Secretarios, interventores y tesoreros de la administración
local (1812-2013) (Especial referencia a las Illes Balears).
N. CONTI FUSTER. Palma: Lleonard Muntaner, Editor, 2022 [Colección Responsa; 5].
L’autor del llibre que comentam, Nicolau CONTI, és funcionari d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional i ha exercit a diverses corporacions locals, principalment de l’àmbit de les Illes Balears; i presideix el Col·legi Oficial de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de les Illes Balears. El llibre té el seu origen en la tesi doctoral que fou defensada en el mes de juliol de 2020 i es dedica principalment a la part relativa a la història dels funcionaris esmentats al llarg del temps, fent-ne una revisió crítica de cadascun dels episodis.
El llibre s’estructura en deu capítols, de forma cronològica, la qual cosa facilita la seva lectura i permet una ubicació temporal que ajuda en tot moment a la comprensió de la situació. Aquest treball conté una àmplia panoràmica de la història de l’Administració espanyola, més en concret de la funció pública, i en especial dels secretaris, interventors i tresorers de l’Administració local.
El text comença amb els antecedents remots d’aquestes figures, referint-se a l’escribano del concejo de l’edat mitjana espanyola, i se centra en l’anàlisi dels dos-cents darrers anys, és a dir, des de la Constitució de Cadis de 1812 fins a l’actualitat, amb especial incidència al període posterior a la vigent Constitució de 1978. S’analitza, així, el convuls segle XIX espanyol, en què els diferents règims i canvis polítics varen anar donant distintes solucions per tal de tractar el món local, sobre el qual tot el temps va sobrevolar l’ombra del caciquisme i la manca d’autonomia i representativitat, sempre sota control estatal, d’una o altra forma.
Una fita important en l’esdevenir dels funcionaris protagonistes del llibre va ser el moment en què es varen consolidar els nomenats cossos nacionals de secretaris, interventors i depositaris d’Administració local en els anys vint del segle passat (conseqüència dels estatuts municipal i provincial dels anys 1924/1925), moment en el qual sorgeixen aquests cossos de funcionaris como a garants de la legalitat. Valga aquí la cita d’un paràgraf del propi text on es diu que en aquell moment es va considerar que «era necesario dotarse de unos cuerpos de funcionarios bien preparados técnicamente, cuya marcada profesionalización contribuiría a minorar su dependencia con la clase política y, con ello, ayudaría a combatir la lacra del caciquismo» (p. 128). Aquest text és plenament vigent, només substituint la paraula caciquisme per sectarisme (o arbitrarietat).
A destacar la importància objectiva de les tasques que han anat desenvolupant aquests funcionaris, funcions que podem considerar bàsiques en qualsevol organització administrativa; així, l’assessorament i fe pública, la comptabilitat i el control economicofinancer, i la tresoreria i recaptació. Com va tenir ocasió d’assenyalar el Tribunal Constitucional en les conegudes sentències núm. 25/1983, de 7 d’abril, i 214/1989, de 21 de desembre, «ha de considerarse como básica dentro del ordenamiento jurídico actualmente vigente la existencia de los cuerpos de funcionarios citados como cuerpos de carácter nacional».
És important assenyalar, també, la dualitat de les funcions —gestió/direcció versus fiscalització/control—, la qual cosa ha fet que en moltes ocasions (i atesa la proximitat que implica la vida local) fos difícil compaginar els dos aspectes sense tenir problemes amb els corresponents dirigents (fossin aquests electes o nomenats pel poder central). La mà esquerra ha estat una assignatura que s’ha hagut d’aprendre tot i no estar en els temaris de les proves selectives.
Respecte al darrer període històric —és a dir, des de la Constitució de 1978—, la problemàtica ha consistit en encaixar els SITAL en un sistema polític representatiu i descentralitzat, on, per una banda, el paper de les comunitats autònomes cada vegada ha estat més important, i, de l’altra, el principi d’autonomia local impedeix la tutela estatal de les corporacions locals.
Les dificultats s’han anat posant de relleu en les successives disposicions i canvis que han afectat el règim d’aquests funcionaris en aquests més de quaranta anys, sobretot des de la Llei reguladora de les bases del règim local fins al text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic i normes posteriors.
Així, com es descriu en la monografia, hem passat d’uns cossos nacionals de funcionaris dependents principalment de l’Administració de l’Estat a una habilitació de caràcter nacional, on el paper de les comunitats autònomes s’ha vist reforçat, la qual cosa no ha de representar minva de la seva independència, objectivitat i imparcialitat, per tal d’aconseguir que l’estat de dret i el principis continguts en la Constitució siguin respectats en l’actuació de les corporacions locals.
En definitiva, es tracta d’un treball que s’endinsa en un terreny que ha estat poc estudiat per la doctrina juridicoadministrativa del nostre país i ho fa amb rigor i claredat, per la qual cosa és d’agrair tant l’esforç del seu autor en enllestir la tesi doctoral, com la decisió de l’editorial donant suport a aquests tipus d’iniciatives.