Crònica de la legislació autonòmica
>
>
Crònica de la legislació autonòmica


Crònica de la legislació autonòmica

més rellevant (2020)

I. Lleis i normes amb rang de llei

Des de l’última crònica normativa publicada en aquesta Revista, el món ha canviat profundament com a conseqüència de la propagació global de la COVID-19. D’una manera o altra, tots ho hem patit personalment i no és necessari estendre’s al respecte; els canvis s’han manifestat a tots els àmbits de la vida humana, principalment amb relació a la salut de la població, però també a l’economia, a les relacions socials i familiars, etc. L’activitat normativa a les Illes Balears no ha estat aliena a aquestes circumstàncies, ans al contrari, s’ha vist afectada des de distintes perspectives. En primer lloc, la necessitat de mantenir el distanciament social ha provocat greus problemes operatius a la normal activitat parlamentària, la qual cosa s’ha traduït en una minva en la quantitat de lleis aprovades i en un augment en el nombre de decrets llei dictats. També ha contribuït a la utilització preferent de l’instrument dels decrets llei la conveniència de donar resposta immediata pels poders públics a les circumstàncies greus i extraordinàries que s’anaven produint. En segon lloc, com és lògic, l’activitat normativa s’ha focalitzat sobretot en els problemes derivats de la pandèmia, en detriment d’altres assumptes d’interès públic. Així, primer donarem notícia de les normes aprovades amb ocasió de la COVID-19 i, a continuació, de la resta de disposicions legals.

Les disposicions legals aprovades per afrontar les conseqüències de la COVID-19

L’actuació dels poders públics enfront de la situació creada per la pandèmia s’ha orientat bàsicament en dues direccions. D’una banda, a l’adopció de mesures dirigides a la contenció de la pandèmia i a la protecció de la salut i la seguretat dels ciutadans i, d’altra banda, a l’aprovació de disposicions de caràcter econòmic, social i administratiu que redueixin l’impacte de la COVID-19 en el teixit productiu i, especialment, en els sectors socials més desprotegits, tot facilitant la reactivació de l’economia. En aquest sentit, des de la declaració de l’estat d’alarma pel Govern espanyol, mitjançant el Reial decret 463/2020, de 14 de març, a les Illes Balears s’han dictat fins a nou decrets llei que des de distints enfocaments donen resposta a algunes de les situacions originades per la pandèmia.

Només sis dies després de la declaració de l’estat d’alarma, fou dictat el Decret llei 4/2020, de 20 de març (BOIB núm. 40), pel qual s’establien mesures urgents en matèria de contractes públics (autoritzant la seva tramitació d’emergència i els pagaments a compte), de convenis, concerts educatius i subvencions (exceptuant l’aplicació de determinades normes administratives); en matèria de serveis socials (renda mínima d’inserció, renda social garantida, dependència, etc.); en matèria de residus sanitaris (considerats ara, residus de risc) i en matèria de procediments administratius (suspensió de terminis) i, finalment, en matèria pressupostària.

Un cop aprovades aquestes primeres mesures legals i dins el context del confinament de la població, la quasi total paralització de l’economia i l’aplicació d’altres disposicions acordades en Consell de Govern, es dictà el Decret llei 5/2020, de 27 de març (BOIB núm. 45), pel qual s’establien mesures urgents en matèria tributària i administrativa, com a complement de les mesures contingudes en el Decret llei 4/2020. Aquestes mesures complementàries tenien com a finalitat reduir l’impacte de l’emergència sanitària en l’economia, especialment en els sectors més vulnerables, és a dir, en les persones físiques que no són empresaris i en les petites i mitjanes empreses. Es tractava de mesures que es relacionaven directament amb la manca de liquiditat d’aquests col·lectius per fer front a determinades obligacions tributàries. Així, s’amplià en un mes addicional el termini ordinari per presentar les autoliquidacions de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i de l’impost de successions i donacions; d’altra banda, s’establí que no fossin exigibles els interessos moratoris corresponents als primers tres mesos dels ajornaments i fraccionaments concedits amb relació als dits imposts; i, per últim, s’autoritzà l’exempció temporal de pagaments de taxes portuàries a les Illes Balears, amb determinades condicions. Al marge de qüestions tributàries, el Decret llei 5/2020, per tal de coadjuvar les tasques dels efectius de les policies locals de les Illes Balears, habilitava el personal funcionari en pràctiques per tal que pogués ser incorporat als ajuntaments respectius per dur a terme una part de la fase de pràctiques en el municipi.

Amb el mateix objectiu de pal·liar, en el que fos possible, els efectes de la pandèmia en l’activitat productiva, els drets dels treballadors i dels col·lectius socials més vulnerables, es dictà el Decret llei 6/2020, d’1 d’abril (BOIB ext. núm. 48). Aquesta norma contenia mesures relatives als serveis socials (especificació dels serveis que pel seu caràcter essencial havien de continuar prestant-se i d’aquelles activitats presencials de la resta de serveis de la Cartera bàsica de serveis socials que s’havien de suspendre; manteniment dels concerts socials i dels mòduls econòmics; mesures extraordinàries en matèria de renda social garantida), a la selecció de personal per atendre les necessitats urgents dels serveis essencials, a les ajudes al lloguer de l’habitatge i, finalment, al foment de la investigació sanitària.

D’altra banda, el Decret llei 7/2020, de 8 de maig (BOIB núm. 77), establí un conjunt de disposicions necessàries per a la preparació i posada en marxa del curs escolar 2020-2021. Aquestes disposicions afectaven els processos d’adscripció i admissió del curs 2020-2021 i els procediments de selecció i els procediments de provisió de places del personal docent no universitari. El Decret llei 7/2020 establí així mateix l’obligació del dit personal docent no universitari de relacionar-se electrònicament amb la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca.

Pocs dies després fou dictat el Decret llei 8/2020, de 13 de maig, de mesures urgents i extraordinàries per a l’impuls de l’activitat econòmica i la simplificació administrativa en l’àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19 (BOIB ext. núm. 84), el qual va ser validat pel Parlament i tramitat com a projecte de llei i donà lloc a la Llei 2/2020, de 15 d’octubre (BOIB núm. 180), amb la mateixa denominació. Aquesta norma establí un amplíssim conjunt de mesures legals que incidien sobre matèries molt diverses i que modificà multitud de disposicions legals i reglamentàries, amb la finalitat de revifar l’economia balear. És habitual a l’hora de descriure aquest tipus de normes, utilitzar l’expressió «calaix de sastre», però, si se’ns permet la llicència, hom pot imaginar més fàcilment un calaix d’apotecari, on s’hi troben tota casta de remeis, des de vitamines fins a analgèsics, des d’antidepressius fins a antiinflamatoris, etc. El que es vol dir és que la Llei 2/2020 va establir una panòplia de mesures específiques, en algunes ocasions molt concretes, per intentar millorar la salut de l’economia balear. D’altra banda, s’ha de dir que la Llei preceptuava mesures provisionals i específiques directament adreçades a pal·liar els efectes de l’estat d’alarma, però també algunes mesures generals de simplificació administrativa. Des del punt de vista material, la Llei incidia, com dèiem més amunt, sobre molts d’àmbits diferents: incentius per a la millora dels establiments turístics; règim excepcional de declaració responsable per a determinades obres i instal·lacions que s’han d’executar en sòl urbà; excepció de limitacions temporals estivals per a obres; mesures relatives al gaudi de vacances del personal al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma; mesures específiques relatives al Servei de Salut de les Illes Balears; règim especial de concessió de subvencions i altres ajudes: normes específiques en matèria pressupostària, d’hisenda i de patrimoni; infraestructures estratègiques en matèria de transport públic de viatgers; modificacions legislatives i reglamentàries en matèria de medi ambient; modificació de la Llei 7/2013, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears; modificació de la Llei d’urbanisme; modificacions normatives en matèria de turisme, etc. La magnitud dels canvis legislatius operats per aquesta norma supera amb escreix la possibilitat de donar-ne notícia dins el limitat espai d’aquesta crònica normativa.

Més protecció social

Després de quasi tres mesos de confinament i de paralització de nombrosos sectors de l’economia, la pandèmia desembocà en una profunda crisi social a tota Espanya i, particularment, a les Illes Balears donada l’estacionalitat de la seva economia i el moment de la declaració de l’estat d’alarma que provocà que treballadors que no eren fixos discontinus i que no es pogueren incorporar al mercat de treball es trobessin, a la sortida de l’hivern, sense feina ni prestacions contributives. En l’àmbit estatal s’aprovà el Reial decret llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s’estableix l’ingrés mínim vital, com a mesura de seguretat social, la qual cosa obligà les comunitats autònomes a replantejar l’escenari de cobertura de rendes bàsiques, rendes socials i rendes d’inserció. A l’àmbit de les Illes Balears, això es dugué a terme mitjançant el Decret llei 10/2020, de 12 de juny, de prestacions socials de caràcter econòmic (BOIB ext. núm. 109). Aquesta norma feu un tractament integral de les dites prestacions a les Illes Balears i per a totes les administracions, la qual cosa li atorga un caràcter gairebé compilatori en el nostre àmbit territorial. N’és prova d’això que el Decret llei derogava expressament la Llei 5/2016, de la renda social garantida, el Decret 117/2001, pel qual es regula la renda mínima d’inserció i el Decret 52/2016, de la renda per a persones en procés d’autonomia personal que han estat sotmeses a mesures administratives de protecció de menors, entre d’altres.

Amb aquesta voluntat compilatòria, el Decret llei 10/2020 va regular totes les prestacions econòmiques dels serveis socials, prevists en la Llei 4/2009, de serveis socials de les Illes Balears i ho va fer seguint la tipologia establerta en aquesta Llei. Així, el títol II sistematitzà les prestacions econòmiques de dret subjectiu per a la persona beneficiària quan compleixi els requisits fixats per la normativa que regula la prestació, és a dir, la renda social garantida, el complement a les pensions no contributives i la renda d’emancipació de joves que han estat sotmesos a mesures de protecció de menors. El títol III, per la seva part, regulà les prestacions econòmiques de dret de concurrència, caracteritzades per les limitacions pressupostàries i per l’aplicació de criteris de prelació segons la necessitat social de cada sol·licitant. El títol IV fixà les prestacions econòmiques d’urgència social, les quals poden ser ajudes bàsiques, d’emergència i de suport, totes les quals tenen en comú la resposta dels poders públics a situacions de necessitat puntual, urgent i de subsistència.

Pla de mesures

Una vegada expirada la vigència de la darrera pròrroga de l’estat d’alarma i superades totes les fases del procés de desescalada, quedaren sense efecte les mesures derivades de la declaració esmentada. El Govern de l’Estat va aprovar el Reial decret llei 21/2020, de 9 de juny, per fer front als possibles riscos sanitaris en aquesta nova conjuntura, i a les Illes Balears, el Govern aprovà el Pla de Mesures Excepcionals de Prevenció, Contenció i Coordinació per Fer Front a la Crisi Sanitària Ocasionada per la COVID-19. Aquest Pla contenia mesures relatives a la protecció de la salut pública i establia una sèrie de limitacions a la mobilitat i a altres activitats de la ciutadania, l’incompliment de les quals és susceptible de ser denunciat pels diferents cossos policials i inspectors que actuen a les Illes Balears. Per tal de garantir l’eficàcia de les mesures acordades, es dictà el Decret llei 11/2020, de 10 de juliol, pel qual s’estableix un règim sancionador específic per fer front als incompliments de les disposicions dictades per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19 (BOIB ext. núm. 121). Aquesta norma completava el quadre d’infraccions i sancions en la matèria, determinava el procediment a seguir i atribuïa les competències sancionadores a l’Administració de la Comunitat Autònoma. Així mateix es preveia que les actes o denúncies per les infraccions previstes en el Decret llei que formulassin les autoritats insulars o locals, en l’àmbit de les seves competències, es poguessin trametre a l’òrgan autonòmic per a la seva tramitació.

Per la seva part, el Decret llei 12/2020, de 28 d’agost (BOIB núm. 150), té per objecte l’adaptació de determinades disposicions contingudes en els decrets llei 10/2020 i 11/2020 a les circumstàncies canviants derivades de la COVID-19, així com la modificació de les exigències de personal en les residències de persones grans, atès l’elevat índex de mortalitat entre els seus usuaris.

Per últim, es dictà el Decret llei 13/2020, de 23 de novembre (BOIB núm. 199). L’aprovació d’aquest Decret llei té per objecte establir una compensació econòmica a favor dels concessionaris dels serveis de transport públic regular de persones per carretera d’ús general, com a conseqüència de la reducció extraordinària d’ingressos per la disminució de la demanda davant les limitacions establertes a la mobilitat i les restriccions imposades respecte a l’ocupació dels vehicles per procurar una separació adequada entre persones usuàries, amb motiu de la COVID-19. Els beneficiaris d’aquesta compensació extraordinària són els concessionaris públics que no tenen formalitzats contractes programa a partir dels quals l’Administració ja podria compensar el dèficit d’explotació.

Altres disposicions legals al marge de la COVID-19

Deixant a banda les normes centrades en atendre les greus conseqüències de tot ordre generades per la pandèmia, l’activitat normativa d’aquest període tan excepcional ha estat més bé escassa. No ens aturarem a donar notícia de la Llei de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per al 2020 —Llei 19/2019, de 30 de desembre (BOIB núm. 175)—, ni del Decret llei 2/2020, de 31 de gener (BOIB núm. 14), de mesures urgents per impulsar i estimular el Parc Balear d’Innovació Tecnològica (ParcBit), ni de la Llei 1/2020, de 3 de juny (BOIB núm. 106), que modifica l’article 51 de la Llei de capitalitat de Palma. La primera, a més del seu contingut estrictament pressupostari habitual, estableix normes d’un contingut molt específic, moltes de les quals a hores d’ara ja han perdut la seva vigència. El Decret llei 2/2020 és una norma molt breu que limita el seu àmbit d’aplicació als terrenys del ParcBit. La Llei 1/2020 és una llei d’article únic amb relació a la durada del mandat del defensor o defensora de la Ciutadania a Palma.

Turisme, habitatge, protecció del territori i avaluació ambiental són les matèries legislatives objecte de tractament normatiu.

El Decret llei 1/2020, de 17 de gener, contra el turisme d’excessos per a la millora de la qualitat a zones turístiques (BOIB núm. 10), dona resposta als greus problemes que ocasionen, a determinades zones turístiques, les conductes incíviques i l’abús del consum de begudes alcohòliques, la qual cosa comporta la degradació d’aquestes zones i l’alteració de la convivència. Resulta paradoxal o, fins i tot, sarcàstic, que quan a la fi s’adopten mesures contundents per resoldre els problemes causats per determinat tipus de turisme, els problemes hagin desaparegut per una altra via, la via dels fets, és a dir, l’absència de turistes com a conseqüència de la COVID-19. En qualsevol cas, tot confiant que, més prest que tard, es recuperarà l’afluència de turistes i es reactivarà l’economia, el Decret llei facilitarà a les administracions públiques prendre les mesures necessàries per fer front al turisme d’excessos.

L’àmbit territorial de la norma es limita a Mallorca (determinades zones de Calvià, Palma i Llucmajor) i a determinats carrers de Sant Antoni de Portmany, a Eivissa. Això no obstant, la prohibició de pràctiques perilloses per a la vida, la salut i la integritat física dels clients d’establiments d’allotjament turístic i habitatges objecte de comercialització turística (balcòning) i la prohibició de pràctiques denigrants (cosificació o hipersexualització de la persona, especialment la dona, amb la finalitat d’induir al consum d’alcohol o l’entrada a un local obert al públic) són aplicables al conjunt de les Illes Balears. La pràctica del balcòning imposa al titular de l’establiment turístic l’obligació d’expulsar immediatament el client infractor.

Les mesures específiques establertes en el Decret llei incideixen bàsicament en el consum de begudes alcohòliques: prohibició a menors d’edat, prohibició d’autodispensadors de begudes alcohòliques, de rutes etíliques (pub crawling), de publicitat que incentivi el consum d’alcohol (barra lliure, happy hour, 2×1, etc.), tancament dels establiment comercials de venta de begudes alcohòliques entre les 21.30 hores i les 8.00 hores. Altres mesures previstes per a les zones perimetrades pel Decret llei imposen l’obligació de comercialitzar les habitacions turístiques per dies sencers i la prohibició de determinades pràctiques amb relació a la celebració de festes en vaixells.

Pel que fa al règim sancionador previst, les sancions es graduen en una forquilla que va des de 1.000 euros fins a 600.000 euros i el tancament del local fins a tres anys. També s’ha de destacar que s’autoritza els inspectors de la Comunitat Autònoma i dels consells insulars per actuar sota una identitat encoberta per detectar infraccions i obtenir-ne proves.

Impuls a la política d’habitatge

L’habitatge és, com dèiem abans, la segona de les matèries legislatives que han estat objecte de l’atenció del legislador. Efectivament, el Decret llei 3/2020, de 28 de febrer, de mesures urgents en matèria d’habitatge (BOIB núm. 28), incorpora un nou paquet de normes que donen continuïtat a les polítiques previstes en la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l’habitatge de les Illes Balears, i ho fa reconeixent que el marc normatiu existent no és suficient per fer efectiu el dret d’accés a l’habitatge atès que les condicions del mercat són cada vegada més complexes i problemàtiques.

Les mesures extraordinàries del Decret llei se centren exclusivament en el sòl urbà i urbanitzable i fan referència a quatre grans blocs d’actuació. Dins el primer s’hi poden incloure un conjunt de nous instruments que es posen a l’abast del Govern. Així, s’amplia el dret de tempteig i retracte a favor del Govern que s’estén no només a l’habitatge de protecció oficial (HPO) en venda, sinó també a sòl reservat a HPO; també el Govern podrà adquirir preferentment edificis que es venguin a un únic comprador si a l’immoble hi ha habitatges llogats; igualment, el Govern podrà exercir els drets d’adquisició preferent sobre habitatges, sòls i edificis procedents d’execució hipotecària, dació o compensació de deutes entre grans tenidors. D’altra banda, el Decret llei estableix les tipologies d’habitatges públics construïts en sòl de titularitat pública i distingeix entre habitatges públics protegits i els allotjaments dotacionals. Aquests són definits com la solució residencial transitòria per a persones que tenen necessitat d’habitatge i es destinen preferentment a col·lectius especialment vulnerables i a altres col·lectius. Així, d’acord amb el Decret llei 3/2020, es permetrà construir HPO dotacional a sòl reservat per a equipaments públics, però sempre amb l’acord de l’ajuntament respectiu. Per una altra part, s’estableix que qualsevol edificació inacabada en sòl urbà amb llicència caducada i inadequada al planejament en vigor es podrà acollir a una nova llicència, però tota la superfície construïda que no s’adequa al planejament s’ha de cedir a l’Administració per fer HPO. Per últim, el Decret llei endureix el règim sancionador als grans tenidors.

El segon bloc incorpora mesures que regulen noves fórmules de col·laboració publicoprivada en la construcció i gestió d’HPO. Entre aquestes, s’ha de destacar l’establiment d’un dret de superfície a favor de persones privades per a la construcció d’habitatges protegits en règim de lloguer, amb fixació d’un preu màxim de la renda, per un termini de 50 anys, transcorreguts els quals el sòl i els habitatges reverteixen a l’Administració. Altres fórmules de col·laboració són les següents: s’exceptuen les cooperatives d’HPO del requisit d’adjudicació per ordre de la llista de demandants d’HPO i es possibilita el lloguer als habitatges construïts a les reserves estratègiques de sòl, entre d’altres.

El tercer bloc conté mesures per guanyar agilitat administrativa. En aquest sentit, els projectes de titularitat pública d’HPO podran ser aprovats per Consell de Govern si els ajuntaments no atorguen la llicència en un termini de dos mesos. Per una altra part, els instruments de gestió de sòl de titularitat pública per a la construcció d’habitatge regulat podran ser aprovats directament per Consell de Govern. L’aprovació de plans especials i projectes de desenvolupament requeriran de l’informe emès per una comissió de cooperació interadministrativa entre les administracions amb competències concurrents. D’altra banda, es possibilita la col·laboració entre els ajuntaments i els col·legis professionals per a l’agilització administrativa en la tramitació de llicències urbanístiques.

El quart bloc fa referència a mecanismes per respondre a les situacions de vulnerabilitat, entre els quals destaca l’obligació que s’imposa als grans tenidors d’oferir un lloguer social en els casos d’adquisició d’habitatges mitjançant execució hipotecària, dació en pagament o compensació de manera prèvia a interposar qualsevol acció contra persones que es trobin en situació d’especial vulnerabilitat i no disposin d’alternativa pròpia d’habitatge.

Més protecció del territori

Si, com hem vist, la Llei 2/2020 té per objecte l’aprovació de mesures urgents per a l’impuls de l’activitat econòmica i la simplificació administrativa en l’àmbit de les administracions públiques de les Illes Balears per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la COVID-19 i, per tant, d’activació o acceleració de l’economia, el Decret llei 9/2020, de 25 de maig, de mesures urgents de protecció del territori de les Illes Balears (BOIB ext. núm. 92), al contrari, suposa un fre pel que fa a la construcció d’habitatges i, en conseqüència, per a l’economia balear, la qual cosa es fa amb la intenció d’avançar cap a un model socioeconòmic sostenible i respectuós amb l’entorn de les Illes Balears. L’aprovació d’aquest Decret llei resultà bastant contestada per alguns sectors de la societat, encara que, també s’ha de dir, aplaudida per uns altres.

L’exposició de motius d’aquesta norma declara que el Decret llei té per objecte establir determinades mesures de rang legal que pretenen incrementar la protecció del sòl rústic, contenir el desplegament urbanístic del sòl no adaptat a les limitacions establertes en els instruments d’ordenació territorial vigent, introduir mesures d’integració paisatgística i ambiental relatives a la recuperació i conservació de les finques rústiques, com també establir mesures d’estalvi d’aigua.

Amb aquest objecte, el Decret llei estableix mesures respecte del sòl urbà no consolidat (els anomenats «falsos urbans»), els sòls urbanitzables i el sòl rústic.

Respecte dels «falsos urbans», s’estableix que quan el municipi no hagi iniciat l’adaptació a allò previst en la disposició transitòria onzena de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears, per tal de conferir una nova classificació dels falsos urbans com a sòl urbà consolidat, urbanitzable o sòl rústic, els consells insulars, abans del dia 31 de desembre de 2021, han de dur a terme l’adaptació mitjançant modificacions puntuals dels seus respectius plans territorials insulars, sempre que en els terrenys hi concorrin acumulativament una sèrie de circumstàncies, l’enunciat de les quals resultaria massa prolixa. En cas que els consells insulars no duguin a terme aquesta tasca, serà el Govern qui exercirà la competència, abans del dia 31 de desembre de 2022. És important destacar que, conformement al Decret llei 9/2020, queden suspeses les tramitacions i aprovacions de plans de desenvolupament i d’instruments de gestió, així com l’atorgament de tota classe d’autoritzacions i llicències urbanístiques en aquestes àrees, fins al 31 de desembre de 2022, o fins a l’aprovació definitiva de les adaptacions esmentades, si és anterior.

Respecte dels sòls urbanitzables, queden automàticament classificats com a sòl rústic, amb la categoria de sòl rústic comú, els terrenys que reuneixin les condicions establertes en el Decret llei, l’enumeració de les quals resultaria excessivament àrida.

Finalment, respecte del sòl rústic, el Decret llei estableix normes que prohibeixen nous habitatges unifamiliars aïllats inclosos dins les àrees de prevenció de riscs (APR), tret que es trobin vinculats a explotacions agropecuàries; normes que redueixen els paràmetres edificatoris d’aquelles zones on estigui permès construir habitatges unifamiliars; normes que limiten a una el nombre de piscines per finca; normes que obliguen a la recollida i recuperació d’aigües pluvials per a nous projectes de construcció, i, per últim, normes que estableixen mesures d’integració paisatgística i ambiental per a noves construccions o projectes de reforma integral. Aquestes normes relatives a sòl rústic només són d’aplicació a Mallorca i Menorca.

Per últim, pel que fa a la matèria de l’avaluació ambiental, el Govern de les Illes Balears, en virtut de la delegació del Parlament de les Illes Balears continguda en la Llei 9/2018, de 31 de juliol, dictà el Decret legislatiu 1/2020, de 28 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació ambiental de les Illes Balears (BOIB núm. 150). Aquest instrument legislatiu refon el text de la Llei 12/2016, de 17 d’agost, d’avaluació ambiental a les Illes Balears, al qual s’incorporen les disposicions contingudes en la Llei 9/2018, de 31 de juliol (que la modificava) i en la Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, tot adequant-lo als preceptes bàsics de la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. De les lleis autonòmiques que són objecte de refosa ja n’hem donat notícia en números precedents d’aquesta Revista.

II. Decrets de la presidenta i del Govern de les Illes Balears

L’exercici de la funció normativa del Govern d’àmbit estrictament reglamentari ha estat sotmès als mateixos condicionants i circumstàncies que assenyalàvem a l’inici d’aquesta crònica. La pandèmia originada per la COVID-19 ha subordinat i supeditat l’activitat normativa i administrativa del Govern de les Illes Balears durant l’any 2020.

En aquest sentit, s’han dictat nombrosos decrets de la presidenta de les Illes Balears amb la finalitat de prendre mesures per fer front a les conseqüències de la pandèmia des de distintes perspectives i en funció de l’evolució d’aquesta: mesures per assegurar la prioritat en el transport per via aèria del personal sanitari i de persones necessitades d’atenció sanitària urgent (Decret 1/2020, de 20 de març; BOIB ext. núm. 39); mesures de control sanitari dels passatgers i tripulacions de transports aeris i marítims entre les Illes Balears (Decret 2/2020, de 10 de maig; BOIB ext. núm. 78); mesures de flexibilització, regulació i graduació de determinades restriccions a les Illes Balears durant la fase III del Pla per a la transició cap a una nova normalitat (Decret 3/2020, de 7 de juny; BOIB ext. núm. 104); mesures complementàries a les anteriors (Decret 4/2020, de 12 de juny; BOIB núm. 107); la declaració de la superació de la fase III a les Illes Balears (Decret 5/2020, de 18 de juny; BOIB ext. núm. 111); mesures a les Illes Balears com a conseqüència de la declaració de l’estat d’alarma (Decret 10/2020, de 26 d’octubre; BOIB núm. 184); mesures temporals i excepcionals a Manacor (Decret 11/2020, de 28 d’octubre; BOIB ext. núm. 185) i a l’illa d’Eivissa (Decret 12/2020, de 29 d’octubre; BOIB ext. núm. 187); pròrroga del Decret 10/2020 (Decret 13/2020, de 9 de novembre; BOIB ext. núm. 192); es modifica i es prorroga el Decret 11/2020 (Decret 14/2020, d’11 de novembre; BOIB núm. 194); es modifica i es prorroga el Decret 12/2020 (Decret 15/2020, de 13 de novembre; BOIB núm. 195); nova pròrroga del Decret 10/2020 (Decret 17/2020, de 23 de novembre; BOIB núm. 199); actualització de les mesures establertes com a conseqüència de la declaració de l’estat d’alarma per fer front a la situació d’emergència sanitària provocada per la COVID-19, i es vinculen als nivells d’alerta sanitària (Decret 18/2020, de 27 de novembre; BOIB núm. 201). A més d’aquests decrets, són copiosos els acords del Consell de Govern i les resolucions, ordres i instruccions de les distintes conselleries que, en el seu àmbit respectiu, estableixen disposicions en la matèria, en funció de l’evolució de la pandèmia i les seves conseqüències sanitàries i socioeconòmiques.

Això no obstant, l’activitat reglamentària del Govern de les Illes Balears s’ha exercit en altres àmbits. Així, pel que fa a la funció pública, s’han dictat el Decret 7/2020, de 31 de gener, pel qual es regulen els permisos, les llicències, les vacances i altres mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal funcionari al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 14) i el Decret 32/2020, de 5 d’octubre, pel qual es regula el règim disciplinari de la funció pública de la dita Administració (BOIB núm. 172).

Quant a l’educació, hem d’esmentar l’aprovació del Decret 85/2019, de 8 de novembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària per a les persones adultes (BOIB núm. 153), el Decret 23/2020, de 31 de juliol, pel qual s’aprova el Text consolidat del Decret pel qual s’estableixen els requisits mínims dels centres de primer cicle d’educació infantil (BOIB núm. 135) i el Decret 30/2020, de 28 de setembre, pel qual s’aprova el Text consolidat del Decret pel qual s’estableix i regula la xarxa d’escoles infantils públiques i els serveis per a l’educació de la primera infància de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i es crea l’Institut per a l’Educació de la Primera Infància (BOIB núm. 167).

Per últim, s’ha de deixar constància de l’aprovació del Decret 89/2019, de 29 de novembre, pel qual es crea i es regula l’Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics a les Illes Balears (BOIB núm. 162); del Decret 10/2020, de 14 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de funcionament i organització dels centres socioeducatius específics del sistema de justícia juvenil per al compliment de les mesures privatives de llibertat a les Illes Balears (BOIB núm. 20); del Decret 21/2020, de 10 de juliol, pel qual es regula el Defensor dels Usuaris del Sistema Sanitari Públic de les Illes Balears (BOIB núm. 122), i del Decret 28/2020, de 21 de setembre, de principis generals dels procediments de reconeixement de la condició de família monoparental i de la condició de família nombrosa (BOIB núm. 164).

Start typing and press Enter to search

Shopping Cart