Crònica de la legislació autonòmica
més rellevant (maig 2023-octubre 2023)
I. Normes amb rang de llei
Com a conseqüència del Decret 2/2023, de 3 d’abril, de la presidenta de les Illes Balears, de dissolució del Parlament de les Illes Balears i de convocatòria d’eleccions (BOIB núm. 42), durant els mesos que abasta aquesta crònica l’activitat normativa a les Illes Balears ha estat molt escassa. Pel que fa al Parlament, un cop celebrades les eleccions del passat 28 de maig, aquest es constituí el dia 20 de juny i la seva activitat en els primers mesos de l’XI Legislatura s’ha centrat en la investidura de la presidenta de les Illes Balears, en la designació dels senadors en representació de la Comunitat Autònoma i en la posada en funcionament de la Cambra (elecció de la Mesa, constitució dels grups parlamentaris, de les comissions i de la Diputació Permanent, etc.). No es pot dir que la seva activitat legislativa hagi estat nul·la ja que ha acordat no prendre en consideració alguna proposició de llei, però sí que no ha produït cap fruit atès que no ha resultat aprovada cap llei. Pel que fa al Govern de les Illes Balears, s’ha de recordar que aquest ha estat en funcions des de la celebració de les eleccions fins a la presa de possessió del nou Executiu (que tengué lloc el 10 de juliol) i que, conforme a la Llei 1/2019, de 31 de gener, del Govern de les Illes Balears, el Govern en funcions no pot presentar projectes de llei al Parlament i la seva facultat de dictar decrets llei queda limitada als casos en què existeixin raons d’urgència o d’interès general.
Un cop el nou Govern de les Illes Balears fou nomenat i començà a desenvolupar les seves funcions, s’han dictat tres decrets llei, dels quals es dona notícia a continuació.
Disminució de la pressió fiscal
El Decret llei 4/2023, de 18 de juliol, de modificació del Decret legislatiu 1/2014, de 6 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de les disposicions legals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria de tributs cedits per l’Estat (BOIB ext. núm. 100; validació BOIB núm. 107), incideix sobre dos d’aquests tributs cedits.
En primer lloc, pel que fa a l’impost de successions i donacions, la norma estableix una bonificació del 100 % de la quota aplicable a les transmissions hereditàries a favor de parents de grau més proper (descendents, ascendents i cònjuge) i, així mateix, una bonificació més reduïda quan els hereus siguin germans, nebots, oncles, gendres, nores i sogres. Efectivament, el Decret llei 4/2023 estableix una bonificació del 100 % de la quota de l’impost de successions aplicable a les adquisicions hereditàries i, per assimilació, als pactes successoris, a favor dels descendents, ascendents i cònjuge (grups I i II de parentiu). D’altra banda, estableix una bonificació del 50 % de l’impost de successions per a les herències i pactes successoris a favor dels germans, oncles i nebots, sempre que no concorrin en l’herència amb descendents o adoptats del causant, excepte quan aquests hagin estat desheretats. Així mateix, s’estableix una bonificació del 25 % de la quota de l’impost esmentat per a les herències i pactes successoris a favor dels sogres, gendres i nores. En tot cas, s’ha de destacar que l’aplicació de les bonificacions esmentades no eximeix de l’obligació de presentar la corresponent autoliquidació de l’impost i que, quan s’adquireixin béns immobles, sigui per herència, sigui en virtut de pacte successori, per poder aplicar la bonificació es requereix que a l’escriptura pública corresponent es consigni un valor dels immobles adquirits que en cap cas no podrà superar el seu valor real.
En segon lloc, pel que fa a l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, les novetats fan referència al tipus de gravamen de les operacions immobiliàries i a l’establiment d’una bonificació autonòmica per a l’adquisició del primer habitatge habitual per joves menors de 30 anys i persones amb discapacitat igual o superior al 33 %. Així, s’estableix un tipus de gravamen reduït del 2 % en les transmissions oneroses de béns immobles i en la constitució de drets reals sobre aquests, bé quan l’adquirent sigui menor de 36 anys i l’immoble constitueixi el primer habitatge adquirit per aquest, bé quan l’adquirent tengui dret al mínim per discapacitat de descendents o d’ascendents en l’IRPF, o bé quan l’immoble hagi de constituir l’habitatge habitual dels pares que convisquin amb els fills subjectes a la pàtria potestat i que integrin una família nombrosa o monoparental, sempre que el preu d’adquisició no superi els 350.000 €.
D’altra banda, per gaudir de l’altra bonificació a què abans ens referíem, que és del 100 %, s’han de complir una sèrie de requisits entre els quals hem de destacar que l’adquirent ha de tenir la seva residència habitual a les Illes Balears almenys durant els tres darrers anys, l’immoble ha de ser el primer habitatge adquirit a Espanya i el seu preu no ha de ser superior a 270.151,20 €, etc.
En el moment de redactar aquestes línies, el Decret llei 4/2023, un cop validat, s’està tramitant com a projecte de llei pel procediment d’urgència.
Gratuïtat de l’educació 0-3 i provisió de personal sanitari
El Decret llei 5/2023, de 28 d’agost, de mesures urgents en l’àmbit educatiu i en el sanitari (BOIB ext. núm. 120; validació BOIB núm. 134), incideix sobre dues matèries distintes. Pel que fa a la matèria educativa, la norma té per objecte, d’una banda, establir els mòduls per al sosteniment de les aules de primer cicle d’educació infantil de les escoletes de la xarxa pública d’escoles infantils de les Illes Balears i de la xarxa complementària que permetin la gratuïtat de l’escolarització dels alumnes matriculats i, d’altra, permetre la suspensió del cobrament de les taxes o dels preus públics de les escoletes de la xarxa pública a partir de l’1 de setembre de 2023, mentre es duu a terme la necessària tramitació de la modificació d’aquestes taxes o preus públics. Així mateix, la norma estableix que la Conselleria d’Educació i Universitats ha de publicar els models de convenis específics que hauran de signar els titulars dels centres de la xarxa pública i els de la xarxa complementària per tal d’establir la gratuïtat i finançar la prestació del servei educatiu dels alumnes matriculats de primer cicle d’educació infantil, en els termes prevists en el Decret llei.
D’acord amb això, l’Administració educativa cobrirà les despeses de funcionament d’aquestes aules en l’horari ordinari d’escolarització d’aquesta etapa educativa, 4 hores durant 10 mesos.
Pel que fa a l’àmbit sanitari, el Decret llei elimina, amb caràcter general, l’exigència d’un determinat nivell de coneixement de català com a requisit per accedir a llocs de personal estatutari i laboral al Servei de Salut de les Illes Balears i als seus ens instrumentals adscrits, pel que fa al personal que desenvolupa funcions sanitàries. Així mateix, s’estableix una moratòria de dos anys per complir l’exigència del requisit del català quan es tracti de personal de gestió i serveis d’altres serveis de salut que obtingui una plaça per concurs en el Servei de Salut de les Illes Balears. Aquesta moratòria és igualment aplicable quan es tracti de personal que estigui en reingrés provisional i es vegi obligat a concursar.
D’altra banda, el Decret llei regula la naturalesa jurídica i econòmica del complement retributiu anomenat «de llocs de difícil cobertura», que en el Servei de Salut s’aplica als desenvolupats pel personal estatutari sanitari de categories A1 i A2 que fa feina a les àrees de salut de Menorca, Eivissa i Formentera. Finalment la norma disposa que per als casos en què s’apreciï un dèficit estructural en la provisió i sempre que concorri, addicionalment, una necessitat urgent i peremptòria de cobertura que impedeixi garantir la cartera de serveis de l’àrea de salut corresponent, el Consell de Govern pugui declarar, transitòriament, determinades places, llocs o funcions de «molt difícil cobertura», mitjançant un acord que haurà d’establir l’import de les retribucions aparellades i la durada temporal de la mesura.
Mesures per facilitar l’accés a l’habitatge
El Decret llei 6/2023, de 2 d’octubre, de mesures urgents en matèria d’habitatge (BOIB núm. 135; validació BOIB núm. 150), s’emmarca en un conjunt de normes que aquests darrers anys s’han aprovat amb l’objectiu de facilitar als ciutadans l’accés a l’habitatge, entre les quals, sobretot, el Decret llei 3/2020, de 28 de febrer, de mesures urgents en matèria d’habitatge, i la Llei 5/2018, de 19 de juny, de l’habitatge de les Illes Balears. Ara, el Decret llei 6/2023 posa el focus en afavorir l’accés a l’habitatge d’un gran nombre de joves i famílies nombroses i monoparentals, entre d’altres, que no tenen ingressos suficients per adquirir un habitatge en el mercat lliure, però que, no obstant això, els seus ingressos són massa alts per poder optar a un habitatge social. Les diferents mesures contingudes en el Decret llei queden circumscrites al sòl urbà i, preferentment, a la intervenció en els edificis ja existents, tot i que és cert que les actuacions també tenen cabuda a les parcel·les encara no edificades d’aquest mateix sòl urbà. Totes aquestes mesures tenen caràcter temporal i, d’altra banda, per tal de no atemptar contra l’autonomia municipal, el Decret llei habilita els ajuntaments, competents en matèria d’urbanisme, per acordar la limitació o no aplicació de les mesures establertes en la nova norma, ja sigui de forma genèrica o específica a un determinat àmbit per les raons que estimi oportunes.
La principal novetat del Decret llei 6/2023 és la creació d’una nova figura anomenada habitatge de preu limitat (HPL): es tracta d’habitatges creats a partir de les diferents mesures regulades en el Decret llei, amb una superfície màxima de 90 m2 útils, destinats a domicili habitual i permanent dels usuaris, els quals no poden ser titulars del ple domini o d’un dret real d’ús i gaudi sobre cap altre habitatge en territori espanyol. El preu d’adquisició d’aquests HPL i el de la seva renda, en cas de lloguer, és limitat per l’Administració. Aquest preu ve determinat en funció de distints paràmetres, com ara si es tracta d’habitatges creats a partir d’edificacions ja existents (HPL de tipus 1) o creats a partir d’obres de nova planta (HPL de tipus 2) al municipi d’ubicació, i l’etiqueta d’eficiència energètica de l’habitatge.
Els mecanismes que proposa la norma per afavorir la creació d’HPL són diversos. Així, el canvi d’ús de locals existents, tant a plantes baixes com a plantes de pis; la possibilitat de divisió dels habitatges existents mitjançant un increment de la densitat residencial, tant a edificacions existents com a parcel·les sense edificar amb usos residencials plurifamiliars permesos i unifamiliars entre mitgeres; l’increment de l’edificabilitat de les alçàries màximes permeses en edificacions existents o a parcel·les amb usos residencials plurifamiliars permesos; la construcció d’habitatges a terrenys d’equipaments encara sense desenvolupar, sigui per crear HPL en el cas dels equipaments privats, o habitatge de protecció si es tracta de parcel·les per a equipaments públics; la possibilitat del canvi d’ús residencial d’establiments turístics obsolets, i es reforça el règim jurídic ja existent que permetia que les edificacions inacabades amb llicència caducada es destinessin a la construcció d’habitatge protegit i que s’amplia ara a la construcció d’HPL.
El termini per sol·licitar les pertinents llicències per fer efectives les dites operacions és de 2 anys des de l’entrada en vigor del Decret llei 6/2023 i el termini d’execució de les actuacions és de 3 anys des del seu inici. Per tal de garantir l’efectivitat, el control i la informació pública d’aquests habitatges, el Decret llei crea un Registre autonòmic d’habitatges de preu limitat.
Altres mesures que preveu la norma per tal d’incrementar el nombre d’habitatges fan referència a l’ampliació del termini de concessió, de 50 a 75 anys, en el supòsit de cessió de terrenys de titularitat pública a la iniciativa privada per a la promoció d’habitatge protegit i d’allotjament dotacional; a la nova regulació i definició de l’allotjament amb espais complementaris (coliving i cohousing) i, finalment, a la dotació a la inspecció turística competent de la facultat d’adoptar mesures provisionals per a la paralització de l’activitat il·legal en l’exercici de les estades turístiques en habitatges (clausura temporal de l’establiment o habitatge turístic).
Aquest Decret llei, un cop validat pel Parlament, està essent tramitat actualment com a projecte de llei.
II. Activitat reglamentària
Per les mateixes raons que s’han esmentat al principi d’aquesta crònica, l’exercici de la potestat reglamentària, deixant de banda les abundants normes purament organitzatives necessàries per a la posada en funcionament de la nova Administració sorgida de les majories parlamentàries obtingudes a les darreres eleccions autonòmiques del maig passat, ha estat molt reduït. S’ha de destacar l’aprovació del Decret 25/2023, de 2 de maig, pel qual s’estableixen les reserves marines de ses Bledes i des Vedrà-Vedranell i s’hi regulen les activitats d’extracció de flora i fauna marina i les activitats subaquàtiques, i es modifiquen el Decret 34/2014, d’1 d’agost, pel qual es fixen els principis generals de la pesca recreativa i esportiva a les aigües interiors del litoral de les Illes Balears i el Decret 17/2003, de 21 de febrer, pel qual es regula la pesca d’arts menors a les aigües interiors de les Illes Balears (BOIB núm. 57); també l’aprovació del Decret 28/2023, de 15 de maig, pel qual es regula la Inspecció Educativa a les Illes Balears (BOIB núm. 66), i, finalment, el Decret 31/2023, de 22 de maig, pel qual s’estableix l’organització administrativa en matèria de transparència i es desenvolupa l’exercici del dret d’accés a la informació pública en l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i en el seu sector públic instrumental (BOIB núm. 69).