La doctrina del TJUE sobre l’IRPH
i la seva recepció a Balears
Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 13 de juliol de 2023 (Assumpte C‑265/22).
Plantejament del problema
La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 13 de juliol de 2023 respon a un reenviament prejudicial plantejat pel Jutjat de Primera Instància núm. 17, de Palma. El Tribunal tan sols admet a tràmit, parcialment, una de les cinc qüestions formulades; en concret, la que fa referència a la influència que ha de tenir sobre el control de transparència la Circular 5/1994, de 22 de juliol, del Banc d’Espanya.
El supòsit de fet contemplat és, en resum, el d’un consumidor que va subscriure un préstec hipotecari referenciat a l’Índex de Referència de Préstec Hipotecari (IRPH) i no va ser informat de la Circular 5/1994 del Banc d’Espanya. En el preàmbul d’aquesta circular destinada a les entitats bancàries es diu:
«Los tipos de referencia escogidos son, en último análisis, tasas anuales equivalentes. Los tipos medios de préstamos hipotecarios para adquisición de vivienda libre de los bancos y del conjunto de entidades, lo son de forma rigurosa, pues incorporan además el efecto de las comisiones. Por tanto, su simple utilización directa como tipos contractuales implicaría situar la tasa anual equivalente de la operación hipotecaria por encima del tipo practicado por el mercado. Para igualar la TAE de esta última con la del mercado sería necesario aplicar un diferencial negativo, cuyo valor variaría según las comisiones de la operación y la frecuencia de las cuotas. A título orientativo, la Circular adjunta (Anexo IX) una tabla de diferenciales para los tipos, comisiones y frecuencia de las cuotas, más usuales en la actualidad. En rigor, esta tabla no es útil para decodificar el tipo activo de las cajas de ahorros, por las peculiaridades de su confección».
La qüestió que planteja el Jutjat de Primera Instància de Palma sobre l’omissió de la informació continguda en el preàmbul d’aquesta Circular 5/1994 és la següent:
«[…] si los artículos 3, apartado 1, 4 y 5 de la Directiva 93/13 deben interpretarse en el sentido de que, para apreciar la transparencia y el carácter eventualmente abusivo de una cláusula de un contrato de préstamo hipotecario a tipo de interés variable que designa, como índice de referencia para la revisión periódica del tipo de interés aplicable a ese préstamo, un índice establecido por una circular que fue publicada oficialmente y al que se aplica un incremento, es pertinente el contenido de la información incluida en otra circular, de la que se desprende la necesidad de aplicar a ese índice, dado su modo de cálculo, un diferencial negativo a fin de igualar dicho tipo de interés con el tipo de interés del mercado».
Doncs bé, a aquesta qüestió el TJUE respon que:
«Los artículos 3, apartado 1, 4 y 5 de la Directiva 93/13/CEE del Consejo, de 5 de abril de 1993, sobre las cláusulas abusivas en los contratos celebrados con consumidores, deben interpretarse en el sentido de que, para apreciar la transparencia y el carácter eventualmente abusivo de una cláusula de un contrato de préstamo hipotecario a tipo de interés variable que designa, como índice de referencia para la revisión periódica del tipo de interés aplicable a ese préstamo, un índice establecido por una circular que fue publicada oficialmente y al que se aplica un incremento, es pertinente el contenido de la información incluida en otra circular de la que se desprende la necesidad de aplicar a ese índice, dado su modo de cálculo, un diferencial negativo a fin de igualar dicho tipo de interés con el tipo de interés del mercado. También es pertinente determinar si esa información es suficientemente accesible para un consumidor medio».
L’aplicació d’aquesta Sentència als préstecs hipotecaris referenciats a l’IRPH planteja una important dificultat, com és ara que el TJUE no ha entès adequadament el contingut del preàmbul de la Circular 5/1994.
Efectivament, aquesta Circular del Banc d’Espanya, en el preàmbul, no estableix aquesta necessitat d’aplicar a l’IRPH un diferencial negatiu en la corresponent clàusula d’interessos del préstec, sinó que es refereix a la manera de calcular la Taxa Anual Equivalent (TAE) quan l’índex de referència és l’IRPH. La TAE és un element homogeneïtzador la funció del qual és que tots els préstecs es presentin al consumidor de manera que puguin ser comparats, amb independència de com es determini el tipus d’interès (fix, variable, mixt o altres).
Aquesta Circular del Banc d’Espanya no recomana introduir en el pacte d’interessos del contracte de préstec hipotecari un tipus diferencial negatiu quan l’índex de referència fos l’IRPH, sinó que estableix que, per a aquest índex de referència, la TAE ha de calcular-se amb un diferencial negatiu, atès que el l’IRPH inclou les comissions, la qual cosa no ocorre en els altres índexs. El que pretén la Circular 5/1994 és que, per calcular la TAE dels préstecs IRPH, es tinguin en compte diferencials negatius perquè, de no fer-se així, sempre podrien semblar més cars que els altres préstecs i la comparació quedaria distorsionada amb la qual cosa la TAE no compliria la funció homogeneïtzadora i de transparència que li pertoca.
Per tant, el contingut de la Circular és irrellevant als efectes de l’adequada informació al consumidor, ja que no va dirigida a configurar la clàusula d’interessos dels préstecs hipotecaris sinó a indicar la manera de calcular la TAE amb la finalitat que aquesta permeti al consumidor comparar els índexs de referència oferts al mercat.
La recepció de la STJUE per l’Audiència Provincial de Balears
Davant aquesta situació difícil, la Sentència de la Secció Cinquena de l’Audiència Provincial de Balears el que fa és aplicar a l’IRPH la jurisprudència del Tribunal Suprem ja existent que considera que la inclusió d’aquest índex als préstecs hipotecaris no suposa ni manca de transparència ni abusivitat. I per fer això es basa, principalment, en dues consideracions:
a) El mateix TJUE adverteix que la resolució de remissió dictada pel Jutjat de Primera Instància núm. 17, de Palma, no conté informació sobre el contingut precís de la jurisprudència nacional a què es refereix la qüestió prejudicial (apt. 46). Doncs bé, el que fa la Sentència de l’Audiència Provincial de Balears es prendre en compte aquesta jurisprudència, ignorada pel TJUE per deficiències en el plantejament de la qüestió prejudicial, i s’acull a la doctrina establerta per la Sala Primera del Tribunal Suprem sobre l’IRPH en el sentit que aquest índex, fiscalitzat en tot moment per l’Administració, no és més fàcilment manipulable que la resta d’índexs que operen en el mercat i que no és abusiva una clàusula de contracte de préstec a tipus variable que pren com a tipus de referència un IRPH, ja que el desequilibri s’ha de valorar en el moment de la signatura del contracte i no en funció de l’evolució de l’índex elegit, imprevisible per a les parts.
A més a més, resulta especialment significatiu que aquesta jurisprudència del Tribunal Suprem s’hagi consolidat a la vista de la STJUE de 3 de març de 2020 (C-125/18) i de les seves interlocutòries de 17 de novembre de 2021 (assumptes C-665/2020 i 79/21).
b) El TJUE, en la Sentència de 13 de juliol de 2023, respecta el marge d’apreciació del jutge nacional perquè, basant-se en el material probatori obrant en actuacions, efectuï els controls de transparència i abusivitat. Doncs bé, la Secció Cinquena de l’Audiència Provincial de Balears, en la Sentència de 23 de juliol de 2023, arriba a la conclusió, respecte a la transparència, que «no té evidència que el preàmbul d’aquesta circular sobre la TAE, dirigida a les entitats bancàries, hagi propiciat l’efecte que el TJUE ordena analitzar al jutge nacional» (FJ 4); i respecte a l’abusivitat considera que «ni de la prova practicada en l’acte de judici (amb la circumstància que les declaracions es referien a fets esdevinguts fa més de 14 anys) ni de la documental analitzada podem constatar l’existència d’aquest equilibri important que exigeix la nostra jurisprudència» (FJ 5).
Recordant la part dispositiva de la STJUE, això és, que «para apreciar la transparencia y el carácter eventualmente abusivo de una cláusula de un contrato de préstamo hipotecario a tipo de interés variable que designa […] es pertinente el contenido de la información incluida en otra circular, de la que se desprende la necesidad de aplicar a ese índice, dado su modo de cálculo, un diferencial negativo a fin de igualar dicho tipo de interés con el tipo de interés del mercado», haurem de concloure que aquesta decisió del Tribunal europeu no resulta aplicable al que disposa la Circular 5/1994 en el preàmbul sobre la necessitat d’establir un diferencial negatiu, ja que les previsions d’aquesta norma de regulació bancària van dirigides al càlcul de la TAE i no al contingut de la clàusula d’interessos.
Val a dir que aquesta postura de l’Audiència Provincial de Balears ha estat seguida, també, per les sentències de l’Audiència Provincial de Barcelona (Secció Tretzena) de 27 de setembre de 2023 i de l’Audiència Provincial d’Oviedo (Secció Quarta) de 20 de setembre de 2023.
En la primera de les esmentades sentències es conclou, en relació amb el tema que ara ens ocupa, que: «En definitiva, el juicio sobre el carácter abusivo de la cláusula sentado por la doctrina del Tribunal Supremo no se ve alterado por la sentencia del TJUE de 13 de julio de 2023».
I en la segona s’assenyala que: «Como tampoco puede olvidarse que ese diferencial provocado por la inclusión en la T.A.E. de las comisiones responde a la finalidad de garantizar un mayor nivel de transparencia en la determinación del coste del préstamo, tal y como aparece explicado en la mencionada Circular, y con el que podrá decirse que el interés de referencia es superior a otros, pero no, sin embargo, que incurra en aquel desequilibrio, ni en una contravención de la buena fe que, con arreglo a lo expuesto, se alega atendiendo a la naturaleza oficial del índice empleado».
Carlos Gómez Martínez