FUNCIÓN NOTARIAL Y JURISDICCIÓN VOLUNTARIA. C. JIMÉNEZ GALLEGO. València: Tirant lo Blanch, 2017.

rjib16

LLIBRES

Carlos Gómez Martínez

Magistrat de l’Audiència Provincial

(Función notarial y jurisdicción voluntaria)

FUNCIÓN NOTARIAL Y JURISDICCIÓN VOLUNTARIA. C. JIMÉNEZ GALLEGO. València: Tirant lo Blanch, 2017.

I

Carlos JIMÉNEZ GALLEGO, notari de Palma, ens té malavesats als integrants de la comunitat jurídica balear ja que, des de 2016 a final de l’any 2017, ha publicat tres obres importants d’aquestes que podem anomenar «de referència» o «de consulta» per la seva profunditat, exhaustivitat i caràcter pràctic. En efecte, aquest jurista, membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Balears, va publicar en 2016 dos llibres: El Reglamento Sucesorio Europeo. Un comentario notarial (Consejo General del Notariado) i La nueva coordinación Realidad-Catastro-Registro (Tirant lo Blanc).

Ara, l’autor enriqueix el nostre patrimoni bibliogràfic amb una nova obra: Función notarial y jurisdicción voluntaria, en què estudia les actuacions que la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la jurisdicció voluntària, ha encomanat als notaris. Aquesta nova norma atribueix a aquests empleats públics una sèrie de tramitacions que, amb excepció de les declaracions d’hereus intestats, són noves en el sentit que no havien estat mai de la seva competència.

El llibre apareix dos anys després de l’entrada en vigor de la nova norma perquè, tal com explica en el pròleg, l’autor ha volgut que hi hagués abans una certa experiència aplicativa, així com un cert cos doctrinal.

L’obra expressament exclou el tractament de qüestions exclusivament teòriques com són la naturalesa jurisdiccional o administrativa de les actuacions atribuïdes als notaris o el debat sobre la desjudicialització de les matèries a les quals fan referència aquestes actes o expedients, i se centra en la interpretació de preceptes difícils, en temes de caire tècnic i en la resolució de problemes d’aplicació pràctica.

JIMÉNEZ GALLEGO no eludeix la perspectiva internacional, sinó que, al contrari, la tracta amb profunditat. Explica en el pròleg que això es deu al fet que, en la condició de notari de Palma, molts dels assumptes en els quals intervé contenen algun element transnacional. I, encara que això sigui cert, hi ha també altres raons, com són la seva vocació pel dret de la Unió Europea i el coneixement extens que té sobre aquesta matèria i que ha demostrat en les obres anteriors. En qualsevol cas, aquest èmfasi internacional confereix al llibre un caire singular i diferenciador respecte d’altres comentaris. Efectivament, en aquesta obra s’estudien el Conveni de Munich de 5 de setembre de 1980, relatiu a la certificació de capacitat matrimonial; el Reglament (UE) 2016/1103 del Consell, de 24 de juny, sobre cooperació reforçada en l’àmbit de la competència, llei aplicable, reconeixement i execució de resolucions en matèria de règims econòmic matrimonials, que entrarà en vigor en 2019; el Reglament (UE) 1259/2010, de 20 de desembre, sobre cooperació reforçada en l’àmbit de la llei aplicable al divorci i a la separació judicial; el Reglament (CE) 1393/2007, de 13 de novembre, sobre notificacions en el procés monitori europeu, i el Reglament (CE) 805/2004, de 21 d’abril, pel qual s’estableix un títol executiu europeu per a crèdits no impugnats.

La Llei 15/2015 suposa una clara ampliació de la funció notarial. Fins i tot l’àmbit material de la declaració d’hereus, que ja venia atribuïda als notaris, s’ha estès a la declaració d’hereus a favor dels col·laterals que abans estava reservada als jutjats.

Hi ha certs expedients atribuïts als notaris que es poden tramitar també als jutjats, a elecció de l’interessat. És el cas de l’acta prèvia al matrimoni (encara que l’entrada en vigor d’aquesta normativa s’ha ajornat fins al 30 de juny de 2018); la celebració de matrimoni (ja en vigor); les separacions i divorcis quan no hi ha fills comuns, amb presentació del corresponent conveni regulador; la renúncia i pròrroga del càrrec de marmessor i comptador partidor; el nomenament de comptador partidor; l’aprovació de la partició realitzada per comptador partidor; l’aprovació de la partició en el cas de pagament en efectiu de la llegítima; l’oferiment de pagament i consignació; les subhastes; l’expedient de furt, robatori, pèrdua o destrucció de títol valor, i el nomenant de pèrit en els contractes d’assegurances. Encara que es facin algunes comparacions i referències inevitables als expedients tramitats davant els lletrats de l’administració de justícia, aquest no és l’objectiu del llibre.

Els assumptes atribuïts exclusivament als notaris i que s’estudien també de manera extensa en el llibre són les actes de notorietat per a la constància del règim econòmic matrimonial legal; la declaració d’hereus intestats; l’adveració i protocol·lització de testaments hològrafs, tancats i orals; la formació de l’inventari de l’herència; la reclamació de deutes dineraris no controvertits, i algunes actuacions relatives als dipòsits mercantils.

II

L’autor ja dóna compta de l’èxit que estan tenint la celebració de matrimonis a la notaria, la formalització de separacions i divorcis i les declaracions d’hereus intestats. En un grau mitjà d’utilització es trobarien l’adveració de testaments hològrafs i la renuncia de marmessors.

Es fan notar també les dificultats que suposen les subhastes notarials, especialment utilitzades quan tenen per objecte accions de societats no cotitzades o participacions. Es tracta, recorda l’autor, d’actuacions que, en certs casos, es duen a terme contra la voluntat del propietari, la qual cosa les allunya del caràcter normalment voluntari que tenen les actuacions notarials. A més a més, JIMÉNEZ GALLEGO destaca la seva regulació deficient.

L’adveració de testaments tancats serà forçosament poc utilitzada perquè aquesta forma de testar és desconeguda en la pràctica. L’adveració de testaments orals pot tenir un millor futur ja que es pot incrementar per la creixent utilització massiva de dispositius electrònics portàtils. En canvi, l’autor no augura un freqüent ús de l’expedient per la constància del règim econòmic matrimonial legal, ja que sempre es poden atorgar capitulacions matrimonials. Però, en l’opinió d’aquest comentarista, el que s’ha volgut fer és donar resposta al problema que es planteja quan no s’han pactat aquestes capitulacions. Quin valor té llavors la manifestació de qualsevol cònjuge feta en una escriptura pública, per exemple, de compravenda, que el matrimoni està sotmès a un o a un altre règim econòmic legal?

L’autor mostra estranyesa per la poca utilització del «monitori notarial» i l’atribueix a la manca de coneixement. Tal vegada sigui rellevant, també, que el monitori judicial no té costes en la primera fase de petició sense oposició del deutor (excepte el monitori de l’article 21 de la Llei de propietat horitzontal).

Seguint la sistemàtica d’obres anteriors, Carlos JIMÉNEZ finalitza cada un dels capítols (13) amb els corresponents formularis i models d’actes, la qual cosa converteix el llibre objecte d’aquesta recensió en una obra de gran utilitat pràctica que, per altra banda, de cap manera es pot confondre amb un recull de formularis, tant pel nivell de la part doctrinal com per la profunditat de les seves aportacions originals.

C.G.M.

 

Etiquetado con: ,