Llibres

rjib17

LLIBRES

Carlos Gómez Martínez

Magistrat del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears

(Noticiari de fets memorables de Mallorca (1749-1828).

Edició i estudi preliminar de Carme Simó Roca)

NOTICIARI DE FETS MEMORABLES DE MALLORCA (1749-1828). Edició i estudi preliminar de Carme Simó Roca. G. NADAL I HUGUET. Palma: Lleonard Muntaner Editor, 2018.

En Gabriel Nadal i Huguet va ser notari i jurista. Hi ha constància que va exercir els càrrecs d’alcalde del barri del Call de Palma, procurador del Comú de Preveres de la parròquia de Sant Jaume d’Alcúdia, escrivà de la cúria de Santa María del Camí, escrivà major de les cúries civil i de béns confiscats de la Inquisició, secretari de la Junta de Farmàcia de Mallorca i encarregat d’inventariar la plata del convent de Sant Domingo entregada per l’encunyació de moneda destinada a pal·liar els efectes de la pesta groga de 1821.

En Gabriel Nadal va publicar dues obres: Reflecciones que se hacen sobre la duda que se ha introducido en Mallorca de si los alodios así reales, como de los particulares quedan o no abolides en virtud de los decretos de las Cortes de 6 de agosto 1811 y 19 de julio 1813; i Exposición en la que se manifiesta y prueba que los diezmos y alodios son respectivamente un derecho de propiedad, y no de señorío y por lo mismo no quedaron abolidos por los decretos de las Cortes de 6 de agosto de 1811 y de 19 de julio de 1813 y que también la cabrevación es precisa y necesaria para que no se pierdan los censos de todas clases.

També va produir obra no publicada de la qual en forma part, precisament, el Noticiari recollit en dues còpies manuscrites de la segona meitat del segle XIX. Una d’elles, la de Bartomeu PASQUAL, constitueix la base de l’edició que ara comentam.

Carme SIMÓ ROCA, doctora en Filologia Catalana fa un detallat estudi de la llengua emprada per l’autor, amb atenció a les grafies, la fonètica, la morfosintaxi i el lèxic, però des del punt de vista del dret el que interessa és part del contingut del «Noticiari», especialment, les anotacions que fan referència a fets de transcendència jurídica.

Així, l’autor recull íntegrament texts jurídics com són el Decret de la Reial Audiència de 29 de juliol de 1749 concedint una moratòria general pels debitors; el Decret reial de 21 de juliol de 1814 restablint la Inquisició; l’«auto» de la Reial Intendència de 23 de juny de 1762 ordenant la creació de milícies mallorquines; el pregó de 16 de gener de 1778 regulant el dol o el decret de 21 de juliol de 1814 pel qual es restableix la Inquisició.

Altres vegades el jurista expressa la seva opinió sobre normes que just acaben d’entrar en vigor. Així, després de transcriure el Decret de la Reial Audiència, abans esmentat, de 29 de juliol de 1749 concedint una moratòria general pels debitors, afegeix de la seva collita: «Déu mos alliberi per la sua misericòrdia infinita de semblants esterilitats i misèries. Amén» o parla de l’Ordre de 1762 de creació de dos regiments de milícies criticant-la per haver-se aprovat «sens reparar ni aténder a altre consideració que al logro de los empleos, considerant-se capitans y preocupats per la codícia del salari»; o manifesta el seu disgust per la supressió de la Inquisició.

Algunes de les anotacions donen compte de l’aplicació de la llei. Així, el «Noticiari» relata nombroses execucions. Algunes no descrites amb detalls sovint un mica morbosos, tal com ho fa amb la que va tenir lloc el 15 d’abril de 1769. L’autor assenyala els fets pel qual fou condemnat un home d’Alaró anomenat «El Blanc», que va ser acompanyat al suplici pel seu fill el qual anava «ab lo dogal al coll». El notari NADAL compta que la pena de mort s’havia dictat cinc anys abans, però com que a Mallorca en aquell moment no hi havia botxí (inevitablement ve al cap el record de la pel·lícula «El Verdugo» d’en Berlanga) «li daren lloch d’apel·lació». Sembla que «la doble instància penal» finalment instaurada en el nostre país en la Llei 41/2015, de 5 d’octubre, depenia llavors de factors purament contingents. L’autor narra que la teulada d’una peixateria s’esfondrà («passà per uy») a causa d’haver-s’hi acumulat massa gent damunt contemplant la «funció» d’aquesta execució.

El dia 15 de març de 1774 es va penjar a la forca un jove de Capdepera per haver mort la seva dona. La Sentència va establir que havia de ser duit a la forca ficat dins una sàrria (recipient d’espart per al transport) arrossegat per un mul.

El 23 de març de 1776 es va executar una dona per haver mort el seu home amb una xapeta i una massa. En aquest cas no va bastar amb matar-la, també li varen tallar el cap i el braç dret. El cos fou ficat dins una bota pintada ―«al tenor de la llei parricida Pompeya»― i tirat al mar per després ser recollit per tal de donar-li sepultura eclesiàstica. El braç va ser clavat al Pont d’Inca i el cap a La Soledat.

En el penjament de 27 de febrer de 1779 es descriu també una prolongació de l’execució més enllà de la mort. Els dos integrants d’una parella que havia emetitzat la dona del condemnat va ser fermada, després de morts, esquena contra esquena i va romandre així des del matí fins l’horabaixa.

Dóna compta també, l’autor, de l’aplicació de la pena «d’assots» el 6 d’agost a un home (200) i una dona (100) pel botxí del Sant Ofici «per embusteros sortilegis».

El 24 de gener de 1788 es va passar per les armes un soldat suïs que havia mort un pagès. L’autor indica que «del passat per les armes es diu que era fill de jutge»; el 19 d’abril del mateix any es va penjar a la forca un esclau moro que havia mort el seu amo, un notari; el 3 de gener de 1803 es penjà de la mateixa manera un soldat per «sodomita».

En algunes ocasions la llei que es compleix és de caire administratiu. És el cas de l’execució de l’Ordre del Rei de 1769 que manava la constitució de 24 barris a Palma, amb els seus corresponents alcaldes. Els «cap de case» varen triar 12 «alets» per barri i aquests en designaren un d’ells per alcalde. La Ciutat va entregar a cada alcalde «un bastó de xacarandana negre».

De vegades inclou comentaris sarcàstics sobre el compliment (o, més ben dit, incompliment en aquest cas) de les normes. Així, en relació amb el conflicte que va esclatar en 1783 per l’intent de prohibir les espases, el notari NADAL explica que va arribar una ordre del «tribunal de la Bul·la» per la qual es privava a la Reial Audiència de tot govern polític i econòmic i es reduïen les seves competències a la jurisdicció. El cronista relata que «A cuya ordre, luego de rebuda decretaren: se guarde, cumpla i execute según su serie y tenor y se archive en el archivo secreto».

L’autor, encara que no amaga la seva ideologia conservadora, descriu amb detall la publicació a Palma de la Constitució de 1812, amb processó, dinar per als pobres i jurament de les tropes inclosos, i dóna compte de la supressió i del restabliment de la Inquisició.

L’organització judicial no escapa a les anotacions. En la 346 es fa esment a la divisió de l’Audiència en dues sales «per despatxar los innumerables processos que havia entretinguts».

Alguns dels fets que relata el noticiari ens fan conscients dels avenços en matèria de dret humans si comparam amb el temps actuals. Per exemple, quan dóna compte de la venda de «vint y tants moros» en la plaça de Cort.

El dret constitucional no és aliè al noticiari quan es fa constar que el rei de Portugal «se ha deixat posar cámaras» i el Rei d’Espanya ha proclamat que «ell no en vol, sinó que vol ser absolut, així com son pare, avi y bisavi».

Tampoc el dret internacional està absent del Noticiari. Així resulta curiós que la guerra «es publica» contra Marroc (10 de juliol de 1791), contra França (31 de març de 1793), contra Anglaterra (13 d’octubre de 1796) i una altra vegada contra França (12 de desembre de 1802). També «es publica la pau» amb un país que ens cau una mica enfora, Rússia (12 de desembre de 1802).

Resumint, el llibre és un exemple de crònica del dret viu, de la influència de les normes en la vida dels ciutadans, enfora de la dogmàtica o de l’estudi de les lleis. A més a més, l’obra es presenta com a íntimament lligada a l’esfera privada ja que l’autor considera com a memorables abastament per incloure en el Noticiari fets de la seva quotidianitat com les bodes de les filles i fills, naixement dels nets i, fins i tot, l’adquisició d’objectes com sivelles, canteranos, cantoneres, reliquiaris, olles d’aram…, en miscel·lània amb fets jurídics, polítics i socials. Fins i tot recull que l’1 de gener de 1780… havia pujat el tabac.

El dret i la vida, una vida lenta a una illa remota: la notícia de la mort del Rei Carlos III va tardar sis dies en viatjar de Madrid a Palma.

C.G.M.

Etiquetado con: ,