Dret Civil Balear

Donació universal condicionada a la prestació
de serveis i aliments revocada pel distanciament
entre donant i donatària

Sentència de la Secció Tercera de l’Audiència Provincial de Balears
núm. 170/2019, de 30 d’abril (ponent: Sr. Artola Fernández).

El 20 de març de 2009 es va atorgar una donació universal en la qual la donatària es va comprometre a cuidar i assistir la seva mare fins a la seva mort, tant en la salut com en la malaltia, i a donar-li tota classe d’atencions i aliments, en l’extensió que determina el Codi civil i d’acord amb la posició econòmica i social d’ambdues.

La mare interposà demanda sol·licitant la revocació de la donació universal, amb la conseqüent ineficàcia de la institució d’hereu que comporta, per haver tingut lloc, des de feia dos anys, un distanciament entre mare i filla, ja que vivia a l’actualitat amb l’altre fill i quasi no tenia relació amb la filla donatària. La filla demandada al·legà, per la seva part, que la mare no havia necessitat especials atencions degut a la seva bona salut, que li subministrava fruita i verdures de la finca familiar i que li havia manifestat que estava sempre a la seva disposició quan precisés alguna cosa.

La demanda prosperà en primera i segona instància. Diu la Sentència que es comenta que l’incompliment de la càrrega indicada no és produeix tan sols quan, requerida expressament la donatària, hagi contestat negativament, sinó que suposa que la donatària li ha de donar un recolzament i una atenció continuades. Com així ho venia fent la donatària fins que va deixar de visitar-la des de l’any 2016, a conseqüència, pareix, de passar a viure la mare amb l’altre fill. Destaca la Sentència que és un criteri interpretatiu dels contractes els actes coetanis i posteriors dels contractants (art. 1282 Cc), per la qual cosa el comportament de mare i filla, des de 2009 en què es va atorgar la donació universal, fins al 2016, és indicatiu de com es considerava el que havien de ser el recolzament i l’atenció pactades.

A continuació analitza la Sentència si l’actitud de la filla demanda pot venir motivada per una conducta obstativa per part de l’actora, ja que, en aquest cas —diu— es podria replantejar la pròpia existència de l’incompliment. La filla demandada, en efecte, va al·legar que havia deixat d’anar a veure la seva mare per desavinences amb el germà amb el qual aquella vivia i que no mantenia contacte continu amb ella, ja que es limitava a saludar-la quan es trobaven pel carrer; però que havia comunicat a la mare que estava sempre a la seva disposició quan la necessités i li subministrava aliments de la finca familiar.

Sospesant les dues postures, la Sentència arriba a la conclusió que està provat un «distanciamiento y desapego de la demandada para con su madre», el que resulta incompatible amb els deures imposats per la donació universal, per la qual cosa és procedent la seva revocació. Considera, en efecte, que a la donació universal es va establir una obligació d’atenció i ajudes continuades, el que suposa no una atenció les vint-i-quatre hores del dia, però sí ser la persona de recolzament de la mare; i és obvi que aquesta funció no la va venir complint, des de 2016, la filla demandada.

Per altra part, considera la Sentència que no hi ha hagut en el litigi prova que acrediti que la mare s’hagi allunyat voluntàriament de la filla, impedint-li el compliment de les seves obligacions, sinó que els indicis apunten que ha estat una desavinença familiar el que ha provocat l’allunyament de la filla demandada.

L’incompliment de condicions

Sabut és que la Compilació de 1961 proclamava la irrevocabilitat sense excepcions de la donació universal. I com sigui que això podria donar lloc a situacions clarament injustes, la Compilació de 1990 ja va admetre la possibilitat del donant universal —no de cap altre possible beneficiari— de revocar-la en el supòsit de concorre determinades causes, una de les quals era l’incompliment de càrregues. Disposició que ha mantingut la Llei 7/2017, de 3 d’agost, ja que les modificacions que aquesta ha efectuat afecten tan sols la donació universal entre cònjuges.

Ha estat sempre molt freqüent —i ho és també ara— la inclusió de condicions o obligacions modals en les donacions universals. Hi trobam amb freqüència les de mantenir i cuidar el donant o pagar les llegítimes; però en les donacions universals que s’atorgaven en el passat hi trobam moltes altres i a més molt variades: donar estatge a les filles a la casa del donatari, donar estudis a les altres filles del donant, concertar misses per la seva ànima, fer obsequis per Nadal i Pasqua a determinats familiars, regalar-los un porc per fer «ses matances», etc.

Com és lògic, el repte jurídic se centra a esbrinar quan estem realment davant una vertadera condició, a diferència de quan es tracta d’una simple obligació sub modo, ja que tan sols en el primer cas l’incompliment comporta la revocació del negoci jurídic atorgat, sense perjudici que el beneficiari de l’obligació modal en pugui reclamar el seu compliment. Clarament diu el darrer paràgraf de l’art. 16 CDCIB que l’incompliment del mode imposat a la institució d’hereu —i no oblidem que la donació universal comporta una institució d’hereu— mai no podrà donar lloc a la seva resolució. Com tampoc la condició pot tenir, en el testament i dins del nostre dret, caràcter resolutori, per atemptar contra el principi semel heres semper heres. Però sí és admissible en la donació universal ja que, fins a la mort del donant no serà el donatari el seu hereu; per la qual cosa podrà aquell en vida demandar la resolució sense infracció de l’esmentat principi. I recordem que és una acció personalíssima, d’impossible transmissió als hereus, que, per una altra part, serien els primers interessats en no exercitar l’acció, en ser l’hereu el mateix donatari.

Per distingir la condició del mode són essencials les paraules emprades, en la mesura que posin de relleu si l’obligació pactada tenia o no un caràcter essencial dins del context del contracte. És evident que, en el present cas, la part de la donació universal que fa referència a les obligacions contretes per a la filla, segons s’ha exposat abans, presenta aquest caràcter essencial dins la previsible mentalitat dels contractants, per la qual cosa s’està al davant d’una vertadera condició, l’incompliment de la qual pot provocar, com així ha estat, la resolució del contracte. Pel que s’acaba d’exposar, resulta curiós que els litigants emprin, segons es transcriu en la Sentència, l’expressió «donació universal modal», quan de cap manera s’està al davant del mode sinó d’una autèntica condició.

 

Etiquetado con: ,