LES CLÍNIQUES JURÍDIQUES COM A FORMES D’INNOVACIÓ EDUCATIVA I EINES DE JUSTÍCIA SOCIAL

rjib16

COMENTARIS I NOTES

LES CLÍNIQUES JURÍDIQUES

COM A FORMES D’INNOVACIÓ EDUCATIVA

I EINES DE JUSTÍCIA SOCIAL

Margalida Capellà i Roig

Professora contractada doctora de dret internacional públic

Universitat de les Illes Balears

Carlos Gómez Martínez

President de la Secció 3a de l’Audiència Provincial de les Illes Balears

Coordinador de la Clínica Jurídica de la Fundació Monti-Sión Solidària

I. Introducció. II. Què són les clíniques jurídiques. III. Clínica jurídica de la Universitat de les Illes Balears: cinc anys d’aprenentatge i servei. IV. Anàlisi d’una clínica jurídica: aliments i solidaritat. 1. Distints sistemes de triatge dels casos. 2. El desenvolupament de l’entrevista. 3. El seguiment. 4. Els valors. V. Conclusions.

I. Introducció

Les clíniques jurídiques són una forma innovadora d’ensenyament del dret i, alhora, una via que té l’acadèmia per donar un servei a la societat, contribuint a facilitar l’accés a la justícia. També serveixen per donar sortida al desig dels professionals d’actuar pro bono, és a dir, pro bono publico (pel bé públic) en benefici de persones menys privilegiades, en situació de vulnerabilitat social o marginades, o de les organitzacions no governamentals que treballen per a elles.

En aquestes clíniques jurídiques els estudiants, sota la direcció de professors i experts, i, en general en associació amb ONG i institucions sense ànim de lucre, participen en diverses activitats com ara són oferir assessorament legal, fer el corresponent seguiment, si cal, o divulgar els coneixements legals necessaris per exercir els drets de les víctimes. Aquesta doble naturalesa (educativa i social) i aquesta doble categoria de beneficiats (estudiants i usuaris de l’activitat d’una ONG) fan de les clíniques jurídiques una poderosa eina educativa i també de justícia social que s’està implantant progressivament en universitats espanyoles recollint l’experiència d’un model d’aprenentatge i servei que ens arriba amb l’aval d’universitats de tot el món, especialment del món anglosaxó.

La part d’aprenentatge del model clínic consisteix que l’alumnat d’una Facultat de Dret que participa en el treball de la clínica jurídica té l’oportunitat «d’aprendre a fer» per preparar-se per a la seva professió, i també de desenvolupar una actitud ètica, una formació en els valors que es deriven de la implicació en l’ajuda a les persones més vulnerables tot adquirint, al mateix temps, una visió real de fins a quin punt el dret pot contribuir a millorar la seva situació. Aquesta projecció social de les clíniques jurídiques es complementa amb l’oferiment d’un servei, que no consisteix només en un assessorament jurídic sinó que les persones que pertanyen als sectors més febles de la societat tenen l’oportunitat d’accedir a una ajuda jurídica gratuïta que és al mateix temps compromesa (ja que és prestada per alumnes i professionals que han triat voluntàriament fer aquesta tasca) i de qualitat (garantida per la participació de missers «sènior» amb experiència que actuen pro bono). L’orientació experta dels advocats fa d’aquesta pràctica una experiència protegida per als estudiants, i garanteix un bon nivell de servei legal per als usuaris.

Però hi ha també una part humana en la metodologia clínica jurídica que es desprèn d’aquest servei a les ONG que mereix destacar-se: és la garantia que la seva tasca no es limitarà a la tradicional «beneficència» sinó que, a més a més, apoderaran els usuaris per tal que puguin refer els vincles amb la societat i surtin de la situació de marginació. La clínica jurídica és, en definitiva, una garantia que la tasca de l’ONG envers els usuaris s’ajustarà a les exigències que es deriven del respecte a la dignitat humana ja que no hi ha major reconeixement d’aquest valor cap a un demandant d’ajuda que tractar-lo com a titular de drets i facilitar-li els mitjans per exercitar-los.

En aquest article els coordinadors acadèmics i professionals de la Clínica Jurídica de la UIB explicam breument què és la metodologia clínica jurídica i com s’està aplicant a les Illes Balears (de moment, a Mallorca) mitjançant el programa de pràctiques externes en ONGs que desenvolupa la Facultat de Dret de la Universitat de les Illes Balears, i fem una primera valoració dels primers cinc anys de funcionament d’una de les clíniques d’aquest programa.

II. Què són les clíniques jurídiques

Les clíniques jurídiques varen néixer a principis del segle XX als Estats Units en el marc de la crisi econòmica dels anys trenta i la lluita pels drets civils mentre s’impulsaven iniciatives com l’assistència jurídica gratuïta i una profunda revisió de l’ensenyament i els plans d’estudis per introduir una formació pràctica en aquest difícil context social i econòmic.[1] La denominació com a «clínica» demostra que el seu model inicial varen ser les facultats de medicina en els plans d’estudis de les quals s’incloïa l’atenció dels estudiants al pacients, sota la direcció dels seus professors, com a aprenentatge pràctic i també com a forma de prestar un servei als malalts sense recursos.

Una clínica jurídica és un espai de formació teòrica i pràctica en el qual es presta un servei a la comunitat, en aquest cas un servei jurídic. S’hi treballen casos vius en els quals tant l’estudiant com el tutor, que és un jurista, s’involucren personalment coneixent el treball tant de l’entitat col·laboradora com del professional que hi treballa, voluntàriament o de forma retribuïda; alhora que coneix el context social i a vegades personal de cada cas.

L’European Network for Clinical Legal Education defineix l’educació en clínica jurídica com «un mètode d’ensenyament jurídic basat en l’aprenentatge experiencial, que fomenta el creixement del coneixement, les capacitats i els valors personals i promou la justícia social al mateix temps. Com a terme ampli, abasta programes i projectes educatius formals, no formals i informals, que utilitzen mètodes d’aprenentatge interactius orientats a la pràctica, centrats en els estudiants, basats en l’estudi de problemes, mètodes interactius, que inclouen, entre d’altres, el treball pràctic dels alumnes en casos reals i problemes socials supervisats per acadèmics i professionals. Aquestes activitats educatives tenen per objecte desenvolupar actituds professionals i fomentar el creixement de les habilitats pràctiques dels estudiants pel que fa a la comprensió moderna del paper del professional socialment orientat a la promoció de l’imperi de la llei, l’accés a la justícia i les resolucions de conflictes pacífics i la resolució problemes socials».[2]

L’estudiant treballa en casos reals, en curs o ja resolts; fa entrevistes, interactua amb altres parts del procés i treballa en l’equip de l’entitat col·laboradora. Com en la metodologia aplicable a la realització de pràctiques, en general, «s’aprèn fent», però, a més, s’aprenen valors i experiències que no sempre es trobaran en la majoria d’àmbits professionals per als quals es prepara l’estudiant a la universitat.

Per evitar caure en l’aïllament entre la teoria i la pràctica i, així mateix, entre el tractament jurídic dels problemes i el seu context social i cultural, i per poder treballar competències que en la metodologia docent tradicional queden sense atenció, la clínica jurídica té com a objectius generals millorar la comprensió del dret, promoure l’autoreflexió sobre el treball del jurista al servei de la comunitat i aconseguir que l’estudiant es relacioni i s’involucri amb el seu context social i cultural.

Des dels primers anys seixanta i setanta les clíniques jurídiques s’han estès a molts altres països i continents. Actualment, hi ha un «moviment clínic global» que confirma l’èxit d’una metodologia d’educació en dret. No obstant això, a Europa, a excepció d’alguns països, es tracta d’una nova tendència encara no consolidada i que depèn, en gran mesura, de l’esforç local que han fet determinades facultats de dret per adoptar-la, de manera que el seu estatus universitari és encara variable, especialment pel que fa al seu encaix curricular i al reconeixement acadèmic de la tasca del professorat responsable d’aquestes clíniques jurídiques.

Sí es pot dir que amb la implantació de l’Espai Europeu de Formació Superior —Bolonya, operatiu des de 2010—, amb la seva insistència en la formació pràctica, les clíniques jurídiques han trobat un context adequat per a la seva creació i desenvolupament ja que, en definitiva, els alumnes que participen en una clínica jurídica s’enfronten a un cas pràctic, però no «de paper», sinó viu, encarnat en les persones que ho pateixen i, per tant, amb tot el seu contingut humà irreemplaçable. És així com en els darrers anys es relaciona el model clínic amb l’Aprenentatge Servei (ApS) perquè ambdós combinen objectius i processos d’aprenentatge i servei en projectes que tenen una utilitat o finalitat social, però tradicionalment es reserva el terme ApS per a l’àmbit de les Ciències Socials.

En general, la realització de pràctiques formatives externes per part dels estudiants de dret es dirigeix a complementar amb la pràctica la seva formació acadèmica, connectant els estudis amb les possibles activitats i sortides professionals existents en l’actualitat. Les sortides professionals dels llicenciats de dret són moltes i molt variades i habitualment les pràctiques internes i externes organitzades des de les universitats es dirigeixen a donar a conèixer l’exercici professional tradicional del jurista que treballa pel seu compte: com notaris, registradors o procuradors dels tribunals; també pel seu compte o per compte d’altri, com advocats o assessors jurídics; integrats a l’administració de justícia en qualitat de jutges, fiscals o secretaris judicials, i en altres àmbits de l’administració estatal, autonòmica o local i a les comunitats europees i organismes internacionals.

Això no obstant, existeix també un exercici professional lligat a organitzacions no governamentals i entitats sense ànim de lucre que aporta a la professió i a la persona que el realitza una dimensió de servei a la comunitat que es vol impulsar des de l’experiència de les clíniques jurídiques. En aquest sentit, les clíniques jurídiques no només tenen vocació de servei públic sinó que intenten despertar en l’alumnat aquesta vocació i potenciar la funció social que tenen les universitats públiques. Això no ho fan soles sinó que en aquest aprenentatge s’hi impliquen professionals del dret (advocats i advocades, principalment) que transmeten ja durant la primera formació de l’alumnat uns valors i una ètica professional que no s’expliquen a les facultats de dret i que, al nostre parer, són un valor afegit a aquest aprenentatge i, així mateix, al prestigi dels col·legis d’advocats que hi col·laboren.[3]

Com s’ha indicat anteriorment, les clíniques jurídiques són una experiència docent a les universitats nord-americanes originada en els anys trenta i implantada especialment a partir dels anys seixanta. Si inicialment es tractà d’un mètode d’aprenentatge (lawyering process) ideat a partir de la pràctica clínica de les facultats de medicina, progressivament les «clíniques jurídiques» (law clinics) es dirigiren a vincular el procés de formació del jurista amb el compromís amb causes socials o d’interès públic: l’aprenentatge de coneixements i habilitats jurídiques s’intentava complementar amb la conformació d’una sensibilitat social del futur jurista i alhora l’aprenentatge d’una deontologia professional que difícilment es podia transmetre durant la formació acadèmica. Actualment, existeixen seccions d’educació clínica jurídica que tracten la implantació de les clíniques jurídiques tant a les facultats de dret com a les associacions professionals jurídiques.

A causa del seu origen, l’estructura i els objectius de les clíniques jurídiques segueixen el model nord-americà i es configuren com un mètode d’ensenyament:[4]

  • on els estudiants s’enfronten a problemes i situacions com les que viuen els advocats en la pràctica i els han de resoldre basant-se en casos vius, és a dir, amb clients reals;
  • els casos treballats tracten problemes socials o d’interès públic i són resolts sota la supervisió de professionals (advocats, en aquest cas),
  • i, a més, els estudiants són supervisats i avaluats per professorat universitari durant les pràctiques i quan aquestes finalitzen.

A partir dels anys noranta les clíniques jurídiques es varen estendre a Amèrica Llatina i arribaren a les universitats espanyoles a principis del 2000, on s’implantaren inicialment a unes poques universitats, pioneres en clíniques jurídiques com la Universitat de Barcelona,[5] la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de València i la Universidad Carlos III. El mètode clínic en l’àmbit jurídic s’aplica actualment a vint-i-quatre universitats i, com a criteri general, posa l’èmfasi en el procés d’aprenentatge teòric i pràctic de l’alumnat a partir de la seva experiència en entitats o amb entitats que treballen amb col·lectius en risc d’exclusió social, o bé àrees d’interès públic i sense un lligam concret amb una o més entitats.[6]

Així, es pot observar que les clíniques jurídiques presenten diferents modalitats, segons les circumstàncies acadèmiques, econòmiques, institucionals i legals de cada universitat i de cada societat. A continuació s’explica el model seguit per la Universitat de les Illes Balears, on es va optar per organitzar unes pràctiques externes formatives en entitats i institucions sense ànim de lucre i de caràcter privat que treballen amb col·lectius vulnerables i els seus problemes jurídics, així com en la defensa d’interessos públics, com ara la defensa del medi ambient, del patrimoni arquitectònic o la llengua.

III. Clínica jurídica de la Universitat de les Illes Balears: cinc anys d’aprenentatge i servei

La Clínica jurídica de la UIB és un programa de pràctiques externes de l’alumnat de dret en organitzacions no governamentals i entitats sense ànim de lucre que es realitza des de 2013 com a complement a la seva formació i com a un instrument de sensibilització davant la realitat social actual. Es tracta d’un projecte interdisciplinari ja que les matèries que es treballen actualment a una clínica jurídica provenen de distintes disciplines (dret civil, dret administratiu, dret penal, drets humans, dret laboral) i també és un projecte social, per la implicació d’entitats sense ànim de lucre amb les que es col·labora i per l’objectiu d’incidència social que es pretén assolir des dels seus inicis.

Com s’ha indicat anteriorment, l’objectiu de les clíniques jurídiques, en general, és que els alumnes de dret apliquin els coneixements jurídics adquirits en la formació acadèmica en un context social que els permetrà complementar el seu aprenentatge teòric i pràctic i que, a més, es converteixi en un aprenentatge en valors involucrant-se en un projecte social. En el cas de la Clínica jurídica de la UIB, es va pensar en un model propi i original basat en una perspectiva social del dret que cercava, per una part, garantir a tothom l’accés al dret per poder exercir els seus drets i, per una altra, assumir que la Universitat té una funció pública i social que hauria de fer revertir els coneixements adquirits pels alumnes de dret en els col·lectius socials més vulnerables. Aquesta originalitat consisteix en el fet que és l’única Clínica jurídica que, en l’àmbit espanyol, es desplaça a les ONGs, mentre que a la resta de clíniques jurídiques són les entitats o bé les mateixes persones que necessiten una assistència jurídica les que es desplacen a les universitats.

Des de la Facultat de Dret de la Universitat de les Illes Balears es va plantejar la metodologia clínica jurídica com una oportunitat per aprendre i manejar els coneixements i els valors amb els quals l’alumnat, futurs professionals del dret, haurà de resoldre el problemes de la pràctica diària.

Els estudis publicats sobre les clíniques jurídiques arreu del món i les primeres experiències a Espanya, a finals de la dècada del 2000, mostraven que els estudiants a través de l’experiència es veien a si mateixos com a protagonistes de la vida jurídica, aprenien més ràpid, acumulaven experiència i analitzaven amb més detall i responsabilitat els casos, i milloraven la capacitat de resoldre problemes jurídics. Això és el que es va pretendre inicialment amb la implantació i consolidació de la Clínica jurídica a la UIB.

Els estudis de grau són idonis per desenvolupar l’educació clínica jurídica perquè tenen, amb caràcter general, una orientació professional, i perquè la formació universitària es planteja com una integració de competències genèriques bàsiques, competències transversals relacionades amb la formació integral de les persones i, així mateix, unes competències específiques que possibilitin una orientació professional que permeti la integració dels graduats en el mercat de treball.

El mètode clínic jurídic desplaça l’èmfasi de l’ensenyament cap a l’aprenentatge i la perspectiva de l’alumnat. Es col·loca l’alumne en el rol d’advocat/da i això li obliga a aprendre de la mateixa experiència, que en molts casos serà la seva ignorància o desconeixement parcial sobre una determinada matèria que haurà d’estudiar per resoldre els problemes reals que li plantejarà una persona i que li exigirà una resposta professional i també una responsabilitat a l’hora de resoldre el cas que se li plantegi. No es tracta del mètode tradicional de casos, sinó que en una clínica jurídica s’ha de treballar amb casos vius, amb persones amb cara i ulls.

Amb aquest enfocament, els estudiants realitzen les seves pràctiques en equips de treball i mantenen reunions periòdiques amb un supervisor, amb qui analitzen els problemes particulars de cada cas. Sovint s’organitzen rondes de casos per discutir en grup aquests problemes, que a vegades no són només jurídics sinó també ètics, tàctics i, fins i tot, institucionals. Aquests supervisors són advocats que o bé col·laboren voluntàriament amb l’entitat que acull la clínica jurídica o bé hi treballen.

Per això, la clínica jurídica compta amb tutors externs o professionals i, així mateix, amb tutors interns (tutors acadèmics), que són professors de la UIB que seleccionen els estudiants i els assignen una entitat col·laboradora en funció de la seva sol·licitud i de les places disponibles, creen grups de treball, supervisen periòdicament el treball fet i guien els grups en l’elaboració d’una memòria de pràctiques.

La Clínica jurídica de la UIB es va posar en marxa el febrer de 2013 com una iniciativa del Deganat de la Facultat de Dret amb una experiència pilot que va comptar amb 6 alumnes, seleccionats d’un total de 22 interessats.

Va començar amb la prestació d’assistència jurídica als beneficiaris del projecte «Aliments i Solidaritat» promogut per l’associació «Antics alumnes solidaris de Monti-Sion», (avui, “Fundació Monti-Sion Solidària) que té com a finalitat bàsica que cap persona de la nostra Illa pateixi fam o subalimentació i com a finalitat última evitar l’exclusió social. Per això, proporciona aliments, roba infantil, bolquers i llet de continuació, i facilita que els seus beneficiaris segueixin cursos de formació i rebin assessorament social i es puguin inscriure en un borsí de treball.

L’associació reparteix aliments a la barriada de Pere Garau de Palma. Actualment até a més de 4200 beneficiaris, que acudeixen regularment els dijous al local de l’associació situat al carrer Lluís Martí, 67.

En aquesta primera experiència de clínica jurídica (segon semestre del curs 2012-2013), els alumnes van atendre un total de 72 casos, molt variats, amb una mitjana de cinc consultes per cada sessió (els dijous de 17 a 19 h). Els principals conflictes van tractar qüestions relacionades amb impagament de rendes, desnonaments, nacionalitat, divorci i tràmits per a l’obtenció de prestacions socials. El perfil dels beneficiaris va ser en un 80% persones immigrants, la majoria dones amb fills menors i sense treball i/o ingressos econòmics.

A reforçar els bons resultats que va tenir aquesta primera experiència de clínica jurídica, tant pel que fa a l’acollida dels alumnes com al nombre de casos atesos, s’afegí l’interès del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears (ICAIB) en participar en aquest projecte. Gràcies a l’impuls dels juristes (advocats, magistrats, notaris) que eren voluntaris a l’associació d’«Antics alumnes solidaris de Monti-Sion», la Junta de l’ICAIB va conèixer el programa «Aliments i Solidaritat» i va visitar les instal·lacions on es desenvolupava la clínica jurídica i s’atenia els beneficiaris del programa durant els mesos d’abril, maig i juny. La Junta va considerar que aquest programa s’ajustava al principi de responsabilitat social de l’advocacia que guia l’ICAIB a l’hora de promoure l’atenció professional als col·lectius més vulnerables, de facilitar i millorar l’accés al dret de defensa i d’implantar la pràctica pro bono dels seus col·legiats en ordre a afrontar les repercussions socials de l’actual crisi econòmica i financera.

Per això, va decidir contribuir a la Clínica jurídica de la UIB en el programa «Aliments i Solidaritat» amb l’aportació d’un borsí d’advocats que col·laborarien de forma gratuïta i voluntària en les activitats que desenvolupava la Clínica jurídica, en concret:

  • L’assessorament i consell jurídic gratuïts als beneficiaris del programa.
  • La formació pràctica dels estudiants de la Facultat de Dret que participaven en la Clínica jurídica.
  • La sol·licitud d’assistència jurídica gratuïta, per als beneficiaris del projecte, quan es tractàs d’assumptes judicials.

Amb aquests objectius, l’ICAIB, l’associació d’«Antics alumnes solidaris de Monti-Sion» i la Facultat de Dret de la UIB varen signar un conveni el 24 de juny de 2013 pel qual l’ICAIB es comprometia a facilitar trimestralment a l’associació esmentada una relació d’advocats que col·laboraran amb la clínica jurídica. Aquests advocats substituïen els advocats voluntaris de l’associació que en la primera experiència de la clínica jurídica van fer de tutors professionals dels alumnes en pràctiques i, d’aquesta manera, es pretenia garantir la continuïtat i la permanència de la Clínica jurídica, que a partir del mes de juliol de 2013 va comptar amb la presència regular cada dijous de 17 a 19 h de dos advocats que assisteixen els alumnes en pràctiques.

L’acollida de la Clínica jurídica entre l’alumnat de dret va ser molt positiva: en el primer període de pràctiques externes en el programa «Aliments i Solidaritat» s’hi varen presentar 22 sol·licituds per a 6 places i en la convocatòria corresponent als períodes de juliol-desembre de 2013 i gener-juny de 2014 es van cobrir també les places ofertes per aquests dos torns convocats. Per part dels advocats pro bono, l’acollida de la Clínica jurídica ha estat també molt positiva ja que s’hi van presentar més de 30 sol·licituds i es van cobrir tots els torns.

El 2014 es va iniciar un segon projecte pilot: una clínica jurídica d’habitatge i estrangeria amb Càritas, amb una estructura diferent de la que s’ha establert amb el programa «Aliments i Solidaritat» perquè hi participen directament treballadores socials que són les que seleccionen els casos que arriben als alumnes i als advocats, coordinats també pel Col·legi d’Advocats gràcies al conveni signat entre aquesta entitat, la UIB i l’ICAIB el 16 de gener de 2014. Aquesta Clínica ha continuat fins a l’actualitat. Posteriorment, s’han engegat altres experiències pilot a Metges del Món (2015), a ARCA (2015) i a Creu Roja (2016), de les quals es manté la Clínica jurídica de Creu Roja especialitzada en assistència jurídica a sol·licitants d’asil.

IV. Anàlisi d’una clínica jurídica: aliments i solidaritat

Des de la seva creació en 2013, primer amb Monti-Sion Solidària, després amb Càritas i finalment amb la Creu Roja, en les tres clíniques jurídiques hi han participat 66 alumnes i 41 advocats que han atès més de 820 casos.

Les matèries més freqüentment tractades a les clíniques jurídiques han estat:

  • Desnonaments
  • Estrangeria
  • Família
  • Relacions laborals
  • Hipoteques
  • Protecció de menors
  • Fraccionament de multes

Un cas especial és la Clínica jurídica de la Creu Roja, especialitzada en refugiats i sol·licituds d’asil que, òbviament, tan sols ha tractat aquesta matèria.

1. Distints sistemes de triatge dels casos

A Càritas els casos arriben després d’un treball previ, quan els seus serveis socials ja han identificat l’existència d’un aspecte jurídic en la problemàtica que presenta un usuari. El mateix passa a la Creu Roja pel caràcter especialitzat de la seva clínica jurídica.

En canvi, a Monti-Sion Solidària, l’únic requisit és haver estat admès com a beneficiari/ària del seu programa d’ajuda a les persones més vulnerables, i haver demanat aquest servei d’assessorament legal ja sigui desprès de la xerrada de presentació de tots els serveis de la fundació que es fa el primer dia, ja si sigui a l’entrevista individual que es realitza la setmana següent.

Els dos sistemes presenten avantatges i inconvenients. És evident que si l’usuari o la usuària ha estat prèviament seleccionat pels serveis interns de l’ONG, la tasca de la clínica jurídica serà més acurada i probablement més eficaç. En canvi, el fet que no hi hagi un procés de selecció prèvia prepara els alumnes per manejar situacions imprevistes, per saber demanar informació el client, per diferir la resposta quan no es sap —per exemple, sobre el règim legal aplicable quan encara no l’han estudiat—. Es tracta d’una situació que sovint es dóna a la vida real, quan els serveis d’un advocat són requerits però el professional encara no sap quina petició d’assessorament legal rebrà o en desconeix detalls rellevants.

2. El desenvolupament de l’entrevista

Com abans s’ha dit, l’entrevista es desenvolupa en presència, al menys, d’un advocat/da. En les clíniques jurídiques de Solidaris i Monti-Sión a l’inici de trimestre el Col·legi d’Advocats de les Illes Balears envia a les ONG una llista amb els professionals que s’han apuntat per participar en la Clínica jurídica i el dia que s’han compromès a anar-hi. A Creu Roja compten amb un servei jurídic propi i especialitzat en el dret d’asil.

El paper de l’advocat és essencial. D’una banda ha de deixar que l’alumne dugui la iniciativa ja que així es compleix una de les finalitats de la Clínica jurídica, com és ara que l’alumne tengui una experiència personal del que significa ser advocat. D’altra banda, ha de vetlar perquè l’assessorament que es doni sigui l’adequat, i ha de saber donar confiança a l’alumne.

Un cop finalitzada, és important que es comenti el desenvolupament de l’entrevista entre alumnes i advocats i es suggereixin solucions al problema o es dissenyi el curs i l’acció a seguir.

Les estones «mortes» entre entrevista i entrevista serveixen perquè els alumnes parlin amb els advocats i tenguin un coneixement de primera mà del que serà el seu món professional. És evident que l’aprenentatge és bilateral i que, per la seva banda, els advocats tenen l’oportunitat de fer-se una idea de les inquietuds dels joves, de la concepció de la carrera, de la visió del que serà el seu futur professional.

3. El seguiment

Hi ha intervencions de la Clínica jurídica que es limiten a assessorar. En altres casos és necessari citar novament a l’usuari o la usuària perquè aporti documentació, o se l’ha d’acompanyar a fer una gestió a una oficina pública o a interposar una denúncia, o a fer una consulta a un altre organisme. S’ha de tenir en compte que moltes d’aquestes persones no tenen coneixement de la llengua (ni espanyol ni català) o que no se saben manejar davant un funcionari, o en desconfien. Per tant, la presència de l’alumnat pot ser important per desbloquejar la situació. A tal efecte es proveeix a cada alumne d’una certificació que els acredita com a participants en la Clínica jurídica.

En alguns supòsits el que la entrevista posa de manifest és que l’usuari o la usuària ha de menester, sense més dilació ni tràmits, la designació d’un advocat del torn d’ofici. En aquests supòsits, a la Clínica Jurídica de Monti-Sión la mateixa clínica jurídica inicia l’expedient de justícia jurídica gratuïta i el remet a l’ICAIB.

4. Els valors

En conclusió, la clínica jurídica és una manera d’aproximació al dret que promou els valors següents:

  1. La solidaritat

En un món canviant, on el contingut de l’ensenyament està en constant modificació, especialment en l’àmbit del dret en el qual noves lleis no aturen de promulgar-se («legislació motoritzada» en terminologia de SCHMIDT), es fa més necessària que mai la formació en valors, tal vegada la més difícil ja que, com deia ARISTÒTIL (Ètica a Nicòmac), si hi ha una manera de transmetre les virtuts és mitjançant l’exemple. A la clínica jurídica els alumnes veuen amb els seus ulls un professionals del dret dedicats a ajudar els més necessitats, a canvi de res. Es tracta d’un exemple de solidaritat que tendrà, sens dubta, un efecte durador.

  1. La funció social del dret

Lluny d’enfocaments burocràtics o mercantilistes del dret, la clínica jurídica mostra com les lleis poder ser utilitzades, també, en benefici dels més febles. Al mateix temps, la Universitat torna a la societat part del seu coneixement, la qual cosa proporciona als alumnes que ja acaben la carrera de dret i que estan disposats a posar-lo en pràctica.

  1. El treball en equip

Els alumnes treballen en equip entre ells i amb els advocats adscrits. S’han d’organitzar, coordinar les agendes… S’han de posar d’acord per al seguiment dels casos o per redactar la memòria, que és conjunta, i és un requisit per al reconeixement de les pràctiques externes amb sis crèdits ECTS.

  1. L’escolta activa

Els alumnes aprenen a escoltar, a prestar atenció a la persona que els exposa el seu problema. No escolten per aprendre (com a classe), sinó per intentar solucionar un problema i, per tant, han d’estar necessàriament atents.

El que cerquen molts usuaris quan demanen ser atesos a la Clínica jurídica és, precisament, ser escoltats, i que qualcú es prengui seriosament el seu problema.

  1. Prudència

Els alumnes han d’utilitzar els seus coneixements amb prudència, no proposar als usuaris o usuàries un curs d’acció sense fonamentació, abocada al fracàs. Si en aquell moment no tenen tots els elements de dret o de fet necessaris, han de posposar l’expressió de la seva opinió.

V. Conclusions

La Clínica Jurídica de la UIB és un programa que, en termes de màrqueting, es podria vendre com a win-win-win. Hi guanyen tots tres: les ONG que poden oferir al seus usuaris un servei altament qualificat; la Universitat (la Facultat de Dret) que torna a la societat una part del coneixement que genera, proporcionant als seus estudiants un aprenentatge vital impossible de trobar dins els murs de l’acadèmia, i el Col·legi d’Advocats que pot actuar en un àmbit especialment apte per materialitzar la seva responsabilitat social corporativa mitjançant l’exercici pro bono de la professió. Com a programa acadèmic queda pendent trobar l’encaix curricular adient per a aquest tipus de pràctiques externes en el pla d’estudis i també dissenyar un programa o una assignatura de formació prèvia a aquest tipus de pràctiques que reflecteixi l’aplicació social del dret que es mostra a les clíniques jurídiques.

En general, hem observat que les clíniques jurídiques proporcionen a l’aprenentatge del dret un enfocament humanista ja que faciliten a l’alumne l’adquisició no sols de capacitacions laborals, sinó també de competències per afrontar situacions d’alta sensibilitat social i per treballar en equip; desenvolupen la personalitat pròpia de cada estudiant i l’impulsen a ser capaç d’actuar amb autonomia, criteri i responsabilitat personal, i ensenyen el que vol dir viure junts desenvolupant una comprensió vers les altres persones i valorant la interdependència.[7]

Per a l’acció social entenem que una clínica jurídica és una manera d’exercir la solidaritat amb certa «horitzontalitat» perquè no «ve de dalt», és a dir: està a càrrec de joves en formació que comparteixen amb els usuaris una certa vulnerabilitat. És veritat que es tracta de situacions distintes: una és la vulnerabilitat social i una altra és la del joves que s’hauran d’enfrontar molt aviat a un futur professional carregat d’incerteses. Però des d’una situació relacionada de debilitat comuna uns i altres poden crear vincles que els faran compartir una visió del món una mica més humana: el reconfortant pensament que no tot està perdut.

  1. Vegeu la història de les clíniques jurídiques i els diferents enfocaments nacionals en BLOCH, F. S. (ed.). El Movimiento Global de Clínicas Jurídicas. Formando juristas en la justicia social. València: Tirant lo Blanch, , 2013.
  2. ENCLE: http://encle.org/about-encle/definition-of-a-legal-clinic [data de consulta: 31 de gener de 2018].
  3. Vegeu un recent estudi sobre les clíniques jurídiques espanyoles i unes primeres valoracions sobre el seu recorregut, especialment pel que fa als resultats de l’aprenentatge en relació amb la part social d’aquesta metodologia: GASCÓN CUENCA, A. «La evolución de la enseñanza jurídica clínica en las universidades españolas: oportunidades y desafíos de la litigación estratégica en las clínicas de derechos humanos». Revista de Educación y Derecho, núm. 14 (2016). També, GARCÍA AÑÓN, J. «La evolución de la Educación Jurídica Clínica en España». Revista de Educación y Derecho, núm. 11 (2015), pp. 1-6.
  4. Existeix una completa bibliografia sobre la metodologia clínica jurídica anglosaxona sistematitzada per J. P. OGILVY i Karen CZAPANSKIY en Clinical Law Review, 7 CLIN. L. REV. Special Issue (2001) que es pot consultar actualitzada a 2004 en OGILVY, J. P.; CZAPANSKY, K. Clinical Legal Education: An Annotated Bibliography (Revised 2004), disponible en: center-hre.org/wp-content/uploads/2011/05/doc246-eng.pdf [data de consulta: 31 de gener de 2018].
  5. És des d’aquesta Clínica jurídica que s’ha estès el concepte del «dret al Dret». Vegeu MADRID PÉREZ, A. «El acceso a los derechos: la experiencia del Proyecto dret al Dret». Anuario de Filosofía del Derecho, tom XXVI (2010), pp. 31-56.
  6. Clínica Legal de la Cátedra «Discapacidad, Enfermedad Crónica y Accesibilidad a los Derechos», Universidad de Alcalá; Clínica Jurídica de Acción Social, Universidad de Salamanca; Clínica Jurídica en Diversidad Funcional (Clínica Jurídica dret al Dret), Universitat de Barcelona; Clínica jurídica per la justicia social, Universitat de València; Clínica Jurídica de la Universidad Miguel Hernández; Clínica Jurídica de la Universidad de Valladolid; Clínica Jurídica de la Universidad Pontifica Comillas – ICADE; Clínica Jurídica Villanueva (Madrid); Clínica Jurídica de la Facultad de Derecho de la Universidad de Oviedo; Clínica Jurídica Facultad de Ciencias Sociales y Jurídicas de la Universidad Carlos III de Madrid; Clínica Jurídica Loiola (Universidad de Deusto); Clínica Jurídica del Máster en Protección Jurídica de Personas y Grupos Vulnerables (Universidad de Oviedo); Clínica Jurídica de la Universidad de Alicante; Clínica Jurídica de la Universidad Europea de Madrid; Clínica Jurídica de la Universidad Internacional de La Rioja ; Clínica Jurídica de la Universitat Rovira i Virgili; Clínica Jurídica de la Universidad Loyola Andalucía; Clínica Jurídica de la Universidad de Navarra; Clínica Jurídica de la Universidad Católica de Valencia; Clínica Jurídica de la Universidad Nebrija; Clínica Jurídica para la Justicia Social de la Universidad del País Vasco; Clínica Jurídica de la Universidad de Cádiz; Clínica Jurídica del Instituto de Derechos Humanos «Bartolomé de las Casas», Universidad Carlos III de Madrid; Clínica Jurídica de la Universitat de les Illes Balears.
  7. A aquestes finalitats de l’ensenyament ja feia referència l’Informe Delors de 1996: http://www.unesco.org/education/pdf/DELORS_S.PDF [data de consulta: 31 gener 2018].

 

Etiquetado con: , ,