COMENTARIS I NOTES

EL NOU RÈGIM JURÍDIC DEL BUTLLETÍ OFICIAL DE LES

ILLES BALEARS Pere Bonet i Bonet

Tècnic superior de la comunitat autònoma de les Illes Balears ^[1]

1. Introducció.

Al Butlletí Oficial de les Illes Balears número 132, de 2 de novembre de 2002, es va publicar el Decret 132/2002, de 25 d’octubre, pel qual s’estableix el règim de funcionament del Butlletí Oficial de les Illes Balears. L’objecte d’aquest comentari és fer paleses les novetats i els punts fonamentals de la nova regulació. Serà bo, primerament, fer un petit record de l’evolució dels diaris oficials que s’han editat a les Illes des de la constitució de la comunitat autònoma.

1. Els butlletins oficials a les Illes Balears.

El 10 de juny de 1983, just quinze dies després de la publicació del darrer butlletí oficial del Consell General Interinsular, i seguint les prescripcions de l’article 27.2¹ I 35^{[2] [3]} de l’Estatut d’autonomia aparegué el número 0 del BOCAIB, en el qual es publicà la convo­catòria de la sessió constitutiva del Parlament.

Abans de la publicació del primer BOCAIB com a tal, és a dir, amb la denominació de Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, ens trobam amb dos diaris oficials que s’editaven a les Illes: el de l’ens preautonòmic (el Consell General Interinsular) i el Boletín Oficial de la Provincia (BOP). Com veurem es tractava de dos diaris oficials amb bagatges I règims de funcionament ben diferents.

El butlletí oficial del Consell General Interinsular, precursor del BOCAIB, va néixer per la pròpia força del procés autonòmic durant el qual aquest ens va necessitar d’un instrument per donar publicitat formal als actes I a les disposicions.

El Boletín Oficial de la Provincia, ben diversament, va ser creat per la Reial ordre de 20 d’abril de 1833, i des d’aleshores va ser gestionat per la Diputació Provincial. És en virtut de l’article 4 del Reial decret 2873/1979, de 17 de desembre, sobre distribució de com­petències de l’extlnglda Diputació Provincial entre els consells insulars I el Consell General Interinsular, que és atribuït a aquest últim^[4]; posteriorment, de conformitat amb allò que

preveia la redacció originària de la disposició transitòria primera de l’Estatut d’autonomia, l’edició del Boletín Oficial de la Província és assumida per la comunitat autònoma⁴.

És a dir, en els primers anys de la nostra comunitat autònoma, la regulació del BOCAIB era inexistent, i el BOP (que ja havia estat assumit per la CAIB, com hem explicat) seguia regint-se per la històrica reglamentació estatal amb lleugeres modificacions.

No és fins el 1985 que el Consell de Govern, a la sessió de 8 d’octubre, decideix esco­metre la regulació d’aquests dos diaris oficials que dóna com a resultat, d’una banda, el Decret 86/1985, d’aprovació del Reglament de funcionament del Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, I de l’altra, el Decret 87/1985, pel qual es regu­la el funcionament del Boletín Oficial de la Provincia.

De la diversitat de règims i la diferent naturalesa del dos butlletins en dóna fe un breu recorregut per alguns dels seus articles. Aixf, l’article 1 del Decret 86/1985 deia: «El Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (d’ara endavant, BOCAIB) és propietat de la Comunitat Autònoma de Balears I s’adscriu a la Presidència del Govern Balear». Tal contundència contrasta clarament amb la tímida redacció de l’article 1 del decret 87/1985: «El servei d’edicló del Boletín Oficial de la Província s’adscriu a la Presidència del Govern Balear», i amb la redacció del primer paràgraf de l’article 4: “La publicació de les disposicions i dels anuncis s’ha de fer per conducte de la Delegació del Govern a Balears, d’acord amb la Reial ordre de 8 d’oc­tubre de 1856″.

Atès l’avanç del procés autonòmic i les reglamentacions que d’aquest tema van fer altres comunitats autònomes uniprovincials, el Consell de Govern, a la sessió de 15 de maig de 1986 acordà refondre el dos butlletins amb efectes des de l’1 de gener de 1987.

Aquest acord va fer necessària una nova reglamentació del BOCAIB, que es va escome­tre amb el Decret 101/1986, que pretenia segons que esmenta en el preàmbul «adequar l’edició del butlletí […] a les tècniques modernes i, amb això, aconseguir rapidesa en la publicació […] tenint en compte que la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lln- censos, los bienes de dominio público y patrimoniales de la extinguida Diputación Provincial ubi­cados en sus respectivos ámbitos de competencia, salvo las excepciones siguientes: la titularidad de la Lonja, finca de Marivent, con la consiguiente gestión del Museo Saridakis, el Servicio de edi­ción del «Boletín Oficial» de la provincia, la Casa de Santa Clara de Cuba, el servido de recauda­ción de los tributos estatales, el Instituto de Estudios Baleáricos y el Conservatorio Provincial de Música, que se transfieren al Consejo General Interinsular.»

1. Disposició transitoria primera: «D’acord amb l’apartat a) de la disposició transitoria setena de la Constitució, el Consell General Interinsular quedarà automàticament dissolt en constituirse vàlida­ment el primer Govern de la Comunitat Autónoma de les Illes Balears, el qual assumirà totes les com­petències i les atribucions que aquell exercia “.

güística, a l’article 7 disposa que les lleis, els decrets legislatius, les disposicions normatives i les resolucions oficials dels òrgans de la CAIB s’han de publicar en llengua catalana I en llengua castellana en el BOCAIB».

1. Trets fonamentals de la nova regulació.

Seguidament entram en l’anàlisi dels principals objectius perseguits pel Decret 132/2002, de 25 d’octubre, que és objecte d’aquest comentari. El Decret s’estructura en tres capítols:

• Capítol I. Disposicions generals
• Capítol II. Procediment de publicació
• Capítol III. Subscripcions i venda d’exemplars

Les principals novetats que trobam en el Capítol I són les contingudes als articles 3 i 5, que regulen la llengua d’edició i l’estructura bàsica del BOIB, respectivament.

1. La llengua d’edició.

Quant a la llengua d’edició, constitueix un objectiu primordial de la nova regulació l’as­soliment de l’edició totalment bilingüe del Butlletí «aplicant plenament les prescripcions de l’article 7 de la Llei de Normalització Lingüística»^[5]. Per tal d’assolir-la, el Decret tracta el tema de la llengua d’edició a l’article 3.

A la regulació anterior, l’article 8 del Decret 101/1986 esmentat disposava que «Totes les disposicions, tots els actes, els acords I els anuncis de la Secció I es publicaran en llen­gua castellana i en llengua catalana. A la resta de seccions, els anuncis es publicaran en la llengua en què s’hagin remès».

Doncs bé, l’article 3 del Decret 132/2002 tracta el tema de la llengua d’edició del BOIB disposant que:

» 7. El BOIB s’edita en català i castellà, i els textos publicats tenen la consideració d’ofi­cials i autèntics.

1. Els textos oficials d’institucions no radicades en el territori de les Illes Balears i els textos de particulars poden publicarse només en la llengua oficial en què hagin estat tramesos».

Efectivament, l’article 7 de la Llei de normalització lingüística fa referència a la publicació en català i castellà de «les Lleis aprovades pel Parlament de la comunitat autònoma, els decrets legislatius, les disposicions normatives i les resolucions oficials de l’Administració Pública […]» i no només a «[…] les disposicions normatives i reso­lucions oficials dels òrgans de la CAIB[…]» com el reprodueix el preàmbul del Decret 101/1986.

La Constitució i l’Estatut d’autonomia estableixen l’oficialitat de la llengua catalana jun­tament amb la castellana. Dins aquest marc normatiu la comunitat autònoma gaudeix

d’un títol competendal lingüístic per concretar i modular la declaració d’oficialitat, i segons la doctrina reiterada del Tribunal Constitucional, aquest títol competendal té un abast territorial^[6]. Així, doncs, la competència lingüística, pel seu caràcter genèric, permet al legislador autonòmic, en el marc esmentat, definit l’abast de l’oficialitat, és a dir, els usos oficials que es poden derivar del caràcter de llengua oficial. I això és el que fa l’article 7 de la Llei de normalització lingüística reproduït anteriorment. Les prescripcions de l’esmentat article són desplegades per l’article 3 del Decret 132/2002 que fa una interpretació correc­ta del terme «Administració pública» utilitzat per la Llei.

El paràgraf segon de l’article 3 de Decret 132/2002 estableix unes possibles excepcions a l’edició totalment bilingüe del BOIB quan prescriu que:

» Els textos oficials d’institucions no radicades en el territori de les Illes Balears i els textos dels particulars poden publicarse només en la llengua oficial en què hagin estat tramesos».

De la interpretació contrario sensu d’aquest paràgraf es dedueix que:

• Els textos oficials d’institucions radicades en el territori de les Illes Balears sempre s’han de publicar en versió catalana i castellana.
• Els textos oficials d’institucions no radicades en el territori de les Illes Balears i els textos de particulars poden ser publicats també en ambdues versions.
• Els textos oficials d’institucions no radicades en el territori de les Illes Balears i els textos de particulars poden ser tramesos només en una de les llengües oficials de la comunitat autònoma.

Aquest darrer punt ens porta a l’anàlisi de l’article 10 del Decret, que regula la llengua en què s’han de trametre els textos, i que tractarem posteriorment.

D’altra banda l’article 5 de la Llei 5/2002, de 4 d’abril, «reguladora de los Boletines Oficiales de las Provincias» (que és aplicable a les comunitats autònomes uniprovincials segons que estableix la disposició addicional segona^[7] en relació amb el primer paràgraf

de la disposició addicional primera^[8]) estableix: «El Boletín Oficial de la Provincia se publicará en castellano y, en su caso, en la lengua que sea cooficial en el territorio, con­forme a lo establecido por la legislación específica de las Comunidades Autónomas».

Tot i que, pel joc de la disposició transitòria segona, aquest article no serà d’aplicació fins que hagin transcorregut dos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei^[9], en farem una petita anàlisi, per tal d’esbrinar en quina mesura afecta o afectarà a les Illes Balears. De la literalitat d’aquest article es poden treure una sèrie de conclusions:

• Que els BOP sempre es publiquen en castellà.
• Que en els territoris que gaudeixin d’un model de cooficialitat lingüística, perquè així ho estableix el respectiu Estatut d’autonomia, si la legislació autonòmica ho estableix, a més d’en llengua castellana, el BOP s’ha de publicar també en l’altra llengua oficial.

Així, doncs, les comunitats autònomes unlprovlnclals estan obligades a publicar una ver­sió castellana dels seus diaris oficials, almanco pel que fa als edictes que han de ser publi­cats en el Butlletí Oficial de la Província per mandat d’una norma legal o reglamentària. D’altra banda, els butlletins oficials de la província s’han de publicar també en l’altra llen­gua oficial, si ho estableix la legislació específica de les comunitats autònomes que gau­deixen d’un model de cooficialitat lingüística^[10].

Per tant, la regulació de la llengua d’edlcló del Butlletí Oficial de les Illes Balears que fa l’article 3 del Decret 132/2002, desplegant les prescripcions de l’article 7 de la Llei de nor­malització lingüística, no vulnera la normativa estatal bàsica esmentada.

2. Estructura bàsica.

Una altra de les novetats que trobam al capítol I del Decret 132/2002, i que esmenta el preàmbul, és la nova ubicació de la secció dedicada als consells Insulars.

No hi ha dubte que el desenvolupament dels consells Insulars com a Institucions de la nos­tra comunitat autònoma, tant pel que fa al major nombre de competències que exerceixen, com pel que fa a la seva Importància I protagonlsme envers la ciutadania de les Illes, justifiquen

la nova ubicació de la secció que fins ara ocupaven al Butlletí. El creixement de l’activitat admi­nistrativa davant altres administracions com l’Administració de l’Estat, han fet que la nova regu­lació prevegi que els textos que trametin els consells Insulars es recullin ara a la secció II per davant de la secció que ocupa l’Administració de l’Estat, a la qual s’ha reservat la secció III.^[11]

Pel que fa al capítol II, els trets més interessants són els referits al procediment per a la inserció de textos i molt especialment l’article 10 referit a la llengua en què s’han de tra­metre els textos.

1. El procediment.

La regulació anterior no s’ocupava suficientment del procediment per a la inserció de tex­tos, la qual cosa portava a l’existència de buits normatius i una certa inseguretat a l’hora de determinar quines eren les persones o els òrgans competents per ordenar la Inserció de tex­tos en el butlletí, els requisits formals que han de tenir els textos i les causes i els procedi­ments per a la devolució dels textos que no compleixen els requisits formals exigibles. El Decret 132/2002 ha optat per regular d’una manera més àmplia aquest procediment, des de l’establiment, amb caràcter enunciatiu, de les persones o els òrgans facultats per ordenar la inserció, passant per la previsió de la creació d’un registre d’autoritats I de funcionaris facul­tats per firmar l’ordre d’inserció, i l’acreditació de la signatura dels mateixos^[12]

També s’han separat de manera clara els requisits que han de tenir les ordres i les sol·licituds d’inserció d’una banda, i els requisits del text pròpiament dit, de l’altra. S’ha establert la remis­sió obligatòria dels textos també en suport Informàtic. S’ha previst l’autorització de la Inserció per part del secretari general tècnic de la Conselleria de Presidència si es compleixen tots els requisits formals, I els trets bàsics del procediment per a la devolució i l’esmena d’aquests en cas contrari^[13]. Com a novetat, seguint la reglamentació que fan altres comunitats autònomes, i per a una millor gestió del servei, el Decret 132/2002 preveu la possibilitat d’establir com a requisit imprescindible la justificació del pagament anticipat de la Inserció, excepte en aquells supòsits declarats exempts de pagament, tot i que no l’estableix de forma taxativa^[14].

1. La llengua de tramesa dels textos.

La novetat fonamental que Introdueix el Decret la trobam a l’article 10, segons el qual: “ 1. Tots els textos oficials que les administracions, institucions i altres ens públics radicats en el territori de les Illes Balears trametin perquè es publiquin en el BOIB han d’estar redactats en les dues llengües oficials de les Illes Balears.

2. La tramesa d’ambdues versions ha de ser simultània.»

S’ha de tenir en compte, però, la disposició transitòria del Decret que estableix que fins a l’1 de gener de 2004 els jutjats i els tribunals radicats a les Illes Balears i els ajuntaments de menys de vint mil habitants poden trametre els textos només en una de les llengües oficials.

La tramesa de les dues versions que aquest article imposa no afecta el règim d’ús de les llengües oficials en l’àmbit del procediment administratiu (article 36 de la Llei 30/1992), atès que la referència a les dues versions es fa únicament a la tramesa de tex­tos per a la seva publicació, independentment de la llengua en què es faci la tramitació del procediment.

En conclusió, el Decret 132/2002 escomet la reglamentació d’un servei públic que l’Administració autonòmica pot regular en desplegament de les facultats d’autoor- ganització que té atribuïdes. La càrrega que suposa la tramesa de la versió catalana i castellana dels textos la inserció dels quals es pretén, respecta plenament el principi de proporcionalitat i és perfectament coherent amb el model de cooficialitat lingüís­tica que constitucionalment i estatutàriament s’ha establert en el territori de la comu­nitat autònoma de les Illes Balears.

L’advocat de l’Estat, en representació de l’Administració General de l’Estat, ha presentat recurs contenciós administratiu contra l’article 10 del Decret 132/02, de 25 d’octubre i, a l’altressí, ha sol·licitat la suspensió de la vigència de l’esmentat precepte que ha donat lloc a les actuacions de recurs contenciós administratiu número 1428/2002. La Sala conten­ciosa del Tribunal Superior de Justícia en data 6 de febrer de 2003 ha dictat Acte dene­gant la suspensió de la vigència de l’article impugnat.

5- Altres novetats.

En el capítol III trobam les diverses modalitats de subscripció al BOIB, i es preveu com a novetat la subscripció per consultar el butlletí per Internet. El procediment de subscripció, però, queda diferit a un desplegament reglamentari per ordre.

L’article 16, el darrer del Decret, fa referència a la necessitat de regulació per llei de les tarifes corresponents als serveis del BOIB que no siguin de sol·licitud voluntària per les per­sones interessades o que no es prestin pel sector privat, que tenen la consideració de taxes. La resta de serveis, com a preus públics que són, s’han de regular per ordre.

1. – L’ordre del conseller de Presidènciade 23 de desembre, per la qual es determinen les característiques formals del Butlletí Oficial de les Illes Balears i es desplega el procediment per inserir-hi textos.

En desplegament del Decret 132/2002, el 31 de desembre de 2002 es va publicar l’Ordre del conseller de Presidència de 23 de desembre, per la qual es determinen les característiques formals del Butlletí i el procediment per inserir-hi textos.

L’Ordre desplega quasi bé totes les remissions que fa el Decret:

• Les característiques formals de la publicació (art. 3 de l’ordre)
• La periodicitat (arts. 1 I 2)
• El contingut de cada una de les seccions (arts. 4 a 6)
• L’elaboració dels índexs generals dels textos publicats (art. 7)
• Registre d’autoritats i funcionaris (art.8)
• Diferents modalitats de suport informàtic en què s’han de trametre els textos

(arts. 10 i 11).

• La tramesa de textos per correu electrònic (art. 12)
• El procediment per a la inserció de textos (arts. 13 i 14)
• Les correccions (art. 15)

No són objecte de l’Ordre esmentada les diferents modalitats i el procediment de subs­cripció I venda d’exemplars, que constitueixen també una remissió del Decret.

Pel que fa a les característiques formals, la novetat és que, a partir d’ara, els números extra­ordinaris s’han de numerar correlativament als ordinaris, circumstància que permetrà saber fàcilment quants números de BOIB s’han editat al cap de l’any, atès que fins ara els núme­ros extraordinaris tenien una numeració distinta; d’altra banda, constitueix també una nove­tat el fet que les pàgines de cada número del BOIB es numeren començant per pàgina 1.

Quant al contingut de les seccions, s’ha establert expressament que la publicació dels edictes tramesos pel Tribunal Constitucional i pels jutjats I tribunals que afectin la vigència de les normes o la producció d’efectes dels actes publicats s’ha de fer ”a la mateixa sec­ció en què es publicà l’edicte al qual afecten I sota l’epígraf corresponent al jutjat o al tri­bunal que n’hagi ordenat la publicació».

L’Ordre dedica l’article 8 al registre d’autoritats i funcionaris facultats per firmar l’ordre d’inserció. A aquest registre ha de constar: d’una banda, els òrgans facultats per ordenar Insercions (llevat dels autonòmics que han quedat fixats a l’article 7 del Decret, sense per­judici de les facultats de delegació); I de l’altra, un registre de les persones que ocupen aquests càrrecs o òrgans (inclosos els autonòmics), que acreditaran la seva firma davant el secretari general tècnic de la conselleria de Presidència.

Un punt important de l’Ordre esmentada és el que recull l’article 15, i és la distinció que fa entre la correcció d’errates, -errada d’Impressió- i la correcció d’errades, entesa com la que ha tengut lloc en el procediment d’elaboració del text que s’envia a publicar.

Per últim, l’annex de l’Ordre, seguint les prescripcions de l’article 9, recull el model nor­malitzat de sol·licitud/ordre d’inserció.

1. Introducció. II. Els Butlletins Oficials a les Illes Balears. III. Trets fonamentals de la nova regulació: 1. La llengua d’edició. 2. Estructura bàsica. 3. El procediment. 4. La llengua de tramesa dels textos. 5. Altres riovetats. IV. L’Ordre del conseller de Presidència de 23 de desembre de 2002, per la qual es determinen les característi­ques formals del Butlletí Oficial de les Illes Balears i es desplega el procediment per inserir-hi textos. ↑
2. Article 27.2: «Les lleis del Parlament seran promulgades en nom del rel pel president de la comunitat autònoma, el qual n’ordenarà la publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears, en el termini dels quin­ze dies següents a l’aprovació, així com també al Boletín Oficial del Estado. A efectes de vigència, regirà ↑
3. la data de publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears. La versió oficial castellana serà la que la Presidència de la comunitat autònoma trametrà». ↑
4. Article 35: “Totes les normes, les disposicions I els actes emanats del Govern i de l’Administració de la comunitat autònoma que ho requereixin es publicaran al Butlletí Oficial de les Illes Balears. A tots els efectes, aquesta publicació serà suficient per a la validesa dels actes i per a l’entrada en vigor de les disposicions I les normes de la comunitat autònoma. La publicació al Boletín Oficial del Estado es farà d’acord amb la normativa dictada per l’Estat.» A la redacció originària de l’Estatut aquest article era el número 36. Igualment, a l’esmentada redacció originària, les referències eren al Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

   ³ Article 4: «Atendiendo al principio de localización territorial, se transfiere a los Consejos Insulares de Mallorca, Menorca e Ibiza-Formentera, la titularidad de los derechos, incluidos los ↑

5. Preàmbul del Decret 132/2002. ↑
6. Fonament jurídic segon de la Sentència del Tribunal Constitucional 82/1986, de 26 de juny: “ Al añadir el número 2 del mismo articulo 3 que las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas comunidades autónomas, se sigue asimismo que la consecuente oficialidad es con res­pecto a todos los poderes públicos radicados en el territorio autonómico, sin exclusión de los órga­nos dependientes de la Administración central y de otras instituciones estatales en sentido estricto, siendo, por tanto, el criterio delimitador de la oficialidad del castellano y de la cooficialidad de otras lenguas españolas el territorio, independientemente del carácter estatal (en sentido estricto), autonó­mico o local de los distintos poderes públicos. “ ↑
7. Disposició addicional segona. Comunidades Autónomas uniprovinciales: «Los Boletines Oficiales de las Comunidades Autónomas uniprovinciales se regirán por su legislación especifica, siéndoles en todo caso de aplicación los artículos de la presente Ley citados en el número 1 de la disposición adicional primera. La referencia contenida en el artículo 6.1 a las Diputaciones Provinciales, se entenderá realizada al órgano encargado de la publicación del Boletín Oficial de la respectiva Comunidad Autónoma uniprovincial, correspondiendo a ésta establecer el régimen económico de las citadas publicaciones». ↑
8. Disposició addicional primera. Integración de los Boletines Oficiales de las Provincias:» Los Parlamentos de las Comunidades Autónomas podran, a propuesta del Gobierno autonómico, y pre­via aceptación de la Diputación Provincial, acordar la integración del Boletín Oficial de la Provincia en el Boletín Oficial de la Comunidad Autónoma respectiva, en cuyo caso se regulará por la normativa autonómica, siendo en todo caso de aplicación lo previsto en los artículos 1; 4; 5; 6, apartado 1; y 7, apartados 1, 4 y 5 de la presente Ley […]». ↑
9. Disposició transitoria segona. Entrada en vigor del artículo 5: «El artículo 5 será de aplicación a los dos años de la entrada en vigor de la presente Ley». ↑
10. És a dir, les diputacions provincials a més d’en castellà, i si la legislació específica autonòmica ho estableix, han d’editar una versió en l’altra llengua oficial també en els supòsits que els butlletins ofi­cials de la província no s’hagin integrat en el diari oficial de la comunitat autònoma respectiva. ↑
11. Article 5 del Decret 132/2002. ↑
12. Articles 6 a 8 del Decret 132/2002. ↑
13. Articles 9 M 1 del Decret 132/2002. ↑
14. Article 13 del Decret 132/2002. ↑