rjib15
ACTIVITAT NORMATIVA
(novembre 2015-octubre 2016)
Lluís Isern Estela
Lletrat del Parlament de les Illes Balears
I. Illes Balears
1. Lleis i normes amb rang de llei
Durant el període a què es refereix aquesta crònica s’han aprovat fins a vint-i-una normes amb rang de llei, les quals han adoptat la forma de lleis, decrets lleis i decrets legislatius. Per ordre cronològic de la seva publicació, ens hem de referir a les següents. En primer lloc, la Llei 9/2015, de 26 de novembre, de modificació de la Llei 15/2010, de 22 de desembre, de l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (BOIB núm. 175). Aquesta Llei introdueix canvis, alguns importants, que afecten distints aspectes de l’Ens públic. Pel que fa a l’organització d’aquest, es facilita l’elecció del director o directora general, del de la resta del Consell de Direcció i del del Consell Assessor de Continguts i Programació ja que si inicialment havien d’esser elegits amb el vot favorable dels dos terços dels diputats i diputades de la Cambra, en primera votació, ara és suficient amb una majoria de tres cinquenes parts de la Cambra. L’elecció en segona votació continua essent per majoria absoluta, però s’ha acurçat considerablement el termini perquè pugui tenir lloc, que si abans era de sis mesos comptats des de la primera votació, ara és tan sols d’un mes. Així mateix, és remarcable que la Llei estableix, per al Consell de Direcció, una composició paritària entre dones i homes. D’altra banda, la recuperació de la internalització dels informatius es consigna com una aspiració de la Llei, però sense ésser considerada, per ara, com una obligació imperativa. Altres modificacions destacables fan referència a la rendició de comptes i a la transparència: s’especifica el contingut de la memòria anual de l’Ens; s’imposa l’obligació de publicar-la i s’incrementen les obligacions d’oferir a la ciutadania informació sobre els pressuposts i els comptes de l’Ens a la seva pàgina web; s’ordena la tramesa periòdica al Parlament d’una còpia de les actes de les reunions del Consell de Direcció. En segon lloc, la Llei 10/2015, d’1 de desembre, de la Comissió General de Consells Insulars (BOIB núm. 180), desenvolupa l’art. 53 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears per tal de fer possible la posada en funcionament del dit òrgan de cooperació institucional Parlament-consells insulars. Efectivament, l’Estatut es limità a crear l’esmentada Comissió de composició paritària Parlament-consells insulars, tot remetent-se a un Reglament aprovat per la pròpia Comissió pel que fa a les seves funcions, composició i organització. Atès el caràcter autoal·lusiu de la norma estatutària, la Llei 10/2015 fixa la composició de la Comissió General de Consells Insulars a la qual encarrega l’exclusiva tasca d’aprovar el Reglament previst estatutàriament i es preveu que la pròpia Llei quedi sense efectes un cop aprovat aquest. La Llei estableix una composició (podríem dir que provisional) de la Comissió, de caràcter paritari, integrada per 12 membres, que seran diputats o diputades nomenats pels grups parlamentaris d’acord amb les proporcions acordades per la Mesa i la Junta de Portaveus de la Cambra a la present legislatura, i per altres 12 membres, que seran consellers o conselleres dels quatre consells insulars, tot corresponent a cada un d’aquests designar-ne 3 membres. Serà, per tant, el Reglament que aprovi aquesta Comissió General de Consells Insulars el que dibuixi el perfil concret d’aquest nou òrgan creat en el si del Parlament. La tercera norma de la qual n’hem de donar notícia és la Llei 11/2015, de 10 de desembre, de recuperació parcial l’any 2015 de la paga extraordinària i addicional, o l’equivalent, del mes de desembre de 2012 (BOIB núm. 181), que fou aprovada per fer efectiva, dins l’àmbit del sector públic de les Illes Balears, l’aplicació del Reial decret llei 10/2015, d’11 de setembre, que preveia que tot el personal al servei de les administracions públiques, de l’àmbit estatal, autonòmic i local, per al qual es va suprimir la paga extraordinària i l’addicional, o l’equivalent, del mes de desembre de 2012, recuperàs, en l’exercici de 2015, una altra part d’aquesta paga, concretament la part equivalent a 48 dies, o el 26,23% de la paga, segons els casos. La norma, en el seu article únic, preveu regles específiques per a cada un dels distints tipus de personal del sector públic de les Illes Balears (personal funcionari, personal laboral, membres del Govern i alts càrrecs, personal eventual, etc.) i també pel personal docent no universitari dels centres privats concertats de les Illes Balears. La darrera de les normes aprovades a l’any 2015 fou la Llei 12/2015, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 189 Ext.). Aquesta norma s’estructura en vuit títols, relatius a l’aprovació dels pressuposts i de les seves modificacions; la gestió del pressupost de despeses; les despeses de personal i altres disposicions; la gestió del pressupost d’ingressos i altres normes en matèria tributària; normes relatives als ens instrumentals; el tancament del pressupost, i les relacions institucionals. La Llei es completa amb un seguit de disposicions addicionals, derogatòries i finals. Les qüestions regulades i les normes contingudes en la Llei són molt nombroses com és de suposar, i no és factible donar-ne notícia de totes, ni tan sols de les més importants. Això no obstant, convé recordar-ne algunes. Així, la Llei suspèn el pagament del complement anomenat popularment «nivell 33» i incrementa en un 1% les retribucions del personal al servei de l’Administració de la comunitat autònoma i dels ens instrumentals dependents. D’altra banda, en matèria tributària, s’augmenta el nombre de trams en l’escala de gravamen autonòmica de l’IRPF i es suprimeix la deducció relativa a les despeses per primes d’assegurances individuals de salut, alhora que es reintrodueix la deducció autonòmica a favor de persones amb discapacitat. En l’impost sobre el patrimoni es torna a fixar el mínim exempt en el llindar de 700.000 € i es modifica la tarifa amb criteris de progressivitat. Així mateix, es modifiquen l’escala relativa al tipus de gravamen aplicable a les operacions immobiliàries subjectes a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i la de l’impost de successions i donacions, pel que fa a les successions, amb la consegüent derogació de la deducció autonòmica aplicable als grups I i II, de manera que el gravamen efectiu per aquesta modalitat de l’impost aplicable a aquests grups no sigui proporcional respecte de la base imposable ni obviï les reduccions que donen lloc a la base liquidable, sinó progressiu, en funció dels diversos trams de la base liquidable, tot i que aquest gravamen es limita a l’1% per al primer tram de 700.000 €. Per últim, s’ha de destacar també la regla que autoritza a recuperar per part del personal al servei del sector públic de les Illes Balears la totalitat o una part de la paga extraordinària i l’addicional, o l’equivalent, del mes de desembre de 2012, pendents de recuperar, tot remetent a un acord del Consell de Govern l’efectivitat d’aquesta mesura.
L’any 2016 es va iniciar, des del punt de vista legislatiu, amb l’aprovació del Decret llei 1/2016, de 12 de gener, de mesures urgents en matèria urbanística (BOIB núm. 6; validació BOIB núm. 18) i del Decret llei 2/2016, de 22 de gener, de modificació del Decret llei 1/2016, de 12 de gener (BOIB núm. 11; validació BOIB núm. 18), els quals, per raons obvies, seran examinats conjuntament. L’objecte d’aquestes normes consisteix, bàsicament, en deixar sense efecte, definitivament o temporalment, algunes de les mesures urbanístiques més polèmiques aprovades durant la legislatura anterior. Així, en alguns casos es modifica el contingut de la norma urbanística afectada i, en d’altres, se suspèn temporalment la seva vigència. Segons manifesta el preàmbul del Decret llei 1/2016, es tracta de reaccionar davant un conjunt de procediments de caràcter extraordinari i transitori en alguns casos dirigits a legalitzar l’edificat o construït sense autorització, procediments singulars o creats ad hoc al marge dels procediments ordinaris prevists en la normativa de disciplina urbanística general, és a dir, en la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl. Els procediments singulars que les normes analitzades identifiquen, per reaccionar-ne en contra, són, entre d’altres, habilitar la classificació com a urbans de sòls rústics, fins i tot protegits, que no reuneixen les condicions generals i ordinàries d’aquella categoria de sòl; permetre la plena incorporació a l’ordenació urbanística, amb totes les facultats inherents al dret a edificar, de construccions o edificacions existents en sòl rústic amb dispensa del compliment dels paràmetres urbanístics aplicables; autoritzar l’edificació d’habitatges en àrees naturals; excloure l’exigència de la declaració d’interès general per a la realització de noves edificacions en sòl rústic d’especial protecció; exonerar el compliment de les limitacions sobre el volum màxim construïble imposades als establiments turístics en sòl rústic; autoritzar l’augment d’edificabilitat i d’ocupació de parcel·la dels establiments turístics, fins i tot dels afectats per infraccions urbanístiques, per sobre dels paràmetres màxims establerts; eliminar les limitacions establertes pel planejament urbanístic per a la implantació d’establiments turístics en edificis catalogats o sotmesos al règim de protecció del patrimoni arquitectònic; o habilitar les segregacions de parcel·les rústiques amb una extensió inferior a la unitat mínima de cultiu o forestal. Davant això, els decrets llei 1/2016 i 2/2016 incideixen sobre el contingut de la Llei 2/2014, d’ordenació i ús del sòl, a fi d’evitar la legalització de construccions i urbanitzacions il·legals, d’una banda, i per recuperar el percentatge de cessió del 15%; així mateix, es modifica la matriu d’ordenació d’usos de l’annex 1 de la Llei 6/1999, de 3 d’abril, de les Directrius d’Ordenació Territorial de les Illes Balears; també es modifiquen determinades disposicions de la Llei 8/2012, de 19 de juliol, del turisme de les Illes Balears, de la Llei 12/2014, de 16 de desembre, agrària de les Illes Balears i de la Llei 6/1997, de 8 de juliol, de sòl rústic de les Illes Balears. La gran quantitat de disposicions de les dites lleis que resulten modificades i la prolixitat de les modificacions operades fan aconsellable no donar-ne notícia detallada ja que excediria amb escreix del format d’aquesta crònica.
Pel que fa a les lleis pròpiament dites, ens referirem, en primer lloc, a la Llei 1/2016, de 3 de febrer, de modificació de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears (BOIB núm. 18) i a la Llei 4/2016, de 6 d’abril, de mesures de capacitació lingüística per a la recuperació de l’ús del català en l’àmbit de la funció pública (BOIB núm. 46; correcció d’errates BOIB núm. 47). Ambdues normes, conjuntament, deixen sense efecte per complet els canvis que la Llei 9/2012, de 19 de juliol, havia introduït en el procés normalitzador del català en les Illes Balears. Ambdues lleis justifiquen la derogació de sengles parts de la Llei 9/2012 en què aquesta adoptava importants mesures de revisió del procés normalitzador al marge de qualsevol diagnòstic seriós sobre la realitat sociolingüística balear i en què la reforma de l’any 2012 rompia el consens que en matèria de normalització del català s’havia assolit amb la Llei de normalització lingüística de l’any 1986. Ara, de nou, els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana; els poders públics de les Illes Balears hauran de promoure les corresponents mesures de cara a la progressiva capacitació en l’ús de la llengua catalana del seu personal; el coneixement adequat en funció del lloc de feina a ocupar en les distintes administracions públiques serà, en tot cas, un requisit i no un simple mèrit; en els procediments administratius de l’Administració de la comunitat autònoma s’ha d’emprar el català, sens perjudici del dret de les persones interessades a ser ateses en la llengua oficial de la seva elecció i a presentar escrits i documents, a fer manifestacions i, si ho sol·liciten, a rebre notificacions en castellà, etc. Per altra banda, al marge de la qüestió del procés de normalització del català, la Llei 4/2016 aprofita per introduir alguns canvis en la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, que afecten a la mobilitat, al nomenament provisional dels funcionaris per ocupar un lloc de feina corresponent a un grup o subgrup superior i a l’excedència voluntària per nomenament provisional en un grup o subgrup superior.
La segona de les lleis aprovades a l’any 2016 és una norma de capital importància per a l’economia de les Illes Balears i pels pressuposts de la comunitat autònoma. Efectivament, la Llei 2/2016, de 30 de març, de l’impost sobre estades turístiques a les Illes Balears i de mesures d’impuls del turisme sostenible (BOIB núm. 42), crea un tribut directe, instantani, propi de la comunitat autònoma, de caràcter finalista, la recaptació del qual queda afectada íntegrament a un fons per afavorir el turisme sostenible. Aquest impost està destinat, d’una banda, a compensar la societat balear pel cost mediambiental i social i la precarietat laboral que suposa l’exercici de determinades activitats que distorsionen o deterioren el medi ambient a les nostres illes, i, d’una altra, a millorar la competitivitat del sector turístic mitjançant un turisme sostenible, responsable i de qualitat. Així, es fa recaure el pes del gravamen sobre les persones físiques que gaudeixen de les estades turístiques, per mitjà d’establiments turístics, i que, directament o indirectament alteren l’equilibri natural, la qual cosa repercuteix en el conjunt del grup social, que en suporta els efectes. El fet imposable queda determinat per l’estada que faci el contribuent en els establiments turístics, entenent-se per tals no només els típics hotels, sinó que inclou també les embarcacions de creuer turístic que fan escala als ports de les Illes Balears i els habitatges turístics regulats en la normativa autonòmica, fins i tot aquells que són il·legals. Pel que fa a l’element personal, la Llei distingeix entre el contribuent, és a dir, el que gaudeix de l’estada, i el substitut del contribuent, és a dir, el titular de l’empresa que explota l’establiment turístic; sobre aquest darrer recau l’obligació de recaptar del contribuent l’import de l’impost, ingressar-lo a la comunitat autònoma i acomplir-ne la resta d’obligacions formals amb la hisenda autonòmica. L’impost es merita a l’inici de cada estada, computada per cada dia o fracció. Pel que fa a la quantificació de l’impost, la Llei n’estableix la base imposable, o sigui, cada dia d’estada i fixa normes per a la seva concreció; preveu, amb caràcter general, la seva determinació pel règim d’estimació directa, sense perjudici de la possibilitat d’utilitzar, en determinats casos, el règim d’estimació objectiva i, fins i tot, indirecta. Pel que fa a la quota tributària, es configura una tarifa que oscil·la entre 0’25 € i 2 € per dia d’estada o fracció, en funció del tipus d’establiment en el qual té lloc el fet imposable. Se’n preveu, no obstant, una bonificació del 50% per a les estades que es facin en temporada baixa o per a les estades que s’estenguin més de vuit dies consecutius en un mateix establiment turístic. Finalment, s’ha de destacar que la Llei crea el fons per afavorir el turisme sostenible i la Comissió d’Impuls del Turisme Sostenible, participada per les administracions autonòmica, insular i local, els agents econòmics i socials i les entitats de caràcter mediambiental, que té com a missió proposar els projectes que s’han d’executar amb càrrec al fons esmentat abans. També amb incidència pressupostària, però amb una transcendència molt menor, ens hem de referir a la Llei 3/2016, de 6 d’abril, de crèdit extraordinari per a subvencions electorals (BOIB núm. 46), que fou aprovada per atendre l’import de les subvencions que s’adjudicaren als partits, les federacions, les coalicions i les agrupacions d’electors que concorregueren a les eleccions al Parlament de les Illes Balears i als consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa del passat 24 de maig de 2015, amb dret a subvenció electoral, segons el que disposa l’art. 29 de la Llei 8/1986, de 26 de novembre, electoral de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. El crèdit extraordinari aprovat fou de 1.366.703,66 €, que és la diferència entre les despeses subvencionables (2.068.326,11 €) i les bestretes ja pagades amb càrrec al pressupost de l’exercici de 2016.
La següent de les normes amb rang de llei publicades es la Llei 5/2016, de 13 d’abril, de la renda social garantida (BOIB núm. 47), la qual es configura com un instrument de protecció social a la família i de lluita contra l’exclusió social. A aquests efectes, la renda social garantida es dibuixa en la Llei com una prestació econòmica de caràcter periòdic, que es caracteritza com un dret subjectiu, de caràcter individual, a la qual es pot accedir atesos els ingressos econòmics del nucli familiar o de convivència, de caràcter subsidiari respecte de les prestacions econòmiques que tenen un major o igual import, i complementari d’altres prestacions econòmiques que tenguin un menor import i que puguin correspondre a les persones destinatàries. El dret subjectiu a la renda social garantida no està condicionat a l’obligació de participar en cap tipus d’activitat d’inserció social o laboral i es finança íntegrament amb càrrec al pressupost de la Comunitat Autònoma. El títol I de la Llei, disposicions generals, s’ordena en dos capítols, el primer dels quals regula l’objecte, la definició i la naturalesa de la prestació, segons ha quedat indicat abans. El capítol II defineix les persones destinatàries de la renda social garantida, les situacions de necessitat per atendre i estableix interpretacions autèntiques dels termes nucli familiar, unitat familiar i llar independent, sobre els quals pivota el reconeixement de la prestació. Es regulen també en aquest capítol els requisits que han de reunir les persones titulars per tenir dret a la prestació (arrelament a les Illes Balears, disposar d’ingressos econòmics inferiors a determinat import, esser major de 25 anys, amb caràcter general, i no haver renunciat a una oferta de treball adequada o haver causat baixa voluntària a la seva feina dins els tres mesos anteriors a la sol·licitud). El capítol es completa amb el catàleg d’obligacions que assumeixen les persones destinatàries de la renda social garantida. El títol II fixa el règim econòmic i la tramitació de la prestació. L’import de la prestació econòmica de la renda social garantida es composa per la prestació bàsica de caràcter periòdic, a la qual s’hi afegeixen les prestacions complementàries de caràcter finalista que corresponguin en funció de les càrregues familiars de la persona sol·licitant, sense que en cap cas la suma d’aquests conceptes no pugui excedir del 125% del salari mínim interprofessional. Pel que fa a la gestió dels expedients de la prestació, la Llei en preveu les normes generals aplicables, les característiques de la sol·licitud i el procediment, d’una banda; i, d’una altra, es contenen les pertinents regles relatives a la modificació, la suspensió i l’extinció de la prestació. La Llei crea la Comissió Tècnica de la renda social garantida com a òrgan gestor de la renda esmentada. El títol III de la Llei preveu el corresponent règim sancionador. Per últim, s’ha de destacar que la disposició final segona de la Llei inclou la prestació derivada de la renda social garantida dins el contingut de la Carta Bàsica de Serveis Socials de les Illes Balears 2011-2014. La Llei es completa amb un annex que fixa per a 2016 el barem de l’esmentada prestació.
La Llei 6/2016, de 22 d’abril, de derogació de la Llei 9/2014, de 29 de setembre, per la qual s’estableix i regula la protecció a la maternitat (BOIB núm. 52), té un article únic i el contingut dispositiu de la qual és estrictament derogatori. L’exposició de motius justifica la derogació de la Llei 9/2014, per innecessària, atès que les mesures i actuacions dirigides a garantir i protegir el dret de la dona embarassada a ser mare, ja es troben prou regulades a altres normes, com ara la Llei orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, la Llei 5/2000, de 20 d’abril, de l’Institut Balear de la Dona i la Llei 12/2006, de 20 de setembre, per a la dona.
La següent de les normes a què ens hem de referir és el Decret legislatiu 1/2016, de 6 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la Llei 9/1991, de 27 de novembre, reguladora del cànon de sanejament d’aigües (BOIB núm. 57), que fou dictat pel Govern de les Illes Balears en virtut de l’autorització continguda en l’art. 2 de la Llei 5/2015, de 23 de març, de racionalització i simplificació de l’ordenament legal i reglamentari de la comunitat autònoma de les Illes Balears. La justificació de l’aprovació d’aquest Decret legislatiu rau en les nombroses modificacions legals (fins a nou) operades sobre la Llei 9/1991 que dificultaven una fàcil lectura, interpretació i aplicació de la norma, com també en la necessitat d’adaptar la Llei a determinats canvis organitzatius produïts a l’administració autonòmica. És el cas, per exemple, de les mencions legals a la Junta d’Aigües, que ara s’entenen fetes a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, o la substitució en les funcions de gestió i recaptació tributàries pròpies de la conselleria competent en matèria d’hisenda, per l’Agència Tributària de les Illes Balears. La figura del cànon de sanejament d’aigües és prou coneguda dins l’ordenament jurídic balear, per la qual cosa no pareix convenient ara analitzar aquest tribut. No obstant això, és oportú deixar constància de l’estructura del text refós, el qual conté disset articles, ordenats en tres títols (disposicions generals, normes de gestió i destinació) i dues disposicions addicionals relatives a la prohibició de l’establiment de premis de recaptació i a les indemnitzacions pels costs de conservació, manteniment, explotació i instal·lació en favor dels ajuntaments i les altres entitats públiques que prestin el servei de depuració d’aigües residuals.
La Llei 7/2016, de 17 de maig, de modificació del text refós de la Llei de consells escolars de les Illes Balears, aprovat pel Decret legislatiu 112/2001, de 7 de setembre (BOIB núm. 63), se centra únicament en tornar a donar al Consell Escolar de les Illes Baleares la composició que originàriament tenia i que havia estat modificada pel Decret llei 5/2012, d’1 de juny, de mesures urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic del sector públic de la comunitat autònoma de les Illes Baleares i d’altres institucions autonòmiques, el qual havia reduït el nombre de persones que l’integraven, emparant-se en la necessitat de reduir la despesa pública. La Llei 7/2016 es justifica en que, d’una banda, els integrants del Consell Escolar de les Illes Balears només tenen dret a una indemnització per assistència a reunions, no una retribució fixa, i en que la situació econòmica actual és distinta de l’existent en el moment d’aprovar el Decret llei 5/2012; i, d’una altra banda, es justifica amb que amb la nova composició del Consell Escolar es garanteix més intensament la participació adequada dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament.
La següent de les normes aprovades és la Llei 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per eradicar l’LGTBI fòbia (BOIB núm. 69). Aquesta Llei té per finalitat establir les condicions per tal que les persones LGTBI puguin exercir els seus drets amb llibertat i igualtat sense cap tipus de discriminació; garantir la igualtat d’oportunitats en la participació i la representació en tots els àmbits de la vida social; contribuir a la superació dels estereotips que afecten negativament la percepció social d’aquestes persones, i establir mesures concretes per assolir una societat més justa, lliure, basada en la igualtat de tracte i d’oportunitats de les persones LGTBI i on la diversitat sigui valorada positivament (art. 2). A aquests efectes, la Llei s’estructura de la manera següent. El títol preliminar regula l’objecte, la finalitat, l’àmbit d’aplicació, els principis orientadors de l’actuació dels poders públics, una clàusula general antidiscriminatòria i les definicions corresponents a tot un conjunt de termes nous o poc freqüents a l’ordenament jurídic balear. El títol I, organització administrativa, crea com a òrgan participatiu i consultiu permanent, el Consell d’LGTBI de les Illes Balears i, d’altra part, per a l’execució i coordinació de les polítiques LGTBI, es crea un òrgan coordinador, integrat per personal de la pròpia administració, a qui Govern i consells insulars li han d’encomanar les dites funcions. En el títol II, sota l’epígraf polítiques públiques per promoure la igualtat efectiva de les persones LGTBI, es contenen normes específiques amb relació a determinats professionals que actuen en àmbits sensibles (laboral, educació, salut, serveis socials, justícia i cossos de seguretat, esport, lleure i comunicació), respecte dels quals les administracions públiques han de garantir-ne la formació i la sensibilització adequada i, per una altra part, s’estableix expressament un deure d’intervenció activa davant una situació de risc o una sospita fonamentada de discriminació o violència per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere. Així mateix, la Llei disposa mesures concretes sobre sectors d’intervenció específics, com són l’educació, la universitat, la cultura, el lleure i l’esport, els mitjans de comunicació, la salut, l’acció social, la prolixitat de les quals no permet donar-ne notícia completa. Per últim, en el títol II, s’hi consignen una sèrie de mandats al Govern amb relació al mercat de treball i a les famílies LGTBI. El títol III, anomenat mesures per garantir la igualtat real i efectiva de les persones atenent a la seva identitat i l’expressió de gènere, estableix un conjunt ampli de mesures que s’han de prendre en l’àmbit de l’administració respecte de les persones transsexuals. Al títol IV es preveu l’establiment d’un protocol d’atenció integral a les persones intersexuals (abans anomenades hermafrodites). El darrer títol de la Llei, mecanismes per garantir el dret a la igualtat, preveu normes en matèria de tutela judicial i administrativa de les persones LGTBI, de dret d’admissió, de dret a l’atenció i a la reparació i de règim sancionador.
La Llei 9/2016, de 13 de juny, de modificació de la disposició addicional novena de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la comunitat autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 76), té per objecte la supressió definitiva del dret que tenien reconegut els empleats públics de l’Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i el personal de les entitats integrades del sector públic autonòmic, inclòs el dels consells insulars, el de les entitats locals, el de la Universitat de les Illes Balears i el dels òrgans estatutaris, a percebre un complement retributiu, l’anomenat «nivell 33», quan tornaven a ocupar el seu lloc de feina, després d’haver exercit durant dos anys continuats, o tres amb interrupció, determinats càrrecs polítics. S’ha de recordar que aquest dret ja fou suspès per la Llei 12/2015, de 29 de desembre, de pressuposts generals de la comunitat autònoma de les Illes Balears per a l’any 2016. Al marge d’això, la Llei, mitjançant una disposició addicional, modifica i suavitza l’estricte règim de la suspensió de la prolongació de la permanència en el servei actiu dels empleats públics, previst en el Decret llei 5/2012, d’1 de juny.
La Llei 10/2016, de 13 de juny, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme (BOIB núm. 76), desplega a l’àmbit de les Illes Balears la Llei estatal 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i s’amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura. D’acord amb aquesta Llei estatal, les administracions públiques facilitaran la indagació, la localització i la identificació dels desapareguts; elaboraran i posaran a disposició dels interessats mapes de fosses; preservaran i protegiran els terrenys on es localitzen les fosses comunes, i regularan les activitats de localització i identificació de les restes de persones desaparegudes. Aquesta regulació ha d’incloure l’autorització de prospeccions, la regulació de l’accés a terrenys que siguin de titularitat privada, l’establiment del procediment i de les condicions per recuperar, identificar i traslladar restes i, així mateix, l’autorització de les exhumacions que es practiquin. Per tal de donar efectivitat a aquestes declaracions legals, la Llei 10/2016 determina que serà el Govern de les Illes Balears qui tendrà la competència en la matèria, sense perjudici de la necessitat de mantenir una estreta col·laboració amb les associacions memorialistes i les administracions i institucions públiques. Així, s’ordena al Govern l’elaboració d’un cens de persones desaparegudes i dels seus familiars, l’elaboració d’un mapa de les zones del territori de les Illes Balears on es localitzin o es presumeixi que es poden trobar restes de víctimes desaparegudes. Així mateix, és responsabilitat del Govern un cop localitzades les fosses, dur a terme tota una sèrie d’actuacions sobre aquestes, segons les circumstàncies de fet: la preservació de les fosses mitjançant la seva declaració com a béns d’interès cultural o béns catalogats, a càrrec dels respectius consells insulars, la senyalització de les fosses; l’adopció d’un protocol específic per a la localització i l’excavació de les fosses, el qual haurà de tenir en compte l’especial protecció requerida del lloc i de les restes humanes localitzades, la necessitat de comptar amb especialistes forenses durant el procés d’exhumació de les restes i la consideració de les fosses com a proves d’execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries vinculades a possibles desaparicions forçades, crims de guerra i crims contra la humanitat als efectes de la seva investigació judicial; la denúncia, davant Fiscalia, de l’existència d’indicis de la comissió de possibles crims contra la humanitat de naturalesa imprescriptible, i, en fi, l’elaboració d’una memòria anual de les activitats desenvolupades. Per tal de facilitar al Govern aquestes funcions, la Llei crea una comissió tècnica de desapareguts i fosses i, d’altra banda, regula l’accés als espais i terrenys, públics i privats, afectats per les actuacions de localització, recuperació i identificació de restes de persones desaparegudes.
Per una altra banda, la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes (BOIB núm. 99), estableix mesures, mecanismes i recursos adreçats a promoure i garantir la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació per raó de sexe, en qualsevol dels àmbits de la vida. Amb aquesta finalitat, la Llei s’estructura amb un títol preliminar i sis títols més que, amb caràcter transversal, regulen distints aspectes de la matèria. En el títol preliminar, s’enuncien els principis generals d’actuació dels poders públics al respecte i s’estableix l’aplicabilitat de la Llei, no només a totes les administracions públiques de les Illes Balears, sinó també a les entitats privades que subscriguin contractes o convenis o rebin subvencions dels poders públics. El títol I, sota l’epígraf de polítiques públiques per a la promoció de la igualtat de gènere, regula la representació equilibrada de dones i homes en els òrgans col·legiats i directius (40/60), ordena la incorporació de la perspectiva de gènere en el disseny de les polítiques públiques i en l’elaboració dels seus estudis i estadístiques, estableix mesures per garantir l’ús no sexista del llenguatge i regula l’aprovació de plans d’igualtat a cada legislatura. El títol II, de les competències, funcions, organització institucional i finançament, fixa, d’una banda, les competències del Govern de les Illes Balears, dels consells insulars i dels ajuntaments i, de l’altra, dins l’organització institucional, distingeix entre organismes d’igualtat (Observatori per a la Igualtat, unitats per a la igualtat) òrgans de coordinació i consultius (Comissió per a la Igualtat de Gènere, Consell de Participació de les Dones) i, per últim, crea la figura de la Defensora o el Defensor de la igualtat de dones i homes, adjunt a la Sindicatura de Greuges. El títol III concreta les mesures per a la integració de la perspectiva de gènere en l’actuació de les administracions públiques de les Illes Balears, tant en l’àmbit de la contractació pública, com en la capacitació del personal al servei de les administracions públiques, a l’hora que ordena al Govern l’elaboració d’un informe sobre el conjunt de les seves actuacions en relació amb l’efectivitat del principi d’igualtat de dones i homes. El títol IV, relatiu a les mesures per promoure la igualtat i àrees d’intervenció, fa referència a l’educació (on, entre d’altres, s’hi contenen mesures relatives al currículum, als materials didàctics, als consells escolars, a la formació del professorat i a l’àmbit universitari), a la cultura i l’esport, a l’ocupació (mesures per a l’accés de les dones a la feina, a la qualitat de l’ocupació i a la igualtat en la seguretat i salut laboral, en el sector privat i en la funció pública de les Illes Balears), a la salut, a la conciliació de la vida laboral, familiar i personal, en l’àmbit públic i privat, tot establint-se el dret i el deure de la corresponsabilitat de dones i homes; també es regulen algunes mesures relatives als drets socials bàsics i als mitjans de comunicació i la publicitat, a la societat del coneixement i de la informació, les noves tecnologies i la publicitat. El títol V, íntegrament dedicat a la violència masclista, després de definir legalment aquesta, preveu un conjunt de mesures relatives a la investigació, la formació i la prevenció, d’una banda, i a l’atenció i protecció a les víctimes, de l’altra; així mateix, es preveu la creació de centres d’atenció i assistència psicològica, social i jurídica específica i la creació de centres d’acollida i serveis d’urgència; es preveu la personació de l’Administració de la comunitat autònoma en els procediments per actes de violència masclista en què s’hagi causat la mort o lesions greus a les dones. També es contenen normes relatives a prestacions econòmiques, habitatge, inserció laboral, educació i identificació de les situacions de violència masclista. El darrer títol de la Llei recull el règim sancionador pertinent.
La Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental de les Illes Balears (BOIB núm. 106), suposa l’adaptació de la legislació de les Illes Balears a la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. Aquesta Llei estatal ha dut a terme una revisió d’aquest instrument jurídic de control previ, el procediment d’avaluació ambiental, integrant en una sola norma els procediments d’avaluació d’impacte ambiental de projectes (AIA) i d’avaluació ambiental estratègica de plans i programes (AAE), amb un esquema similar per a tots dos procediments, que unifica la terminologia i desplega una regulació prou exhaustiva, amb la intenció confessa d’uniformitzar la regulació a l’àmbit estatal i deixar poc marge per al desplegament autonòmic. La Llei 12/2016 aprofita l’ocasió de l’adaptació a la Llei estatal per derogar i substituir la Llei 11/2006, de 14 de setembre, d’avaluacions d’impacte ambiental i avaluacions ambientals estratègiques a les Illes Balears. El títol preliminar de la Llei 12/2016, a més d’establir l’objecte i l’abast de la llei, també recull les finalitats de la norma, els principis de dret internacional, europeu i de la legislació bàsica, juntament amb els principis de cooperació interadministrativa. Així mateix, la Llei regula el compromís amb la participació, la transparència i l’administració electrònica, i el conflicte entre la publicitat i la confidencialitat de les dades. El títol I confirma la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears com l’òrgan ambiental d’aquesta comunitat autònoma, en precisa l’estructura en òrgans i introdueix la novetat del caràcter públic de les sessions del Ple. El títol II regula estrictament els procediments d’avaluació ambiental i s’ordena en tres capítols relatius a avaluació ambiental estratègica de plans i programes, el primer, avaluació d’impacte ambiental de projectes, el segon, i disposicions comunes, l’últim. El títol III regula de manera específica la consulta preceptiva a l’òrgan mediambiental de la comunitat autònoma en els plans, els programes i els projecte que ha d’avaluar l’Administració General de l’Estat. El títol IV tracta sobre l’avaluació de les repercussions als espais Xarxa Natura 2000, tot adaptant-ne la legislació autonòmica a la legislació bàsica estatal. El títol V, sota l’epígraf de disciplina en matèria d’avaluació ambiental, regula el seguiment dels procediments ambientals, la protecció de la legalitat ambiental, el restabliment de l’ordre jurídic pertorbat i el règim sancionador. Pel que fa a les disposicions que s’integren en la Llei, se n’ha de destacar la derogatòria de la Llei 9/2010, de 27 de juliol, de declaració d’interès autonòmic de la construcció del camp de golf de Son Bosc a Muro i les modificacions de la Llei 10/2014, d’1 d’octubre, d’ordenació minera, de la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació d’espais de rellevància ambiental a les Illes Balears (LECO) i de la Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl.
La penúltima de les lleis aprovades és la Llei 13/2016, de 26 d’octubre, per la qual es dissol el Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Menorca (BOIB núm. 138) Aquesta norma té per objecte la instrumentació jurídica de la voluntat expressada per l’Assemblea General del propi Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Menorca, en reunió de 20 de novembre de 2013, atès que d’acord amb l’art. 9 de la Llei 10/1998, de 14 de desembre, de col·legis professionals de les Illes Balears, per a la dissolució d’un col·legi professional, com és el cas, es requereix una llei del Parlament de les Illes Balears. La Llei 13/2016, a més d’aprovar la dissolució, en regula l’existència de la pertinent comissió liquidadora, les mesures de liquidació del patrimoni i d’altres operacions derivades de la dissolució i liquidació del dit Col·legi.
La darrera norma de la qual n’hem de donar notícia és la Llei 14/2016, de 26 d’octubre, per la qual s’estableixen ajudes socials a les persones amb hemofília o altres coagulopaties congènites que hagin desenvolupat l’hepatitis C com a conseqüència d’haver rebut un tractament amb concentrats de factors de coagulació en l’àmbit sanitari públic de les Illes Balears (BOIB núm. 138). Aquesta Llei reconeix una ajuda de 12.020,24 €, de caràcter únic i pagament fraccionat en un màxim de tres anys, en favor de les persones identificades en la denominació de la Llei o, si han mort, en favor de determinats descendents, ascendents o cònjuge d’aquestes. Aquesta ajuda és compatible i complementària de l’ajuda atorgada per l’Administració de l’Estat a l’empara de la Llei 14/2002, de 5 de juny, en favor del mateix col·lectiu perjudicat. La Llei es completa amb la regulació del procediment de concessió de l’ajuda, la seva possible revocació i el pertinent règim sancionador.
2. Decrets
L’exercici de la potestat reglamentària pel Govern de les Illes Balears ha incidit sobre diverses matèries. Potser convé destacar, en primer lloc, per la seva importància el Decret 35/2016, de 23 de juny, pel qual es desplega la Llei de l’impost sobre estades turístiques i de mesures d’impuls del turisme sostenible (BOIB núm. 81). D’altra banda, és remarcable la feina feta en l’àmbit de la contractació pública mitjançant la publicació de dos textos consolidats: Decret 3/2016, de 29 de gener, pel qual s’aprova el text consolidat del Decret pel qual es creen la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el Registre de contractes i el Registre de contractistes (BOIB núm. 15) i el Decret 14/2016, d’11 de març, pel qual s’aprova el text consolidat del Decret sobre contractació de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 33). En l’àmbit educatiu, s’ha de deixar constància de la modificació del currículum de l’educació primària, secundària i batxillerat a les Illes Balears, mitjançant els Decrets 28, 29 i 30/2016, de 20 de maig, respectivament (tots ells, BOIB núm. 64), d’una banda; del Decret 41/2016, de 15 de juliol, pel qual es regula la formació permanent del professorat de l’ensenyament no universitari de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 90) i el Decret 45/2016, de 22 de juliol, per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres als centres educatius sostinguts amb fons públics de les Illes Balears (BOIB núm. 93), d’una altra. Sota el paraigües dels serveis socials, s’han aprovat nombroses normes reglamentàries que abasten qüestions diferents. Així, el Decret 5/2016, de 5 de febrer, de modificació del Decret 83/2010, de 25 de juny, pel qual s’estableixen els principis generals del procediment per al reconeixement de la situació de dependència, la intensitat de protecció dels serveis i el règim de compatibilitat de les prestacions del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència en l’àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, i es crea la Xarxa Pública d’Atenció a la Dependència de les Illes Balears (BOIB núm. 18); el Decret 6/2016, de 5 de febrer, pel qual es regulen els principis generals que han de regir el funcionament de les entitats tutelars de les persones adultes incapacitades judicialment (BOIB núm. 18; correcció d’errades BOIB núm. 21); el Decret 7/2016, de 12 de febrer, pel qual es regulen l’accés al servei ocupacional per a persones amb discapacitat per trastorn mental greu i la gestió de la llista d’espera de les places d’aquest servei (BOIB núm. 21); el Decret 31/2016, de 27 de maig, de modificació del Decret 86/2010, de 25 de juny, pel qual s’estableixen els principis generals i les directrius de coordinació per a l’autorització i l’acreditació dels serveis socials d’atenció a persones grans i persones amb discapacitats, i es regulen els requisits d’autorització i acreditació dels serveis residencials de caràcter suprainsular per aquests sectors de població (BOIB núm. 67); el Decret 42/2016, de 15 de juliol, pel qual es crea l’ajut econòmic de caràcter social, complementari de les pensions no contributives (BOIB núm. 90), i el Decret 52/2016, de 5 d’agost, de la renda per a persones en procés d’autonomia personal que han estat sotmeses a mesures administratives de protecció de menors (BOIB núm. 102).
Altres decrets aprovats durant el temps que abasta aquesta crònica són: el Decret 91/2015, de 13 de novembre, pel qual es regula la condició d’esportista d’alt nivell de les Illes Balears (BOIB núm. 168); el Decret 98/2015, d’11 de desembre, de modificació del Decret 28/2015, de 30 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament marc de coordinació de les policies locals de les Illes Balears (BOIB núm. 181); el Decret 4/2016, de 29 de gener, pel qual es qualifica d’utilitat pública la lluita contra la plaga del morrut roig de la palmera (BOIB núm. 15) i s’estableixen les mesures fitosanitàries obligatòries per lluitar contra aquesta plaga i prevenir-la; el Decret 62/2016, de 7 d’octubre, pel qual s’estableix la Reserva Marina del Freu de Sa Dragonera i s’hi regulen les activitats d’extracció de flora i fauna marina i les activitats subaquàtiques (BOIB núm. 128); el Decret 22/2016, de 22 d’abril, pel qual es regulen les mesures per a la diversificació dels sectors pesquers i aqüícola a les Illes Balears (BOIB núm. 51), i Decret 56/2016, de 16 de setembre, de desplegament de la Llei 4/2014, de 20 de juny, de transports terrestres i mobilitat sostenible de les Illes Balears, amb relació als vehicles dedicats a l’activitat de transport públic urbà i interurbà de viatgers en vehicles de turisme (BOIB núm. 118).
II. Estat
L’activitat legislativa de l’Estat durant el temps a què es refereix aquesta crònica ha estat pràcticament nul·la, atesa la pràctica paralització de les Corts Generals com a conseqüència dels dos processos electorals que han estat necessaris per a la formació d’un nou Govern, la qual cosa ha provocat la successiva dissolució de les Corts Generals, una legislatura extremadament breu i l’existència d’un Govern en funcions. Les úniques normes amb rang de llei que han estat aprovades són el RDL 1/2016, de 15 d’abril, pel qual es prorroga el Programa d’activació per a l’ocupació (BOE núm. 92) i el RDL 2/2016, de 30 de setembre, pel qual s’introdueixen mesures tributàries dirigides a la reducció del dèficit públic, relatiu als pagaments fraccionats de l’impost sobre societats (BOE núm. 237).