un pla de tresoreria anual, en el qual s’ha de donar prioritat absoluta al pagament dels interessos i capital del deute públic. El control intern i la comptabilitat pública constitueixen l’objecte del títol IV. Així, es delimiten les funcions i l’estructura general de la Intervenció General de la comunitat autònoma, com a òrgan encarregat d’acomplir aquest control intern i se’n descriuen els objectius i les formes d’exercici (funció interventora i control financer), els principis que el regeixen i l’àmbit d’aplicació. El títol V, sobre responsabilitats, s’estructura en tres capítols relatius a disposicions generals, a les normes específiques per a la hisenda pública autonòmica i la resta d’entitats instrumentals de dret públic i a les normes específiques per a les entitats instrumentals de dret privat. El darrer títol, el VI, regula la tramesa periòdica d’informació que el Govern ha de fer al Parlament de les principals dades economicofinanceres i, d’altra banda, s’estableixen normes sobre publicitat activa en matèria financera.
Ja dins el darrer any de la VIII Legislatura, s’aprovaren les normes següents. En primer lloc, la Llei 2/2015, de 27 de febrer, de règim sancionador en matèria d’activitats marítimes, nàutiques i subaquàtiques (esportives i recreatives) a les Illes Balears (BOIB núm. 33), que pretén unificar en un sol text legal el règim sancionador aplicable a les dites activitats, amb la finalitat d’aconseguir un marc normatiu que garanteixi el control de l’exercici d’aquestes, tot superant un règim sancionador anterior establert de manera parcial en la llei de mesures d’acompanyament dels pressuposts de la comunitat autònoma de les Illes Balears i en el text refós de la Llei de ports de l’Estat i de la marina mercant, no sempre amb una tipificació adequada a les matèries objecte d’aquesta Llei. Concretament, se sotmeten al règim sancionador que la Llei estableix les activitats d’escoles nàutiques esportives, les de les escoles de navegació que fan ensenyament per a l’obtenció de titulacions nàutiques d’esbarjo, les de lloguer d’embarcacions i centres d’arrendament de motos nàutiques per dies, les dels centres lucratius de piragüisme i les que fan referència al busseig recreatiu. El contingut de la Llei és el propi de tot règim sancionador: tipificació de les infraccions (lleus, greus i molt greus), la determinació de la responsabilitat dels infractors, les sancions imposables i els criteris de graduació, juntament amb determinades normes relatives al procediment aplicable (òrgans competents, termini de resolució, actes d’inspecció, actuacions prèvies i mesures provisionals). En segon lloc, la Llei 3/2015, de 23 de març, per la qual es regula el consum cultural i el mecenatge cultural, científic i de desenvolupament tecnològic, i s’estableixen mesures tributàries (BOIB núm. 44), la qual té per objecte regular el mecenatge sobre les matèries indicades a la denominació i els incentius fiscals aplicables, com també els incentius aplicables a d’altres activitats per al foment de la cultura i del sector cultural, que duguin a terme persones físiques o jurídiques subjectes a la normativa tributària de la comunitat autònoma de les Illes Balears. La Llei s’estructura en tres títols. En el primer es defineixen els conceptes de mecenatge cultural, científic o de desenvolupament tecnològic. Així mateix, es delimiten els projectes i les activitats que poden ser objecte de mecenatge i es concreten les persones i entitats que en poden ser beneficiàries. També es concreten les modalitats de mecenatge: donacions i llegats, cessions d’ús o contractes de comodat i convenis de col·laboració especial. El títol II, sota la denominació de declaració d’interès social, amplia en favor de les persones i entitats beneficiàries, la possibilitat de gaudir del mecenatge, quan desenvolupin determinats projectes i activitats no expressament previstos en la Llei, però que es considerin mereixedores de ser-ho. S’encarrega a la conselleria competent en matèria de cultura i universitats l’avaluació i resolució sobre la dita declaració d’acord amb els criteris que la mateixa Llei determina com, per exemple, la rellevància i repercussió social de les activitats, la incidència i el foment de la creació artística i en el suport als creadors, el valor i interès en relació amb la formació artística i cultural o en el foment de la participació dels ciutadans i creació de públic o amb la realització d’inversions culturals que contribueixen a la difusió de l’art, la cultura, la música, el patrimoni o qualsevol altra expressió artística, etc. El títol III regula respecte de cada una de les modalitats de mecenatge, els requisits per tal que puguin ser objecte d’incentius fiscals, les bases de les deduccions i les reduccions aplicables i les obligacions de justificació de l’operació. Els impostos sobre els quals s’apliquen els beneficis fiscals són l’impost de donacions, l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i l’impost sobre la renda de les persones físiques.
En tercer lloc, hi trobam la Llei 4/2015, de 23 de març, de drets i garanties de la persona en el procés de morir (BOIB núm. 44). Aquesta Llei fou aprovada amb el recolzament unànime de la Cambra parlamentària i suposa un desenvolupament legislatiu del contingut de l’art. 25 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, referit a la dignitat de les persones davant el procés de morir. Davant el progressiu envelliment de la població, la cronificació de moltes malalties i la possibilitat de manteniment de tractaments, en ocasions fútils i perjudicials per a les persones en aquesta etapa de la vida, juntament amb altres canvis culturals i socials, en justifica l’aprovació d’una llei que té com a finalitats la protecció de la dignitat de la persona en el seu procés de morir, l’assegurament de l’autonomia dels pacients i el respecte a la seva voluntat en el seu procés de morir i la provisió d’una atenció de qualitat als seus destinataris. Per tal de fer efectives aquestes finalitats, la Llei 4/2015 s’inspira en uns principis bàsics, que són: la garantia del ple respecte del dret a la plena dignitat de la persona, la promoció de la llibertat, l’autonomia i la voluntat de la persona, d’acord amb els seus desitjos, preferències, creences o valors, així com la preservació de la seva intimitat i confidencialitat, la garantia que el rebuig d’un tractament per voluntat de la persona, o la seva interrupció, no suposi el menyscabament d’una atenció sociosanitària integral i del dret a la plena dignitat de la persona en el seu procés de morir, la garantia del dret de totes les persones a rebre cures pal·liatives integrals i un tractament adequat del dolor, així com la igualtat efectiva i l’absència de discriminació en l’accés als serveis sanitaris en el seu procés de morir. Aquests principis bàsics es desenvolupen en la Llei en distintes direccions. Per una part, es regulen els drets de les persones davant el procés de morir i es recullen els següents: a la informació assistencial, a la presa de decisions i al consentiment informat, al rebuig i a la retirada d’una intervenció, a realitzar la declaració de voluntat anticipada; també els drets de les persones en situacions d’incapacitat respecte de la informació, la presa de decisions i el consentiment informat, els drets dels pacients menors d’edat, el dret dels pacients a rebre cures pal·liatives integrals i a l’elecció del domicili per rebre-les, el dret dels pacients al tractament del patiment, el dolor i altres símptomes, el dret dels pacients a l’administració de sedació en l’agonia, el dret a la intimitat personal i familiar i a la confidencialitat i el dret a l’acompanyament. Per una altra part, es concreten en la Llei els deures dels professionals sanitaris que atenen pacients davant el procés de morir respecte de la informació clínica, de la presa de decisions clíniques, de la declaració de voluntat anticipada, de l’adequació de mesures terapèutiques i, finalment, respecte de les persones que puguin trobar-se en situació d’incapacitat de fet. A part dels drets i deures esmentats, la Llei determina també les garanties que han de proporcionar les institucions sanitàries i sociosanitàries, relatives als drets dels pacients, a l’acompanyament dels pacients, al suport a la família i a les persones cuidadores, a l’assessorament en cures pal·liatives, a l’estada en habitació individual per a persones en situació terminal, a la promoció del voluntariat i als comitès d’ètica assistencial. La Llei es completa amb la regulació d’un règim sancionador.
Seguidament ens referirem a la Llei 5/2015, de 23 de març, de racionalització i simplificació de l’ordenament legal i reglamentari de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 44), la qual atén a la resolució d’un problema comú a pràcticament tots els sistemes normatius occidentals i també a l’ordenament jurídic balear, que és el de l’anomenada contaminació legislativa. És a dir, l’acumulació temporal de totes les normes aprovades que no han estat derogades expressament, però que ja no s’apliquen perquè han perdut el seu objecte, han estat derogades tàcitament, estan en desús o n’ha vençut el termini de vigència establert, d’una banda; i l’existència de normes que s’han modificat reiteradament i, a més, mitjançant instruments normatius diversos, d’altra. Aquesta situació genera un grau molt elevat d’incertesa jurídica a l’hora de determinar quin és exactament l’ordenament autonòmic vigent. Així doncs, la finalitat d’aquesta Llei és la depuració de l’ordenament jurídic balear, és a dir, la simplificació del dit ordenament jurídic balear des del punt de vista formal, a fi de dotar-lo de més coherència interna i de facilitar el coneixement, més cert i clar, de les normes que el componen. Els instruments que fa servir la Llei 5/2015 per aconseguir-ho són, en primer lloc, la derogació expressa de totes les normes en desús, obsoletes o que han perdut el seu objecte o finalitat a causa de l’evolució del context social, jurídic o polític, o del simple transcurs del temps. En segon lloc, l’autorització al Govern de les Illes Balears per aprovar els texts refosos de les lleis que s’han modificat de manera successiva i dispersa o de manera substancial. En tercer lloc, mitjançant l’encàrrec al Govern perquè elabori les versions consolidades de les normes reglamentàries que s’han anat modificant repetidament en aspectes substancials. La determinació concreta de les normes sobre les quals s’han de dur a terme aquestes operacions jurídiques s’estableix en quatre annexos de la pròpia Llei. En fi, per tal de facilitar-ne al Govern de les Illes Balears la seva tasca al respecte, la Llei introdueix dins la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears, un procediment simplificat d’elaboració de texts consolidats, quan les normes sobre les quals s’actua tenguin rang reglamentari i l’actuació a realitzar no impliqui cap modificació, ni tan sols amb la finalitat d’aclarir-ne, regularitzar-ne o harmonitzar-ne el seu contingut.
D’altra banda, la Llei 6/2015, de 30 de març, per la qual es regula el mecenatge esportiu i s’estableixen mesures tributàries (BOIB núm. 50) pretén contribuir al foment de l’esport i de les entitats esportives de les Illes Balears, mitjançant la posada en marxa d’un conjunt de mesures d’estímul ideades per superar el model que fa dependre el finançament de l’esport exclusivament dels ajuts públics i instaurar un nou marc que afavoreixi una acció conjunta publicoprivada. Defineix la Llei el mecenatge esportiu com la participació privada en la realització de projectes o activitats esportives que, o bé estiguin inclosos dins l’àmbit federatiu o bé que siguin declarats d’interès social per la conselleria competent en matèria d’esports, així com les activitats d’investigació, documentació, conservació i promoció del patrimoni esportiu de les Illes Balears. El mecenatge esportiu es pot dur a terme a través de donacions i llegats, de préstecs d’us o comodats i de convenis de col·laboració. En poden ser beneficiàries del mecenatge esportiu les entitats sense ànim de lucre amb domicili fiscal a les Illes Balears, l’Administració de la comunitat autònoma, dels consells insulars i de les entitats locals de les Illes Balears, la Universitat de les Illes Balears, com també les persones amb domicili fiscal a les Illes Balears que de manera habitual realitzen activitats esportives. La Llei conté una definició del que s’ha d’entendre per activitat esportiva. D’altra banda, es regulen els criteris que s’han de tenir en compte per efectuar la declaració d’interès social esportiu amb relació a determinats projectes o activitats esportives, que els faci susceptibles de ser objecte de mecenatge esportiu. Pel que fa als incentius fiscals, la Llei estableix els requisits perquè les donacions, els préstecs d’us o comodats i els convenis de col·laboració empresarial en activitats d’interès esportiu puguin ser incentivats fiscalment i concreta els tributs sobre els quals operen, que són l’impost sobre la renda de les persones físiques, l’impost sobre transmissions patrimonials i l’impost sobre successions i donacions. Per últim, s’ha de dir que d’una manera totalment extravagant i asistemàtica, la Llei conté una disposició final segona que modifica l’annex 21 de la Llei 13/2014, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2015, per tal de fer possible el pagament de determinades despeses de personal docent que havien estat objecte de retallades en anys anteriors.
El Decret llei 1/2015, de 10 d’abril, pel qual s’aprova la Instrucció de planificació hidrològica per a la demarcació hidrogràfica intracomunitària de les Illes Balears (BOIB núm. 52; validació BOIB núm. 66) fou aprovat, segon adverteix el seu preàmbul, per tal d’evitar l’inici d’un procediment sancionador de la Comunitat Europea contra el Regne d’Espanya, atès que aquella considera que no s’ha transposat al marc normatiu de les Illes Balears la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües. El Decret llei es concreta en un article únic que té per objecte l’aprovació de la dita Instrucció; l’objecte d’aquesta és l’establiment dels criteris tècnics per a la sistematització dels treballs d’elaboració dels plans hidrològics de la demarcació intracomunitària de les Illes Balears, d’acord amb el que estableix l’art. 82 del Reglament de planificació hidrològica aprovat mitjançant el RD 907/2007, de 6 de juliol. La prolixitat del contingut de la Instrucció, el seu caràcter profús i el fet que les normes que el conformen són, en realitat, més pròpies d’una norma purament reglamentària que d’una norma amb rang de llei, ens relleven de donar-ne compte més detallat. No obstant això, sí que convé fer esment que mitjançant una de les disposicions finals que integren el Decret llei es modifica la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears, amb relació a la contractació pública de productes agraris i agroalimentaris.
La Llei 7/2015, de 10 d’abril, per la qual s’estableix el marc regulador dels processos d’autonomia personal dels menors que han estat sotmesos a una mesura de protecció o reforma (BOIB núm. 54), té com a objectiu bàsic la protecció dels menors que han estat sota la protecció de les administracions públiques que, en aconseguir la majoria d’edat, es troben en una situació de vulnerabilitat social que els impossibilita viure de forma autònoma o amb les garanties suficients per a això. S’atén, així, els joves d’entre 18 i 23 anys en risc d’exclusió social que no tenen suport familiar, especialment aquells joves que han estat objecte d’una mesura de protecció o de reforma que no poden retornar a la seva família nuclear i que han d’assumir un procés d’autonomia personal. També són objecte de la Llei, però, aquells joves respecte dels quals, tot i romandre a la seva família nuclear, es faci necessària la seva inclusió en un programa d’autonomia personal. Des d’un punt de vista material, la Llei imposa a les administracions públiques competents de les Illes Balears, l’obligació d’oferir programes de preparació per a la vida independent, els quals hauran de propiciar un seguiment socioeducatiu, allotjament, inserció sociolaboral, suport psicològic i ajudes econòmiques. Els joves poden estar inclosos en aquests programes des de dos anys abans del cessament de la mesura de protecció o de reforma i hi continuaran una vegada complerta la majoria d’edat, amb el compromís de participació activa i aprofitament per part seva. Així mateix, es preveu la possibilitat de perllongar l’estada dels joves als centres després de la majoria d’edat (fins als 21 anys) quan es donin determinats requisits, com ara, la sol·licitud voluntària del jove, la mancança de suport familiar suficient i mitjans per a la seva independència, entre d’altres. Per últim, és de destacar que la Llei preveu la col·laboració entre administracions competents, sota criteris de coordinació interinstitucional, i, sobretot, que les administracions competents hauran de fomentar la col·laboració amb les entitats privades sense ànim de lucre que contribueixin al compliment dels objectius prevists en la Llei.
L’activitat legislativa de la VIII Legislatura va acabar amb una modificació del Reglament del Parlament de les Illes Balears. Efectivament, el seu art. 21 fou modificat per tal de fer possible la publicitat de la declaració que els diputats i diputades estan obligats a realitzar en el moment d’adquirir i perdre la seva condició com a tals, amb relació als seus béns patrimonials i amb aquelles activitats que els proporcionen o poden proporcionar-los ingressos econòmics. Aquesta publicitat es fa efectiva mitjançant la publicació de la declaració a la pàgina web del Parlament i al seu Butlletí Oficial. La reforma esmentada fou publicada en el BOIB núm. 58, de 21 d’abril de 2015.
Un cop celebrades les eleccions al Parlament de les Illes Balears, constituït aquest i format el nou Govern, es va dictar el Decret llei 2/2015, de 24 de juliol, de mesures urgents en matèria de grans establiments comercials (BOIB núm. 112, validació BOIB núm. 118). Aquesta norma té per objecte la modificació de determinats preceptes de la Llei 11/2014, de 15 d’octubre, de comerç de les Illes Balears. Efectivament, davant la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat pel Govern central amb relació a alguns preceptes de la Llei esmentada i l’Acord del TC de suspensió de la seva vigència, el Govern de les Illes Balears reaccionà amb l’aprovació d’aquet Decret llei tot introduint en la legislació balear les modificacions de caràcter tècnic que garantissin amb celeritat un millor encaix de la Llei 11/2014 en el marc bàsic estatal, alhora que s’establien mecanismes per tal de continuar preservant a cada illa els valors territorial, mediambientals, etc, que podrien posar-se en perill si l’Administració balear no comptàs amb la possibilitat d’efectuar adequadament un control previ de la nova implantació o de l’ampliació de grans establiments comercials. Així, el Decret llei estableix que el procediment d’obtenció de l’autorització comercial és únic i de competència autonòmica, alhora que integra la intervenció de les altres administracions amb competències sectorials afectades, per tal que l’operador vegi simplificada la seva tramitació. Així mateix, estableix una regulació mínima del procediment per a l’obtenció de l’autorització comercial, com també adapta els terminis de la seva tramitació i el sentit del silenci a allò que es disposa en la legislació estatal bàsica. D’altra banda, el Decret llei adapta els requisits per a la declaració de zona de gran afluència turística a la mateixa legislació bàsica i, per últim, concorda el sentit del silenci a allò disposat per la legislació bàsica en matèria de procediment. La disposició addicional del Decret llei estableix un termini de suspensió de l’atorgament d’autoritzacions comercials a fi de poder dur a terme adequadament la implantació reglamentària que sigui necessària i de donar temps als operador econòmics perquè puguin adaptar els seus projectes al nou règim d’autorització.
Per últim hem d’esmentar la Llei 8/2015, de 16 d’octubre, per la qual es deroga la Llei 9/2013, de 23 de desembre, sobre l’ús de símbols institucionals de les Illes Balears (BOIB núm. 156). Aquesta ha estat la primera de les lleis aprovades pel Parlament després de les eleccions de maig de 2015. Es tracta d’una llei d’article únic que, purament i simplement, deroga la Llei de símbols, ordena l’arxiu dels procediments sancionadors iniciats a l’empara de la dita Llei i l’anul·lació de les sancions que s’hagin pogut imposar com a conseqüència de la mateixa. Congruentment amb la derogació de la Llei de símbols, es suprimeixen determinades infraccions i sancions previstes en la Llei 3/2007, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en aquesta matèria.
2. Decrets
D’entre els decrets aprovats pel Govern de les Illes Balears durant el temps que abasta aquesta crònica, hem de destacar-ne un primer grup integrat per aquells que desenvolupen les lleis aprovades en el mateix lapse temporal i a les quals ja ens hem referit abans. Així, el Decret 30/2015, de 8 de maig, pel qual es regulen els procediments per a l’autorització i l’obertura de noves oficines de farmàcia (BOIB núm. 70; correcció d’errades BOIB núm. 74); el Decret 39/2015, de 22 de maig, pel qual es fixen els principis generals de les activitats agroturístiques en explotacions agràries preferents de les Illes Balears (BOIB núm. 77) i el Decret 43/2015, de 22 de maig, de principis generals i directrius de coordinació en matèria d’explotacions agràries, agràries prioritàries, de titularitat compartida, preferents i d’oci o autoconsum; de regulació sobre l’organització i funcionament del Registre Interinsular Agrari i dels registres insulars agraris de les Illes Balears (BOIB núm. 77) i el Decret 40/2015, de 22 de maig, pel qual es regula el Catàleg d’aliments tradicionals de les Illes Balears (BOIB núm. 77), tots ells de desenvolupament de la Llei agrària i el Decret 85/2015, de 23 d’octubre, pel qual es deroguen diversos decrets en compliment de la disposició addicional única de la Llei 5/2015, de 23 de març, de racionalització i simplificació de l’ordenament legal i reglamentari de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 155).
Un segon grup de decrets podria venir constituït per aquells que desenvolupen lleis aprovades en anys anteriors. Així, el Decret 18/2015, de 10 d’abril, pel qual s’estableixen els principis generals als quals s’han de sotmetre els concerts socials (BOIB núm. 54), que desenvolupa la Llei 4/2009, d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears; el Decret 20/2015, de 17 d’abril, de principis generals i directrius de coordinació en matèria turística; de regulació d’òrgans assessors, de coordinació i de cooperació del Govern de les Illes Balears, i de regulació i classificació de les empreses i dels establiments turístics, dictat en desplegament de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, de turisme de les Illes Balears (BOIB núm. 56); el Decret 26/2015, de 24 d’abril, pel qual es regula el marisqueig professional i recreatiu en les Illes Balears (BOIB núm. 66) i el Decret 41/2015, de 22 de maig, pel qual es regulen les activitats d’extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques a les reserves marines de les aigües interiors del litoral de les Illes Balears (BOIB núm. 77), que desenvolupen la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears; el Decret 28/2015, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament marc de coordinació de les policies locals de les Illes Balears (BOIB núm. 67; correcció d’errades BOIB núm. 91), aprovat en desenvolupament de la Llei 6/2005, de 3 de juny, i el Decret 38/2015, de 22 de maig, pel qual es regula l’activitat esportiva en edat escolar a les Illes Balears (BOIB núm. 77), que desenvolupa la Llei 14/2006, de l’esport de les Illes Balears.
Altres matèries que han estat objecte de l’atenció de l’activitat reglamentària del Govern són la sanitat: Decret 9/2015, de 13 de març, de modificació del Decret 35/2011, de 8 d’abril, pel qual es crea el Centre Coordinador d’Atenció Primerenca i Desenvolupament Infantil de les Illes Balears (BOIB núm. 36), i el Decret 16/2015, de 10 d’abril, d’ordenació sanitària territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 52; correcció d’errades BOIB núm. 61); l’educació: Decret 25/2015, de 24 d’abril, pel qual es regulen els ensenyaments de formació professional bàsica del sistema educatiu en el sistema integrat de formació professional de les Illes Balears (BOIB núm. 61), i el Decret 35/2015, de 15 de maig, pel qual s’estableix el currículum del batxillerat a les Illes Balears (BOIB núm. 73), tots dos dictats en execució de la LO 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (BOE núm. 295), i el medi ambient: Decret 11/2015, de 20 de març, pel qual s’aprova el Pla Forestal de les Illes Balears (2015-2035) (BOIB núm. 40; el Decret 22/2015, de 17 d’abril, pel qual s’aprova el IV Pla General de Defensa contra Incendis Forestal de les Illes Balears (2015/2024) (BOIB núm. 56); el Decret 14/2015, de 27 de març, pel qual s’aproven cinc plans de gestió de determinats espais protegits Xarxa Natura 2000 de les Illes Balears (BOIB núm. 51) i els decrets que aproven el Pla de Gestió Natura 2000 de l’Arxipèlag de Cabrera (Decret 47/2015, de 22 de maig; BOIB núm. 79), de Ses Salines d’Eivissa i Formentera (Decret 48/2015, de 22 de maig; BOIB núm. 77) i de la Serra de Tramuntana (Decret 49/2015, de 22 de maig; BOIB núm. 79).
Per últim, són destacables també els decrets de traspassos de competències en matèria de promoció turística als consells insulars de Menorca (Decret 12/2015, de 20 de març; BOIB núm. 40) i d’Eivissa (Decret 45/2015, de 22 de maig; BOIB núm. 77) i el Decret 31/2015, de 8 de maig, pel qual es regulen els drets dels consumidors i usuaris davant l’activitat de venda al públic a la menuda de gasolines i gasoils d’automoció en el territori de les Illes Balears (BOIB núm. 70).
II. Estat
La matèria processal ha estat objecte d’atenció reiterada per part del legislador estatal durant el temps que abasta aquesta crònica. Així, per ordre cronològic, ens hem de referir a la Llei 21/2014, de 4 de novembre, que modifica la LEC a propòsit dels canvis introduïts sobre la propietat intel·lectual (BOE núm. 268); la LO 7/2014, de 12 de novembre, sobre intercanvi d’informació d’antecedents penals i consideració de resolucions judicials penals a la Unió Europea (BOE núm. 275; correcció d’errades BOE núm. 276); la Llei 23/2014, de 20 de novembre, de reconeixement mutu de resolucions penals a la Unió Europea (BOE núm. 282); la LO 5/2015, de 27 d’abril, de modificació de la LOPJ i la LEC, per a la transposició de directives europees sobre el dret a la interpretació i traducció de processos penals i el dret a la informació en els processos penals (BOE núm. 101); la Llei 4/2015, de 27 d’abril, de l’Estatut de la víctima del delicte (BOE núm. 101); la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la jurisdicció voluntària (BOE núm. 158; correcció d’errades BOE núm. 210); la LO 7/2015, de 21 de juliol, per la qual es modifica la LOPJ (BOE núm. 174); la Llei 29/2015, de 30 de juliol, de cooperació jurídica internacional en matèria civil (BOE núm. 182); la LO 10/2015, de 10 de setembre, per la qual es regulen l’accés i la publicitat de determinada informació que contenen les sentències dictades en matèria de frau fiscal (BOE núm. 218), i, especialment, la modificació de la LEC duta a terme mitjançant la LO 13/2015, de 5 d’octubre (BOE núm. 239; correcció d’errades BOE núm. 285), la Llei 41/2015, de 5 d’octubre (BOE núm. 239; correcció d’errades BOE núm. 296) i la Llei 42/2015, de 5 d’octubre (BOE núm. 239). A banda de la jurisdicció ordinària, les normes processals del Tribunal Constitucional també han estat modificades mitjançant la LO 12/2015, de 22 de setembre, per la qual s’estableix un recurs previ d’inconstitucionalitat per als projectes de llei orgànica d’estatut d’autonomia o de la seva modificació (BOE núm. 228) i mitjançant la LO 15/2015, de 16 d’octubre, relativa a l’execució de les resolucions del Tribunal Constitucional com a garantia de l’Estat de dret (BOE núm. 249).
També la matèria tributària ha sofert importants modificacions que han afectat principalment l’impost de societats (Llei 27/2014, de 27 de novembre, BOE núm. 288; correccions d’errades BOE núm. 62 de 2015 i 16 de 2016); l’IRPF (Llei 26/2014, de 27 de novembre, BOE núm. 288; RDL 9/2015, de 10 de juliol, BOE núm. 165) i la pròpia Llei general tributària (Llei 34/2015, de 21 de setembre; BOE núm. 227, correcció d’errades BOE núm. 231). Per altra banda, per la seva transcendència, hem de cridar l’atenció sobre determinades lleis que incidiran sobre les administracions públiques i sobre la seva relació amb els ciutadans: la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (BOE núm. 236); la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic (BOE núm. 236; correcció d’errades BOE núm. 306); el RDLEG 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (BOE núm. 261; correcció d’errades BOE núm. 278), i la Llei 18/2015, de 9 de juliol, de modificació de la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic (BOE núm. 164; correcció d’errades BOE núm. 210). Encara dins l’àmbit de les administracions públiques, han tingut també una importància destacada el RDL 17/2014, de 26 de desembre, de mesures de sostenibilitat financera de les comunitats autònomes i entitats locals i altres de caràcter econòmic (BOE núm. 315) i la LO 6/2015, de 12 de juny, de modificació de la LOFCA i de la LO 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (BOE núm. 141).
Pel que fa a les Illes Balears, el Govern de la Nació ha aprovat el RD 318/2015, de 24 d’abril, pel qual es delimita la zona de promoció econòmica de la CAIB (BOE núm. 102) i el RD 701/2015, de 17 de juliol, pel qual s’aprova el Pla hidrològic de la demarcació hidrogràfica de les Illes Balears (BOE núm. 171).
Per últim, altres normes de les quals se n’ha de deixar constància de la seva aprovació són la LO 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l’adolescència (BOE núm. 175) i la Llei amb el mateix nom 26/2015, de 28 de juliol (BOE núm. 108; correcció d’errades BOE núm. 285); la LO 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana i la LO 2/2015, de 30 de març, per la qual es modifica la LO 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, en matèria de delictes de terrorisme (ambdues, BOE núm. 77); la LO 14/2015, de 14 d’octubre, del Codi penal militar (BOE núm. 247); la LO 3/2015, de 30 de març, de control de l’activitat economicofinancera dels partits polítics, per la qual es modifiquen la Llei orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics, la Llei orgànica 6/2002, de 27 de juny, de partits polítics, i la Llei orgànica 2/1982, de 12 de maig, del Tribunal de Comptes (BOE núm. 77); la Llei 43/2015, de 9 d’octubre, del tercer sector d’acció social (BOE núm. 243); la Llei 45/2015, del voluntariat (BOE núm. 247); el RDL 1/2015, de 27 de febrer, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de càrrega financera i altres mesures d’ordre social (BOE núm. 51), i la Llei 9/2015, de 25 de maig, de mesures urgents en matèria concursal (BOE núm. 125; correcció d’errades BOE núm. 264), entre d’altres.