Dret Civil Balear

El testament hològraf en què no hi ha institució
d’hereu pot tenir validesa com a codicil

Sentència de la Secció Tercera de l’Audiència Provincial de Balears
núm. 316/2019, de 30 de juliol (ponent: Sr. Artola Fernández).

En el cas contemplat per la Sentència el causant va morir el 6 de febrer de 2017, fadrí i sense descendència, amb darrer testament notarial atorgat el 14 d’agost de 2013 en el qual instituïa hereva una neboda i llegava una important finca a uns altres, neboda i nebot (senyora A i senyor F), per parts iguals.

El 24 de gener de 2017 trobant-se a la clínica on es curava d’una caiguda, redacta, amb el seu puny i lletra, un escrit que diu: «Yo [segueix el seu nom] quiero quitar el legado de mi último testamento a mi sobrina A del 50 % del predio X y dárselo a mi sobrino F. En plenas facultades firmo. Palma 14.01.2017.» El document està signat pel causant i no hi ha cap indicació de tractar-se d’un testament hològraf o codicil. En un document complementari i fent costar la mateixa data insisteix dient que: «Mi letra está muy deteriorada debido a que estoy hospitalizado en estado de cierta ansiedad por las circunstancias, pero es válido mi escrito sobre quitar el legado del predio X dicho». Una vegada mort el causant, s’atorgà acta notarial d’adveració de testament hològraf.

La neboda senyora A interposà demanda sol·licitant la nul·litat del «testamento ológrafo» de data 24 de gener de 2017, la de l’acte d’adveració del mateix i que la successió del causant s’ha de regir pel testament obert de 14 d’agost de 2013. Es basa en l’art. 14 CDCIB, per faltar en aquell testament la institució d’hereu, així com també es fonamenta en la falta de capacitat del causant quan el va redactar, ja que es curava a la clínica d’una caiguda recent i el seu estat cognitiu estava per davall dels mínims exigibles per poder emetre una voluntat lliure i responsable. Contràriament, el nebot demandat al·legà que el dit testament hològraf era vàlid com a codicil, donat el que disposa el 3r paràgraf de l’art. 17 CDCIB, que considera implícita a tots els testaments la denominada «clàusula codicilar», i negà la falta de capacitat del causant per atorgar-lo. La Sentència del Jutjat de Primera Instància núm. 4 de Palma desestimà la demanda amb imposició de costes a l’actora.

La neboda senyora A apel·la la Sentència tot considerant que és incongruent, ja que admet la nul·litat del testament hològraf, com a tal, per no contenir institució d’hereu, però també admet la seva validesa com a codicil, amb la qual cosa desestima la tercera petició de la demanda, que demanava que la successió del causant es regís pel testament obert notarial que havia atorgat el 14 d’agost de 2013, veient contradicció entre els dos pronunciaments i incongruència.

La Sentència de l’Audiència considera que, si bé és cert que té part de raó l’actora en afirmar que el denominat «testament hològraf» no pot ser vàlid pel fet de no contenir institució d’hereu, tal circumstància no pot deixar sense efecte el llegat establert pel causant mitjançant l’escrit de 24 de gener de 2017, ja que aquest document presenta les característiques del codicil, amb la qual cosa s’arriba a la conclusió que la tercera de las peticions de la demanda —que la successió es regís pel testament obert atorgat el 14 d’agost de 2013—, que n’és l’eix de la mateixa, de cap manera podia prosperar. I per això tampoc podien prosperar les anteriors peticions. La primera —la nul·litat del «testament hològraf»—, perquè el document de 24 de gener de 2017, si bé no és un testament hològraf, és vàlid com a codicil. I quant a la segona petició de la demanda —la nul·litat de l’acta d’adveració— considera la Sentència que s’ha de restar rellevància a la denominació semàntica emprada pel notari, tenint en compte que els art. 691 Cc i 61 de la Llei del notariat sols es refereixen a l’adveració del testament hològraf, sense fer cap referència al codicil. Per una altra part, l’apel·lant no ha demostrat que se li hagi produït indefensió.

Quant a l’al·legada falta de capacitat del causant quan va redactar el document de 24 de gener de 2017, la Sentència la rebutja, tenint en compte els següents testimonis: d’un íntim amic del causant que el visitava a la clínica cada dia, davant el qual va redactar el document de 24 de gener de 2017; un altre amic de la infància, metge de capçalera del causant, al qual visitava regularment a la clínica, i el metge de la clínica que el va assistir durant la seva estància allà. Tots ells coincideixen en afirmar que l’estat mental del malalt era bo, que no tenia cap antecedent per malaltia mental ni presentava cap símptoma, afegint el darrer dels indicats testimonis que no se li va fer cap test de valoració cognitiva per no haver-hi dubtes sobre les seves facultats mentals. Aquests testimonis varen prevaler sobre un dictamen pericial presentat amb la demanda que, després d’haver analitzat les característiques de l’escriptura del document de 24 de gener de 2017, deia el contrari. La Sentència fa referència, a més, a diverses sentències del Tribunal Suprem expressives de la necessitat que es demostri, de manera inequívoca i concloent, la falta de raciocini del testador, que la incapacitat ha de ser greu, no bastant recolzar-la en simples presumpcions o indirectes conjectures, i que la presumpció favor testamenti sols pot ser destruïda mitjançant prova contrària inequívoca i convincent (STS 289/2008, de 26 d’abril).

Tot el que s’ha exposat fins ara du a la conseqüència de la desestimació del recurs d’apel·lació en la seva part principal; i l’estimació del mateix pel que fa a la condemna en costes de primera instància, per considerar que concorrien circumstàncies que podrien justificar la no imposició, com eren: la impròpia qualificació, en l’acta d’adveració notarial, de l’escrit de 24 de gener de 2017 com a testament hològraf; els dubtes que podien suscitar les circumstàncies en què es va atorgar aquest document, en el qual, a més, la lletra apareix deformada, i el fet que en aquest no es donin les raons per les quals es deixava sense efecte el llegat a favor de la neboda.

Testaments hològrafs, codicils hològrafs i memòries testamentàries

Pel que recordo dels meus ja llunyans temps —allà pel Paleolític— quan exercia l’advocacia no era en absolut insòlit que les persones d’una certa edat redactessin uns escrits, signats i datats, donant instruccions sobre la seva successió i llegant determinats béns, generalment de poca importància dintre del cabdal hereditari. A aquets escrits se’ls anomena popularment «memòries testamentàries» i varen ser bastants les ocasions en què se’m va consultar, pel portador i beneficiari de la mateixa o per l’hereu, sobre la seva eficàcia jurídica. Normalment aquestes situacions prelitigioses no acabaven en plet, segurament perquè tampoc els béns llegats eren d’una especial importància i pel respecte que normalment l’hereu mostrava a la voluntat del causant. Encara que hi ha hagut excepcions, com ho són, ad exemplum, la contemplada en la Sentència que es comenta i en la núm. 4/2005, de 24 de novembre, de la Sala Civil i Penal sobre incompliment de la condició imposada al llegat de l’església de Son Serra de Marina, que exigia la seva dedicació al culte tridentí, amb la particularitat que aquest llegat es va disposar en unes memòries testamentàries. Particularment recordo un curiós cas en que les memòries testamentaries —o millor diríem codicils— eren els mateixos quadros penjats a la casa del causant, en cada un dels quals estava indicat, al dors, la persona destinatària del mateix («para XX») amb data i signatura del causant.

Tot el que fins ara es porta escrit pot desembocar en la necessitat de relacionar els tres conceptes de testament hològraf, codicil hològraf i memòries testamentàries, tema que precisament vaig abordar en l’estudi titulat «Sobre memorias testamentarias y codicilos» que figura en el llibre Estudios en homenaje a Miguel Coll Carreras, en què exposava el tractament d’aquestes institucions per part del Codi civil, del dret català i del dret navarrès, per arribar a conclusions dintre del nostre dret.

Resumint el que en aquest article es diu, i pel que fa al nostre dret, es pot considerar que entre les tres figures —codicil i testament hològrafs i memòries testamentàries— hi ha una característica comú: els tres han de estar escrits amb el propi puny i lletra del causant i han de contenir la signatura i la data. Com és natural, em refereixo exclusivament al codicil hològraf, ja que el codicil també es pot atorgar per via notarial. A més, les tres figures tenen en comú la necessitat d’ulterior adveració notarial.

Però a partir d’aquí apareixen les diferències: la substancial és que el testament hològraf té un contingut més ampli, ja que permet al testador disposar de totes les facultats relatives a la successió, fins i tot la designació d’hereu, mentre que el codicil té un contingut més limitat, imposat per l’art. 17 CDCIB.

La diferenciació entre el codicil i les memòries testamentàries rau en el fet que aquestes són negocis jurídics per relationem, ja que fan referència a un testament anterior (art. 672 Cc, 421-21 Cc de Catalunya i 196 del Fur Nou de Navarra), mentre que el codicil, dins del nostre dret, pot no tenir relació amb un testament anterior i servir també per dictar disposicions dins la successió intestada, com proclama l’art. 17 CDCIB, dirigides als que seran en el seu dia els hereus designats per la llei. La Sentència de la Secció Tercera de l’Audiència Provincial de Balears, de 8 de novembre de 2002 assenyala explícitament la possible existència del codicil ab intestato.

Les memòries testamentàries no estan regulades en la nostra Compilació, però no hi pot haver dubte sobre la seva admissió, ja que, en tenir les mateixes exigències formals que el codicil, seran vertaders codicils hològrafs, amb les limitacions generals del codicil quant a les facultats de disposició del seu atorgant, però sense que sigui necessària la relació amb un testament anterior; per la qual cosa valdria com a codicil hològraf un escrit —amb les exigències formals del testament hològraf— en el qual es dicten disposicions limitades sobre la successió, encara que no se’l relacioni amb un testament anteriorment atorgat o ni tan sols hi hagi testament.

Les consideracions fins ara fetes fan referència al dret de Mallorca i Menorca, sense que puguin ser d’aplicació a les Pitiüses, donada l’absència de la institució del codicil en el seu dret successori. Com sigui que en el Llibre III de la Compilació no hi ha cap referència a aquesta institució, serà d’aplicació l’art. 70 CDCIB, segons el qual la successió testada es regirà a les Illes Pitiüses pel Codi civil; per això, el tractament, en el dret pitiús, de les memòries testamentàries s’haurà de fer sobre la base que subministra l’art. 672 Cc i exigirà, per tant, la relació amb un testament.

Sobre el futur d’aquestes memòries testamentàries o codicils hològrafs s’ha de dir que no serà fàcil la seva pervivència dins un món on els teclats electrònics han substituït a l’escriptura.

 

Etiquetado con: ,